25.11.07

La conferencia d’Artur Mas del 20-N

Un cop llegida, només tinc que dir que d’acord, que li compro el producte, que m’el quedo, però que ara m’ha de donar el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.

M’agrada el concepte de CASA GRAN, m’agradaria que fins que el Parlament català aconseguís els seus objectius polítics, l’Estatut del 30 de Setembre, tots els parlamentaris catalans a Madrid anessin sempre conjuntament. Fins aquí estem d’acord.

Però també hi ha que dir que tot això no neix el passat dia 20-N sinó que de fet neix el 20 de Gener de 2006 quan Mas fa un acord amb Zapatero que suposa no només que a partir d’aleshores l’Estat gasti a Catalunya en funció del PIB, sinó que incloïa, i això ja no hem escoltat parlar mes, (ni va sortir a les edicions del dia següent de cap diari) que l’Estat ens TORNARIA la inversió no realitzada en els últims 10 anys en set pagaments anyals.

I el votant de CDC es va sentir enganyat, i per això CDC no va ser capaç de treure la majoria absoluta (apart de la rèmora que suposa tenir un paio com en Duran, que es capaç de dir que no esta totalment d’acord amb la conferencia d’en Mas, abans de que aquest la faci. (que ja son collons).

En primer lloc diu en la seva conferencia que el catalanisme ha aconseguit els seus objectius : la pervivencia de la nació, la recuperació de l’autogovern, i el progrés econòmic i social. I a mi em ve al cap, escoltant els meus paletes bolivians que parlen entre ells en quítxua, desprès no de 40 sinó de 500 anys de no tenir escoles en el seu idioma i em pregunto si tot això no s’hagués aconseguit igualment sense el “catalanisme”. Tinc dubtes, realment.

Desprès afirma que el catalanisme ha tingut èxit en la regeneració d’Espanya. I jo malgrat han passat molts anys veig la mateixa església espanyola de l’Inquisició, i la mateixa dreta cafre, i la mateixa esquerra jacobina que fa 70 anys.
Això si la economia ha canviat, i molt, amb l’incorporació a la Unió Europea, i si abans els catalans teníem un mercat espanyol tancat i exclusiu, ara un polonès pot vendre a Badajoz igual que nosaltres.
I aquest canvi ha estat negatiu pels catalans com es desprèn de les xifres econòmiques, perquè no hem sabut adaptar la nostra economia amb rapidesa al nou mercat, perquè no hem volgut fer-ho, i perquè ens hem refiat massa, i perquè no hem rejovenit les empreses.

L’Artur expressa una refundació del catalanisme sobre les bases següents:
- ALLÀ ON EL CATALANISME CERCAVA LA PERVIVÈNCIA DE LA NACIÓ, HEM DE SUBSTITUIR-HO PER LA NACIÓ PLENA, PER LA VIVÈNCIA DE LA NACIÓ EN PLENITUD.

- ALLÀ ON HI HAVIA L’APOSTA PER LA MODERNITZACIÓ, HEM DE FER L’APOSTA PER UN PAÍS CAPDAVANTER.

- ALLÀ ON ES BUSCAVA LA REGENERACIÓ D’ESPANYA, HEM DE SITUAR, A MÉS, CATALUNYA AL MÓN. CONSTRUIR LA CATALUNYA GLOBAL.

- ALLÀ ON ES PARLAVA D’AUTONOMIA O D’AUTOGOVERN, HEM DE PARLAR DEL DRET A DECIDIR PER NOSALTRES MATEIXOS SOBRE ALLÒ QUE ENS ÉS PROPI.


I carall, quina raó te, només hi ha un problema, 30 anys de retràs.!

I de tanta ambigüitat calculada, a mi la conferencia no m’aclareix els següents punts:
Que es la nació plena? El principat o tota la nació catalana?
Perquè espera 30 anys a fer un pla integral d’nfraestructures i equipaments, i li dona aquesta feina al “catalanisme”. Si portem ja 30 anys de democràcia no seria lògic exigir que tots els partits polítics ja tinguessin fa anys una idea de quines infrastructures necessita el país?
Vull dir amb això que si han d’esperar els polítics a que la “societat civil” els faci els deures, anem arreglats.

I aquí ja entrem en lo de sempre, en lo que l’Estat ha de fer, i el que nosaltres esperem de l’Estat, discutint i negociant, tram a tram de carretera, tram a tram de transvasament d’aigua, igual que es faria si no existissin partits catalans.
Perquè no es fa un pla, aprofitant les dades del cens ( on vius, on treballes, etc. ), fent enquestes, i es fa un pla integral de transport per tot el país, tant pels ciutadans com per les mercaderies, Desprès es fa un pressupost, i desprès es crea una empresa per ferho amb el suport de totes les caixes d’Estalvi catalanes?. O es que sempre hem d’esperar a Madrid ?.
Del que diu sobre la SOSTENIBILITAT, l’EDUCACIÓ, i l’ESTAT del Benestar, no es necessari fer cap comentari. Si el país es COMPETITIU es podran fer moltes coses mes. Si no ho es, com passa ara, la Generalitat es gastarà 3000 €/alumne any mentre el País Basc o Navarra en gasten 5000.

Respecte a la Catalunya (econòmicament) global, dir un detall particular, però que es bastant exemple de com tenim la situació : fa un any que visc a Vallirana, i no només no tinc ADSL encara, sinó que fa ja un any no tinc ni una trista línia de telèfon, perquè la central telefònica del poble esta plena.
Com es pot tenir una empresa global sense internet?
Perquè hem d’esperar a que Telefònica de Espanya ens arregli el problema? Perquè als pobles on hi han aquests problemes els Ajuntaments contracten amb una empresa, que n’existeixen, una xarxa de wifi? A que esperen?


Respecte al comentari sobre els funcionaris (Un país que agafa la tendència i el gust a l’ocupació pública més que no pas a la privada és un país condemnat a empobrir-se.), totalment d’acord. Quan demanarà CDC la desaparició de Diputacions, Vegueries, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, i totes aquestes cadires funcionarials per col·locar militants dels partits polítics?

Respecte a la globalització de la nostra economia, Artur Mas afirma :” Per a mi la resposta és clara: Catalunya ha d’esdevenir l’àrea central d’una part del món, concretament de la Mediterrània. És a dir, quan algú a qualsevol lloc del món pensi que vol fer quelcom en el Mediterrani i en el sud d’Europa, al primer lloc de la llista ha de sortir Catalunya. Abans, ens podíem definir en relació a Espanya i a Europa; ara ens hem de definir en relació amb tot el món.
D’acord, però digui també Sr. Mas el llibre d’instruccions. I el llibre lògic d’instruccions ha de dir que, per exemple la Caixa, te que obrir mes oficines a la Catalunya Nord, a Còrsega, Sicília, Nàpols, Grècia i Portugal, en comptes de ferho a l’Espanya castellana. Es així de clar ¡
I que les empreses catalanes han de obrir sucursals a tota Europa i fabriques també, especialment a l’Est, i fer les seves compres a proveïdors d’aquests països si son mes barats que els espanyols.

EL DRET A DECIDIR :
l'Estatut: Aquí en Mas planteja que si el Tribunal Constitucional retalla l’estatut plantejarà consultar al poble de Catalunya el estatut retallat.
No seria mes lògic, portar a referèndum l’Estatut del 30 de Setembre ? en comptes de fer perdre el temps al personal perquè el TC ha tocat allò que el poble ja ha votat?.
Quin tribunal te poder per a retallar una llei aprovada en referèndum en qualsevol país democràtic normal? A Veneçuela es pot ?

I en aquest apartat jo pregunto : on es el dret a decidir de la Catalunya nord, de la franja de Ponent, de Balears (segons el seu estatut cada illa pot decidir separar-se de la seva autonomia), o el dret a decidir de molts pobles de Castelló? que podrien canviar d’autonomia democràticament, es clar.
Perquè el Sr. Mas parla del DRET A DECIDIR DELS CATALANS, i catalans ho som tots. Nosaltres som només els habitants de quatre províncies espanyoles que abans eren una part del Comptat de Barcelona, i la Generalitat històrica tenia competències sobre tot el comptat (inclòs el Rosselló i la franja de Ponent), sobre les Balears, i tenia responsabilitats, diguemne confederats, sobre València i Aragó. (especialment en l’apartat militar i les relacions exteriors ).
També, parlant del concert econòmic, comenta “coneixeu algun basc, del partit que sigui, encara que se senti molt espanyol, que estigui en contra del concert econòmic? No en trobareu cap.”.
I es cert, aleshores perquè no sumar en comptes de restar al PPC en aquestes idees?.

Desprès diu “Atenció, però, en no confondre la prelació: són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no la democràcia al servei de les lleis. El marc legal s’ha d’anar adequant a l’expressió democràtica de cada moment. Cap país o cap Estat amb autèntica maduresa democràtica discutiria això.“
Dons d’acord amb això també, i torno al llibre d’instruccions,. Perquè CDC, perquè el catalanisme, perquè els partits catalans, perquè els partits democràtics espanyols, no han portat mai al govern espanyol a tribunals internacionals per fer canviar lleis injustes, o demanar rescabalaments per accions injustes de la justícia espanyola?. ( Juanfra de KOP, Eric Bertran, el Jueves, els nois que van cremar fotocopies del rei, etc etc )

Afirma també “Si el catalanisme aspira a encapçalar la Catalunya del present i del futur, ha d’agafar la bandera del procés de regeneració democràtica, dins de la pròpia Catalunya i a poder ser també en el conjunt d’Espanya.”
En que quedem? Ja fem com en Fornesa de la Caixa? Venent el nostre producte a la competència? On ens porta això?


Finalment parla de que "a Catalunya hi ha una certa crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions”. I dona com a solucions “limitar els mandats dels màxims càrrecs executius del país, a acabar amb les llistes tancades , a respectar les llistes més votades, a crear un sistema periòdic de rendició per part dels polítics, i facilitar que persones de la societat civil destinin una part dels seus anys al servei públic, podent després retornar a les seves professions sense haver patit una penalització".

I aquí crec que s’equivoca. La desconfiança en els polítics no la creen les llistes tancades, la crea en primer lloc la corrupció, que no es poca, la crea l’obsessió dels polítics per les cadires, la crea que sempre parlen del que ha dit el contrari i mai del que realment interessa a la gent, i la crea, en conclusió, que no hi ha hagut una neteja de mentalitats en les administracions publiques, i segueixen pensant, treballant i actuant, amb la mateixa ineficiencia, prepotència, e improductivitat que en l’època franquista. Tots.!


La diferencia es que ara tenen molts ordinadors, però només els fan servir per controlar al ciutadà, cobrarli les multes de trànsit que li han posat gràcies a limitacions de velocitat arbitraries, injustes i africanes.
Com pot ser que la construcció d’obra pública sigui un desgavell, els ordinadors dels jutjats o la seguretat social siguin i utilitzin programes antiquats, i en canvi l’ordinador d'Hisenda sigui el mes modern d’Europa?.Com pot ser que on millor funcioni, i apliqui plaços mes curts i criteris mes restrictius aquest ordinador sigui precisament a Catalunya?

En definitiva, molt maca la conferencia, prou indefinida per ser assumida per tothom, però ens falta el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.


Miquel Manubens
http://benplantat.blogspot.com/


Podeu llegir aquí la conferencia integra d’en Artur Mas.

Video resum de la conferencia.

21.11.07

SPAIN IS PAIN

A hores d’ara, desprès dels problemes de ENDESA i dels de RODALIES, i la queixa fins i tot dels partits espanyols de Catalunya, tota Espanya sap que Madrid ens roba. Es mes, el president del govern ha reconegut que tot això ho provoca una desinversió per part de l’Estat a Catalunya desde fa mes de vint anys.

Només faltava que l’encarregat Montilla digues que la desafecció a Espanya creix per culpa d’aquests problemes. Fins i tot el president de la patronal catalana, el Sr. Rosell ha afirmat que aquesta desinversió afecta, i no poc, a la bona marxa de les empreses catalanes, però que a mes, de l’obra pressupostada només es realitza el 83%, que equival a com si cada sis anys no es gastessin res a Catalunya, un 28 % menys inversió que a Madrid, per exemple.
Només ha faltat el periquito Sr. Lara repetint les mateixes consignes.

I jo em pregunto, perquè callaven tots aquests quan en Pujol es queixava?

Recordo que fa molts anys, a l’època Porcioles, alguns teníem la teoria de que l’urbanisme de la ciutat era en mans de un ser amorf, que no parava de bavejar, i el tenien en una habitació de l’Ajuntament de Barcelona damunt una catifa, i quan volien fer una reforma a la ciutat, li donaven llapis i paper i aquell ésser els dibuixava el projecte.

Ara de éssers bavosos d’aquests ja no en tenen, perquè la majoria dels funcionaris s’han posat a polítics, i ells son els que juguen amb els nostres diners i dibuixen traçats del TGV on no existeix la línia recta, amb traçats que semblen mes les corbes del DragonKhan de Port Aventura, perquè es clar, en comptes de fer entrar el TGV per la Diagonal, soterrat naturalment, era mes beneficios per a tots els ajuntaments sociates del Baix Llobregat que trepitges tots els municipis.
I recordem que tota aquesta obra, que ens la possen al pressupost com inversió a Catalunya, es un tren Madrid-Barcelona, que ja son pebrots que els polítics catalans acceptin que una obra entre les dues ciutats mes importants del Estat no la possin a la “Inversión no regionalizable”, que com tothom sap es on van tots els molts diners que es gasten a Madrid, però que son teòricament en “benefici” de tots els espanyols.


I el problema bàsic es que en Pujol volia no era un AVE Madrid-Barcelona sinó un TGV Barcelona-Paris, que a molta gent pot semblar el mateix, però no es el mateix. I a sobre, ens hem enterat que mentres Pujol pressionaba Madrid per el TGV, en Maragall acordaba amb Gonzalez retardarlo uns anys, i en canvi, fer un AVE a Sevilla, amb l'argument que ens acostaría a Africa, a canvi de que Gonzalez recolçes la Olimpiada. O sia, teniem un president de la Generalitat negociant, i un batlle possant pals a les rodes.
Confiem que el alzeimer se li retardi tot el possible i que ens vagi donant mes informacions com aquesta.

Pero el que ja es la repera es que tot el excés de pressupost d’aquesta obra feta amb el cul, no la paga Madrid, sinó que, com sempre, ens la posaran com a obra feta a Catalunya. O sia, quan pitjor fan les coses, mes diners “ens donen”. La seva incompetència la paguem nosaltres directament.
A sobre, resulta que la ministra passantse pel engonal no només el concurs obligatori, sinó fins i tot al seu director general d’Infrastructures que no en sabia res, va ordenar edificar una estació a el Prat, per a poder fer la inauguració oficial el dia previst.

Perqué no utilitza el mateix sistema a la variant de Vallirana, per exemple?

El que passa es que no podem donar idees a Madrid perquè si els demanem un TGV a Paris, ells ens foten un AVE a Madrid.
I ara un grup de gent del mon empresarial ha demanat que el traçat d’ample europeu del AVE s’allargui de Tarragona a Castelló, que ja es fort que no el tenen previst, i de Alacant fins a Algesires per a que totes les comunitats de la Mediterrània puguin exportar els seus productes per via ferrea d’ample europeu, abaratint així els seus costos de transport, i a Madrid ha agradat tant la idea, que han decidit fer un AVE desde Algesires fins a Bilbao, que anirà molt be per a que els marroquins exportin els seus productes a Europa.

I així ens trobem, que desprès de 30 anys de democràcia, el pitjor enemic per l’independencia de Catalunya sigui precisament la Caixa, aquesta caixa dirigida per covards que quan algú els hi fa un boicot perquè ells volen comprar la elèctrica espanyola, els llepen el cul fins el punt de finançar la selecció espanyola de futbol, en comptes d’enviarlos a pastar fang a tots i crear la seva pròpia empresa elèctrica desde zero si fora necessari, desinvertint a Espanya.
Aquests espanyolistes de la Caixa que quan treuen a borsa la seva divisió industrial, Criteria, afirmen que "para crecer hace falta espacio y nuestro espacio para crecer es España" (Ricard Fornesa, dixit).

Així dons, qui realment vulgui l’independencia del País, sencer, el que te que fer es gastar el seus diners en productes fabricats a València o a Balears, perquè si algun dia aconseguim al Principat separarnos d’aquesta colla de vampirs, facilitem que tant valencians com balears s’apuntin al nostre camí, no només pels lligams culturals i històrics, sinó també, i es molt important, perquè hi hagin lligams econòmics forts, perquè el que realment s’amaga darrere de les decisions dels traçats dels AVEs es això, que no existeixin lligams comercials potents entre Barcelona i València o entre Barcelona i Bilbao.

Perque sinó a sant de que no hi ha prevista una linia AVE de Castelló a Tarragona, o no existeix ja una línia ferrea directa Barcelona-Bilbao.

Els governants centrals si tenen una política clara, fer que Madrid sigui imprescindible, lloc de pas per a tothom, i per tant el centre econòmic, i nosaltres , desprès de 30 anys de seudodemocracia seguim demanant a Madrid que ens faci cas, i Madrid, com deia Cambó “mai te pressa”.Pero aixó era abans, ara també s’ha d’afegir que Madrid te molta mala llet i nosaltres som uns babaus.