No desitjaria que cap lector es prengués aquest post com a crítica a la mani de Brussel·les. No soc d’aquest tipus de persona que recolza accions depenent de qui hi ha “al darrere”. El meu protocol es simple: recolzo tot allò que pugui tocar els ous als espanyols.
La idea en principi era bona, malgrat algunes errades tàctiques que contradeien el manual mes elemental de marketing. En principi el nom ja era una hipoteca, cosa que evidentment ha abocat als medis informatius a comprovar la xifra mes que d’importància de l’acte.
En segon lloc, el web era una sopa de lletres sense cap gracia ni disseny gràfic acurat. L’utilització de eines modernes de comunicació com la xarxa obliga a, un cop t’hi poses, fer-ho be, i aprofitant-les al màxim. No es pot creure que la xarxa es bona per aconseguir manifestants, i al mateix temps, informar amb tant poc ordre com en la seva web.
Un blog de vilaweb que pretenia informar online va estar bloquejat tot el matí.
L’organització no va saber informar en directe del desenvolupament de la manifestació ni va saber dirigir a un lloc concret de Barcelona a qui s’havia quedat a casa i volien donar el seu recolzament des de la distancia. Unes tres-centes persones (moltes mes de quan convoquen els C’s i el PP en defensa de les seves neures) es van aplegar espontàniament a la plaça sant Jaume, però sense cap “cordo umbilical” amb Brussel·les.
Tant hagués costat posar una pantalla gegant a algun lloc de Barcelona i enviar les imatges via internet encara que fos des de un telèfon mobil?
Ha estat un bon assaig. Com diuen els americans “aixecat i camina”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada