EL BARÇA

Un any després d'haver guanyat la Lliga i la Champions, el Barça s'ha estavellat. El fracàs ha arribat enmig d'una temporada esquitxada de problemes interns, lluites d'egos i foscos episodis que el club ha silenciat. Joan Laporta va parlar diumenge de la falta de compromís d'alguns jugadors sense donar noms i va admetre l'error de no haver actuat amb fermesa abans. El president té avui l'ocasió de respondre a les preguntes que es fan molts culers. Aquestes."Hem jugat amb foc i ens hem cremat". Només perdre la Lliga, Joan Laporta va fer examen de consciència i va entonar el mea culpa per "no haver actuat abans". Però l'autocrítica va deixar oberts més interrogants dels que s'han acumulat al llarg de la temporada i han convertit el cercle virtuós en un cercle viciós que ningú ha sabut controlar. El president donarà avui la cara en una roda de premsa per analitzar la situació. EL PERIÓDICO li planteja algunes de les preguntes que hauria de respondre.

1 Dies després de guanyar la Supercopa d'Espanya amb l'Espanyol, el Barça va fer un ridícul espantós a Mònaco al perdre la Supercopa d'Europa amb el Sevilla (3-0).¿Per què es permet que alguns jugadors surtin de nit la vigília i que Ronaldinho participi en un acte promocional hores abans de la final?

2 Ronaldinho, Márquez, Deco, Zambrotta i Thuram van fer un pla de preparació especial a l'octubre. Ronaldinho va fer un altre pla de treball especial a l'abril.¿Per què Ronaldinho ha passat més dies al gimnàs que entrenant-se amb l'equip i, tot i els programes de preparació, no ha estat bé?

3 Segon fracàs de la temporada. El Barça va liquidar l'América de Mèxic (4-0) en la semifinal del Mundial de Clubs. Tres dies després, en un ambient d'eufòria, va perdre amb l'Inter de Porto Alegre (1-0).¿Per què Rijkaard els va donar un dia de festa abans de la final?

4 La plantilla blaugrana és la que va tenir més vacances nadalenques de Primera (12 dies). Al retorn al gener, Márquez es va perdre el primer entrenament i Ronaldinho i Deco van arribar dos dies tard.¿Per què ningú va tallar les evidents faltes de companyerisme i tampoc es va multar els futbolistes?

5 Després de guanyar el Celta per 3-1, a finals de gener, el Barça va semblar remuntar una breu crisi a l'empatar dos partits i perdre el derbi. Les dissidències van començar a traspassar la porta del vestidor.¿Què va ocultar el "Cal treballar més i sortir menys" d'Edmílson?

6 Els fitxatges s'han sorprès de la poca intensitat dels entrenaments. Gudjohnsen va criticar la falta de treball i de sacrifici.¿Es referia sols a l'aspecte físic o a una deixadesa que anava més enllà del camp, com va dir Edmílson?

7 Exabruptes davant la premsa, els endarreriments nadalencs de Ronaldinho, Márquez i Deco, les declaracions d'Etoo, les desaparicions de Motta són polèmiques que s'han produït amb impunitat i absència de conseqüències disciplinàries.¿Per què s'ha seguit permetent l'autogestió del vestidor malgrat constatar que alguns jugadors n'han abusat?

8 Etoo va reaparèixer a Pamplona sis minuts sense estar bé. Davant el Racing, una setmana després, va tornar Messi, que va sortir abans que ell, i Etoo es va negar a entrar al camp quan Rijkaard l'hi va ordenar.¿Per què es va consentir que Etoo digués "mala persona" a l'entrenador i quedés sense càstig?

9 Després de la denúncia d'Etoo a Vilafranca, el cisma al vestidor es va fer públic. A més, el camerunès va revifar la vella divisió entre els partidaris de Laporta i Rosell en el si de la plantilla.¿Per què no es van prendre mesures per frenar la lluita d'egos entre les estrelles i per què Laporta va acceptar reunir-se amb Etoo abans que aquest parlés amb Rijkaard?

10 Motta no es va presentar en un entrenament sense donar explicacions. Després de cinc dies d'absència, va reaparèixer a La Masia, lamentant-se dels seus errors i queixant-se de la fama de "vividor" que se li atribueix.¿Per què el club no va prendre mesures si va tenir abans incidents similars?

11 El Madrid va empatar al Camp Nou (3-3), el resultat que va decidir la Lliga. Amb els tres primers (Madrid, Sevilla i València), el Barça ha sumat 5 punts.¿Per què a l'equip li ha faltat caràcter i concentració en els partits més decisius i Rijkaard no ha sabut corregir-ho?

12 El Barça va viatjar a l'abril a Getafe amb un confortable 5-2 a la semifinal de Copa. Però l'equip, en un altre abús de confiança, va encaixar un humiliant 4-0. L'endemà, Laporta va baixar al vestidor.¿Per què va trigar tant el president a llegir la cartilla a la plantilla?

13 L'equip va baixar de rendiment fora de casa, on va estar quatre mesos sense guanyar. Va empatar al camp del Deportivo, Llevant, Getafe, Betis i Osasuna entre el desembre i el febrer, quan mai va perillar el liderat.¿Per què es va aparcar la cultura de l'esforç i ningú ho va saber veure?

14 A l'octubre, el Chelsea va empatar (2-2) en l'últim minut al Camp Nou amb un gol de Drogba. La falta de tensió defensiva es va repetir davant del Betis (maig) i Espanyol (juny). Dos empats que van costar el liderat i després la Lliga.¿Per què ningú ha après dels errors i no s'ha corregit la falta d'atenció en els minuts finals?

15 Márquez es va fer una lesió muscular a mitjans d'abril. Després va recaure. El club va guardar silenci sobre el seu estat i Rijkaard es va limitar a dir que no sabia com estava. Al mexicà no se'l va veure en el camp d'entrenament. El dia abans del derbi, el va incloure a la llista, amb un sol entrenament.¿Per què s'ha envoltat de misteri la lesió de Márquez, que ha tingut diverses recaigudes?

16 El Milan s'ha passat l'any amenaçant amb el fitxatge de Ronaldinho. Des de l'agost, el seu germà Roberto de Assis ha flirtejat amb el club italià i mai ha assegurat la continuïtat del davanter. El club ha descartat renovar-li fins al 2014.¿Per què Ronaldinho i el seu germà mai han frenat aquestes especulacions i entre la directiva hi ha partidaris de traspassar-lo?

17 Rijkaard va prescindir de Javier Saviola a la convocatòria contra l'Espanyol. Hi va incloure Giuly (sis gols a la temporada) i Ezquerro (dos) tot i que l'argentí havia fet 12 gols. Se'l va endur a Tarragona, però no el va fer jugar amb el partit resolt.¿Per què el tècnic va utilitzar Saviola en lloc de Gudjohnsen i després no el va convocar en el derbi per poder acomiadar-se de l'afició?

18 L'any passat se'n van anar Gabri, Maxi i Larsson, i poc abans que comencés la Lliga, es va traspassar Van Bommel al Bayern Munic. Van arribar al club Zambrotta, Thuram i Gudjohnsen.¿Per què els fitxatges no han servit per millorar l'equip i Txiki va acceptar l'arribada del davanter islandès sense imposar la seva decisió d'apostar per Forlán?

19 Al llarg de la temporada s'ha acusat el Barça de falta de forma física, tot i que hi ha sis tècnics a la nòmina del primer equip, entre ells, dos especialistes en la matèria.¿Per què s'atribueixen tots els mals de l'equip als preparadors físics i ningú els defensa?

20 President, secretari tècnic, entrenador i jugadors neguen que s'hagi acabat un cicle, però el rendiment de l'equip els desmenteix.¿Per què Laporta, al consumar-se la pèrdua de la Lliga, diu que el vestidor s'ha de renovar i el projecte s'ha de revisar?

21 El Barça ha marcat més gols que ningú i ha estat el que menys n'ha encaixat. No ha perdut cap partit a casa, i és l'equip que menys derrotes ha encaixat.¿A què atribueix el president que els bons números no s'hagin traduït en el tercer títol?

22 El filial ha baixat a Tercera després de 34 anys. Dos davanters, Giovanni i Bojan, pujaran al primer equip i no tindran oportunitats de jugar.¿Per què el club pregona l'"exitosa evolució" del planter davant d'a- quest fracàs?

23 S'han disputat set competicions i l'equip només n'ha guanyat dues, i menors, la Supercopa d'Espanya i Copa Catalunya.¿La directiva no s'ha arribat a plantejar en cap moment el canvi d'entrenador?

24 Ronaldinho és el segon capità de la plantilla, però no ha exercit el paper aglutinador que se li suposa pel càrrec de portes enfora.¿Per què no ha anat a més d'un sopar que ha celebrat l'equip per donar exemple i fomentar l'esperit de grup?

25 En els pitjors moments, les estrelles no han comparegut per donar explicacions als periodistes. Valdés, Puyol, Xavi i Iniesta, en canvi, mai han fallat.¿Per què els de casa han de ser els únics que donin la cara?

26 Alejandro Echevarría, el cunyat de Laporta, segueix mantenint relacions amb el vestidor després de dimitir com a directiu. ¿Per què Echevarría exerceix de conseller d'alguns com Etoo i manté les distàncies amb altres com Ronaldinho?

27 La gira de l'any passat pels Estats Units s'ha esgrimit com a excusa per justificar el mal paper de l'equip. L'estiu que ve, n'hi haurà una altra.¿Fins a quin punt val la pena arriscar el prestigi del club per guanyar quota de mercat a l'Àsia?

28 Ronaldinho no va poder jugar el derbi després de ser expulsat per una puntada. El jugador no va anar a l'estadi a veure el decisiu partit contra l'Espanyol i es va quedar al gimnàs en el primer entrenament després del partit.¿Per què el brasiler no va anar al camp i tant Messi com Etoo van dir després que l'havien vist?

29 Laporta va admetre diumenge que la junta va tenir notícia de problemes al vestidor i no va intervenir per corregir-los.¿Per què s'ha esperat a perdre-ho tot per denunciar aquesta situació?

30 El president va reconèixer que el club va detectar la falta de compromís i de professionalitat d'alguns jugadors.¿Sabrà l'aficionat els noms d'aquests futbolistes?

D. TORRAS / J. DOMÈNECH
http://www.elperiodico.cat/
BARCELONA

Potser té raó Schwarzenegger ?

Schwarzenegger aconseja a los hispanos apagar la televisión en español
El gobernador de California asegura que cuando llegó a EE UU aprendió inglés en sólo dos años porque apenas hablaba en alemán
EFE - Los Ángeles - 16/06/2007
El gobernador de California, Arnold Schwarzenegger ha asegurado que los hispanos tienen que "apagar la televisión en español" para aprender más rápidamente el inglés. "Sé que esto suena raro, decirlo es políticamente incorrecto y podría ocasionarme problemas", ha explicado Schwarzenegger en la ciudad de San José, durante su discurso en un congreso de la Asociación Nacional de Periodistas Hispánicos.
Si él mismo pudo conseguir dominar el inglés sólo dos años después de llegar a California desde Austria, fue en porque hablaba en alemán sólo "rara vez", ha añadido el gobernador. En su opinión, para los latinos puede resultar más difícil dejar aparcado su idioma materno y perfeccionar el inglés. "Hay tantos latinos, y lo veo en el Capitolio en Sacramento (capital de California), hay tantos latinos que hablan español todo el tiempo, y hablan entre sí en español".
El discurso de Schwarzenegger ha indignado a algunos de los 700 presentes. El miembro de la Asamblea estatal por Los Ángeles Kevin de León, ha calificado de "muy ignorantes" los comentarios de Schwarzenegger y ha argumentado que ser bilingüe o trilingüe es algo "muy beneficioso para la economía del estado" de California.
Hasta un íntimo amigo de Schwarzenegger, el presidente de la Asamblea Fabián Núñez, se ha mostrado en desacuerdo con el gobernador, al señalar: "desde mi punto de vista hay que hablar varias lenguas para conocer el mundo mejor y no limitarnos sólo al inglés".
Invertir en la enseñanza
Ante la propuesta de apagar la televisión en español, una ex productora de noticieros televisivos, Cecilia Alvear, ha respondido: "¡Qué! ¿Y perderme las telenovelas?". Sara Shakir, directora de noticieros de la emisora Radio Bilingüe", con sede en Fresno (California) pero de ámbito nacional, ha expresado su incredulidad ante el discurso de Schwzarzenegger. "Estaba aquí, delante de centenares de periodistas cuyo trabajo consiste en generar información para la gente en un idioma que entiende, y que refleja su diversidad y herencia cultura, y está diciendo '¡acabémos con todo eso!'."
Otros de los periodistas hispanos presentes opinaron que Schwarnegger haría mejor en invertir más en clases de inglés para los inmigrantes en lugar de criticar el uso de los medios de comunicación que les mantienen informados sobre lo que pasa a su alrededor.

Miri sr Schwarzenegger aquí els fills dels inmigrants van a l'escola igual que els indigenes, per tant sí invertim en ensenyarlis la llengua del pais. malgrat aixó no nomès no la fan servir sino que es queixen del sistema educatiu.
Potser té raó Schwarzenegger i hauriem de demanarlis que apaguesin les televisions en espanyol?
Res, ni Bargallós, ni Maragalls, jo vull al Schwarzenegger de Conseller d'Educació.

Catalunya sota Espanya 2

El que exposa el Sr. López Tena es bàsicament que no hi ha res a fer amb estatuts. Un polític del segle passat afirmava "feu vosaltres les lleis i deixeume fer a mi els reglaments", i això continua igual. I si no sempre val la pena recordar la sèrie "Sí, ministre", on clarament es veia, que mani qui mani, qui realment mana son els funcionaris. Jo cada cop soc menys partidari de l'independencia per molts motius, potser es que em faig vell.

Però fa anys que no entenc ni als nostres polítics. Jo els considerava mes intel·ligents a tots. No es pot fer aprovar un estatut a un Parlament i desprès negociarlo. El Parlament de Catalunya queda així com un parlament de fireta o "del Zoo".

Tampoc es pot portar un estatut a referèndum i un cop aprovat, que un tribunal pugui tornarlo a aigualir. Aquest fet seria un engany a l'electorat. I no es tracta de si toca mes o menys, el que ens agrada o el que no ens agrada, es tracta del fet de tocar una sola coma.

Per a mi si fossim una província mes, que es una de les possibilitats que ofereix el Sr. Tena, potser no s'hagués construït país, però el dèficit fiscal i les despeses haurien estat mes baixes, perquè l'únic que han creat els nostres polítics son cadires i mes cadires: que si Consells Comarcals, que si Vegueries, que si Entitats Metropolitanes, i mantenint les Diputacions que son un autèntic contra poder.

A sobre, les partides mes importants assumides per la Generalitat son les mes deficitàries, potser si son les mes populars, però no son les que fan que el país progressi econòmicament. En comptes de cobrar per 6.000.000 i atendre la sanitat i l'ensenyament per 7.000.000 d'habitants, si haguéssim tingut les competències productives (infrastructures) el país hagués progressat mes i en canvi el dèficit fiscal se l'hagués menjat Madrid.

Partint de la base que qualsevol reclamació es vista com a un perill, una amenaça, o una novetat (gràcies a la incultura i a la mediocritat cultural hereva del franquisme que la majoria dels polítics dels últims 30 anys no han corregit), s'hauria d'argumentar la reclamació d'una manera que no resultes ni violenta ni subversiva per als espanyols. Jo crec que si el TC toca una sola coma de l'Estatut, hauríem d'anar a derogar l'Estatut nou, tornar al punt on estàvem el 30 de Setembre, i reconsiderar aquell estatut ple de collonades i de palla innecessària, i reformular un Estatut en base a molt pocs punts però molt clars.

Es el que jo anomeno DEVOLUCIÓ

Projecte d'Estatut 2014:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos, tributs, taxes o cotizacions (incloses les de la Seguretat Social) generats a Catalunya.

2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.

4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració, respectant sempre les vinculacions històriques.

Catalunya sota Espanya

Catalunya sota Espanya
L’opressió nacional en democràcia
Per Alfons López Tena

Alfons López Tena ha escrit un assaig que segur que aixeca polseguera: tant pel moment polític de crispació que atravessen Catalunya i Espanya com perquè l’autor és vocal del Consell General del Poder Judicial.

Fragments del llibre:
«La transició a la democràcia a l’Estat espanyol va ser un procés il·lusionant i esperançat, l’oportunitat guanyada de superar la dictadura i normalitzar-nos, de convertir-nos en europeus moderns amb un règim respectuós de les llibertats. […] La supervivència de les nacions minoritàries, malgrat la persecució genocida que havien patit, va obligar els demòcrates espanyols a integrar la conveniència d’assolir un disseny institucional que permetés llur autogovern, manifestant de nou […] l’estreta relació entre democràcia per a tots els ciutadans i autonomia per als catalans, car la condició imprescindible per assolir la primera era reconèixer la segona.»

«La constatació de la continuïtat del projecte nacional espanyol assimilista, la manca de consciència i voluntat plurinacional de l’Estat, ha intentat suplir-se des de Catalunya amb incomptables esforços de pedagogia, convenciment i entesa, que calia intentar però que després de tants anys s’han demostrat inútils.»

«L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que a poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu a promoure, i no com una molèstia que cal eliminar […] Cal, doncs, revisar el pacte de la transició.»

«L’Estat espanyol sempre ha estat autoritari, amb una recent transició a la democràcia que l’ha transformat en un Estat democràtic amb trets autoritaris, que de vegades s’assembla, per concentrar tots els poders en una sola mà, a la “dictadura electiva” que contraposava Madison a la democràcia.»

«La independència del Poder judicial se sotmet a un organisme, el Consell General del Poder Judicial, on el Govern espanyol s’assegura de tenir majoria i nomena de facto el President, de manera que, en cascada, aquest nomeni els magistrats del Tribunal Suprem i alts càrrecs judicials que coincideixin amb el projecte polític del Govern, amb algunes concessions a les minories, i expedienti i sancioni els jutges que facin nosa. El resultat és que, com ha declarat un representant judicial, “entre los que hacen lo que se espera para ser nombrados y los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, casi no hace falta dar instrucciones”.»

«La baixa qualitat de la democràcia és indispensable per assegurar que tots els òrgans de l’Estat bloquejaran les pretensions de les nacions minoritàries i decidiran contra llurs institucions, empreses i interessos. Només una dictadura electiva assegura prendre el control d’un banc basc processant tot el seu Consell d’Administració per, després, aconseguit el poder, aixecar el processament; només així es fa possible tenir organismes que fan de ventrílocs del Govern espanyol i autoritzen els projectes empresarials espanyols però no els catalans; aquesta és la manera de poder tancar diaris i empresonar periodistes, com al Marroc; il·legalitzar partits polítics, com a Turquia; prohibir campanyes electorals, com a Bielorússia; repetir eleccions quan no guanya el partit del Govern, com a Sèrbia; i nomenar els presidents de 13 de les 15 més grans companyies, com a Indonèsia; actuacions totes elles esdevingudes durant el Govern d’Aznar.»

«La llengua i literatura catalanes són més estudiades i apreses on no hi ha mandats constitucionals d’especial respeto y protección, i només els lectorats universitaris de català a Alemanya multipliquen per cinc els espanyols, malgrat no solament la indiferència de l’Estat espanyol, sinó sovint la seva bel·ligerància a la contra.»

«Sembla una llei inexorable de la natura: canvien els reis i els governs, cauen monarquies, governen repúbliques, acabdillen generals, i el dèficit fiscal català sura amb plena salut a través de totes les convulsions del segle, amb una gravetat i importància creixents.»

«Ara el projecte nacional català pot ser engrescador no només per a aquelles persones que se senten catalanes, i per tant maltractades, sinó pels que se senten espanyols i ciutadans de Catalunya, i per tant maltractats; perquè el maltractament també el senten.»

«La intensificació dels processos de globalització, d’integració econòmica, institucional i cultural al món ha trencat el monopoli dels Estats sobre l’economia, la defensa, la cultura, els mitjans de comunicació, la informació i el poder coercitiu, moltes de les seves funcions tradicionals i atributs essencials de la sobirania, exercides a l’Estat espanyol per generar una única identitat nacional i anorrear les nacions minoritàries. L’erosió que aquests fenòmens produeixen sobre la sobirania dels Estats (especialment quan, com a Europa, s’acompanyen d’una integració política i institucional) ha deixat sense sentit els seus trets definitoris: la supremacia, la indivisibilitat i la unitat de l’Estat.»

«Tot el segle xx sí que teníem interessos comuns amb un projecte espanyol il·lustrat, ens interessava a espanyols i catalans integrar-nos a Europa, ens interessava a espanyols i catalans la desaparició del poder militar […], l’establiment de la democràcia; però tot això ja s’ha fet, ja som a Europa, ja som a un règim democràtic, encara que de baixa qualitat, ara ja som a la moneda europea, i per tant ara ja no hi ha projecte comú.»

«El miracle de la nostra supervivència nacional, i l’anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Ens cal, com a tota nació, un marc de poder per continuar existint, perquè no ho podrem fer si som en un Estat que ens és contrari. O l’Estat és de totes les nacions incloses, també la catalana i l’espanyola, o fem un Estat propi.»

ara ja serà modern portar barretina

Fa uns dies comentava que érem un país estrany on, un senyor passejant per Barcelona amb barretina pot ser noticia amb fotografia inclosa als dos diaris de major tirada de la capital.
Aquella noticia va provocar tot un seguiment als fòrums per tal de veure de quin poble era i qui era aquell senyor tant agosarat.

Si aneu de boda a l'estranger veureu com, per exemple a Alemanya, sempre hi ha algú que apareix vestit de cap a peus amb la indumentària del seu país, especialment a Bavaria, on tothom té el vestit típic preparat, per a possarse'l en les grans ocasions.

Per sort ara, un dissenyador ha reinventat la barretina, dissenyant una que te tres funcions diferents : la neobarretina negre-i-vermella té una cremallera invisible que la converteix en gorra amb orelleres o buf per al coll.

Vinga tots a modernitzar nos, i a portar la barretina tot el dia.

PROPOSTES D'AUTODETERMINACIÓ

PROPOSTA DE ERC:
"El Parlament de Catalunya constata que:
L'acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l'aprovació de l'Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l'advocat de l'Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d'exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea."

Com tothom pot veure, no es tractaba de votar per l'autodeterminació sino de que CiU votès que l'acord del 20 de Gener va rebaixar l'Estatut, quan a totes les hemeroteques es clar que tres dies abans el tripartit habia beneit un estatut amb ZP, i Mas va negociar per afegir algunes "millores".

PROPOSTA DE CIU:
Davant la reacció que ha trobat a l’Estat espanyol l’aposta pacífica, legal i democràtica impulsada per aquest Parlament i referendada pel poble de Catalunya, en favor del benestar social i del progrés econòmic, mitjançant l’Estatut d’Autonomia, és actualment necessària una resolució d’afirmació nacional on el Parlament de Catalunya:

1.- Declara, solemnement, que Catalunya és una nació que té com a principal referent institucional la Generalitat, els poders de la qual emanen del poble de Catalunya, d’acord amb el que s’estableix a l’article 2 de l’Estatut d’Autonomia. I que fonamenta també el seu autogovern amb els drets històrics del poble català tal i com s’estableix a l’article 5 del mateix Estatut.

2.- Reafirma el compromís de seguir treballant per assolir els objectius d’abast nacional fixats per acord del 89 % dels membres d’aquest Parlament el 30 de setembre de 2005.

3.- Manifesta que l’acatament del marc institucional vigent no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació tal i com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, així com dels articles 2, 4, 5 i 8 del mateix Estatut.

4.- Insta al Govern de la Generalitat a facilitar i promoure el reconeixement del dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat, tal i com s’estableix a l’article 4.2 de l’Estatut d’Autonomia.


De les converses mantingudes entre Toni Castellà i Xavier Vendrell en va sortir la proposta transaccionada que afirmava que:

"davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l’Estatut o en faci una interpretació restrictiva, el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat de contemplar sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d’autogovern de Catalunya, inclosa l’exercici efectiu en referèndum del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, per poder fer efectiu el dret democràtic a decidir sobre la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea."

La transacció era assumible tant per CiU com per Esquerra i podia obtenir la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, deixant les forces espanyolistes en minoria. De fet, Xavier Vendrell va donar l'OK a la transacció a títol individual al diputat Toni Castellà. CiU considerava que el Parlament de Catalunya podia recolzar una proposta potent que contemplava la "constitució d'un Estat propi" si el TC escapça l'Estatut.

Però en això que Vendrell rep la instrucció del sr. Carod-Rovira de que Montilla ha afirmat que si voten la transacció els torna a expulsar del govern d'una manera humil·liant i que el que cal és mantenir com sigui els càrrecs al govern i l'aposta estratègica d'acostament al PSC-PSOE iniciada el 1999.

En això que Xavier Vendrell comunica a Toni Castellà que ERC es fa enrera i que Esquerra no pot votar la transacció amb CiU.

Es comunica això a la direcció de CiU, que al·lucina amb la resposta d'ERC -un partit que es fa dir independentista i que no pot assumir-ho amb fets, ens diuen- i Artur Mas opta per retirar-la perquè hagués estat un ridícul espantós que la transacció per la independència hagués estat refusada pel Parlament de Catalunya.

Ja ho va dir Artur Mas que aquest Parlament no es podia permetre votar en contra de segons quines coses.

FONT: http://tripartit-watch.blogspot.com/

La misèria moral d'Esquerra

La misèria moral d’Esquerra ha arribat ha extrems que m’han entristit. Mai no he sospitat cap nivell intel·lectual ni polític en els dirigents d’Esquerra, ni cap qualitat humana que celebri la Bíblia. Però el que és evident és que qualsevol país necessita dos grans partits, que el primer gran partit de Catalunya és Convergència i que el segon seria fantàstic que fos Esquerra i no aquests socialistots que són els que més mal han fet a Catalunya després de Franco. Un mal abominable, terrible. Un mal salvatge.

Bé, seria fantàstic que Convergència i Esquerra, Esquerra i Convergència, fossin els dos grans partits de Catalunya i que ara l’un i ara l’altre fossin al poder i a l’oposició, com passa a tots els països normals del món. A tots els països normals del món. Dos grans partits nacionals que un és una mica més així i l’altre és una mica més aixà, però que tots dos tenen clar per quin país treballen. Això no és d’aquesta manera i és trist. És veritat. Però és més trist encara que això estigui molt lluny de ser així.

És molt trist, molt decebedor que el penós paper d’Esquerra, la seva patètica actitud l’allunyi cada vegada més de ser un gran partit i l’apropi cada vegada més (com sempre ha passat, cíclicament) a la marginalitat on queden sempre reduïts els impresentables i els pallassos, els que no tenen punyetera idea de res i es prenen el Parlament com si fos un càmping. Esquerra ha jugat, ha degradat institucionalment Catalunya fent president primer l’atrotinat Maragall, que més que un país semblàvem una residència per a avis tarambanes, i després aquesta mena d’empleat de Tabacalera que com va dir aquell, gasta menys en llibres que Antonio Franco en xampú, que ja és dir. Aquest espanyol, aquest que treballa per a Espanya.

Bé, això ha fet a Esquerra, a canvi de pasta. Els de les mans netes. A canvi de cotxes oficials i de menjar calent, només cal veure el procés d’engreix que han patit els diferents líders de la formació. És lamentable. Però no tant com l’últim escarni final que és jugar amb les ànsies de llibertat d’aquest poble, fer-nos fer el ridícul i donar arguments a Espanya i al món perquè l’independentisme sigui vist com una cosa de quatre sonats que no té cap mena de raó, de legitimitat i ni de solidesa. Esquerra ha tocat tendre, ha traspassat una línia que no havia traspassat fins ara. Vull dir que tu no pots mirar-me a la cara si encara dius que votes Esquerra.

Salvador Sostres
www.Elsingulardigital.cat