CREMANT AL REI

Esta donant molta carnassa als mitjans de comunicació neofatxes el fet de que ara s'estigui posant de moda a Catalunya cremar fotografies del rei Joan Carles.
A mi em sembla un fet no greu, però si profundament inútil i estúpid dons no aporta res.
La sensació que es dona es que "els catalans no tenim rei" quan això es fals, el tenim, es el que toca, i si no ens agrada dons ens aguantem. En definitiva els catalans sempre que ens hem enfrontat al rei l'hem cagat.
Va ser una immensa defecció la guerra civil contra Joan II que va arruïnar el país, va ser una immensa errada la rebel·lió de 1640 que malgrat guanyar als castellans ens va costar desprès perdre el Rosselló, i finalment va ser una altra gran cagada enfrontarnos a Felip V, desprès de que aquest jures les nostres Constitucions, quan teníem totes les de perdre i no depeníem de nosaltres mateixos sinó dels caragirats dels anglesos.De fet, avui encara, arrastrem les consequencies d'aquells tres enfrontaments.

En canvi, quan hem estat al costat del nostre rei, per exemple Carles I, ha estat quan mes hem prosperat i mes hem tallat el bacallà tant a Espanya com al mon.

Apresa la lliçó quan Joan Carles va pujar al tro, la societat civil catalana el va recolzar totalment esperançada.
Va començar prou be el nou rei. Al Febrer de 1976 ( nomès tres mesos desprès d'enterrar a Franco) en una visita de tres dies a Catalunya va fer un discurs al Saló del Tinell en català.El 29 de setembre de 1977 va derogar la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes, restablint la Generalitat provisional, i el 17 d'octubre de 1977 nomenà a Tarradellas com President de la Generalitat, restablint alhora el Parlament català el 5 de desembre de 1977. Això passa un any abans de que existís la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978.
Fins aquí anavem be.

Però algú es va inventar una fantasmada anomenada 23 de Febrer, i a partir d'aquell dia, moltes coses van canviar, i a pitjor, inclòs el rei i la seva actitud envers ens catalans. No nomès no ha tornat a fer cap discurs en català, sinó que ademes diu bestieses com quan va declarar el 23 d'abril del 2001 (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»

Gracies a que es un bocamoll "campechano", les seves opinions sobre l'estatut van fer que alguns militars expressessin en veu alta algunes idees que obtenien de converses privades amb ell. I com últimament el "off the record" acaba essent públic hem sapigut que el Sr. rei considera la crema de fotocopies amb la seva cara com un "atemptat a la unitat d'Espanya", opinió que evidentment fa que la fiscalia es senti amb forces per processar a tot aquell que s'atreveixi a fer-ho. ( I que també demostra la fortalesa d'aquesta unitat que es pot desfer nomès cremant unes fotocòpies)

En aquests 30 anys no hem fallat els catalans al rei, sinó que ha estat al inrevés. El paper que atorga la Constitució al rei es de fer de mitjancer i moderador, i en canvi hi ha hagut vegades en que ha fet de piròman amb els seus "off the record", animant així a la caverna mediatica.

A mi em sembla que si això fos Estats Units, on no es delicte ni cremar la bandera, la solució per a un personatge així no es insultarlo ni cremarlo, sinó fer com amb Al Capone i enviarli els inspectors de Hisenda, a veure com explica que amb un pressupost anyal de 7,78 milions d'Euros, pot tenir estalviats, al cap de 30 anys, 1.790 Milions d' €uros ( Forbes 2003 ) i obligarlo a abdicar, a veure si el fill, princep de Girona, ens surt millor.

Potser si el comparem amb Carles I, en Joan Carles gasta poc, Però es que Carles I ens estimava, preferia ser "Compte de Barcelona abans que Emperador de Romans", li encantaven les gambes de Palamós, convertí la senyera en simbol dels seus exercits, i va morir amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat a les mans.

Per tant, no es tracta per tant dels diners que gastem amb ell, sinó del que ens dona a canvi dels diners, que es mes aviat poc més que un discurset a l'any, per Nadal.

Miquel Manubens

Quants cops mes ens deixarem enganyar?

Durant el postfranquisme, un president del govern espanyol falangista, ens va portar un President traïdor i corrupte, però amb les atribucions de les quatre diputacions catalanes. Ja era aquí, ja teníem President, encara que els fils els tinguessin un falangista i un reietó ademocràtic.
Teníem un govern, que absorbia les quatre diputacions, sense Estatut, i (molt important) abans de tenir "Constitución".No nomès això, sinó que aleshores, el Sr. rei, quan venia a Catalunya feia els seus discursos en català.

Un cop aprovats Constitución i Estatut, una pantomima de cop d'estat, va "tornar a l'ordre" les coses, com volien els de sempre. Tampoc aleshores la classe política catalana es va queixar, ni va demanar explicacions, de les moltes que es podien i es tenien que demanar, no pel cop en sí (nomès), sinó perquè les forces polítiques espanyoles es recolzaven en ell per canviar les lleis aprovades democràticament amb la LOAPA.

Els enganys de l'època socialista van portar la hisenda de la Generalitat pràcticament a una situació de quebra tècnica, i els atacs directes fent servir de dobermans a la Justícia van tenir el govern català en constant escac.
Els socialistes catalans callaven i votaben la LOAPA.

La època socialista es va acabar gràcies a un atemptat al cotxe d'Aznar (sense metralla) que el va permetre canviar de cotxe i guanyar les eleccions de propina. ( Quants favors li deu la dreta espanyola a ETA?. Potser per això no volen la seva desaparició).

Un cop guanyades les eleccions, el neofatxa Aznar, va enredar al president Pujol, en el famós sopar de l'Hotel Majestic, prometent-li pujar el que es quedava la Generalitat de IVA i del IRPF del 15% al 30%.

Al mes exacte, el nou ministre de Hisenda, Rodrigo Rato, abaixava les cotitzacions del IRPF a la meitat, i Aznar emprenia una deslocalització o absorcions d'empreses catalanes per emportarseles a Madrid : Tabacos de Filipinas, Transmediterránea, IBM, Endesa, etc. etc. ( Les empreses i el seu IVA, naturalment).
En pocs mesos, el pacte del Majestic, era paper mullat, però ningú va cridar allò de "però qui s'han pensat que som nosaltres?". Potser per no posar en perill la "menjadora".

A la següent legislatura del Aznar, es va veure clar que tot "estaba atado y bien atado" fins el punt de fer-nos pensar a alguns si en Aznar no era un fill proveta del mateix Franco. Tenia fins i tot enganyats a tots els polítics europeus, fins la boda de la filla a l'Escorial, o pitjor, fins la venda de l'empresa espanyola d'armament, que desenvolupava el nou tanc europeu, als americans, amb els plànols del tanc inclosos. I es que ja se sap els que mes s'omplen la boca amb la paraula "Pàtria" sempre son els que la venen mes barata.

El 16 de novembre de 2003, un perdedor Maragall, va ser posat de President per E.R.C. Aleshores la majoria vàrem entendre els arguments de renovació.
Ho vàrem entendre tant bé com no hem entès com aquesta "renovació" no s'ha aplicat també desprès de les ultimes eleccions municipals.

A Maragall li avorreix la gestió i sempre necessita crearse un "nou objectiu" per a dirigir. Canviar l'Estatut tenint enfront un govern central del PP podia donar bons rendiments polítics, encara que de fet, podia sortir un Estatut pitjor. (cosa de la qual nomès Pujol ens va avisar).
Però vàren tenir la mala sort de que van guanyar els del PSOE, i tots recordem allò de "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya".

Desprès de trigar més d'un any en redactar un Estatut de merda, amb pallassades com fer recorre un autobús per recollir les aportacions ciutadanes, el Parlament de Catalunya, creien que ZP compliria la promesa, va proposar un nou Estatut, que, era això, un Estatut. Cap cosa de l'altre mon, però un Estatut si que ho era.

Aleshores van sortir les animes postfranquistes ( que existeixen tant a la esquerra com a la dreta espanyola) que semblaven autèntics zombis dels anys 30. De fet tot això era un "teatro", perquè en el fons la majoria dels polítics madrilenys son molt amics, i molts d'ells parents.

De mentres varem veure com els "progresistes" que tant es movilitzaben quan la guerra de Irak, ara callaben. I els intelectuals espanyols estaben molt lluny dels que als anys 30 llegien en català, i inclus participaben en Jocs Florals a Barcelona, i en canvi, estaben molt alavora d'aquell escriptor que va afirmar que els Papers de Salamanca no s'havien de tornar perque eran "derecho de conquista".

Tant els progres com els intelectuals espanyols, amb el seu silenci, atorgaben la raó als neofatxes del PP malgrat teoricament estar en possicions politiques llunyanes. Excepte Rubianes.

Finalment els partits del tripartit van negociar amb el govern de Madrid, representat per un tal Montilla, un estatut al que nomès mancava que s'hi afegís CiU. I un cap de setmana en "ZP mentider", va reunirse amb l'empresariat català per a que aquests "convencessin" a Artur Mas.


Els arguments : els boicots comercials (mes tard hem sapigut que les marques de xampany -no em dona la gana dir cava- no nomès no van notar cap boicot sinó que van augmentar les seves vendes) i que la OPA a Endesa significaria que el IVA i el IRPF de Endesa es quedés a Catalunya.


Aleshores en una reunió a Moncloa van escenificar un acord, i en Mas en arribar a Barcelona va fer unes declaracions que no s'han vist ni escoltat mai mes, on afirmava que Espanya ens tornaria els calers no invertits en els anteriors 8 anys en 7 plaços anyals, ademes del que marcava el nou Estatut pactat per ell (amb l'acord previ de PSC, ERC i Iniciativa)..

Finalment, gràcies a E.R.C. de nou, ara tenim un president analfabet i trepa. Un president criat en la gestió local del boom immobiliari, tant que ell es el padrí dels fills del major contractista del Baix Llobregat. Un president que s'omple la boca amb la paraula "gestió" i per això tenia a Cornellà una gestoria per a que els proveïdors dels ajuntaments socialistes del Baix Llobregat facturessin les feines a la gestoria, i aquesta refacturès als Ajuntaments. ( El gerent d'aquesta gestoria, Paz Dorado, estava sent investigat per la Guardia Civil abans de les eleccions).

E.R.C. ara ja no pot triar perquè, i això ho entén fins el mes tonto, ara te que pagar cada mes la lletra del nou local i instal·lacions de la seu del partit. ERC es desde aleshores, la segona "marca blanca" del PSOE català.

I CiU que pot fer si no te cap poder. D'on treu ara els diners per a finançar el partit si els han deixat sense "menjadora"?

Un cop llegit aquest repàs ràpid, em venen a la memòria les paraules de comiat de Lluís Mª Xirinacs sobre els nostres polítics, i crec que Xirinacs s'equivocava. No son porucs, son simplement esclaus del sistema de corrupció espanyol.

A un grup de porucs els pot envalentonar la pressió i el recolzament social, pero aixó es imposible amb aquesta clase politica conxabada en les "menjadores" que existeixen en tots els nivells de la politica.


Nomès ens queden dos camins, l'abstenció o tornar a començar. Cadascu que trii el seu.

Miquel Manubens

http://es.youtube.com/watch?v=EhidHZ-_s20
(arribada del feretre al Fossar)

http://es.youtube.com/watch?v=_doICk6H8fs
(cançó dedicada al Xirinacs)

http://es.youtube.com/watch?v=aCh7U6_KPao
(cantada dels Segadors)

PRETÈRIT IMPERFET

El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l'ullal.

Saltaven taps de xampany,
p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.

Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d'alfals.

Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?

I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l'amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.

El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.

Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l'idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!

Com voleu...

Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l'urna,
enganyats, els nans van creure's gegants.

I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.

Després, s'han 'nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l'Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.

Com voleu...


Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d'espots i d’esport, glamour i no-res.

Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes, universalistes
quan són l'Estat, terroristes
quan són ocupats, espoliats i afins.

I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui "Aquest exagera"
que es molesti a encendre el televisor!

(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d'aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d'un cop de parar la galta.)

Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure


Ens retrobem amb aquesta cançó de Miquel Pujadó,
recomanada pel company "Titot". Francesc Ribera, un
dels mes grans intelectuals actuals.

Si la voleu escoltar : http://www.goear.com/listen.php?v=fff7a9a
(espereu a que acabi de carregar-se)

Mes cançons a :
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemessolts2/pujado.html

EL BRIBÓN DE JUAN CARLOS

Se ha organizado una buena a cuenta del dibujo de El Jueves. Y la verdad es que todo esto es de risa. La mitad de la mitad de lo que ocurre en Gran Bretaña y allí la Casa Real lo aguanta todo porque viven en un verdadero sistema democrático. No son intocables. Aquí si. Aquí se ríen de nosotros a cuenta de los derechos históricos y resulta que el derecho histórico de una pandilla de vagos, eso es intocable. Por eso lo que más me ha gustado ha sido eso de que el Príncipe Felipe diga que ese es su único trabajo.

Y digo esto porque en Madrid, en el Madrid político y sobre todo en el Madrid del PSOE, no se les puede tocar ni con el pétalo de una rosa.

Mi última discrepancia con esta familia fue durante el discurso del Rey en el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas con el video encargado por Marín que era una página de la revista HOLA pareciendo que lo importante había sido lo que había hecho el Rey y no la gente con su voto y, antes, en la entrega de los Premios Carandell en el Senado donde no logré le pusieran de número 1 al presidente del Senado que era el anfitrión y le pusieron de número 2. Yo argumenté que Felipe de Borbón no había sido elegido por nadie, que no era el Jefe del Estado, que no se hacía el acto en su Casa, pues no hubo forma ni manera.

La cortesanía con esta familia es enfermiza y de ahí esa obsesión, cubierta de silencio, de decir que es la Institución más valorada.

Luego, de vez en cuando ocurre lo de El Jueves y el rey se queda desnudo, o se descubre que está cazando y no acude el primero a la Clínica cuando nace su nieta y cosas así. Por cierto. Cuando nació Juan Carlos, en enero hará setenta años, su padre Juan de Borbón también estaba cazando cerca de Roma.

Esta es pues una familia impresentable, rodeada de censura de prensa y con un nivel de empalago de la mayoría hacia una institución caduca que clama el cielo.
Se me dice que es mejor eso a que el presidente sea Aznar y les contesto que si lo fuera Aznar sería por el voto popular y a este lo puso ahí Franco, un general asesino y golpista y que al cabo de cinco años a Aznar se le mandaría a casa y a estos a lo sumo, solo se les puede hacer una caricatura...

Ese es el verdadero escándalo de esta semana. No la caricatura que está muy bien sino que toda la familia con el presupuesto público veranee de gorra dos meses, Marichalar incluido.

Y ahora, esta semana, con yate nuevo.

Si, si. No ha tenido el hecho la menor repercusión y sin embargo el Borbón ha estrenado otro Bribón. Lo acaba de hacer en una regata en Mallorca, sacando al mar su nuevo barco de regatas, un moderno diseño adecuado para competir en la clase TP-52, una categoría considerada la estrella de la vela. Acaba de ser construida en el astillero valenciano King Marine. Y no ha habido escándalo alguno.

El Bribón fue botado el pasado mes de mayo y en junio, en el litoral de Alicante, ya demostró sus condiciones triunfadoras con su tripulación habitual. El barco es el decimocuarto velero que con el mismo nombre construye su armador, el empresario José Cusí, amigo del rey y compañero habitual de francachelas deportivas.

Bueno, para mi este es el verdadero escándalo y no el dibujo, y, ante esto, el juez del Olmo no hace absolutamente nada. Dos meses de vacaciones, un Bribón nuevo, cacerías y ausencias pero lo importante es un dibujito diciendo que está trabajando. España sigue siendo diferente. Pero si sigue así, la estancia de esta familia en La Zarzuela y en Marivent, tiene fecha de caducidad. Que la gente empieza a despertar.

Y, en el fondo, todo por culpa de un PSOE cortesano y pelota. ¡Ya está bien!

FONT:

http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2007/07/el-bribn.html#more


fotografies : el nou Bribón amb el logo de la Caixa,

i el sr Juan Carlos amb el seu "armador" català.

LA NOVA LLEI ELECTORAL CATALANA

Ara estan els partits discutint i mangonejant "comissions d'experts" per tal de veure com es modifica la llei electoral, per tal de veure si canviant aquesta llei aconsegueixen reduir la abstenció. Aquesta es la teoria, la practica es que tots els partits estan pendents només de si la nova llei els beneficiarà o els perjudicarà.

La abstenció ha crescut motivada pel desencís de l'Estatut. Desprès de la manifestació del 18 de Febrer els partits no van sapiguer defensar fins a les ultimes consecuencies el que demanava el carrer. Encara pitjor, ho van ignorar, o molt pitjor, algun partit ho va intentar capitalitzar.Aquest desencís, afegit a com CiU ens va vendre la moto del pacte amb Zapatero Mentider, i a com ERC va fer allò del sí crític, no però no ho direm, i finalment no però perquè vol en Carretero, ha portat aquesta abstenció que ens ha donat el President mes inculte de tota la historia.
I, es clar que hem tingut més presidents no nascuts a Catalunya, si això no es el problema. El problema es que el mes tonto d'aquests era almenys bisbe, i aquest es un home que no sap ni parlar, ni escriure sense tenir un paperet preparat.
En això s'assembla al cap de l'Estat, si. Però es que un país no es pot permetre tenir tants tontos Un o dos no es nota, però es que nosaltres tenim tots els tontos del poble vivint de la política.

El problema a les eleccions municipals es que, en molts municipis ja no val la pena votar perquè sortiran els mateixos i la gent vol canvis. La corrupció i el clientelisme ha fet molt de mal aquests anys, especialment al Baix Llobregat.S'hauria d'impedir que un mateix partit governes 3 legislatures seguides. També seria bo prohibir les candidatures de camuflatge, permetre un màxim de dues legislatures màximes per regidors i alcaldes, i activar totes les mides que fessin possible renovar els polítics.

I es que el problema es que ara, al contrari de fa 70 anys quan accedien a la política professionals de solvència contrastada, tenim una classe política inculta, sense ofici, i amb l'única possibilitat de benefici de dedicarse a la política. Evidentment el màxim exponent, de moment, es l'actual president, un home que amb estudis primaris, i com a molt ofici haver estat aprenent d'impremta ha anat trepant al "partido" fins aconseguir liderarlo. Hi han molt mes casos, com el porter de biblioteca de Sabadell, que gràcies a tenir horari intensiu i poder passejar per l'oficina del partit cada tarda, ha arribat a alcalde de la població. I es que ara, a polític s'hi posa el tonto del poble. Els llestos no necessiten un sou oficial per viure, ni tenen cap necessitat de entrar en el fangar de la política actual.

Potser una manera d'evitar això seria suprimir la jornada intensiva a l'administració, i que a canvi de la estabilitat al lloc de feina que ells si tenen, treballessin mes hores que els que ho fan a la privada. Així no tindrien temps de dedicarse a la política, ni la administració seria un refugi, com es ara, de càrrecs dels partits.

Altres preconitzen que per a dinamitzar al electorat seria bo permetre les llistes obertes, però les llistes obertes només afavoreixen al PSOE i al PP perquè son els mes vistos a les teles, per tant son una opció contraproduent si es vol renovar els polítics.

Algun partit ha proposat que les eleccions a president fossin a dues voltes si no es te majoria absoluta a la primera (com a França) però això nomès afavoriria la cohesió del tripartit.

El que es la repera es que segons la "comissió de experts" a les eleccions nacionals les circumscripcions seríen les vegueries. Per si no fos prou tenir un parlament al Zoo, i tenir una policia creada pels felipistes botiflers, ara recuperaríem una geografia basada en una figura de intervenció reial, dons el veguer no era mes que un delegat reial a un territori. Així els partits podran crear noves oficines de Vegueria, repartirse cadires, càrrecs i sous, però ara per vegueries. Crec jo que de Delegats del Govern del Rei, amb un que tenim ja anem sobrats.

Com sempre, els partits i els experts dels partits pixen fora de test. La gent el que voldria fora menys "administracions" i no mes funcionaris. La gent no vol que els partits estiguin pendents de qui va millor o pitjor en les enquestes, o qui ha quedat millor o pitjor en el" Debate de la Nación dels veins". A la gent el que li importa es feina, salut i vivenda bàsicament.

Si realment volen frenar l'abstenció que activin un sistema que a les municipals hi hagi doble elecció per l'alcaldia i per barris, a les nacionals igual, per la Generalitat i per comarca, per tal de que cada comarca tingui almenys un diputat. Així cada elector sabrà a qui te que anar a queixarse en cada cas, i aquest realment s'haurà de preocupar dels problemes reals de la gent, i no de la línia política del seu partit.

Una altra incentivació de la política consistiria en suprimir totes les administracions intermitges entre Generalitat i Ajuntaments que nomès creen que cadires i funcionaris: diputacions, consells comarcals, àrees metropolitanes, etc. ( i ara volen vegueries). Si desprès, per necessitats de finançament els partits necessiten modificar la llei de finançament dels partits, que ho facin, però que no financiín els partits i els seus "alliberats" creant administracions que o bé només son fabriques de quadres dels partits, o bé, com es el cas de les Diputacions, actuen de contrapoder del govern. Que s'ha de prendre algun acord sobre un tema en una comarca? Dons que es reuneixin els alcaldes on vulguin, i decideixin com, quan i què paga cada ajuntament, i s'ha acabat. No es necessari crear oficines comarcals per enxufar les querides. ( Oi Jose?)

Ja sabeu que jo soc partidari de la "devolució", i això significa que soc partidari de recuperar tot el sistema legal d'abans de 1714. Es evident que els temps han canviat, però no crec que fos dolent pel país, tenir un Senat, amb els tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el civil, on agrupar totes les jerarquies eclesiàstiques del país, totes les militars ( i tant que tenim militars catalans), i tots els ciutadans amb Creu de Sant Jordi de platí (es que la d'or ja l'han devaluada els socialistes regalantla a dotzenes) atorgades per 3/4 parts del Parlament, i que d'aquest "Senat" al qual jo anomenaria Consell dela Generalitat, sortís el president del país ( que no el cap de govern que hauria de sortit de les eleccions parlamentaries), mitjançant votació del Parlament, o si no s'aconsegueix majoria absoluta, pel procediment constitucional català de la insaculació.

Per a qui cregui que no ens beneficiaria tenir aquest tipus de representació nomès tres reflexions: Ens escoltaria més el Vaticà si el nostre representant fos un eclesiàstic?. I no parlo d'aconseguir que en Benet parli en català el Nadal, sinó de recuperar important documentació que hi ha al Vaticà com les cartes de Colom al Papa Borgia i moltes coses més.El Rei diria tantes idioteses sobre la política catalana "off the record" si 50 militars, catalans o descendents de catalans, partícips de la nostra forma de govern, tinguessin línia directa amb ell?.Si alguns "Grans d'Espanya" descendents de les nissagues comtals històriques dels Empúries, Cervelló, etc , fossin representants del nostre mode de govern, guanyaríem "comprensió" en les altes esferes econòmiques mesetaries?.

O penseu que seria dolent pel país que el President fora el Bisbe d'Urgell (i Coprincep d'Andorra) o l'Abat de Montserrat?. Jo prefereixo al capellà mes tonto del país abans que al mes llest dels polítics, i vist el president que tenim, espero que tots em donareu la raó.

Bé, ja se que predico en el desert, però no podia guardarme tot això al pap. I per això serveixen els b-logs. Oi?

Himne espanyol?

El debate sobre crear una letra para el himno español ha llevado al reputado hispanista Henry Kamen a concluir que una de las razones que obstaculizan dicha iniciativa es que "en muchos aspectos, los españoles como nación no existen porque no tienen sentimientos compartidos".



En una tribuna publicada por el diario El Mundo, Kamen se pregunta "¿quién aceptaría hoy la letra que José Maria Pemán escribió en la época de Franco?", con estrofas como "Viva España, alzad los brazos, hijos del pueblo español!".



Asimismo, añade que tampoco sería bienvenida por todos los españoles la propuesta del Foro Ermua de recoger en los párrafos del canto "los valores constitucionales y democráticos", ya que "todo el mundo sabe que no hay consenso entre los españoles sobre esos valores".



Según el historiador "quizá el asunto debería primero ser propuesto en un referéndum. Habría que preguntar a los españoles si creen que son una nación, y por tanto si les corresponde tener un himno con letra, como ocurre con otras naciones. Si la respuesta que ofrecen es que no se sienten una nación, entonces el tema, tal vez, puede ser descartado, porque significaría que no desean cantar sobre una identidad que no existe".Así, entiende que "sería totalmente absurdo que el Gobierno central dictara un texto oficial con el que estaría en desacuerdo una gran proporción de las personas y que las comunidades constituyentes de España (sobre todo Cataluña) con toda seguridad se negarían a cantar".

FONT : http://www.diarioiberico.com

Dons jo no li veig cap problema a crear una lletra per l'himne espanyol.
Canteu amb la música de la marxa real espanyola , si us plau.

Bon cop txin ta
de Falç txin ta
defensors de la terra ta txinta ta ta txinta
ara es hora segadors ta ta txinta txin
ara es hora d'estar alerta ta txinta ta ta txin !

Si la bandera espanyola té com origen la bandera de la marina mercant catalana, podrien també copìar la lletra del nostre himne. Que més dona si ja ens han robat a Colom, a Cervantes, i a tants altres que encara no sabem.

EL BARÇA

Un any després d'haver guanyat la Lliga i la Champions, el Barça s'ha estavellat. El fracàs ha arribat enmig d'una temporada esquitxada de problemes interns, lluites d'egos i foscos episodis que el club ha silenciat. Joan Laporta va parlar diumenge de la falta de compromís d'alguns jugadors sense donar noms i va admetre l'error de no haver actuat amb fermesa abans. El president té avui l'ocasió de respondre a les preguntes que es fan molts culers. Aquestes."Hem jugat amb foc i ens hem cremat". Només perdre la Lliga, Joan Laporta va fer examen de consciència i va entonar el mea culpa per "no haver actuat abans". Però l'autocrítica va deixar oberts més interrogants dels que s'han acumulat al llarg de la temporada i han convertit el cercle virtuós en un cercle viciós que ningú ha sabut controlar. El president donarà avui la cara en una roda de premsa per analitzar la situació. EL PERIÓDICO li planteja algunes de les preguntes que hauria de respondre.

1 Dies després de guanyar la Supercopa d'Espanya amb l'Espanyol, el Barça va fer un ridícul espantós a Mònaco al perdre la Supercopa d'Europa amb el Sevilla (3-0).¿Per què es permet que alguns jugadors surtin de nit la vigília i que Ronaldinho participi en un acte promocional hores abans de la final?

2 Ronaldinho, Márquez, Deco, Zambrotta i Thuram van fer un pla de preparació especial a l'octubre. Ronaldinho va fer un altre pla de treball especial a l'abril.¿Per què Ronaldinho ha passat més dies al gimnàs que entrenant-se amb l'equip i, tot i els programes de preparació, no ha estat bé?

3 Segon fracàs de la temporada. El Barça va liquidar l'América de Mèxic (4-0) en la semifinal del Mundial de Clubs. Tres dies després, en un ambient d'eufòria, va perdre amb l'Inter de Porto Alegre (1-0).¿Per què Rijkaard els va donar un dia de festa abans de la final?

4 La plantilla blaugrana és la que va tenir més vacances nadalenques de Primera (12 dies). Al retorn al gener, Márquez es va perdre el primer entrenament i Ronaldinho i Deco van arribar dos dies tard.¿Per què ningú va tallar les evidents faltes de companyerisme i tampoc es va multar els futbolistes?

5 Després de guanyar el Celta per 3-1, a finals de gener, el Barça va semblar remuntar una breu crisi a l'empatar dos partits i perdre el derbi. Les dissidències van començar a traspassar la porta del vestidor.¿Què va ocultar el "Cal treballar més i sortir menys" d'Edmílson?

6 Els fitxatges s'han sorprès de la poca intensitat dels entrenaments. Gudjohnsen va criticar la falta de treball i de sacrifici.¿Es referia sols a l'aspecte físic o a una deixadesa que anava més enllà del camp, com va dir Edmílson?

7 Exabruptes davant la premsa, els endarreriments nadalencs de Ronaldinho, Márquez i Deco, les declaracions d'Etoo, les desaparicions de Motta són polèmiques que s'han produït amb impunitat i absència de conseqüències disciplinàries.¿Per què s'ha seguit permetent l'autogestió del vestidor malgrat constatar que alguns jugadors n'han abusat?

8 Etoo va reaparèixer a Pamplona sis minuts sense estar bé. Davant el Racing, una setmana després, va tornar Messi, que va sortir abans que ell, i Etoo es va negar a entrar al camp quan Rijkaard l'hi va ordenar.¿Per què es va consentir que Etoo digués "mala persona" a l'entrenador i quedés sense càstig?

9 Després de la denúncia d'Etoo a Vilafranca, el cisma al vestidor es va fer públic. A més, el camerunès va revifar la vella divisió entre els partidaris de Laporta i Rosell en el si de la plantilla.¿Per què no es van prendre mesures per frenar la lluita d'egos entre les estrelles i per què Laporta va acceptar reunir-se amb Etoo abans que aquest parlés amb Rijkaard?

10 Motta no es va presentar en un entrenament sense donar explicacions. Després de cinc dies d'absència, va reaparèixer a La Masia, lamentant-se dels seus errors i queixant-se de la fama de "vividor" que se li atribueix.¿Per què el club no va prendre mesures si va tenir abans incidents similars?

11 El Madrid va empatar al Camp Nou (3-3), el resultat que va decidir la Lliga. Amb els tres primers (Madrid, Sevilla i València), el Barça ha sumat 5 punts.¿Per què a l'equip li ha faltat caràcter i concentració en els partits més decisius i Rijkaard no ha sabut corregir-ho?

12 El Barça va viatjar a l'abril a Getafe amb un confortable 5-2 a la semifinal de Copa. Però l'equip, en un altre abús de confiança, va encaixar un humiliant 4-0. L'endemà, Laporta va baixar al vestidor.¿Per què va trigar tant el president a llegir la cartilla a la plantilla?

13 L'equip va baixar de rendiment fora de casa, on va estar quatre mesos sense guanyar. Va empatar al camp del Deportivo, Llevant, Getafe, Betis i Osasuna entre el desembre i el febrer, quan mai va perillar el liderat.¿Per què es va aparcar la cultura de l'esforç i ningú ho va saber veure?

14 A l'octubre, el Chelsea va empatar (2-2) en l'últim minut al Camp Nou amb un gol de Drogba. La falta de tensió defensiva es va repetir davant del Betis (maig) i Espanyol (juny). Dos empats que van costar el liderat i després la Lliga.¿Per què ningú ha après dels errors i no s'ha corregit la falta d'atenció en els minuts finals?

15 Márquez es va fer una lesió muscular a mitjans d'abril. Després va recaure. El club va guardar silenci sobre el seu estat i Rijkaard es va limitar a dir que no sabia com estava. Al mexicà no se'l va veure en el camp d'entrenament. El dia abans del derbi, el va incloure a la llista, amb un sol entrenament.¿Per què s'ha envoltat de misteri la lesió de Márquez, que ha tingut diverses recaigudes?

16 El Milan s'ha passat l'any amenaçant amb el fitxatge de Ronaldinho. Des de l'agost, el seu germà Roberto de Assis ha flirtejat amb el club italià i mai ha assegurat la continuïtat del davanter. El club ha descartat renovar-li fins al 2014.¿Per què Ronaldinho i el seu germà mai han frenat aquestes especulacions i entre la directiva hi ha partidaris de traspassar-lo?

17 Rijkaard va prescindir de Javier Saviola a la convocatòria contra l'Espanyol. Hi va incloure Giuly (sis gols a la temporada) i Ezquerro (dos) tot i que l'argentí havia fet 12 gols. Se'l va endur a Tarragona, però no el va fer jugar amb el partit resolt.¿Per què el tècnic va utilitzar Saviola en lloc de Gudjohnsen i després no el va convocar en el derbi per poder acomiadar-se de l'afició?

18 L'any passat se'n van anar Gabri, Maxi i Larsson, i poc abans que comencés la Lliga, es va traspassar Van Bommel al Bayern Munic. Van arribar al club Zambrotta, Thuram i Gudjohnsen.¿Per què els fitxatges no han servit per millorar l'equip i Txiki va acceptar l'arribada del davanter islandès sense imposar la seva decisió d'apostar per Forlán?

19 Al llarg de la temporada s'ha acusat el Barça de falta de forma física, tot i que hi ha sis tècnics a la nòmina del primer equip, entre ells, dos especialistes en la matèria.¿Per què s'atribueixen tots els mals de l'equip als preparadors físics i ningú els defensa?

20 President, secretari tècnic, entrenador i jugadors neguen que s'hagi acabat un cicle, però el rendiment de l'equip els desmenteix.¿Per què Laporta, al consumar-se la pèrdua de la Lliga, diu que el vestidor s'ha de renovar i el projecte s'ha de revisar?

21 El Barça ha marcat més gols que ningú i ha estat el que menys n'ha encaixat. No ha perdut cap partit a casa, i és l'equip que menys derrotes ha encaixat.¿A què atribueix el president que els bons números no s'hagin traduït en el tercer títol?

22 El filial ha baixat a Tercera després de 34 anys. Dos davanters, Giovanni i Bojan, pujaran al primer equip i no tindran oportunitats de jugar.¿Per què el club pregona l'"exitosa evolució" del planter davant d'a- quest fracàs?

23 S'han disputat set competicions i l'equip només n'ha guanyat dues, i menors, la Supercopa d'Espanya i Copa Catalunya.¿La directiva no s'ha arribat a plantejar en cap moment el canvi d'entrenador?

24 Ronaldinho és el segon capità de la plantilla, però no ha exercit el paper aglutinador que se li suposa pel càrrec de portes enfora.¿Per què no ha anat a més d'un sopar que ha celebrat l'equip per donar exemple i fomentar l'esperit de grup?

25 En els pitjors moments, les estrelles no han comparegut per donar explicacions als periodistes. Valdés, Puyol, Xavi i Iniesta, en canvi, mai han fallat.¿Per què els de casa han de ser els únics que donin la cara?

26 Alejandro Echevarría, el cunyat de Laporta, segueix mantenint relacions amb el vestidor després de dimitir com a directiu. ¿Per què Echevarría exerceix de conseller d'alguns com Etoo i manté les distàncies amb altres com Ronaldinho?

27 La gira de l'any passat pels Estats Units s'ha esgrimit com a excusa per justificar el mal paper de l'equip. L'estiu que ve, n'hi haurà una altra.¿Fins a quin punt val la pena arriscar el prestigi del club per guanyar quota de mercat a l'Àsia?

28 Ronaldinho no va poder jugar el derbi després de ser expulsat per una puntada. El jugador no va anar a l'estadi a veure el decisiu partit contra l'Espanyol i es va quedar al gimnàs en el primer entrenament després del partit.¿Per què el brasiler no va anar al camp i tant Messi com Etoo van dir després que l'havien vist?

29 Laporta va admetre diumenge que la junta va tenir notícia de problemes al vestidor i no va intervenir per corregir-los.¿Per què s'ha esperat a perdre-ho tot per denunciar aquesta situació?

30 El president va reconèixer que el club va detectar la falta de compromís i de professionalitat d'alguns jugadors.¿Sabrà l'aficionat els noms d'aquests futbolistes?

D. TORRAS / J. DOMÈNECH
http://www.elperiodico.cat/
BARCELONA