El que m'indigna es que es continuin fent servir els mateixos sistemes per canviar la direcció. I també m'emprenya que la Rahola s'oblidi de com van guanyar el congrès de Lleida. Potser si aleshores no ho haguès acceptat, no s'haguès repetit.
Penso que mai es tard per explicar que va passar a Lleida, i que va passar despres amb en Colom. Anims Pilar.. tu pots.!
Algú em pot explicar quines eren les propostes electorals de Convergència apart de ser o no ministre, i de ser o no "decisius" i de demanar "respecte"? Que faran si el TC toca l'Estatut?
Quina proposta de finançament fan?
Quines mides creuen que s'han de prendre amb la crisi econòmica que fins ara TOTS han amagat?
No han guanyat els sociates, CiU ha tornat a ser mediocre i ha tornat a treure uns resultats mediocres, i el fet de que li puguin dir a ERC "i tu més" ja els deixa satisfets.
I ara el cambrer i el filòleg muntaran un sarau que fotrà a ERC un altre cop a Km 0. ,com fa 30 anys que passa: Hortalà, Colom, Rahola, Carod, Puigcercós, i els nous "Brutus" que vindran.
I barallant-nos CiU i ERC haurem perdut 400.000 vots.
Votaràs Chacón? De debò que votaràs Chacón? Per què votaràs Chacón? Per por al PP? Votaràs per por? Votaràs per por als més grans botxins que ha tingut mai el teu país? “Estas tierras nunca han sido tan españolas como en 1992” li digué abans d'ahir, orgullosa, la Carmencita al Felipe. Tan españolas. Votaràs això? Votaràs tan españolas? Ja sé que Duran no anima gaire. De fet no anima gens. Ja sé que no et representa, tampoc no em representa a mi. Però votaràs Chacón? Votaràs Zapatero? Votaràs tot el mal que durant aquests 4 anys ens han fet? Votaràs els esvorancs del TGV? Votaràs la Catalunya a les palpentes de l’estiu? Votaràs aquesta estafa permanent? De què tens por, digues? La teva por et farà condemnar Catalunya al més terrible dels jous? Aquests invasors sense escrúpols, aquests lladres. Votaràs Espanya, realment? Què t’ha fet Catalunya. Quin mal t’ha fet? D’on surt aquest odi tan atroç? Quin mal t’ha fet Catalunya perquè la vulguis destrossar amb el teu vot socialista, ocupacionista, col·laboracionista, Pétain? Què t’ha fet el teu país? No, Duran no em representa. No em sento gens a gust amb ell. M’avergonyeix que Convergència l’hagi presentat finalment. Estic molt, molt enfadat amb Convergència i amb l’eterna covardia d’aquesta gent. Però no és amb ells amb qui el 9 de març hauré de passar comptes, o no només. El dia 9 hi ha alguna cosa més en joc. Ja sé que podia haver-ho dit abans, ja sé que aquest discurs el podia haver fet, me’l podia haver fet abans, molt abans, fa molt de temps. Però m’he esperat a l’últim moment per deixar clar el fàstic i el deure, la repugnància i la militància. Em farà fàstic votar Duran. Però encara em faria més fàstic no votar Catalunya, és a dir, Convergència, perquè Convergència és l’únic partit seriós que ens representa. Ho sento pels votants d’Esquerra, que no en tenen cap culpa. Però tu no pots reclamar-te independentista i fer Montilla president. Ho sento, fora, adéu. Em repugna Duran, és el nostre Zaplana, du la mentida escrita a la cara. Però ni en nom dels meus fàstics no puc negar-li al meu país el meu vot. Sense Catalunya, el PSOE no guanya. No els votis. No li regalis a Espanya més cadenes encara per encadenar-nos.
Ahir el Periodico de Catalunya ens va sorprendre publicant al web de El Periòdic d’Andorra unes enquestes electorals que afirmaven que el PP guanyava les eleccions en escons malgrat no fer-ho en vots.
La bruta maniobra anava evidentment encaminada a esperonar als votants socialistes a no abstenir-se. Hores mes tard, van canviar la enquesta, per una pràcticament clavada a la del dia anterior, i avui es pràcticament la mateixa, però ens anuncien unes actualitzacions a les 12:00 i a les 23:00 h. I tenen la barra d’afirmar que “Zapatero recupera els quatre punts d'avantatge sobre Rajoy”. O sigui que segons ells, els dies 5 i 7 el PSOE esta davant del PP, pero unicament el dia 6 estaben empatats. Just el dia que van fer publica l’enquesta via web.
Ahir tots els periodistes, en les ràdios i les TV desenfocaven la noticia cap els seus interessos, i plantejaven si la gent volia o no que es publiquessin les enquestes electorals l’ultima setmana.
El fons de la qüestió no es aquest, sinó es que el Periodico va publicar una enquesta TRAMPOSA amb fins clarament electorals, i això si que hauria d’esser penat legalment, de la mateixa manera que el Director de El Periodico, Antonio Franco, hauria d’haver estat processat pel seu editorial del 3% que va fer que Maragall quedes com un ruc al Parlament.
Molts es queixen de que l’ideòleg del PP es el Losantos, pero no veig mai que ningú es queixi del paper que ha fet El Periodico en tots aquests anys, manipulant, difamant, i tergiversant les informacions polítiques tant com han pogut.
Quin paper mes bonic es poder ser l’ideòleg del partit sense cap risc, i a sobre, emparar-se en la suposada “llibertat d’informació”.
El Antonio Franco ( i el seu cabell sempre brut) sempre m’ha fet molt de fàstic, com fàstic fan els periodistes de la Corpo en recordar-nos, cada cop, abans dels blocs electorals, que ells estan en desacord amb les instruccions donades pels seus directius de equilibrar els temps d’informació electoral en funció de la decisió de tots els partits polítics. Quan val aquest temps a preu d’anunciant ? Us imagineu a un periodista d’una TV o radio privada dient la mateixa frase abans de donar l’informació electoral?. Evidentment no perquè seria despedit d’immediat. Perquè tots els treballadors del sector públic o semipúblic es pensen que les empreses on treballen son seves i no de tots els ciutadans?
I ja per acabar-ho d’adobar, ahir els de ETA van matar un ex-regidor del PSOE. Ràpidament, els del PSOE i del PP van suspendre els actes electorals. A Anglaterra es va acabar amb l’IRA gràcies a fer tot el contrari, a no permetre que els terroristes influïssin en la vida política, i a dosificar o evitar la informació dels actes terroristes a tots els mitjans d’informació. Els del PP i els del PSOE ja havien fet els seus mítings finals de campanya a València i Barcelona (que son els mercats que mes els interessa a cadascun). L’últim dia era purament de farciment en llocs on cada partit ja te assegurat que guanya. Però CiU i ERC es van quedar sense míting final, i jo que soc un malpensat de mena vaig pensar que això de suspendre els actes electorals de l’últim dia només beneficiava al PP i al PSOE. Curiós oi?
Perquè les accions d’ETA sempre beneficien mediaticament als partits espanyolistes, no ho oblidem això.
A la dècada dels 80 Jordi Pujol va demanar que es construís un TGV Barcelona-Paris.
Als socialistes els hi va agradar tant l’idea que van posar en marxa la construcció d’un AVE Madrid-Sevilla.
Al final dels anys 80, Pascual Maragall va fer un pacte secret fins fa poc amb Felipe Gonzalez, per a retardar l’AVE Madrid-Barcelona a canvi del recolzament del govern espanyol a les olimpíades de Barcelona.
El govern socialista va adjudicar o posar en marxa les obres a 200 Km. De la línia Madrid-Barcelona, començant per Madrid, naturalment.
Posteriorment els governs del PP van aprofitar per embutxacar-se un munt de diners afegits al cost de l’obra, com per exemple el gendre d’Aznar (48 milions d’Euros de comissió d’intermediació)
El govern central porta dotze anys dient que es gasten molts diners a Catalunya perquè ens estan fent un AVE. De fet es la partida mes grossa de l’inversió en infrastructures a Catalunya per part del govern central en aquests dotze anys.
Totes les pífies fetes, totes les comissions, tots els diners malgastats per la mala planificació es carreguen al nostre compte d’inversions. Quan pitjor ho fan, mes gasten, i per tant mes equilibren la despesa que segons l’Estatut, el govern central ha de gastar a Catalunya.
Fins aqui estem d’acord?
Dons, abans d’ahir, (una noticia que ha desaparegut ràpidament de tots els mitjans informatius), la Comunitat Europea es va queixar al govern espanyol de que no els convidin a les inauguracions dels AVE que fa el govern central, perquè la Comunitat Europea PAGA FINS EL 85% de les inversions.
La qüestió es, si el AVE el paga la Comunitat Europea (En el cas de la vía Madrid-Barcelona la UE ha contribuït amb 10.800 milions d’euros), em venen dues preguntes al cap:
PRIMERA : on son els nostres diners?
SEGONA : La resta de polítics, inclosos els de CiU i els de ERC PERQUE CALLEN ?
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
