Avui, 12 diaris catalans publiquen el mateix editorial : La dignitat de Catalunya, l'editorial comú arriba tard i curt, perquè:
- La dignitat de Catalunya no es defensa recolzant un estatut retallat.
- La dignitat de Catalunya no es defensa fent de “task force” d’un govern central incompetent fins i tot per a anomenar membres afins al T.C.
- La dignitat de Catalunya no es defensa fent de crosses d’un govern autonòmic inoperant.
- La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat, quan al dia següent de ser aprovat l’Estatut pel Parlament català, el primer secretari del PSC va anunciar que ja tenien preparada una llarga llista d’esmenes (62) al text per el qual el dia anterior brindava amb xampany.
- La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat quan els parlamentaris catalans a Madrid negociaven un estatut ja aprovat pel seu Parlament
- La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat quan el Sr. Guerra feia servir el ribot.
- La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat denunciant que enfront dels parlamentaris catalans, un dels negociadors de la part contraria (el govern), era al mateix temps, primer secretari del PSC.
- La dignitat de Catalunya els dotze diaris l’haurien d’haver defensat publicant clarament a la portada el fracàs de la negociació del finançament, que no només incompleix l’Estatut, sinó que perpetua ( i potser amplia) el dèficit fiscal.
- La dignitat de Catalunya ja fa temps que els propis politics catalans per acció, i aquests 12 diaris per omissió servilista, l’han llençat per terra.
- La dignitat de Catalunya només es pot defensar oblidant-nos d’Estatuts, i defensar la recuperació dels Drets Històrics, la DEVOLUCIÓ. Defensar estatuts es defensar la dignitat d’Espanya, no la de Catalunya.
Portem trenta-quatre anys negociant amb Madrid, vint-i-tres en Pujol contra PP i contra PSOE, però amb el PSC i el PP posant pals a les rodes, i ara estàvem en les millors circumstancies històriques per aconseguir eliminar el dèficit fiscal : El PSC al govern català, els del PSUC també amb la seva irrenunciabilitat als drets de les ciutadanes, dels ciutadans, i dels gossos i gats, reforçats amb la gran força independentista d’ERC, els grans defensors de les llibertats catalanes, amb un conseller d’hisenda expert en estudis de dèficits fiscals, i un president del govern d’Espanya que va prometre que aprovaria l’Estatut que sortís del Parlament català.
Mai ho havíem tingut millor ..!
I mentres això passava, el major símbol de la catalanitat, el Palau de la Musica catalana, s’ha reformat, s’ha ampliat, s’han canviat fins i tot els tubs de l’orgue, i per poc no edifiquen un hotel per atendre als artistes convidats. El súmmum..!
I tot això gracies a un gran negociador anomenat Felix Millet, que ha fotut els calers a l’Estat, a la Generalitat, a la Diputació i al Ajuntament. I els ha tret tants calers que ara no els quadren els números dels calers esmerçats, els realment gastats i els calers que el bon home te guardats a Suïssa.
Perquè aquí ningú diu que el Palau de la Musica tingui els comptes corrents en vermell, oi que no? No es aquest el problema. Per tant ell ha sabut treure diners a les administracions, i se’n ha quedat uns poquets en concepte de “despeses de gestió”, cosa molt normal en el país i en política. Res de l’altre mon.
Per tant, la millor solució seria nomenar al Felix conseller d’hisenda, tindria un xalet com el que ja te, però almenys en sabria suficient per aconseguir el que es proposés, deixaria, quan plegués, una Generalitat folrada d’or, i no com aquesta colla de inutils del tripartit, que despres de perdre sis anys negociant, de Estatut a Lofca han aconseguit 8.000 milions menys del que havia pactat en Artur en una tarda.
Llàstima que ja no estiguem a temps, perquè ara, incomprensiblement, diuen que es un xoriço, però la casa d’en Millet no es pitjor que la casa d’en Montilla a Sant Just, ni que el piset d’en Carod a la Bonanova, i en canvi, aquets, no han aconseguit res per al país.
I de mentres en Garçon caçant mosques, com sempre. Ja deia aquell que tot estava "atado".
Les manifestacions dels nostres politics em recorden la magnífica pelicula de ciencia ficció DIES EXTRANYS. Ens arriben uns miniclips de video que poden ferir greument la nostra estabilitat mental, dons tots ells son petites violacions de la nostra inteligencia.
Ara sembla ser que una nova llei electoral serà la solució dels nostres mals. El tripartit ferit de mort coneix perfectament que si no canvia la llei, no tornarà a guanyar. Però per a canviar la llei necessita a CiU. Reagrupament demana un sistema electoral per districtes, semblat a l’anglès, on cada votant coneixi qui es el seu diputat i pugui anar a fotre-li la tabarra almenys un cop per setmana.
N’Artur Mas demanava l’altre dia les llistes obertes. La gent per “llistes obertes” entén votar amb una papereta amb 500 noms, i que la gent tries la seva candidatura. Una burrada immensa que no afavoriria als partits, i a mes suposaria un merder immens per a la gent gran, i amb el perill de que la gent votés als mes coneguts a la TV. Ens podríem trobar així amb un Parlament amb Carmen de Mairena i altres intel•lectuals semblants.
La gent no es això el que vol, la gent vol triar una papereta d’una candidatura, i poder tatxar els noms que no li agradin: Poder votar Convergència tatxant els de Unió, Poder votar PSC i no PSOE, poder votar PPC i no PPE (si això es possible), poder votar ERC però tatxar els del aparell lerrouxista, i poder votar Reagrupament i poder tatxar Laporta o els infiltrats carodistes.
Perquè la gent el que vol es poder dir NO, i no haver de confeccionar un puzle per votar. I això elimina la possibilitat de que surtin Berlusconis, però també castigaria sempre als del aparell que serien els últims en els recomptes, i es clar, això ja no agrada.
I posats a opinar, a mi m’agrada això de poder tatxar, i aplicar el sistema alemany, o sia una part de diputats escollits directament per districtes, i l’altra part a proporció dels vots, però respectant els números actuals de diputats per “províncies” almenys dues legislatures. (perquè si no es respecta això, la majoria tricornia està cantada.
Jo també tinc la sensació que Reagrupament està dormit. No se si es degut a la tàctica de presentacions interminables com els del CCN (molta presentació però la xarxa de bons negocis al congelador), o es pel temps necessari per a digerir tants carodistes infiltrats. El que si se, es que no m’agrada el silenci. Vull que aportin propostes, i les aportin ja, malgrat s’equivoquin. Vull saber que farien ells des de la llei electoral fins a com eliminar la corrupció. Vull saber que n’opina en Carretero de com solucionar la crisi econòmica des de la Generalitat, o com porten a Estrasburg reclamacions politiques. Els meus problemes no poden esperar a aconseguir l’independència, perquè la política no es una religió on tots els nostres problemes seran solucionats en una altra vida.
Torna n’Artur amb la tàctica pujolista de sempre d’escalfabraguetes: avui diu que el TC ha de plegar i que Catalunya ha de treure el geni i la mala llet, i demà (o ahir) afirma que no estem preparats per a un referèndum independentista. ¿Perquè collons hem de treure sempre el geni en clau espanyola? Perquè no fem com els judokes i aprofitem la força dels atacants per a aconseguir la Victoria definitiva?. Perquè aquesta tàctica de Rambo d’aguantar i aguantar cabronades indefinidament?. Recordo que de jove, les noies mes escalfabraguetes eren les que desprès et deixaven gelat. Com CiU.
Cada cop es mes clar que ERC s’ha convertit en el nou partit lerrouxista. No perquè en Carod sia fill de guarida incivil només, sinó que ja es va veient clar que tots els dirigents estan a sou del govern central, i això es nota en cada acció que fan, en cada votació en que participen, en cada cop que obren la boca. Quan van inaugurar la nova seu que entre edifici i equipaments costà varis mils de milions de peles ja es va veure per on aniria, però amb el pis de 1.000 milions del Carallot, ha quedat ben clar que aquí hi ha qui està en política només per la pasta, i no per poca. L’últim exemple votar a favor de la nova LOFCA.
Es vergonyós que els de la PSeCta afirmin que lluitaran per a “Recuperar la dignitat de Santa Coloma”. Quins pocavergonyes !. La dignitat no l’ha perdut la vila, mentiders, sinó que l’heu perduda ( si es que en algun moment n’heu tingut) vosaltres, colla de facinerosos.
Cada cop es mes clar que tot el merder d'en Millet estava dissenyat per tapar la garçonada. El que ha passat es que lo d’en Millet es molt mes gros del que creien, i amés ha deixat en ridícul les intervencions de Diputació, Generalitat i Ajuntament, per cert tots tres en mans de la mateixa secta política. I en Garzón comença a desplaçar el seu punt de mira cap al sud, cap al Baix Llobregat, i es que tota la xarxa condueix a Don Montillone. ( I ara que farà en Garçon?)
El tribunal constitucional, dia a dia, demostra la seva gran incompetència. Ara resulta que un dels jutges suposadament progressista nomenat a instancies del ZP s’arrenglera amb els suposadament jutges “conservadors” . A mi m’agradaria veure com algun conservador espanyol te per a Catalunya el mateix criteri “conservador” que te per a Navarra o el País Basc, conservar les antigues lleis, els antics drets econòmics, la antiga autonomia judicial. Curiosament quan parlen de Catalunya els conservadors espanyols son molt progressistes. Hitler va fer progressar molt l’economia alemanya. Es un bon exemple pels espanyols quan es senten “progressistes”.
I de mentres el TC juga al gat i la rata, emetent globus sonda per veure quan ens poden trobar amb els pixats al ventre, si per vacances quan estem a la platja, si per Nadal amb la panxa plena de canalons, cosa que en el fons només demostra que estan cagats. La resposta catalana, dient-li acte de sobirania o dient-li consultes populars estan també cada cop mes desinflades, gracies als partits intervencionistes que s’han infiltrat en totes les organitzacions populars.
I ja només ens queda saber si volem seguir mantenint als espanyols, que ja sabem fa anys que se la pelen a costa nostra. El que no sabíem es que també haguéssim de pagar per ensenyar-los a pelar-se-la.
Però seguim tenint l’escletxa legal de la disposició addicional Primera de la Constitució que afirma “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.”. Segons això podríem recuperar les nostres Constitucions i València els seus Furs.
I si no, seguim tenint la possibilitat d’anar al Tribunal d’Estrasburg a reclamar que el Decret de Nova Planta va ser derogat per Napoleó i els espanyols no es van enrecordar de tornar-lo a reactivar, i per a aquest camí no necessitem ni referèndums, ni eleccions, ni Parlaments, ni partits politics, només necessitem calers i els millors advocats en Dret Internacional que puguem aconseguir.
I tenint la raó, i la llei a favor nostre, aquí si valdria la pena treure el caràcter i el geni, no per aconseguir una petita victòria/derrota als punts, com sempre, sinó per a guanyar definitivament.
Tota la resta es foc d’encenalls, Devolució Constitucions Catalanes.!
No se si ho sabeu però els bancs tenen un sistema informàtic que també detecta els excessos de benefici. O sia, el programa a base de les ràtios de l’oficina de negoci i benefici crea una llista de les oficines amb mes benefici.
La cosa es que si una oficina dona moltes pèrdues, la inspecció (assumptes interns) del Banc ho detecta i ràpidament controla, però abans si donaven massa benefici tothom pensava quina sort comptar amb un director tant intel•ligent. Fins que va passar una cosa...
Quan el sr Boyer era director del Banc Exterior es va sorprendre del gran benefici que donava l’oficina d’Hospitalet, i envià uns inspectors per a aprendre del model de gestió del intel•ligent director. La inspecció dona com a resultat que l’oficina tenia un forat de mes de 1000 milions de peles perquè el director permetia descomptar pilotes de lletres entre un grup d’empreses que es creuaven facturació falsa (El director defensava el negoci bancari amb uns alts interessos, sense voler adonar-se que cada trimestre el forat era mes gran, pels mateixos interessos)
I jo em pregunto si seria tant difícil crear un programa similar a Hisenda ( la Agència Tributaria Catalana que no serveix per a res, de moment), i detectar que la capacitat d’estalvi d’alguna gent supera fins i tot el de les pròpies retribucions. Pot haver el cas de gent que posa comissions politiques a nom de gent sense cap salari ( així no m’enganxaran, pensen) Segur que amb aquest programa es trobarien tots els casos de corrupció política, segur.
Potser no ho fan, perquè el líder de la llista seria el cap d’estat, i així en ordre descendent seguint l’ordre protocol•lari fins arribar al pobre regidor d'un petit poble que denuncià que el contractista de la recollida d’escombreries li havia ofert una comissió, i mai cap fiscal amb pinta de gremlin remullat ha enviat la guarida incivil a registrar les oficines de l’empresa concessionària. Potser es que això de Koplovich sona a polac però no a català.
I els nostres partits per a combatre la corrupció, ara que la construcció està parada volen redactar un codi deontològic sobre les requalificacions i les comissions de la construcció. Quin cinisme.!. Em recorda l'època dels videos "pirates", quan en Porter era Director de Cinematografia, en que els membres de la junta de la "Federación Antipirateria del video" eren els majors copiadors de cintes pirates.
Ningú parla en canvi de les comissions sobre les escombraries, les compres de vehicles, les obres Ñ i les altres, les campanyes pseudoelectorals, i totes les altres contractacions: forestals, companyies d’aigües, col•locació d'amics a empreses semipúbliques. Ni les dietes per tenir 14 o 41 càrrecs, que es cobren tant si s’hi va a les reunions com si no.
El problema es que no s’adonen que això de la corrupció no es només els diners. El que la guarida urbana o els de BCNneta aparquin sobre la vorera mentres esmorzen també ho es, endollar gent també ho es, fer despeses innecessaries des de els viatges, els assesors o els informes, també, i que els funcionaris vagin al super en horari laboral també es una manera de robar-nos.
Tenim un dèficit fiscal de 18.000 milions €/any, un dèficit de la seguretat social de 3.000 milions €/any, un increment de nomines de la Generalitat des de que estan els tricornis de 3.500 milions €/any, i amés tenim tots els robatoris que fan els funcionaris de l’Estat, mes els que fan els nostres.
Com voleu que un país amb aquesta sagnia pugui aixecar el cap en una crisi econòmica tant bestia com aquesta?
Només hi ha una manera, que ser polític costi diners, que ningú pugui guanyar en política mes que en un càrrec equivalent en l’empresa privada, i les dietes, a preu de Mc Donalds. Que els vehicles públics des de els taxis fins els cotxes oficials siguin fabricats aquí, i que cap empresa o entitat publica pugui contractar a igual preu al proveïdor mes llunyà, des de els trens o tramvies per la Generalitat, fins els bolígrafs d’un Ajuntament a la papereria mes propera. I que en tota l’administració publica s’apliquin criteris de empresa privada, des de les necessitats de llocs de treball, horaris, retribucions, etc, fins al premi o càstig a la gestió.
No es la construcció ja el problema. Entre tots heu matat la gallina dels ous d’or. I ara no teniu ni gallina, ni ous, i les altres gallinetes estem ja molt cansades de TOTS vosaltres.
REAGRUPAMENT espavileu ja, no espereu al 2010. CONVERGÈNCIA : Feu propostes concretes de lleis: llei electoral, llei anti-corrupció, etc , sense esperar a discutir-les. Redactat i als diaris, sense manies.!
Deixeu ja d'especular amb les enquestes.
