3.12.05

JO TAMBÉ BOICOTEJO LA CAIXA I FREIXENET.!

Si hi han dos sectors als qui Catalunya els importa una merda son els dels cava i els de les caixes.

Haurem de donar les gracies als madrilenys per aquets dos boicots. Si tenen exit, es fara menys cava pero de molta millor qualitat i si saben trobar un equilibri de preus guanyaran mes diners començant pels agricultors, i la Caixa s'adonarà d'una puta vegada que el seu mercat es Europa i no Espanya.

I si els que proposen un boicot van principalment contra Codorniu, Freixenet i la Caixa, es perque coneixen les seves debilitats i saben que a la minima, s'agenollaran com ja estan fent.

Es una tonteria comprar Endesa si no es per acte seguit, vendre els actius a terres castellanes a CajaMandril i invertir aquets diners en comprar empreses electriques a Occitania o al sud d'Italia. La unica manera que un govern no et pugui fer xantatge es repartir el negoci en varis estats, com molt bé esta fent el sr Botin. (Xantatge es fer comprar a Repsol i Gas Natural dos petrolers a les dresanes paraestatals Izar, o no? )

El mercat natural de les empreses catalanes es la Mediterranea i no l'Espanya castellana, i els nous almogavers son les nostres empreses exportadores.

Si la Caixa fos llesta, en comptes de regalar prestecs a Canaries o a Andalusia, el que faria es tancar d'inmediat totes les oficines a Espanya, vendre els locals, treure unes grans plusvalues i invertirles en obrir oficines a tota la Mediterranea.

Pero son tant rucs que aquets de la Caixa als unics que putejen es als catalans, i son capaços d'enviar cartes d'avis d'embargament o de demandes judicials per 0,03 €.
A la tele et diuen "vine i parlem" i quan tens un problema i vas a parlar et surten amb que "no els autoritza el sistema".

Així anem.

Jordi Benplantat


Articles de Xavier Roig a l'AVUI sobre el mateix tema:
http://www.avui.com/avui/diari/04/mar/13/c20213.htm
http://www.avui.com/avui/diari/05/des/02/109667.htm

19.11.05

el nou Estatut es una merda.!

Acabo de llegir l'article del profesor Sr. Antoni Soy al diari AVUI sobre el finançament previst al projecte d'estatut, i m'he quedat de pedra.A mi em sembla que es de ser molt imbecils acceptar un deficit fiscal del 9% durant 10 anys, i del 5% desprès d'aquets 10 anys.Una cosa es que ens robin, i un altra cosa legalitzar el robatori futur i amnistiar el robatori passat.

Per mi s'hauria de retirar el projecte d'estatut, i inmediatament presentar al Tribunal d'Estrasburg cinc demandes :
1 Per tots els calers robats desde el 1978. L'actual estatut afirma que Catalunya rebrà el promedi entre el seu esforç fiscal i el seu percentatge de població. Aixó son 285.000 M €uros.
2 Reclamar totes les competencies encara no trespassades ( unes 75 )
3 Denunciar totes les lleis que han laminat l'estatut i demanar la seva modificació, prevalent el redactat del Estatut com a llei de major rang.
4 Demanar l'anul.lació del
Tractat dels Pirineus en base a dos arguments legals:
a) La corona española no tenia poder, segons les Constitucions Catalanes vigents en aquell moment, a regalar ni vendre cap part del territori català, sense l'autorització de les Corts Catalanes. Autorització que mai va existir, ni quan la Corona ho comunicà a les Corts l'any 1702.
b) El Tractat garantía la pervivencia de les institucions catalanes al Rosselló. Aixó es tenir consols i delegats a les Corts Catalanes. França no nomès no ha acomplert aquest apartat del Tractat, sino que l'ha traït al suprimir les institucions catalanes nomès un any desprès de signar el Tractat, i desprès amb el reial decret francès del
2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus.
5 Denunciar a Anglaterra per l'incompliment del Pacte de Genova, on Anglaterra es comprometia a defensar els catalans encara que es perdès la guerra.

Aquestes demandes nomès serien retirades si s'aconseguisin els seguents compromisos:

De França : l'acceptació de la Generalitat com a l'unica administració entre l'Estat frances i els municipis d'aquell territori, amb un tracte fiscal igual al demanat a Espanya.

D'Anglaterra :que ens recolces en tasques de seguretat i defensa per tal de garantir el que ells mateixos es van obligar a complir.

D'Espanya: Plantejar una nova redacció d'un estatut en sis capítols molt clars:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos,tributs, tases o cotizacions generats a Catalunya.


2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles i del antic estatut, el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.


4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració.

Aquest tipus de redacció ens equipara als bascos en assumir competències "històriques", i ens diferencia de totes les altres "autonosuyas" que no tenen, ni han tingut mai aquests drets.

I desprès, a partir de l'actual estatut, i de les Constitucions derogades el 1714, crear una Constitució Catalana, on posar dençà quina es la nostra bandera o el nostre himne, coses que realment ningú enten perque ho ha d'aprobar Madrid.

Jordi Benplantat

Catalunya no es Nació

El Principat de Catalunya no es cap nació. Es una part de la Nació Catalana. Afirmar que Catalunya (estricta ) es una nació es una manera de renunciar a la resta de la Nació.

Com molt bé deia els Juraments dels Reis a les Corts Catalanes: "La Nació Catalana es la reunió dels pobles que parlen català. El seu territori compren Catalunya amb els comptats del Rosselló i la Cerdanya, El Regne de Valencia, i el Regne de Mallorca.

Els tres pobles que formen la Nació Catalana tenen Costitucions propies i estan confederats entre sí, i amb el Regne d'Aragó.

Catalunya es l'Estat politic format pel Principat i els comptats del Rosselló i la Cerdanya. El Principat de Catalunya es lliure i independent."

Amb la Abolició del Decret de Nova Planta ja tindriem suficient estatut. I el senyor rei que juri, si vol les Constitucions, i si no ens busquem un altre que si ho faci.

Jordi Benplantat

15.11.05

Cabala a La Vanguardia









El meu amic Jordi Salat,
m'envia uns comentaris a un
article de la Vanguardia molt interesant:

MOSHE IDEL, ESPECIALISTA EN CÁBALA JUDÍA
"Dios necesita ayuda, y la cábala se la da"

Tengo 58 años, nací en Rumanía y vivo en Israel, adonde mi familia emigró a mis 17 años. Soy doctor en Filosofía de la Cábala en la Universidad de Jerusalén. Estoy casado y tengo tres hijos de 28 a 32 años. ¿Política? Pragmático. Soy de familia judía tradicional, criado en país comunista: soy un escéptico... incluso de mi escepticismo

ARTE MENTAL
Ha llenado un aula de 300 alumnos en la Universitat de Barcelona, de la mano de Victoria Cirlot, para explayarse acerca de la cábala, de cuya historia y filosofía sabe más que nadie en el mundo: en su libro ´Cábala. Nuevas perspectivas´ (Siruela) condensa sus saberes. Idel explica que los cabalistas ejercitan todas las técnicas de la imaginación, como visualizar en colores las letras del nombre de Dios y hacerlas ascender hacia Él: ´Así el cabalista pinta cada día un cuadro que tiene un único espectador: Dios´. Como un mandala budista, aunque mental... Esto de la cábala viene cargado de poesía, arte y mística, y por eso ha cautivado a filósofos y artistas (incluido Umberto Eco en ´El péndulo de Foucault´): impregna la cultura occidental y entre sus grietas todavía sigue reverdeciendo
VÍCTOR-M. AMELA - La Vanguardia 11/11/2005-

¿Qué significa cábala?-
Recepción, en hebreo.
Vol dir que ets agraciat, que entra entra en tu una mena d'aigua espiritual que et banya per dins i et fa crèixer una arbre a base de preguntes que et planteges i respostes que creques o trobes. Fas un camí interior amb allò que has rebut. És la substància de les coses.-

Recepción ¿de qué?
- De secretos religiosos.


No són secrets, la càbala precisament "revela" descobreix ( des-cobreix, des-tapa, dona a conèixer) els secrets. De cop "entens coses".
Ramon LLull ho explica molt bé quan fa servir l'expressió i diagrama de L'Escala de l'Enteniment.

- ¿Quién los recibe? - Los cabalistas: un grupo elitista, hermético, de teósofos y místicos judíos. Porque existe una mística judía, igual que hay una mística cristiana e islámica.

No ho reben solament els cabalistes, ho reb tothom que ho reb. No és cap privilegi de raça.
Hi ha molta gent, de diferents races que reben aquesta "substància de vida" i fan aquest camí sense saber res de càbala
Per altra banda hi ha cabalistes que tergiversen les ensenyances de la càbala igual que hi ha catòlicc i cristians que tergiversen les ensenyacves de Crist
En totes les creences hi ha falsos mestres o falsos profetes.


- ¿Y qué debo entender por mística?
- La experiencia directa de la divinidad. -

¿Desde cuándo existe la cábala?
- No se sabe, pero sí consta la palabra cábala en un documento del Bagdad del siglo X, con el sentido de "recepción de la pronunciación secreta de los nombres de Dios".

Jo crec que el soldats americans han anat a Irac a destruir quelcom relacionat amb la càbala.I crec que aquest quelcom està relacionat amb la cultura camita o de Caldea-

¿Por qué "pronunciación secreta"?
- ¡Porque en el judaísmo está prohibido decir el nombre de Dios! - ¿Y por qué esa interdicción? - Porque no se sabe cómo suena el verdadero nombre de Dios: se escribe YHWH, sólo con consonantes, pero... ¿cómo se pronuncia? Ah, dependerá de cómo se vocalice...

Pels cabalistes les "vibracions fonètiques" són molt importants. Jo en parlo en els meus escrits i també en el meu llibre "Les quatre columnes catalanes"

la física quantica ens ha descobert que la matèria són vibracions....com les que emetem quan parlem
És per aixì que la llengua vernacla és tant importat, perquè les seves vibracions estan relacionades amb el lloc on es parlen
És per aixì que jo dic: Als Paisos Catalans, aquells que parlen en català, pensen.Aquells que parlen en castellà, obeeixen.

Als Països Catalans, parlant en català es pot arribar fins a l'Infinit( Ein sof en la càbala). Parlant en castellà només es pot arribar fins a la Constitució espanyola.

- Y los cabalista lo saben...
- Sí, se concentran en eso, en la auténtica vocalización del Tetragramaton,que son esas cuatro consonantes del nombre de Dios.

Com no les poden dir, aquestes 4 letres, les representaven i es representen amb 4 pals, vet aquí l'origen de la "senyera". El camí o "senyal" del "Seny"
Ein sof ( Substància)
Kether (Seny)
Chokmah ( Senyor)
Binah ( Senyora)


- ¿Y qué se persigue con todo eso?
- Por sus finalidades, distingo tres tipos de cábala: la extática, la teosófica y la mágica.
Són tres, jo també ho penso.
Són tres són els triangles de l'Arbre de la Vida, que sumen 9 angles ( 9 cavallers del mite d'Otger Cataló) però no sé si els noms de : extàtica, teosòfica i màgica són els més adequats.

- Muy bien: empiece por la cábala extática.
- Es la que busca la unio mystica,la unión íntima con Dios, una experiencia extática. ¡Como las de Santa Teresa! Que era de familia judía... aunque no sé si supo de la cábala.

Interessant llegir "Las moradas filosofales" de Santa Teresa. Els castellans se l'han apropiat però no està relacionada amb al cultura castellana sinó amb la cultura mística dels cabalistes que els castellans van "cremar per heretges" i perseguir en nom de l'Espanya Catòlica Apostòlica i Romana....La que es va constituir per a perseguir els cabalistesx ja en el segle XIII a la batalla de Muret contra els occitans, provençals i catalans que eren autèntic cabalistes ( Llibre "Cercamon" de LLuis Racionero)

- ¿Y cómo se accede a ese éxtasis místico?
- Mediante ciertas técnicas... Y ¿sabe dónde se fijó ese método cabalístico, esa técnica?

També podríem dir-ne "exercisis espirituals"....i parlar de Sant Ignasi de Loiola
Es comença per ser "humil"
Es pot aplicar allò que deia Sèneca ( Que també ens diuen que era espanyol, però no ho era, era bètic i iber, però no castellà)
Rebre
Assimilar
Donar

Allò que es reb gratuïtament ( sigui per la gràcia),s'ha de donar gratuïtament

- ¿Dónde?
- ¡Aquí! Fue obra de Abraham Abulafia, judío aragonés instalado en Barcelona en 1270 para estudiar cábala: aquí creó un método preciso para lograr la experiencia extática.

Diu que Abraham Abulàfia era "aragonés"... En aquell temps El Reine d'Aragó era Catalunya.
L'aragonesisme del jueu cabalista Abraham Abulàfia s'ha d'integrar en el catalanisme i amb la cultura de llengua catalana i no en l'espanyolisme de llengua castellana

- Ah. ¿Puede resumírmelo?
- Mediante recitación de los nombres de Dios - los enumeró en unas tablas- y ciertas respiraciones y ejercicios similares al yoga. También mediante el aislamiento, la concentración mental, el llanto, visualizaciones...

- ¿De dónde sacó Abulafia esas técnicas?
- Sabemos que recorrió Galilea, vivió en Mesina (Sicilia) y se casó con una griega. Contactó con culturas y tradiciones orientales, incluida la sufí (la mística islámica).

- Entonces... ¿hubo una cábala catalana?
- ¡La cábala entró en Sefarad (España) por Catalunya! En el siglo XIII estaban aquí los más importante cabalistas, catalanes y provenzales, en Girona, en Barcelona...

La càbala comença i reneix als voltants de Pirineu i en llengua occitana, provençal i catalana.

- ¿Conocemos sus nombres?
- Rabí Ezra, Rabí Azriel, Nahmánides (Isaac el Cec), Rabí Shlomo Ibn Adret... Aquí se escribió el Sepher Yezirah,una cosmogonía. Y practicaban también el segundo tipo de cábala, la cábala teosófico-teúrgica.

Jo m'he cartejat ( correus electrònics en català) amb una descendent de Nahmànides que vivia a Israel ( fins fa dos anys, ara no en sé res, estava molt mamalalta....)
Molts cabalistes adopten nom o pseudònims.

Nahmànides va adoptar el nom de Rambam ( A vegades es troba escrit "Rambán" potser perquè els espanyols no saben pronunciar la "m" a final de paraula .Igual passa amb "Colom" que li diuen "Colón")

Fixeu-vos com tergiversen la biografia del català Nahmànides....Li diuen "hebraicoespanyol" !
Mosé ben Nahmán, Gerona, 1194-Palestina, c. 1270) Rabino hebraicoespañol, conocido en el judaísmo como Rambán y citado por los cristianos como Bonastruc de Porta. Ejerció la medicina. Máxima autoridad rabínica de su época, defendió el judaísmo en la polémica pública de Barcelona (1263). Desterrado, emigró a Palestina (1267). Contra el intelectualismo maimonidiano, siguió la vía espiritualista y mística e inició la escuela cabalística de Gerona. Sus obras más notables son un Comentario al Pentateuco, Las guerras del Señor, numerosas Novellae (género creado por él como comentario a pasajes del Talmud), la Epístola de la admonición y El lirio de los secretos. También es autor

Es curiós que li diguin "hebraicoespanyol" i no diguin "hebreicocatalà". Per altraq banda no coiuen mai "catalanoes`panyol" o "galaicoespanyol" o "vascoespanyol"....

Els espanyols castellanistes i catòlico-vaticanistes amaguen i tergiversesn el contexte cultural "vernacle" per a castellanitzar espanyolitzant tergiversant les coses al treure-les del seu context natural i propi

Tamb´es curiós el nom de "Ram" que feia servir de pseudònim....perquè comença per "ram " igual que el nom "ramon"...Un nom, aquest de "Ramon" propi de reis catalans relacionats amb esl templers que eren cabalistes.

- ¿En qué consiste esa cábala?
- La finalidad no es ya fundirse con Dios, sino influir en Él, equilibrarlo, ¡mejorarlo!

- ¡Herejía! ¡Dios es perfecto!
- Esa idea es griega, no hebrea. Lea la Biblia: Dios va haciendo experimentos con su pueblo... ¡y siempre falla! (empezando por el jardín del Edén). Y su pueblo acaba siempre ahogado, quemado, expulsado, destruido...

- Pues es verdad, ¡pobre pueblo elegido..!
- El cabalista entiende, pues, que si Él está bien, aquí estaremos bien: ¡y se esfuerza en ayudar a Dios! ¿Cómo? Loando sus preceptos, acariciando su palabra, repitiéndola.

El tema de "poble escollit" jo no l'entenc en clau ètnica. I en això discrepo dels sionistes que consideren que el poble escollit és Israel.
Jo m'identififco amb allò que va dir Jesucrist: " La meva família ( el meu poble o nació) són aquells que comparteixen el pensament del Pare i en donen testimoni"

El meu nacionalisme i el concepte de nacionalisme que sempre ha identitricat la cultura catalana, és un nacionalisme de substància i no de raça. És per això que jo crec que amb la càbala Catalunya pot trobar un llenguatge universal que la farà tenir una missió i ressò internacional en els egle XXI tal i com ja va ser en el segle X

En el segle XIII Espanya i l'Església Catòlica Vaticanista imposant mentides van enterrar la càbala En el segle XXI, la càbala rebrotarà i enterrarà Espanya i.....

- ¿Operar en Su palabra influye en Él?
- Sí. Y lo más esencial: así coadyuvas desde aquí a la unión sexual entre Dios y su mujer: induces la hierogamia (matrimonio sagrado). La unión carnal terrenal ayuda a la de Dios, necesitado de esa unión armónica.

- Interesante... ¿Y qué es la cábala mágica?
- La que busca influir no en Dios, sino en este mundo natural, aquí mismo. ¿Y cómo? Creando amuletos (lingüísticos: fórmulas secretas, nombres de Dios...), formulando sortilegios, practicando hipnología mágica, fabricando talismanes, con invocaciones...

- ¿Es lo que se hace con el famoso golem?-
¡Ah, el golem!Sí: es la creación de un homúnculo al que el cabalista, mediante fórmulas mágicas, insufla vida. Un pseudohombre, para que haga de esclavo o de soldado.

- ¿Y no es eso usurpar el lugar de Dios? - Para el cabalista, dar vida a un ser ¡vivifica también a Dios! Es también ayudarle. El golem,incluso, puede prefigurar a Dios...

- El cabalista apoyará la clonación, pues...
- Los cabalistas llevan siglos reflexionando sobre la frontera entre lo inanimado y lo vivo. ¡Y ese es hoy un debate muy vigente!

- ¿Se usa astrología y numerología?
- Sólo de un modo instrumental, como estación de paso: ¡en el corazón de la cábala reinastá la letra hebrea, la letra como letra!

- Leemos que entre muchos artistas de Hollywood se ha puesto de moda la cábala...
- Porque hay un vacío espiritual, y en Hollywood el vacío es aún mayor, Y tienen más tiempo, más dinero... Y ahora les da por ahí.

- Madonna luce cordón rojo en la muñeca
. - Algún talismán: una bobada. Madonna es inteligente..., con sus momentos bobos. -

No haga cábalas...
- Ja, ja: el lenguaje ha incorporado ese término con el sentido de oscuro,complejo...Porque lo es: la cábala exige largos y complejos estudios, para con eso poder actuar: ¡la acción es consustancial a la cábala!

- ¿Cuál es el libro central de la cábala?
- El Zohar (conocido por el Libro del esplendor),escrito en la Castilla del siglo XIII.

No es veritat que fós escrit a "Castilla"
És va escriure a el Reino de León.
Aquest regne va ser destruit pels castellans en nom d'Espanya
El nom de "León" és un nom jueu....Cal recordar que les tradicions jueves ens parlen del "Lleó de Judà".....i que a a costa provençal-catalana hi ha un golf que es diu "Golf de Lleó"
Per altra banda, aquest llibre era una traducció del català, occità i provençal , que es on va renèixer la càbala en els egle X i del llibre Seger Yetzirà

- ¿Ha influido la cábala en nuestra cultura?
- En Pico Della Mirandola, Hugo, Mallarmé... ¡Y un día podré probar que Tristan Tzara pasó por la cábala para crear el dadaísmo!

Salvador Dalí
Quadre l'Escala d'Abraham dedicat a Severo Ochoa i l'ADN
Jo crec que Àngel Guimerà era cabalista
Cal estudiar a fons les relacions d'alguns maçons catalans amb la càbala



l'origen de les primeres lletres

Al 1967 el tonoscopi es va inventar per fer visible la veu humana, a través d'uns oscil·ladors de cristall.
Ho visualitzava en un plat amb líquids, espores, metalls, plàstics, gasos, ...
Aquesta nova àrea s'anomenà CYMATICS, l'estudi de com les vibracions influeixen i generen patrons, formes i processos de moviment.

(forma - moviment / partícula - ona)a + freqüencia + complexitat de formes

En un experiment amb sorra, Hans Jenny va descobrir que quan es pronunciaven fonemes d'antigues llengües com l'hebreu o el sanskrit, la sorra prenia la forma exacte de com el fonema s'escriu gràficament.

Existeix el llenguatge sagrat? egipci, tibetà i chinès, per exemple, són considerats així.
A través de recitar mantras i texts sagrats podem alterar la realitat, crear i curar?

Es diu que la evolució biològica es el resultat de vibracions. Cada cèl·lula té una vibració, i el conjunt crea una nova vibració en harmonia amb l'original. Aquesta en crea una altra, i així succesivament... Les vibracions afecten les cèl·lules, els gens i totes les estructures del cos.

Estudiant l'oïda humà i la laringe podriem esbrinar la causa de les vibracions.
Es poden veure les melodies, o a la inversa, escoltar un cristall, una planta o un cos humà
S'han aconseguits efectes antigravitacionals.

Més: http://www.afikoor.com/es/AFIDIS/librosextractos.htm

14.11.05

1421





http://www.bcngrafics.com/radio4_230705.mp3
Aquí podeu escoltar el programa de radio en el que vaig
participar parlant del tema de la suposada expedició
xinesa a America el 1421.
Més informació a :
http://www.bcngrafics.com/xpoferens/theliesof1421.html

1.11.05

Devolució de les obres d'art de l'Aragó? , NO..!

De qui son les obres d'art o historiques?

Possaré uns quants exemples:

Totes les obres d'art catalanes donades com pagament a hisenda i que es guarden al magatzem del Reina Sofia, son legalment madrilenyes o son un expoli ?

La espasa tissona, que per anys ha estat al museu de Montjuic, i que ara, despres de estar 800 anys a Catalunya se l'han endut a Madrid, "porque el aire del mar la estaba oxidando", (aquesta espasa pa passar del Cid als Templers, i dels Templers a Jaume I ). es dels madrilenys o de qui es?
El casc de Jaume I, que estaba també al museu de Montjuic i també se l'han endut a Madrid, de qui es?
Al Museu de Monjuic nomès han deixat que merda, tot el de valor fa pocs anys es va treslladar a Madrid.
Tot el aixovar del Palau Real de Barcelona, repartit per Cuartells, Academies i Museus de qui es ?

Totes les terres, robades desde 1714 per secretaris d'ajuntament, pel sol fet de pagar 5 anys els impostos, de qui son?
Tots els documents de la noblesa catalana que ara estan en mans de la noblesa castellana, desde els Montcada als Empuries, de qui son ?


Segons l'estatut vigent, Catalunya ha de rebre una xifra entre el seu % de població i el seu esforç fiscal, on son aquets diners?
Si desde 1714 tenim un deficil fiscal medi de 2 bilions de pesetes anyals , on son aquets 3,5 BILIONS DE EUROS que ens deuen?


Unaltra cosa que s'hauria de mirar es de qui son les obres d'art d'una esglesia d'un poblet, legalment.
El fet de que es guardin un un museu del bisbat no significa que el bisbe en sigui el propietari. Ni el fet de que canvii el bisbat te res a veure legalment en canviar les obres d'art d'on son. La Unesco té uns criteris molt clars per aixó.
Si jo tinc a casa una obra d'art important, estic obligat a ferla constar en la declaració anyal de patrimoni. La fan els bisbes? Estan obligats?. De qui son realment les esglesies, de qui son realment les obres d'art de dintre de les esglesies?
No es un asumpte tan sencill com el pinta la premsa, sino que la cosa es si el dret eclesiastic preval per damunt de les lleis civils en temes com aquest de propietats gens clares.
Si les esglesies son propietat privada dels bisbats perque les administracions publiques inverteixen un sol euro meu en restaurarles, sense abans incautarles?
Qui em tornarà a mi tots els diners de la Generalitat gastats en restaurar les peces reclamades? I si aquest es el cas, no seria mes llogic treslladarles al MNAC i a partir d'aqui mourens en el dret civil?


Unalte cosa a valorar es que succeeix amb les obres d'art o les restes historiques al mateix Aragó. Les obres d'art d'Aragó corren pel mercat negre mes que cap.

Les restauriacions que fa el govern aragonés son penoses. A l'Aragó hi havia un Crist amb braços articulats. Desde que els serveis del govern aragonès el va restaurar, ja no els té, perque " no servia para nada".
Un dels fets mes greus, el dels ultims templers enterrats a l'esglesia de Bellver de Cinca. Ho resumeixo: A l'esglesia de Bellver hi havien els deu ultims templers que van morir empresonats a la peninsula, enterrats amb les seves "pertenences". Existeix documentació que ho proba.

El alcalde i el capellà van "arreglar el terra" de l'esglesia, i es van quedar les "pertenences" i van llençar les restes humanes a l'abocador del poble.
Van haver quatre persones que ho van denunciar. Dons, en aquest moment, malgrat les probes, i malgrats els anal.lisis d'ADN fetes per la Universitat de Saragossa, la cosa es que els delinquents han demandat als denunciants per "danys morals", i tot pinta que guanyaran.
De tot aixó n'esta informat el govern aragones, els dos bisbes i el justicia d'Aragó, i no fan res.

copia del web de la denuncia

15.10.05

Els Almogavèrs i el conseller Nadal

Aquest tiu sempre m'ha caigut fatal. Era catedratic de Història abans de ser alcalde de Girona.
La seva millor frase "Si la N-II passa per Sant Daniel dimitiré". Avui la N-II passa per Sant Daniel.
Aqui el podeu escoltar en un programa de radio, parlant de lo dolents que eren els almogavers, i de que la Generalitat ha pagat la reconstrucció de una esglesia ortodoxa a Grecia com a desgreuje.
http://www.bcngrafics.com/nadal.ra

13.10.05

RECULL

recull d'articles interesants:

18/11/2005Ramon Pedrós: "Doble vara de medir o la Cope s'imposa a 20 Minutos"
17/11/2005
Joan Mir: "La guerra de l'espanyol"
15/11/2005
Matías Vallés: "Madrid no es España"
15/11/2005
Matías Antolín: "Yo, Federico, la serpiente de las ondas"
15/11/2005
Ramon Pedrós: "N'hi ha que neixen disfressats"
14/11/2005
Guillem Frontera: "El vòmit de Déu"
09/11/2005
Carod Rovira: "Jugant amb foc"
05/11/2005
Pere Bonnin: "L'exemple d'Heribert Barrera"
05/11/2005
El PP ha activitat el mecanisme de la seva pròpia autodestrucció
05/11/2005
Marçal Sintes: "No callar sobre la COPE"
03/11/2005
El Vaticà tira terra damunt els capellans assassinats pel dictador i genocida, general Franco
31/10/2005
Xavier Casinos:"Els pecats de la COPE"
29/10/2005
Jaume Corbera: "Prendre mesures"
29/10/2005
Joan Riera: "Aznar"
26/10/2005
Josep Palou: "El PP, contra els indígenes mallorquins"
26/10/2005
Josep Lluís Carod Rovira: "La força de la unitat"
23/10/2005
Jaume Simonet: "Espanya (actual) és un mal negoci"
23/10/2005
Ramiro Cardona: "El melón español"
21/10/2005
Vicent Partal: "La lliçó Echevarria"
21/10/2005
Antoni Llompart: "Reflexions sobre el boicot contra els productes catalans"
17/10/2005
Agustí Colomines: "L'espanyolisme 'cañí'"
16/10/2005
Jordi Caldentey: "Catalunya i els bisbes espanyols"
16/10/2005
Joan Lladonet: "Mentides i prepotència"
16/10/2005
J. Planas i Sanmartí: "Això és una païssa!"
16/10/2005
Miguel Dalmau: "Perros catalanes"
14/10/2005
Enric Hernàndez: "L'afany de fer-nos perdonar"
12/10/2005
Francesc Ferrer i Gironès: "Nosaltres parlem de democràcia i ells invoquen la violència"
12/10/2005
Oriol Bohigas fa una crida a defensar el nou Estatut sense cap mena de complex
08/10/2005
La Brunete mediàtica excita la catalanofòbia del populatxo i la turbamulta madrilenya
07/10/2005
Pedro J., el periodista més fatxa, corrupte i mafiós aterra a Barcelona per escopir als catalans
06/10/2005
L'Estatut fa esquerdar el PSOE però també el PP
06/10/2005
Pedro J. vol ajuntar ZP i Rajoy per tal de declarar la guerra a Catalunya
05/10/2005
Josep Ma Espinàs: "Testimonis que no són catalans"
03/10/2005
Solidaritat amb la Brunete
03/10/2005
Fernando Reinlein: "Soy catalán. ¡No disparen!"
24/09/2005
Joan Mir: "Tantes me'n diguis"
24/09/2005
Joan Riera: "Centrisme i feixisme a Calvià"
22/09/2005
Llorenç Capellà: "La nació del ministre Alonso"
20/09/2005
Josep Gifreu: "Revolució.cat"
18/09/2005
Josep-Maria Terricabras: "Drets històrics"
17/09/2005
Katrina, el "Prestige" de George Bush
17/09/2005
Xabier Arzalluz: "BBVA-BNL: Nacionalismo económico"
16/09/2005
Rere Bonnin: "Aguirre i l'Estat Català"
15/09/2005
JosepMelià: "Concessions ineficades"
11/09/2005
Iu Forn: "És que ens hi obliguen"
10/09/2005
Joan Riera: "Bobby treu les dents"
08/09/2005
Llorenç Capellà: "La joguina d'en Matas"
07/09/2005
Bernat Joan: "Un president ha de saber i estar"
07/09/2005
Tomeu Martí: "Empegueït d'IB3"
04/09/2005
Joan Riera: "Bobby Delgado"
27/08/2005
Joan Lladonet: "Dret de pas"
25/08/2005
Francesc Ferrer i Gironès: "Mentides i drets"
15/08/2005
Toni Gomis: On era Pedro J. a les 12.00 de dissabte
24/07/2005
Matías Vallés: "A un juez de distancia de la verdad"
18/07/2005
Hèctor López Bofill: "El retorn dels heretges"
14/07/2005
Francesc de P. Burguera: "Nacionalistas, fuera!"
14/07/2005
Pilar Rahola: "La guerra d'en Guerra"
14/07/2005
Daniel Condeminas: "Prou de seguidisme"
10/07/2005
Matías Vallés: "O sea que hay razones para imputar a Matas"
07/07/2005
Toni Roig: "Tornen les demostracions sindicals del franquisme"
04/07/2005
Llorenç Capellà: "Els skins, les agressions"
03/07/2005
L'editorial de l'AVUI apel.la a la llibertat d'expressió
03/07/2005
Mn. Jaume Reixach: "La COPE, els bisbes, la laïcitat i les manifestacions"
01/07/2005
Carlos Sentís, feixista espanyol!
19/06/2005
Tomeu Martí: "La força del compromís"
19/06/2005
Josep Palou: "El ministre Bono i 'la caça' delsnacionalistes"
16/06/2005
Ian Gibson: "Amos de l'espanya eterna"
16/06/2005
Bartomeu Picornell contesta al diputat fatxa del PP que volia cremar els gais
15/06/2005
Jordi Caldentey: "Amenaces de mort contra en Carod Rovira"
14/06/2005
L'objectiu del PP i la COPE: assassinar Carod Rovira?
14/06/2005
Isabel-Clara Simó: "Amenaces"
08/06/2005
Gabriel Vicens: "La irresponsabilitat de la Conselleria d'Educació"
03/06/2005
Jordi Caldentey: "L'articulista Miquel Payeras i el derrotisme"
03/06/2005
Josep Palou: "Assassinat espanyolista a Berga"
31/05/2005
Els mallorquins ja n'estam farts de les sevillanes del PP
31/05/2005
Vicent Partal: "Això de Berga"
30/05/2005
Francesc Puigpelat: "A Frankfurt en castellà"
28/05/2005
Jordi Caldentey. "Els catalans haurem de partir escapats de l'Església?"
21/05/2005
Joan Mir: "La festa d'Etoo"
21/05/2005
Caterina Canyelles: "Amb el cul a l'aire"
20/05/2005
Madrid treu la destral de guerra contra les colònies
15/05/2005
Català, única llengua oficial
11/05/2005
Miquel Payeras: "Nin o nina, no regnarà"
09/05/2005
Segons el fatxa de la COPE, la independència de les colònies és imminent
08/05/2005
Segi Fidalgo: "Sobredosi de cafè"
02/05/2005
Gabriel Bibiloni: "Bon dia tot el dia"
28/04/2005
Joan Riera: La "Feria de Abril"
28/04/2005
Pedro Morón:"La Fira d'Abril de les vanitats polítiques"
28/04/2005
Cristina Ros: "Feria de Abril"
28/04/2005
"Qui vulgui festa, que se la pagui"
26/04/2005
Miguel Fernández: "Els orígens polítics de la Fira d'Abril de Catalunya"
26/04/2005
Guillem Frontera: "Sevillanes i jota marinera"
18/04/2005
El procincianisme del PSC, altre cop en evidència
10/04/2005
Bernat Joan: "Qui ens va segrestar Joan Pau II?"
07/04/2005
Josep L. Suárez-Fuster: "Feria de abril y olé"
26/03/2005
Jordi Caldentey: "La TV3, el C33 i la IB3"
16/03/2005
Vicent Partal: "Parlem d'El Periódico"?
10/03/2005
Miquel Serra:"Enganxar Sastre"
25/02/2005
Tots som Joan Tardà
22/02/2005
Llorenç Capellà: "Immigració i país"
26/11/2004
El diputat del PP, Joan Font Rosselló, escriu una carta d'”Aclariments” al Lobby

9.10.05

Dijous Paella

El nou grup del Francesc Ribera dels Brams ha possat a internet el disc sencer http://www.dijouspaella.com/main.asp?opc=2
A la cançó "cuní de boh" fa un duet amb en Miquel Angel de La Trinca

Es un disc molt divertit.
Que el disfruteu.!

7.10.05

THE SPIRIT OF CATALONIA






Vilaweb us ofereix aquest Llibre digitalitzat pel catedràtic Lowell Lewis. · Publicació digital del llibre "The Spirit of Catalonia", editat el 1946, que divulguem pels nostres lectors gràcies a la col·laboració de la família Trueta.· Descarregueu el PDF sencer del llibre o bé per capítols:
1.
Astride the Pyrenees
6. The Shadow of Medieval Castile
2. Good Europeans
7. Joan Luis Vives
3. The Youth of Catalonia
8. Servetus and the Circulation of the Blood
4. Evolving Democracy
9. Ex Tenebris Lux
5. A Century of Splendour
10. Bibliography and notes

14.9.05

El princep Jordi Darmstaad

El príncep Jordi, landgravi de Hessen-Darmstadt, va morir als 36 anys a Montjuïc alliberant Barcelona de l'absolutisme francoespanyol. Ja havia lluitat el 1697 contra la invasió de Catalunya per Lluís XIV i va ser lloctinent reial de Catalunya fins 1701, cessat pel francès Felip V de Castella, iniciant la Guerra de Successió Espanyola que acabaria amb la destrucció de la nostra llibertat. L'absolutista Lluís XIV guerrejava contra tots els seus veïns per ampliar els dominis francesos. També va envair Catalunya el 1697. El general de Carles II, el príncep Jordi, va defensar tan valerosament Catalunya que aconseguia l'estima dels catalans: "No hi ha ningú a Catalunya que sigui tan estimat dels catalans com el príncep. El que no fessin per ell no ho farien tampoc pel rei." Va ser rebut a Madrid com un heroi i nomenat Gran d'Espanya amb el Toisó d'Or i ordres del rei de ser tractat com un príncep reial. Tornava a Catalunya com virrei, tal com volien els catalans. L'ambaixador anglès Alexander Stanhope escrivia a Londres: "El príncep de Hessen és l'ídol dels catalans." El príncep Jordi se sentia tan integrat que participa en la tercera reunió de l'Acadèmia dels Desconfiats a la seva seu del Palau Dalmases el 1700, d'on surten els líders de la revolta de 1705 contra l'absolutisme franco-espanyol. El Tractat de Gènova del 20 de juny de 1705 entre Anglaterra i Catalunya comprometia els anglesos a treure "el molt pesat jou dels francesos" a la força de la "nobilíssima nació catalana" i als catalans els hi "facilitaria la llibertat." Era un compromís permanent de "garantia i protecció del regne d'Anglaterra perquè no pateixin la més mínima torbació o dany ells, els seus béns, lleis, privilegis i costums." Anglaterra trenca l'aliança al Tractat d'Utrecht l'11 d'abril de 1713 i Catalunya resisteix sola durant 17 mesos la invasió de les tropes francoespanyoles. Durant la Guerra de Successió Espanyola el príncep Jordi va desembarcar a Cadis dient: "Vaig prometre alliberar Madrid a través de Catalunya, però ara prometo alliberar Catalunya a través de Madrid." El desembarc no reeixia, però l'arxiduc Carles III l'anomena capità general del Regne d'Aragó i amb aquest títol lidera els 3.500 homes, inclosos més de 300 catalans i un estol angloholandès que allibera Gibraltar el 1704. Després d'aquest èxit, el príncep Jordi convenç els aliats d'alliberar Barcelona perquè els catalans donaran suport. Desembarca amb Lord Peterborough el 1705 i decideix primer atacar Montjuïc. Allí mor el 14 de setembre. El virrei castellà Velasco havia enviat 400 granaders a cavall a socórrer el comandant francès Marques de Risbourg. Aquest obria les portes del castell fent cridar als seus "Visca Carles III." El príncep Jordi va creure que francesos i castellans es rendien i els seguí, però quan estava enmig va ser ferit mortalment. Lord Peterborough acabava la conquesta i tres dies després els francoespanyols rendien Barcelona. El príncep Jordi va ser enterrat als Josepets de Gràcia, perquè els catalans el consideraven un heroi nacional.
Així ho relatava l'impressor Francesc Guasch el 1706 per a tota Espanya: "El idolo de Cataluña y el terror de Francia: Vivió el principe para gloria de Cataluña en la defensa de su capital expugnada de franceses. Y para redimirla cautiva de los mismos devia morir en ley de verdadero amigo. Falleció en la toma de Monjuique. Con ella saliò libre Cataluña de la dura opression y tirano jugo de la Francia. Nuestro serenissimo don Iorge, como padre de la patria, le procurò à Cataluña las mas soberanas felicidades. Defendiò el principe à Barcelona assediada de franceses. Quien muere como noble no cae como rendido. Aqui vive à quien la fama eterniza, este es el epitafio."

Josep C. Verges
http://www.racocatala.com/articles/5692

1.7.05

L'esglesia PePera

Aqui una pagina per demanar al govern espanyol que deixi de donar diners a l'Esglesia Católica :
http://www.concordato.org/index_cat.php

NOTA per als lectors: Aquesta Empresa es la propietaria de la COPE.

Jo afegiria que m'agradaría saber les obres d'art i els edificis de l'empresa de qui son propietat. Si son meus cap problema, pero si son seus i els poden "reclamar" com pensa el Bisbe de Barbastre, potser seria bona idea que ells també paguesin "Impuesto de Patrimonio" com tothom.

Ja sabeu. aquesta empresa es la multinacional mes antiga del mon, tenen directors comercials en tots els poblets, a sobre de que cobren de l'Estat ( o sigui son funcionaris) es permeten criticar al seu cap a la terra (el govern).
Hi ha que destacar que malgrat la dilatada historia de l'empresa, el seu llibre de reclamacions resta en blanc, dons encara no s'ha donat el cas de que cap client es queixes del producte final , la vida eterna.

30.6.05

Falangistes taxidermistes


Als intel·lectuals del manifest "antinacionalista", quixots de l'ideal

Falangistes taxidermistes

Tants articles estèrils i encara ningú els ha entès: els intel·lectuals "antinacionalistes" són somniadors, quixots de l'ideal. Ells somnien i Boadella rebla el clau: tant de bo els tancs poguessin entrar de nou a Barcelona i alliberar-la dels pecats maçònics que la van dur per la falsa ruta. Es diuen republicans però jo crec que es mereixen un blasó d'honor. Són la nova falange. Abans la Ballena Alegre, ara el Taxidermista. Són valents, decidits, homes sense por. Però no del tot. Falta catarsi. Falta parlar clar i espanyol. Els catalans no saben què volen. No són, en el millor dels casos, bons espanyols. Van afusellar-ne tants com van poder, van enviar-ne milers a l'exili i van condemnar al silenci la gran majoria. Però són malparits. No ploren d'agraïment pel fet que la Falange els permetés sobreviure una estona. Els falangistes, gent culta, intel·lectuals purs, només volien que fóssim bons espanyols, catòlics, ultramoderns, virils, però érem bruts, republicans, heretges i volíem dividir i no pas unir, que això és Espanya; una unitat mística forjada sobre el linxament i el genocidi o, per ser més fins, una germanor a base de fogueres purificadores. Qui no ho entengui ha de morir i els falangistes volien que els catalans ens apuntéssim sincerament al carro de la victòria.
Els meus bons amics Espada, De Azúa o Boadella ja ho saben perquè ja els ho hem explicat quan fèiem pinya en fòrums babèlics: el feixisme també neix a Catalunya, el nostre catolicisme, tenyit de fals progressisme, odiava la religió republicana catalana i van trobar amb Franco l'excusa ideal per sotmetre el país a una purga expiatòria de la qual en sortiríem nets de culpa, robotitzats i idiotes, servils i mal·leables. Però els romàntics de la Falange esperaven força més i jo els entenc: que el català es parlés flojito i en la intimitat, que els catalans s'entreguessin, feliços, a la nova Espanya i que la qüestió catalana, aquesta nosa perpètua, desaparegués un cop liquidats, físicament també, els seus usuaris, com per exemple els intel·lectuals catalanistes. Ara exigeixen que se'ls escolti i se'ls obrin les tribunes públiques. Però jo, al contrari, penso que hem de respectar el seu esperit romàntic.
Boicotejem-los, marquem-los a foc roent, fem-los la vida impossible perquè sofreixin en carn pròpia allò que ells van donar-nos quan realment manaven. I pelaven. Donem-los la intolerància que ells van repartir quan en tingueren ocasió, perquè és clar, quan hi havia els tancs al carrer l'amic Companys no tertuliejava sobre nacionalisme amb el Caudillo, sinó tot al contrari. Més franquesa, amics Boadella, Espada i De Azúa, refotut Félix, que treies els ulls de les conques, allà a l'Antic Forn, mentre ens deies, a mi i a l'Alfons Martí, llavors escriptor inèdit, ara reconegut i respectat, que la humanitat havia de tornar als sacrificis humans i al canibalisme per recuperar la virilitat de la massa que com a bon fill de franquista sabies criminal i espanyola. Ai, dimoniet Boadella, com ens coneixem, jo que tanta propaganda t'he fet, Déu i el poble em perdonin, que per no tenir nassos de matar els militars que et perseguien et converteixes en un d'ells, com jo ho vaig fer una bona temporada quan us servia de mascota i, en lloc de vomitar sobre la Guàrdia Civil, vaig preferir menjar-me el fibló de la tortura i optar per preses més fàcils, com el catalanisme, abans de pensar, com ara, que algun dia m'esperarà la sagrada hora de la venjança. I, com no, benvolgut Espada, comisario Espada, fill de porter, el típic repel·lent espieta que en una Catalunya sana ens faria de comissari a Via Laietana, a la Brigada Social, és clar, i ens pegaria i ens estudiaria com el taxidermista col·lecciona les papallones mortes o els caps dels enemics caiguts.
Ja vau elegir bé, reputes, el Taxidermista! Voleu que els catalans, si encara en queden, se suïcidin en grup o abracin la fe espanyola. Perfecte. Però jo us demano coherència. Haver-ho dit durant la Segona República i haver-vos exposat que gent com jo, gent millor que jo, perdó, us fotéssim el tret de gràcia abans que vosaltres, sense collons de disparar, deleguéssiu en la xusma les ordres d'assassinar-nos. No delegueu més ni doneu lliçons de democràcia i de respecte. No exigiu els que els vostres mentors ens van negar. Digueu-ho clar, amics d'afables converses i visions magistrals, ens voleu exterminar, ara que sabeu, a més, que som pocs, covards i febles i que tothom us escolta amb temor reverencial. Doncs nosaltres també volem exterminar-vos. Que carai. Divertim-nos fins a morir que la guerra, a cara descoberta, potser ja ha començat.


oriol Malló. Periodista i escriptor


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/30/21479.htm

1.6.05

Recordeu el cantant d'Austria del 2003 d'Eurovisió?

Dons aquí us presento un duet de Alf Poier amb un senyor molt conegut

http://www.bcngrafics.com/duet.mp3

1.5.05

DESTRUINT BARCELONA

Destruint Barcelona : de Porcioles a Clos.
CIUTAT VELLA: Actualment la ciutat vella es un niu de problemes. L'Ajuntament esta destruint àdhuc els traçats viaris medievals. Es troben unes restes del Convent mes gran i mes antic de la ciutat, i com l'obra es a pagar per l'Ajuntament, apa a buidar-ho tot sense mes manies. En canvi troben un traçat molt posterior sota el Born, i com aquí qui afluixa la mosca es l'Estat dons a veure que podem rascar si fem una parida inviable. I mentrestant es degraden les restes.
Si un honrat ciutadà troba restes romanes fent reformes en un talleret, se li tanca el talleret, i que es foti. Si les restes les troba una empresa de moda per a anorexiques, dons a arrasar amb tot, i no se sap mai mes res. O es fan edificis d'oficines de dubtós gust, mentres hi han buits d'altres antics, con l'antic seminari de Sant Felip Neri.
Dons bé, la solució només es una, i es la mes arriscada, però alhora la mes il·lusionant : Que la Generalitat expropií tot el perímetre de la Ciutat Medieval, potenciant l'enderroc de obres noves , impedint la realització de més animalades, conservant els traçats medievals dels carrers, i potenciant la rehabilitació i l'us de edificis antics.
Seria possible inclòs recuperar el traçat de la muralla medieval, no reconstruint-la, sinó desenterrant-la i fent-la visible ( tapada amb vidres) i il·luminada. Tot aquest recinte podria ser tancat per la nit, per tant de preservar les moltes obres d'art que hi han, i també impedir les bretolades.
Si tot això es fes amb prou seny, es podrien fer, un cop rastrejat tot el que hi ha al subsòl, moltes coses. Desde parquins soterranis, a reconstruir alguns edificis , de l'època romana o medieval, o també crear un espai turístic amb botigues medievals, i articles catalans. No entenc com encara acceptem que els articles mes venuts a les nostres botigues de "souvenirs" siguin encara els "toritos" i els barrets de mexicans. Malgrat això , ahir mateix, els "caps pensants" de solucionar el tema del Born, han pensat en crear un munt de botigues en una marquesina externa al Born, per a vendre souverirs sobre el que va representar el 1714.! Però en que pensen, si encara venem barrets de mexicà, primer es precís crear el niu de les empreses que fabriquin aquests "souvenirs". I on millor que dintre de la Ciutat Vella. !!
LA MURALLA DE MAR : Si veus imatges de com era abans es evident que amb una bona restauració era molt mes agradable que la visió actual, amb aquella gamba de cartró presidint uns xiringuitos tancats. La manera de construir la ronda i el pàrquing ha fet que desde la acera no es vegi el mar. I que dir de les edificacions il·legals del Maremàgnum, el IMAX, i el Aquari. Hem de rendibilitzar la compra de la tuneladora, i soterrar tant el pas de vehicles com els pàrquings i que desde els edificis fins el mar sigui tot zona peatonal. Com vol l'ajuntament que la gent passegi enmig d'aquell carrer amb un tràfic de mil diables?:. De tot el frontal del Mar, a mi em sobren desde els dipòsits de sota Montjuïc, fins tots els edificis colonials espanyols ( Duana, Governadors, Correus ) , no només son de un gust dubtós, sinó que no fa cap falta que estiguin on son. Desde Colom fins a Correus, seria bo fer un nou edifici, que seguint l'estic neogotic del hotel que va fer Puig i Cadafach per l'exposició del 1929, tingues als baixos tot de botigues que fomentessin el turisme a la resta del país, potser amb restaurants típics de cada comarca , i la part d'adalt podrien ser destinades a oficines de la Generalitat. Amb tots aquests canvis, el front marítim de Barcelona deixaria de ser la porqueria que es actualment.
EL PORT : No entenc encara com es segueix invertint en aquest port. Tenim aquí mateix totes les costes del Garraf que son perfectes per a fer un port industrial. Ademes te l'avantatge que els terrenys per a magatzems per a aquest port serien sobre una plataforma d'un abocador. A que seria senzill així crear un nou port de mercaderies amb l'actual clientela dels ports de Barcelona i Tarragona ?.
Tant Barcelona com Tarragona recuperarien el seu litoral per a platges. i, alhora, podrien ser ciutats turístiques, reconstruint a Barcelona la ciutat medieval i a Tarragona la ciutat Romana. ´
L'EDIFICABILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA : Malgrat que no es deixen construir edificis alts, estem veient que s'estan fent torres de 20 o 30 pisos a la zona de Diagonal Mar. O sigui esta prohibit excepte si l'Ajuntament vol. A això es diu caciquisme, o no? .
No entenc perquè no es deixen fer edificis de 20 plantes. Això abarataria els costos dels pisos de Barcelona. Es podrien fer pisos de 60 metres quadrats per a joves (els mes alts) o per a jubilats (els mes baixos) a bon preu. Només es necessari definir les àrees on es podrien edificar, i el sol a alliberar per a zones verdes que els constructors s'haurien de comprometre a aconseguir. Fent operacions ràpides podríem permetre edificar 3 cops mes alçada que ara, comprometent a alliberar la mateixa superfície a edificar, i encara ens quedaria un terç del cost que es podria aplicar només a abaratir als pisos de 60 m2 per als joves o gent gran. Evidentment la Zona a permetre edificar aquestes alçades hauria d'ésser entre Granvia i Ronda de Dalt, exceptuant els voltants de la Sagrada Família. Al mateix temps tota aquesta moguda es podria aplicar a quadricular la part de la ciutat que no acompleix el pla Cerdà. Evidentment s'hauria de prohibir d'immediat edificar per damunt de la Ronda de Dalt, com últimament s'esta fent.
EL MANTENIMENT DE LES OBRES FETES : Es molt penós. Desde el famós volcà (sortida Drassanes de la Ronda Litoral ) que treia vapor el 92 i no n'ha tret mai mes. O el cap que li falta fa anys a la estàtua de Colom infant al monument a Colom, o els fulletons editats el 92 que explicaven el significat de cada estàtua del monument i que no s'han tornat a reeditar desde que es van esgotar fa molts anys.
EL JUGAR AL CARRER : El permetre fer edificis de 20 pisos per tal d'alliberar espai permetria als nens tornar a jugar al carrer com abans. Potser si que Barcelona necessita guarderies, potser també que necessita zones verdes, però les zones necessàries per a que juguin els nanus han d'estar a la mateix bloc i sense necessitat de creuar el carrer. Només així recuperarem la ciutat per als nens. I més que guarderies , el carrer necessitaria amb urgència una nova figura, un animador infantil que ensenyes als infants com jugar al carrer, sense necessitat de pilota, game-boys o de barellar-se. Però tampoc fora dolent que cada "mansana" tingues almenys dues porteries petites de futbol i dues cistelles de bàsquet. Però això a més a més, i no només.
EL TRÀFIC I L'ENSENYAMENT : Diàriament entrem a Barcelona milers d'automòbils i autocars, la majoria procedents del Baix Llobregat , per a portar infants als col.legis privats. Tant costaria que l'ajuntament fes un estudi de aquest tràfic, i oferís terrenys als millors d'aquests col.legis al Baix llobregat, i així cada dia entrarien a primera hora uns quants milers de cotxes menys?.
EL CAMP DEL BARÇA : Unaltre sidral es els dies que hi ha futbol, milers de cotxes i autocars col·lapsen la ciutat. Amès el Barça te més terrenys a Barcelona, Hospitalet i Sant Joan Despí. Tant costa adonar-se que si es fes un Nou Camp a Sant Cugat-Rubí, amb totes les instal·lacions que el Barça vol crear a Sant Joan Despí, i les que vol edificar a l'Hospitalet, eliminaríem de cop els merders de tràfic, i alhora facilitaríem a la gent que baixa de Girona o Tarragona l'accés al camp els dies de partit?.
Si tant el camp de Barça, com la Fira, com la estació del AVE, com l'aeroport (comercial) estiguessin a l'eix Sant Cugat- Manresa, tot seria molt millor per a tot Catalunya, i els barcelonins viuríem millor. Unaltre avantatge es que les places d'aparcament de la fira servirien també per al camp del Barça. I en aquest complex, el edifici emblemàtic podria ser el Hotel Atraction dissenyat per Gaudí. Si mires un mapa d'Espanya, el traçat mes lògic Madrid - La Jonquera es per Terol i Manresa. El traçat actual s'assembla mes al Dragon Khan, i ja no diguem el recorregut per el Prat. I Manresa es a una hora de qualsevol punt de Catalunya. Desde Barcelona tenim autopista directa. Que mes volem?.
DESCENTRALITZANT L'INTERIOR DE BARCELONA : Barcelona com a ciutat s'ha organitzat en base a uns districtes que ignoren totalment la personalitat dels antics municipis agregats. Els catalans ens queixem que els espanyols anomenin a Catalunya com a les "províncies del Noroeste" però la nostra capital aplica el mateix criteri cap a els seus antic municipis vençuts, Província vol dir "terra conquerida", i així ho aplica Barcelona també. Jo se que vaig nàixer al Fortpienc, Barri de La Cenia, de la Vila de Sant Martí de Provençals, però la meva filla que va nàixer al mateix lloc exactament, va nàixer al Barri de la Sagrada Família. Potser millor dir-li Província Barcelonina de Sagrada Família. S'hauria de tornar els noms als territoris històrics de les antigues Viles que ara formen Barcelona, dotant-les de una autonomia que almenys els permetés comptar amb un mobiliari urbà diferent, rajoles de terra diferents i vida Cultural Pròpia. Aquest model de gestió afavoriria la competència en la contractació dels temes públics. També afavoriria la participació ciutadana en els plens dels Ajuntaments de les antigues viles, que ara son governades per un regidor de barri que actua com un autèntic governador militar de una "província".
DESCENTRALITZANT CATALUNYA: Encara hi han molts serveis que son de tots els catalans, però que son "propietat" de Barcelona. No nomès els Museus, la majoria realment en situacions molt penoses, sinó també edificis que son de tots els catalans son encara dels barcelonins "por derecho de conquista", com el mateix Palau Reial. Com podem queixar-nos de Salamanca sense abans solucionar el Palau Reial ?. Jo proposo canviar l'emplaçament del Museu Mares i utilitzar tant aquest edifici, com el Palau Reial com a seu del Parlament Català, i en l'actual edifici ( el polvorí de Felip V) valdria la pena posar un Museu sobre 1714. No hi ha cap edifici mes adient en tota Barcelona per a fer això.
LA FAMOSA ENTITAT MUNICIPAL METROPOLITANA DE BARCELONA: Per a mi aquesta "entitat" es no només una desestabilització per al país, sinó que les seves funcions, així com les de les Diputacions han d'ésser assumides per la Generalitat. Qualsevol altra argument només alimenta la fagocitat de Barcelona.
LA BARCELONA SOLIDARIA I TECNOLÒGICA: Ens acostumem a omplir la boca amb això de la solidaritat i la tecnologia, però mai les aprofitem juntes. Tant costaria plantejar-se que es poden retransmetre en directe per internet les classes als nens del Sàhara? De que ens serveix tanta tecnologia si no la sabem aplicar. Ah si, un problema, les classes serien en català, i esclar aquests nois potser així també tindrien mes fàcil poder venir a estudiar a les nostres universitats on les classes es fan en espanyol. Perdona, es que no havia caigut..!! Però es una de les coses que no he entès mai. Amb la quantitat de Col.legis a països pobres que depenen de col-legis catalans ( la majoria dels religiosos de sudamerica, per exemple ) no he entès mai com no els hi ensenyen el català i així els hi faciliten poder estudiar també a les nostres universitats.
RECUPERANT ELS NOMS I ELS LLOCS : En vint i cinc anys s'ha fet molt poc per a recuperar els antics noms dels llocs i de les coses. Pocs barcelonins saben que era el Consell de Cent, o si el Conseller en Cap era el Batlle o bé el primer ministre de la Generalitat. Molts creuen que el Sr. Jordi Pujol es el tercer ( o quart) president de la Generalitat. La majoria desconeix qui eren els senyors Rocafort o Viladomat. I els que si ho sabem no entenem com encara hi han noms com General Mitre ( argenti, nom donat en agraïment a pagar-nos un deute ).
Si es pogués recuperar la façana marítima de Barcelona un cop haguéssim tret tot allò, gamba inclosa, no seria gens mala idea portar a terme el projecte de Antoni Gaudi dels fanals dels Almiralls Catalans, i així explicar la biografia de cadascun. i també el projecte d'Antoni Gaudi per la terminal marítima.
Si tenim un carrer de les Corts Catalanes, potser seria el lloc adient per a situar estàtues i biografies d'almenys tots els presidents de la Generalitat fins a 1714.
Si tenim una plaça de les Glòries Catalanes, potser es perquè no es per a posar un pedregar, un pàrquing, i uns encants vells, sinó per a posar les estàtues ( amb biografia ) de tots aquells homes i dones que han donat Glòria al país. Desde Indibil al General Moragues. Als magatzems del Ajuntament, hi han dos fanals dissenyats per Gaudí en memòria de Jaume Balmes, que l'Ajuntament va retirar l'any 1924. Malgrat tota la parafernàlia del Gaudí 2002, a ningú del Ajuntament se li ha ocorregut buscar-los, o tornar-los a fer i a col·locar. De pena.
CONCLUSIÓ: Es tracta de canviar la idea de "Enderrocs Ajuntament" per la de un Ajuntament que fa coses ben fetes recuperant la historia del país, sense renunciar a la modernitat com a eina, però no com un fi sense cap anima. Compartint els serveis comuns amb els altres ajuntaments, sense dirigir-los ni mediatitzar-los. No fa falta que tots els "serveis comuns" de Catalunya estiguin a Barcelona. Ni duplicar tot el que fa la Generalitat, duplicant les despeses i desprès demanant finançament a la Generalitat per al seu projecte, una cosa que fa molts anys que es fa, amb els resultats que ja es veuen. El Teatre Lliure es un exemple de tot aquest desgavell.

1.4.05

l'estafa de la globalització

Vull només fer unes pincellades sobre aquest tema, i ho he vist a TV3, i per tant, com es la "seva" suposo que no m'han enganyat.

He vist a la TV3 com els agricultors africans son obligats a plantar cotó amb la promesa de que guanyaran més diners, i després, tornen a plantar blat, dons almenys el blat s'el poden menjar si no el venen.
També he vist com del preu que es paga al agricultor o ramader català fins el que jo pago, van augments del 300 al 400%. I els agricultors/ramaders demanen subvencions per poder tirar endavant.
També he vist a la TV3 com els cultivadors de café a nivell mundial estan en mans de multinacionals que baixen el preu al consumidor sense cap mes llógica que la de fer baixar el preu a pagar als productors.

Pero amb els meus ulls també veig més coses : Veig per exemple com entren milers de trailers per la frontera amb França amb paquets de llet, que quan els veus al supermercat, possen a l'envas "envasado en España", veig com automobils amb un 75% de components japonesos pero de marca anglesa son venuts com a "de fabricació europea", o també es pot trobar al supermercat molts productes agricoles de procedencia turca o desconeguda que al possar " envasado en Alemania" es venen també com a europeus.

Bé, tot aixó algú ho pot veure com bó, ho accepto, pero si després recordo mentalment ( o amb una revista antiga d'economia ) quines eren al 1980 les 50 primeres empreses catalanes i quines son ara les 50 primeres empreses, em pregunto on han anat a parar les que ho eren fa 20 anys.
O també comparo el que suposaba la xifra de prestecs/hipoteques sobre la xifra global del sous fa 20 anys o quina es ara aquesta relació ( 65% ) , i més encara tenint en compte la població activa de fa 20 anys i la que hi ha ara que segons el "gobierno" casi estem al "pleno empleo" suposo que si no estic gaire boig arribaré a la conclusió de que "aixó no va bé".

I si aixó no va bé no es pas per culpa meva, o del meu vei, ni tampoc aixó es culpa del conjunt de la nostra societat, sino de gent que alguna cosa podien fer en aquets 20 anys, no només no han fet res, sino que han afavorit que tot aixó succeeixi. Ells s'han cregut que lo de la globalització era bó , i per tant no han fet res, ni per a combatre-la, ni per a moderar-ne els abusos, ni per a aprofitar-la positivament si es que aixó es posible. ( I en aixó no em refereixo només als governants, sino a tota la clase politica i sindical ).

I tot aixó només es pot "arranjar" amb una acció decidida per part dels nostres governants. I quan dic els "nostres" em refereixo a la Generalitat, i no a esperar que ens ho facin ( com fem amb tot ) els de Madrid, dons a Madrid mai tenen presa.
En comptes de seguir la riuada neocapitalista madrilenya i vendre les poques empreses semipubliques de la Generalitat que començaben a funcionar "Petrocat, Ole-Terra , etçetç ", haurien d'haber mantingut el seu control , i alhora esmerçar els recursos necesaris per a afavorir que els productes agricoles/ramaders catalans guanyesin nivell de qualitat/presentació i es poguesin vendre al seu "preu just". Potser fent-los sortir de la distribució de les grans superficies, i creant una xarxa de distribució propia. I en la part industrial, dotant a les empreses catalanes del finançament adecuat per a poder sobreviure e impedir així que se les menjesin les "multinacionals".

Si un pollastre de granja val 16 €uros i a una gran superficie en venen dos "dels de plastic" per 5 €uros, aixó només te un camí : o el de granja es ven al seu preu, o en poc temps només menjarem pollastres "de plastic".
I aixó es aplicable a tots els productes agricoles o ramaders del pais.
En comptes de deixar als ramaders i agricultors catalans sols en contra del monstre globalitzador, la Generalitat hauria de haver muntat una xarxa Europea de supermercats de "productes catalans de qualitat".

I respecte als productes industrials que dir. Es imposible competir amb mercats on la má d'obra es més barata, on no hi han cotitzacions a la Seguretat Social, ni convenis, on no hi ha Sanitat publica, ni asegurança d'atur, ni jubilacions.... Imposible ..!!!. Per tant, fer-nos competir als europeus en productes industrials contra enpreses de paisos aixi només te una finalitat : fer abaixar els sous i les prestacions socials a Europa.

S'esta permeten l' absorció d'empreses punta en tecnologia, per empreses extrangeres que la majoria de les vegades tenen pitjor organització i es fan les compres d'aquestes sense diners: o es canvien les accions velles per accions de la nova empresa, ( conec mes d'un empresari que ho va fer, i despres de 5 fusions multinacionals ara té un 0,05% de les accions, o sigui: no te res ) , O en altres casos, el pagament de la compra el fa la propia empresa resultant, lo cual no se si es un frau pero ho hauria d'esser. Tot aixó no només provoca un estat d'histeria en els treballadors que acaba, per sort diuen, quan marxen o els foten fora en una "reestructuració técnica".

La majoria dels departaments de I+D d'aquestes empreses segueixen funcionant aquí, dotant a la multinacional de innovacions que despres elles mai fan produir aqui , sino al pais "central". Podria donar molts exemples pero amb un em conformare : totes les innovacions desenvolupades a Seat-Martorell no s'apliquen als cotxes de Martorell sino als de Wolksburg. Aixó significa que la multinacional té aqui la "despesa" pero en treu profit "allí".

Ah si esclar, el senyor ex-Conseller em podrá dir ara que "gracies a la globalització" Catalunya ara exporta el 80% de la seva producció a Europa......Mentida...!!! Catalunya exporta factures, res més.
Un cargol per a la Seat, es fabrica a Sabadell, s'envia amb urgencia a Alemanya a un distribuidor que abasteix al grup Wolksvagen i la central, el torna a enviar i el factura a Martorell. Us sembla poc? Dons hi ha molt més: els airbags per la Seat, es fabriquen a Valencia, el fabricant facturá 90€ a Wolksburg, i Wolksburg factura 215 € a Seat. En aquest cas els airbags no van a Alemanya afortunadament.
A aixó li diuen "exportar", per a mi la paraula correcta seria "robar". Mentrestant hem d'aguantar al xulu del president de Wolksvagen parlant de la baixa rendabilitat de la Seat i amenaçant en emportarse la fabrica a Bratislava. En pocs anys amenaçarà als eslovens en emportarsela al Uzbekistan, i així succesivament, mentres li permetin. En canvi, a Alemanya, una important marca de cotxes té com a accionista al govern d'un land. Curios, no ?

Aixó de la Seat es aplicable a la majoria de les empreses abans catalanes, i ara multinacionals. En totes potser no, en alguns casos no s'agafen tanta feina i simplement envien transferencies mensuals de grans sumes de diners a comptes en bancs suissos. En altres casos hi han "compres" que es fan simplement per "matar" la competencia. Recordeu antigues marques de linia blanca i us vindrán algunes a la memoria.

Jo no estic en contra d'importar, pero crec que hi haurien d'existir uns arancels, amb tots els paisos de fora d'Europa, individualitzats per pais, en funció dels costos socials que te cada pais.
I que els inspectors haurien de comprobar si la llet "envasada en Francia" o els pebrots "envasats a Alemanya" son realment europeus o s'han de carregar amb taxes ( de moment, ara, s'haurien de retirar del mercat pel etiquetatge fraudulent ).
Ah no patiu, aqui d'aixó ja n'estem aprenent, i ja envasem taronjes argentines com "made in Spain". Només aprenem lo dolent pel que sembla i així ens carreguem el poc prestigi dels nostres productes.

Aixó dels arancels es valid especialment per al nostre "aliat" de EEUU, dons ell si que subvenciona els sectors que vol, fa dumping de preus amb el que li dona la gana, o veta o carrega amb arancels imposibles als productes que poden perjudicar el seu mercat.
Al contrari que els europeus, el nostre soci americá, mai fa el que predica i sempre, sempre, sempre, mira primer pels seus interesos económics a tot el mon i es que fa prevaler per damunt de tot, i si hi ha algun governant d' algun pais que es pitjor que en Saddam pero es titella d'ells, dons simplement diuen " sí, es un fill de puta, pero es el nostre fill de puta." i es queden tant amples.

I si parlesim de la borsa, i s'analitzes a fons, es podria veure també com el "capitalisme globalitzador" aprofita aquest sistema per a "robar legalment" els estalvis dels treballadors. Pero aixó seria molt llarg d'explicar. Nomes dos detalls :
L' invent del "mercat de futurs" que servia per a "finançar" als agricultors dels paisos pobres en que els ha ajudat ?
El "valors informatics" apart de fer pedre els seus estalvis a milers de treballadors i jubilats ( Terra Networks ) ha perjudicat a algun tauró de les finances com el sr Soros o el sr Hortalà ?

Aixó de la globalització es una enganyifa per idiotes, i només els idiotes se la creuen. Si algú que no es idiota ens diu que es bó es que obra de mala fé.


George Orwell ja ho va avisar quan va escriure " el dia que reneixi el nazisme, ho fara en nom de una suposada llibertat". Oi que si, Srs. Bush i Aznar?