La histèria antiisraelí

"Entenc que ens vulguin esborrar del mapa, però no pretenguin que cooperem amb vostès per assolir aquest objectiu ". El fet que aquesta vella frase, d'una càustica Golda Meir als dirigents palestins, sigui tan vigent en l'actualitat ens dóna la mesura de la tragèdia que pateix Terra Santa des de fa dècades.

En realitat, aquesta mateixa frase rau en la dràstica decisió militar que ha pres el Govern israelià, i que l'ha tornat a posar sota el punt de mira-i d'ira-planetari: la necessitat de frenar el permanent intent de destrucció d'Israel.

Com deia recentment el professor Joan B. Culla, "davant l'incursió militar del Tsahal a la franja de Gaza caben múltiples reaccions i algunes tenen sentit crític just. Pero com abunden les reaccions histériques, carents de qualsevol indici de reflexió serena, estrictament basades en el maniqueísme i el prejuici, serà necesari fer-se algunes preguntes al albur dels fets".

Ho escrivia fa poc el periodista Ari Shavit a Haaretz: "L'operació Plom Fos és una operació justa. I és, també, una operació tràgica". Discrepo del térme "just" perque, com també deia Golda Meir "les guerres no ens agraden, ni quan les guanyem". Mai es pot considerar justa una incursió militar que provoca desenes de morts, encara que tingui com a objectiu la destrucció de l'operatiu militar de Hamàs. Però, es pot considerar inevitable?

Alguns intel lectuals, com Amos Oz, ja han alertat que la incursió a Gaza implicarà una nova gran campanya contra Israel.. Però fins i tot l'esquerra israelià manté una posició molt tèbia respecte a la incursió.

I es que la decisió d'atacar Hamàs arriba després d'un enorme cansament de la societat israeliana, farta de no trobar cap sortida ni cap esperança. I farta de saber que l'altra banda treballa incansablement per destruir-la.

Vegem, doncs, les preguntes, dirigides especialment als pancarters que vociferan el seu odi a Israel pels carrers de les nostres ciutats, la majoria sospitosos habituals, des dels convençuts de l'esquerra intolerant, sempre disposats a aixecar el puny contra Israel, fins els múltiples sectors de l'islamisme. Curiós, per cert, aquesta pornogràfica companyonia. Els que surten al carrer diuen fer-ho a favor de la llibertat de Palestina.

Bé, on han estat durant tots aquests anys en què han crescut fenòmens fonamentalistes que oprimien fins al deliri als propis palestins? ¿Hamas té alguna cosa a veure amb la llibertat, o té tot a veure amb el feixisme de tall islamista? La llibertat es defensa ensinistrant nens per al suïcidi i esclavitzat a dones? La llibertat la defensa Iran, país que sosté econòmicament a Hamàs? És la llibertat el patrimoni dels terroristes de Hizbulah?

Diuen, també, que surten al carrer per solidaritat. Bé. Solidaris amb qui? Amb Mahmud Abas, el president palestí, que ha estat menys crític amb la incursió que qualsevol pancartista europeu? Amb els palestins que no estan d'acord amb l'ús dels fons d'ajuda a Palestina per armar exèrcits i preparar atemptats? S'han preguntat què passa amb aquests fons? La solidaritat amb els palestins es defensa minimitzant el terrorisme i perdonant les agressions de Hamas? ¿ Es defensa la pau aupant a líders palestins que no creuen en ella?

És cert que, contra Israel, l'esquerra intolerant viu millor. I és cert també que, a realitats complexes, la massa vociferante prefereix la senzillesa dels dolents i bons. Però més enllà dels prejudicis, els fets són tossuts. Israel es va retirar de Gaza, deixant intactes les estructures econòmiques que havia creat. Hamàs les va destruir totes i va aprofitar la retirada per tornar a preparar un exèrcit de destrucció. I centenars de míssils després continua preparant-se per això.

El silenci d'aquesta esquerra, avui tan cridaner, ha estat molt significatiu. El que està passant a Gaza és tràgic. Però no va començar amb la incursió d'Israel. I carregar totes les culpes contra Israel és còmode i és simple, però no serveix de res. Porqué Perquè el principal enemic del poble palestí batega al seu interior.

Pilar Rahola
LA VANGUARDIA
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090106/53612224342.html