Portem trenta-quatre anys negociant amb Madrid, vint-i-tres en Pujol contra PP i contra PSOE, però amb el PSC i el PP posant pals a les rodes, i ara estàvem en les millors circumstancies històriques per aconseguir eliminar el dèficit fiscal : El PSC al govern català, els del PSUC també amb la seva irrenunciabilitat als drets de les ciutadanes, dels ciutadans, i dels gossos i gats, reforçats amb la gran força independentista d’ERC, els grans defensors de les llibertats catalanes, amb un conseller d’hisenda expert en estudis de dèficits fiscals, i un president del govern d’Espanya que va prometre que aprovaria l’Estatut que sortís del Parlament català.
Mai ho havíem tingut millor ..!
I mentres això passava, el major símbol de la catalanitat, el Palau de la Musica catalana, s’ha reformat, s’ha ampliat, s’han canviat fins i tot els tubs de l’orgue, i per poc no edifiquen un hotel per atendre als artistes convidats. El súmmum..!
I tot això gracies a un gran negociador anomenat Felix Millet, que ha fotut els calers a l’Estat, a la Generalitat, a la Diputació i al Ajuntament. I els ha tret tants calers que ara no els quadren els números dels calers esmerçats, els realment gastats i els calers que el bon home te guardats a Suïssa.
Perquè aquí ningú diu que el Palau de la Musica tingui els comptes corrents en vermell, oi que no? No es aquest el problema. Per tant ell ha sabut treure diners a les administracions, i se’n ha quedat uns poquets en concepte de “despeses de gestió”, cosa molt normal en el país i en política. Res de l’altre mon.
Per tant, la millor solució seria nomenar al Felix conseller d’hisenda, tindria un xalet com el que ja te, però almenys en sabria suficient per aconseguir el que es proposés, deixaria, quan plegués, una Generalitat folrada d’or, i no com aquesta colla de inutils del tripartit, que despres de perdre sis anys negociant, de Estatut a Lofca han aconseguit 8.000 milions menys del que havia pactat en Artur en una tarda.
Llàstima que ja no estiguem a temps, perquè ara, incomprensiblement, diuen que es un xoriço, però la casa d’en Millet no es pitjor que la casa d’en Montilla a Sant Just, ni que el piset d’en Carod a la Bonanova, i en canvi, aquets, no han aconseguit res per al país.
I de mentres en Garçon caçant mosques, com sempre. Ja deia aquell que tot estava "atado".
1 comentari:
pensava el mateix: només la quantitat de diner negre que ha generat més els iva's no pagats ja el farien mereixedor de la medalla d'0r al mèrit al treball de la generalitat!
eb
Publica un comentari a l'entrada