Destruint Barcelona : de Porcioles a Clos.
CIUTAT VELLA: Actualment la ciutat vella es un niu de problemes. L'Ajuntament esta destruint àdhuc els traçats viaris medievals. Es troben unes restes del Convent mes gran i mes antic de la ciutat, i com l'obra es a pagar per l'Ajuntament, apa a buidar-ho tot sense mes manies. En canvi troben un traçat molt posterior sota el Born, i com aquí qui afluixa la mosca es l'Estat dons a veure que podem rascar si fem una parida inviable. I mentrestant es degraden les restes.
Si un honrat ciutadà troba restes romanes fent reformes en un talleret, se li tanca el talleret, i que es foti. Si les restes les troba una empresa de moda per a anorexiques, dons a arrasar amb tot, i no se sap mai mes res. O es fan edificis d'oficines de dubtós gust, mentres hi han buits d'altres antics, con l'antic seminari de Sant Felip Neri.
Dons bé, la solució només es una, i es la mes arriscada, però alhora la mes il·lusionant : Que la Generalitat expropií tot el perímetre de la Ciutat Medieval, potenciant l'enderroc de obres noves , impedint la realització de més animalades, conservant els traçats medievals dels carrers, i potenciant la rehabilitació i l'us de edificis antics.
Seria possible inclòs recuperar el traçat de la muralla medieval, no reconstruint-la, sinó desenterrant-la i fent-la visible ( tapada amb vidres) i il·luminada. Tot aquest recinte podria ser tancat per la nit, per tant de preservar les moltes obres d'art que hi han, i també impedir les bretolades.
Si tot això es fes amb prou seny, es podrien fer, un cop rastrejat tot el que hi ha al subsòl, moltes coses. Desde parquins soterranis, a reconstruir alguns edificis , de l'època romana o medieval, o també crear un espai turístic amb botigues medievals, i articles catalans. No entenc com encara acceptem que els articles mes venuts a les nostres botigues de "souvenirs" siguin encara els "toritos" i els barrets de mexicans. Malgrat això , ahir mateix, els "caps pensants" de solucionar el tema del Born, han pensat en crear un munt de botigues en una marquesina externa al Born, per a vendre souverirs sobre el que va representar el 1714.! Però en que pensen, si encara venem barrets de mexicà, primer es precís crear el niu de les empreses que fabriquin aquests "souvenirs". I on millor que dintre de la Ciutat Vella. !!
LA MURALLA DE MAR : Si veus imatges de com era abans es evident que amb una bona restauració era molt mes agradable que la visió actual, amb aquella gamba de cartró presidint uns xiringuitos tancats. La manera de construir la ronda i el pàrquing ha fet que desde la acera no es vegi el mar. I que dir de les edificacions il·legals del Maremàgnum, el IMAX, i el Aquari. Hem de rendibilitzar la compra de la tuneladora, i soterrar tant el pas de vehicles com els pàrquings i que desde els edificis fins el mar sigui tot zona peatonal. Com vol l'ajuntament que la gent passegi enmig d'aquell carrer amb un tràfic de mil diables?:. De tot el frontal del Mar, a mi em sobren desde els dipòsits de sota Montjuïc, fins tots els edificis colonials espanyols ( Duana, Governadors, Correus ) , no només son de un gust dubtós, sinó que no fa cap falta que estiguin on son. Desde Colom fins a Correus, seria bo fer un nou edifici, que seguint l'estic neogotic del hotel que va fer Puig i Cadafach per l'exposició del 1929, tingues als baixos tot de botigues que fomentessin el turisme a la resta del país, potser amb restaurants típics de cada comarca , i la part d'adalt podrien ser destinades a oficines de la Generalitat. Amb tots aquests canvis, el front marítim de Barcelona deixaria de ser la porqueria que es actualment.
EL PORT : No entenc encara com es segueix invertint en aquest port. Tenim aquí mateix totes les costes del Garraf que son perfectes per a fer un port industrial. Ademes te l'avantatge que els terrenys per a magatzems per a aquest port serien sobre una plataforma d'un abocador. A que seria senzill així crear un nou port de mercaderies amb l'actual clientela dels ports de Barcelona i Tarragona ?.
Tant Barcelona com Tarragona recuperarien el seu litoral per a platges. i, alhora, podrien ser ciutats turístiques, reconstruint a Barcelona la ciutat medieval i a Tarragona la ciutat Romana. ´
L'EDIFICABILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA : Malgrat que no es deixen construir edificis alts, estem veient que s'estan fent torres de 20 o 30 pisos a la zona de Diagonal Mar. O sigui esta prohibit excepte si l'Ajuntament vol. A això es diu caciquisme, o no? .
No entenc perquè no es deixen fer edificis de 20 plantes. Això abarataria els costos dels pisos de Barcelona. Es podrien fer pisos de 60 metres quadrats per a joves (els mes alts) o per a jubilats (els mes baixos) a bon preu. Només es necessari definir les àrees on es podrien edificar, i el sol a alliberar per a zones verdes que els constructors s'haurien de comprometre a aconseguir. Fent operacions ràpides podríem permetre edificar 3 cops mes alçada que ara, comprometent a alliberar la mateixa superfície a edificar, i encara ens quedaria un terç del cost que es podria aplicar només a abaratir als pisos de 60 m2 per als joves o gent gran. Evidentment la Zona a permetre edificar aquestes alçades hauria d'ésser entre Granvia i Ronda de Dalt, exceptuant els voltants de la Sagrada Família. Al mateix temps tota aquesta moguda es podria aplicar a quadricular la part de la ciutat que no acompleix el pla Cerdà. Evidentment s'hauria de prohibir d'immediat edificar per damunt de la Ronda de Dalt, com últimament s'esta fent.
EL MANTENIMENT DE LES OBRES FETES : Es molt penós. Desde el famós volcà (sortida Drassanes de la Ronda Litoral ) que treia vapor el 92 i no n'ha tret mai mes. O el cap que li falta fa anys a la estàtua de Colom infant al monument a Colom, o els fulletons editats el 92 que explicaven el significat de cada estàtua del monument i que no s'han tornat a reeditar desde que es van esgotar fa molts anys.
EL JUGAR AL CARRER : El permetre fer edificis de 20 pisos per tal d'alliberar espai permetria als nens tornar a jugar al carrer com abans. Potser si que Barcelona necessita guarderies, potser també que necessita zones verdes, però les zones necessàries per a que juguin els nanus han d'estar a la mateix bloc i sense necessitat de creuar el carrer. Només així recuperarem la ciutat per als nens. I més que guarderies , el carrer necessitaria amb urgència una nova figura, un animador infantil que ensenyes als infants com jugar al carrer, sense necessitat de pilota, game-boys o de barellar-se. Però tampoc fora dolent que cada "mansana" tingues almenys dues porteries petites de futbol i dues cistelles de bàsquet. Però això a més a més, i no només.
EL TRÀFIC I L'ENSENYAMENT : Diàriament entrem a Barcelona milers d'automòbils i autocars, la majoria procedents del Baix Llobregat , per a portar infants als col.legis privats. Tant costaria que l'ajuntament fes un estudi de aquest tràfic, i oferís terrenys als millors d'aquests col.legis al Baix llobregat, i així cada dia entrarien a primera hora uns quants milers de cotxes menys?.
EL CAMP DEL BARÇA : Unaltre sidral es els dies que hi ha futbol, milers de cotxes i autocars col·lapsen la ciutat. Amès el Barça te més terrenys a Barcelona, Hospitalet i Sant Joan Despí. Tant costa adonar-se que si es fes un Nou Camp a Sant Cugat-Rubí, amb totes les instal·lacions que el Barça vol crear a Sant Joan Despí, i les que vol edificar a l'Hospitalet, eliminaríem de cop els merders de tràfic, i alhora facilitaríem a la gent que baixa de Girona o Tarragona l'accés al camp els dies de partit?.
Si tant el camp de Barça, com la Fira, com la estació del AVE, com l'aeroport (comercial) estiguessin a l'eix Sant Cugat- Manresa, tot seria molt millor per a tot Catalunya, i els barcelonins viuríem millor. Unaltre avantatge es que les places d'aparcament de la fira servirien també per al camp del Barça. I en aquest complex, el edifici emblemàtic podria ser el Hotel Atraction dissenyat per Gaudí. Si mires un mapa d'Espanya, el traçat mes lògic Madrid - La Jonquera es per Terol i Manresa. El traçat actual s'assembla mes al Dragon Khan, i ja no diguem el recorregut per el Prat. I Manresa es a una hora de qualsevol punt de Catalunya. Desde Barcelona tenim autopista directa. Que mes volem?.
DESCENTRALITZANT L'INTERIOR DE BARCELONA : Barcelona com a ciutat s'ha organitzat en base a uns districtes que ignoren totalment la personalitat dels antics municipis agregats. Els catalans ens queixem que els espanyols anomenin a Catalunya com a les "províncies del Noroeste" però la nostra capital aplica el mateix criteri cap a els seus antic municipis vençuts, Província vol dir "terra conquerida", i així ho aplica Barcelona també. Jo se que vaig nàixer al Fortpienc, Barri de La Cenia, de la Vila de Sant Martí de Provençals, però la meva filla que va nàixer al mateix lloc exactament, va nàixer al Barri de la Sagrada Família. Potser millor dir-li Província Barcelonina de Sagrada Família. S'hauria de tornar els noms als territoris històrics de les antigues Viles que ara formen Barcelona, dotant-les de una autonomia que almenys els permetés comptar amb un mobiliari urbà diferent, rajoles de terra diferents i vida Cultural Pròpia. Aquest model de gestió afavoriria la competència en la contractació dels temes públics. També afavoriria la participació ciutadana en els plens dels Ajuntaments de les antigues viles, que ara son governades per un regidor de barri que actua com un autèntic governador militar de una "província".
DESCENTRALITZANT CATALUNYA: Encara hi han molts serveis que son de tots els catalans, però que son "propietat" de Barcelona. No nomès els Museus, la majoria realment en situacions molt penoses, sinó també edificis que son de tots els catalans son encara dels barcelonins "por derecho de conquista", com el mateix Palau Reial. Com podem queixar-nos de Salamanca sense abans solucionar el Palau Reial ?. Jo proposo canviar l'emplaçament del Museu Mares i utilitzar tant aquest edifici, com el Palau Reial com a seu del Parlament Català, i en l'actual edifici ( el polvorí de Felip V) valdria la pena posar un Museu sobre 1714. No hi ha cap edifici mes adient en tota Barcelona per a fer això.
LA FAMOSA ENTITAT MUNICIPAL METROPOLITANA DE BARCELONA: Per a mi aquesta "entitat" es no només una desestabilització per al país, sinó que les seves funcions, així com les de les Diputacions han d'ésser assumides per la Generalitat. Qualsevol altra argument només alimenta la fagocitat de Barcelona.
LA BARCELONA SOLIDARIA I TECNOLÒGICA: Ens acostumem a omplir la boca amb això de la solidaritat i la tecnologia, però mai les aprofitem juntes. Tant costaria plantejar-se que es poden retransmetre en directe per internet les classes als nens del Sàhara? De que ens serveix tanta tecnologia si no la sabem aplicar. Ah si, un problema, les classes serien en català, i esclar aquests nois potser així també tindrien mes fàcil poder venir a estudiar a les nostres universitats on les classes es fan en espanyol. Perdona, es que no havia caigut..!! Però es una de les coses que no he entès mai. Amb la quantitat de Col.legis a països pobres que depenen de col-legis catalans ( la majoria dels religiosos de sudamerica, per exemple ) no he entès mai com no els hi ensenyen el català i així els hi faciliten poder estudiar també a les nostres universitats.
RECUPERANT ELS NOMS I ELS LLOCS : En vint i cinc anys s'ha fet molt poc per a recuperar els antics noms dels llocs i de les coses. Pocs barcelonins saben que era el Consell de Cent, o si el Conseller en Cap era el Batlle o bé el primer ministre de la Generalitat. Molts creuen que el Sr. Jordi Pujol es el tercer ( o quart) president de la Generalitat. La majoria desconeix qui eren els senyors Rocafort o Viladomat. I els que si ho sabem no entenem com encara hi han noms com General Mitre ( argenti, nom donat en agraïment a pagar-nos un deute ).
Si es pogués recuperar la façana marítima de Barcelona un cop haguéssim tret tot allò, gamba inclosa, no seria gens mala idea portar a terme el projecte de Antoni Gaudi dels fanals dels Almiralls Catalans, i així explicar la biografia de cadascun. i també el projecte d'Antoni Gaudi per la terminal marítima.
Si tenim un carrer de les Corts Catalanes, potser seria el lloc adient per a situar estàtues i biografies d'almenys tots els presidents de la Generalitat fins a 1714.
Si tenim una plaça de les Glòries Catalanes, potser es perquè no es per a posar un pedregar, un pàrquing, i uns encants vells, sinó per a posar les estàtues ( amb biografia ) de tots aquells homes i dones que han donat Glòria al país. Desde Indibil al General Moragues. Als magatzems del Ajuntament, hi han dos fanals dissenyats per Gaudí en memòria de Jaume Balmes, que l'Ajuntament va retirar l'any 1924. Malgrat tota la parafernàlia del Gaudí 2002, a ningú del Ajuntament se li ha ocorregut buscar-los, o tornar-los a fer i a col·locar. De pena.
CONCLUSIÓ: Es tracta de canviar la idea de "Enderrocs Ajuntament" per la de un Ajuntament que fa coses ben fetes recuperant la historia del país, sense renunciar a la modernitat com a eina, però no com un fi sense cap anima. Compartint els serveis comuns amb els altres ajuntaments, sense dirigir-los ni mediatitzar-los. No fa falta que tots els "serveis comuns" de Catalunya estiguin a Barcelona. Ni duplicar tot el que fa la Generalitat, duplicant les despeses i desprès demanant finançament a la Generalitat per al seu projecte, una cosa que fa molts anys que es fa, amb els resultats que ja es veuen. El Teatre Lliure es un exemple de tot aquest desgavell.
