Jordi Benplantat: NIKE I EL BARÇA COPIEN REAGRUPAMENT

16.5.11

NIKE I EL BARÇA COPIEN REAGRUPAMENT

4 comentaris:

Anònim ha dit...: Què en penses de què en Joan Carretero faci campanya a Barcelona per en Portabella i Laporta?; 17 de maig de 2011 9:52
Jordi Benplantat ha dit...: Anomim, m'es indiferent, No soc de Barcelona, ja s'ho faran.; 18 de maig de 2011 12:23
Anònim ha dit...: Així t'importa ben poc el que facin a Barcelona, capital de Catalunya?; 19 de maig de 2011 11:21
Jordi Benplantat ha dit...: Més aviat estic cansat de preocupar-me per coses que no porten enlloc. Ni sortirà el 4t de la llista ERCat, ni sortirà en Espot. Tot plegat es prou penòs com per a no perdre el temps en discussions estúpides.
En aquests moments m'interessa mes el que passa a la Plaça Catalunya i l'incapacitat dels partits independentistes per influir-hi en aquesta "revolucioneta", quan precisament el que demanen es la regeneració democràtica del programa de RCAT.; 20 de maig de 2011 12:43

PRETÈRIT IMPERFET de Miquel Pujadó

El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l'ullal.

Saltaven taps de xampany,
p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.

Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d'alfals.

Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?

I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l'amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.

El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.

Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l'idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!

Com voleu...

Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l'urna,
enganyats, els nans van creure's gegants.

I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.

Després, s'han 'nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l'Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.

Com voleu...

Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d'espots i d’esport, glamour i no-res.

Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes,
universalistes quan són l'Estat,
terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.

I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui "Aquest exagera"
que es molesti a encendre el televisor!

(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d'aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d'un cop de parar la galta.)

Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure

http://www.goear.com/listen.php?v=fff7a9a

16.5.11

NIKE I EL BARÇA COPIEN REAGRUPAMENT

4 comentaris:

LES MEVES PIULADES

IMPERI CATALÀ

Els mes recents

Cercar en aquest bloc

COLUMNES

Arxiu del bloc

WEBS INTERESANTS

La meva llista de blocs

AVUI

Barra de vídeo

POLÒNIA

Seguidors

PRETÈRIT IMPERFET de Miquel Pujadó

EL MEU FACEBOOK

SANT JORDI