27.12.10

MANIPULACIÓ INFORMATIVA


Suposo que tots estarem d’acord que els controladors aeris son dolents a matar. Però resulta que al mateix BOE que se’ls canviava les condicions laborals per la cara es preparava la seva militarització. Per si algú tenia dubtes, la ministra de Defensa va declarar que el mateix divendres les forces armades ja estaven en situació d’alerta.
I els pobres moros que volien fer una marxa verda cap a Ceuta i Melilla, mira per on, s’ho van repensar al veure que tot el cel de la península estava sota control exclusivament militar.
Quines casualitats, oi?. Doncs molt be, contra gent així es contra qui anem. Com per anar amb gaires manies ni confiances.
I com avui es dia de ressaca, aquí us deixo un vídeo prou interessant sobre això de manipular la gent, i com, des de sempre, ens enganyen. Fruïu-lo.

24.12.10

CANSAT DE DEFENSAR


Portem prous anys jugant al gat i la rata amb el tema de la llengua com per a adonar-nos ja que aquest es sempre un recurs escènic dels espanyols però mai arriba enlloc. Que hi ha un nou govern? Doncs vinga, anem a acollonir-los una mica, a desviar-los del conflicte real que son els diners, i anem a tornar-los a entretenir amb això de la llengua.


Aviat sortiran les associacions de sempre, entretingudes amb el nou atac, i mobilitzades pel no res. Tots a la plaça sant Jaume, som-hi, tots a “defensar”!. Fins i tot sortiran els típics juristes idiotes de torn afirmant que la immersió lingüística s’ha acabat. Son tant burros que exagerant la nota no s’adonen que així donen validesa als tribunals espanyols.

I tots aquets que tant us mobilitzeu, a les properes eleccions tornareu a votar Convergència, perquè, es clar, no es pot jugar al gat i la rata sense rata.


Res, a totes les bestieses que diuen els espanyols, ni cas. I si s’han de complir per imperatiu legal, es fa, però ells, que compleixin ells les seves lleis, perquè sempre s'amaguen darrere la "libertad individual". Que volen “nosequé” del castellà? Doncs els hi doneu, obriu una escola amb immersió lingüística en castellà al bell mig de Barcelona, i allí que hi vagin tots aquets ciutadans colonials. Així tindrem clar qui es qui. On és el problema? Que no veieu que no l’ompliran? I al sostre pinteu una diana gegant, igual tenim sort i algun dia un avió s’equivoca i s’estavella. Que tinguin la "libertad individual" d'anar a pastar fang a l'oest.

L’objectiu de tot català ha d’esser no complir cap llei espanyola. cap! Que les compleixin ells les seves lleis.





18.12.10

I ARA QUE FEM ?


A vint dies de la pèrdua de la virginitat, m’adono que tinc molts companys que van perduts. Molts reagrupats estan absorts encara no comprenen que el que va passar el dia 28 era justament el que havia de passar. No podia passar altra cosa, es més, si hagués passat altra cosa, per exemple treure 3 o 4 diputats, hagués continuat l’autoengany.


Tots sabem que quan el Barça surt a jugar un partit amb el Madrid, encara que al marcador digui 0-0, el resultat real es que ja perdem per 1 o per 2 gols. Els gols que ens anul.larà l’àrbitre, els penals que ens pitarà en contra, o els fora de joc que no pitarà si son seus, o que si ho farà quan no son nostres.
Per tant, quan el Barça surt a jugar amb el Madrid ha de sortir convençut que juga amb el vent, les marees, i l’àrbitre en contra. No tenir en compte tot això, i esforçar-se el just, acaba sempre amb desastre.

Si clar, ara em direu que ens hem esforçat molt. Mentalitat espanyola, i perdoneu , que confon el treball amb la producció, que confon la quantitat amb la productivitat. Tota la campanya ha estat un absolut desastre a nivell organitzatiu, i menys mal que no teníem un potent departament de comunicació i propaganda, perquè s’hagués tornat boig. El mateix Madí posat a Reagrupament hagués acabat la campanya al manicomi.
Una campanya electoral es la simplificació del programa electoral, es parlar per les masses, es parlar per a que fins el tonto del poble entengui quina diferencia hi ha entre nosaltres i els demes. Es, futbolísticament, deixar-se de floritures, patada i cap a amunt, a barraca.! Una campanya electoral no es el partit, una campanya electoral son els cinc últims minuts del partit. Perquè el partit es juga sempre, dia a dia, opinant de tot el que passa al mon, al parlament del país veí, al parlament del nostre zoo, o fins i tot del que passa als ajuntaments, del que li passa al senyor Manolo, i del que li preocupa a la sra. Maria.

I nosaltres hem fet una campanya naïf, parlant de quants fills teníem, dient que érem gent normal, que podríem treure 10 diputats però portaríem una Constitució per a que els altres 125 ens l’aprovessin, ha ha. De que proclamaríem l’independència i marxaríem cap a casa i els deixaríem tirats amb el problema, naturalment, perquè nosaltres som plens de puresa.
I la gent, que es sabia, ha dit allò de “però hi ha algú mes?” i ha pensat “aquets son bona gent, però avui no es el seu dia”.

I com deia al principi, quan jugues contra el Madrid has de comptar amb l’àrbitre, i en aquest partit teníem un àrbitre que deia que era "moralment" nostre, però que ens ha deixat en orsai cada cop que li ha donat la gana, que ens ha putejat tot el que ha pogut, i que en definitiva, com molt be va dir en Ramon Carner, “treballa per l’enemic”.

La culpa no ha estat dels demes, la culpa ha estat tota nostra, de la nostra innocència i de la nostra puresa. I ara ve el moment de decidir si seguim sent innocents, o tornem a l’atac amb totes les armes que el sistema requereix. Ara ve el moment de decidir si volem ser, a partir d’ara, una associació de purs, o ens convertim en un partit organitzat, disciplinat ben liderat i amb una comunicació molt potent i comencem per atacar a les municipals, i nosaltres que sempre diem que HI SOM, i HI SEREM, no podem fer l’autista. Entrar als ajuntaments, defensar la regeneració democràtica i la bona gestió a la pràctica des de dins, i no només teòricament.

El PROJECTE DE REAGRUPAMENT val la pena. I es un projecte que no es pot vendre a aquell àrbitre malparit del que parlava abans, per tant és un projecte innegociable amb ningú que no accepti les tres branques del projecte, i oblideu-vos de suposades unitats que sumen zero.
REAGRUPAMENT: treball, regeneració, i independència. (aquest es l’ordre de prioritats real que ha marcat l'electorat). 

Els que vulgueu vestir-vos amb túniques taronja-burdeos i cantar mantres al temple del Garraf a mi no m’espereu. Si creieu que se li han de posar pebrots a la cosa, i anar endavant, som-hi.!

5.12.10

Som d'un país, d'allà dalt, petit i no hi pintem res


En les dues temporades i mitja que fa d'entrenador blaugrana, mai no s'havia vist un Pep Guardiola tan alterat. I és que el tècnic no va amagar la seva indignació per tot el que havia generat que la federació es desdigués de no ajornar el partit i les conseqüències, al seu entendre, malintencionades que tot això havia generat: «Si no hem viatjat abans és perquè teníem la paraula de la federació que si l'espai aeri no s'obria el partit se suspendria i es jugaria demà (avui) a les cinc. Les pressions l'han fet canviar d'opinió perquè ja sabeu com funciona aquest país.» El tècnic va assegurar que entenia el malestar que podien sentir els aficionats de l'Osasuna, però que el Barça no havia fet res a esquenes d'una federació que va ser l'única responsable de tot el caos que es va generar ahir: «Per a nosaltres, era millor jugar avui que demà. Jo no tinc el poder per decidir quan vull jugar i quan no. Ho decideix la federació. I em sap molt de greu per l'afició de Pamplona perquè l'han induït a pensar coses que no són certes. Nosaltres som iguals que qualsevol altre de les 400.000 persones que avui han viscut una situació d'excepcionalitat. Hem fet el que ens ha dit. Tot el que es comenta després és malintencionat.» Va ser contundent en la seva explicació: «Apurem perquè mai viatgem en autobús quan hem de jugar el mateix dia. Tot i això, quan ens diuen que si no ens presentem ens trauran els tres punts, el que fem és córrer i venir a jugar.»I va argumentar el sentiment d'impotència en una frase prou contundent: «Hem de viatjar i viatgem quan ens toca, encara que avui ens hagin enganyat. El problema és que som d'un país d'allà a dalt, petit i no hi pintem res. El que tractem de fer és jugar a futbol perquè els nostres estiguem feliços i mirem de parlar el menys possible. La resta no ens importa.» I va deixar clar que ell en cap moment va imposar res: «Jo no pinto quadres, com alguns volen fer creure. No decideixo en aquestes coses. Em dedico a entrenar i fer la cosa el millor possible. Qui em vulgui creure que em cregui i qui no..., no puc fer gaire més.» Se li va preguntar per la possibilitat que l'Osasuna impugnés el partit perquè el Barça havia arribat tard i també va ser contundent: «Si ens volen treure els tres punts, que facin el que vulguin. Hem arribat al camp un quart d'hora més tard del previst perquè la policia ens ha portat per un lloc on l'autobús no hi passava. Si volen fer-ho però que ho facin.» I respecte al partit va tornar a elogiar els seus: «Aquest equip mai em deixarà de sorprendre'n. Hem jugat molt bé, en una situació que no era fàcil.»

www.avui.cat

2.12.10

UNA EXPERIÈNCIA LABORAL I LA GENT NORMAL


Fa molts anys, a l’empresa d’arts gràfiques on jo treballava varem, aprofitant l’estudi de disseny que teníem, crear una Agencia de Publicitat amb tot el necessari per a funcionar com a tal.

Una campanya que recordo va ser el de una nova tònica. La tònica era prou bona, millor que la Finley que era amarga a matar, i menys dolça que la Sweeppes. Ho vàrem dissenyar tot , des de l’etiqueta fins la campanya de publicitat de TV. La marca era Play-Boy, i l’empresa fabricant tenia tots els permisos per a utilitzar la silueta del conillet. Com podeu veure era un producte destinat a l’èxit.

Doncs no, va ser un fracàs estrepitós!. La campanya de publicitat era genial, les ampolles, perfectes, l’etiqueta encisadora, però vàrem passar la publicitat per TV molt abans de que hi hagués producte a les botigues, i quan la gent hi va anar a demanar-la, no hi havia producte, i quan ja hi havia producte, no hi havien calers per a més publicitat. L’agencia no va cobrar, i la varen tenir que tancar.

Com podeu veure la meva visió publicitària i empresarial de les coses te molta utilitat. Un producte no es suficient amb que sigui bo, s’ha de vendre, s’ha de saber vendre, i sobretot ha d’haver una bona organització.

Un mal producte anunciat amb fotocopies però amb una bona organització es pot arribar a vendre be si comunica el seu missatge, sobretot si simplifica molt be el seu missatge, si els seus fulletons tenen poca lletra, clara, i ben redactada, si demostren ser capaços del que prometen.

Quant el producte del que estem parlant es polític, i “l’empresa” es un grup humà, es digui partit, coalició o associació, a la comunicació i a l’organització s’ha d’afegir la disciplina. Un cop tens aquets tres factors, has de crear “credibilitat”.

Aleshores, per a un objectiu quasi impossible, qui us donaria mes credibilitat ? Un grup de “gent normal” o un grup de gent sense escrúpols i disposats a tot per a aconseguir el seu objectiu?.

La gent normal no fa confiança a altra gent normal per a solucionar els problemes. Les persones “normals” no volen ser “normals”, per això els líders son necessaris en qualsevol activitat política, religiosa o empresarial.

L’home en qualsevol època de la seva evolució, incloent l’actual, va necessitar i necessita gent fora de lo normal per a que els guiïn i governin. Gent amb la que pugui identificar-se, no per ser “normal” sinó per seu bon fer, dir, i pensar per a enaltir-lo a ell i poder pensar que pot deixar de ser una persona “normal”. Així doncs un moviment que s’autodesigni com a “normal” està excloent a la majoria de la població. Des de el punt de vista de la comunicació de masses una cosa es “actuar com a normal” i un altra molt diferent es insistir en “ser normal”. Conclusió : La gent “normal” segueix als guanyadors o als que percep com a tals, no a gent “normal”.

I si a la gent normal la dotem d’una publicitat de bricolatge, sempre perdran contra uns mentiders amb fotocopies que saben vendre millor el seu producte copiat.

I la veritat es que he conegut durant la campanya a molta gent excepcional, però que no s’ho volen reconèixer, i aquesta modèstia es el que ens ha destrossat. Dissabte toca aconseguir mes organització, mes lideratge i mes comunicació. Aixecar-nos, i reprendre la marxa. No som gent normal, i els 40.000 patriotes que ens han fet confiança es mereixen que reparem el tractor i continuem llaurant.