S’ha acabat la primera part de la gran farsa política d’aquest estiu. L’artefacte pseudopolitic d’en Laporta ja ha anat a bateig. En qualsevol país europeu normal, aquest invent no hagués prosperat. Aquí tampoc ho ha fet per molt que els autors puguin dir que si, i per molt que als comentaris dels diaris digitals, no gaire mes de quatre esvalotats, facin tota la guerra bruta possible.
L’artefacte partia d’un concepte realment novedòs. Partia de la possibilitat que un petit nucli de gent sense cap tipus de programa electoral, ni cap base organitzada (res a veure amb la fundació d'ERC l'any 1931), prometent un objectiu independentista que les enquestes desmenteixen que sigui possible per la propera legislatura , poden aconseguir quelcom de positiu. Algú s’imagina un artefacte que propugnes el doblar els sous podria obtenir cap resultat decent, per molt que segurament tots estaríem ( a priori) d’acord en l’objectiu.
Però tot el problema no ha estat aquest, el problema basic d’aquesta gent ha estat la mentida constant i l’atac constant al mes semblant, dificultant així ells primer que ningú la possibilitat de confluència.
El primer que van fer va ser voler robar gent. Quan estava en peu una generosíssima oferta per part de Rcat, just en aquella mateixa setmana, els emissaris (i emisaries) d’en Laporta no paraven d’entrevistar-se amb coordinadors de Rcat per tal de sondejar el seu fitxatge.
Finalment es decidiren a fer una crida a la unitat de les forces independentistes que va aconseguir una adhesió xifrada en unes 14500 persones per internet. Un cop fracassada la crida, aquets adherits a la unió es convertiren de forma automàtica, sense necessitat de consulta en adherits en una coalició formada per un partit d’una persona, i dues persones mes.
Havien anunciat la celebració d’una assemblea per l’11 que mes tard avançaren al 4 de setembre. Assemblea? Per a que?. Tots pensarem que era per a constituir el partit, escollir uns òrgans de direcció, o votar ( i modificar si era possible) uns estatuts o un programa electoral. Res d’això, ni assemblea ni debat polític, ni tant sols fer un cafè o una cigarreta amb els altres associats per a intercanviar opinions. Al final unes votacions per a unes suposades primàries com si es tractés d’una organització on ja tot estès acordat i pactat.
A Barcelona en un hotel “pijo” on els que han muntat guàrdia a les afores hem pogut comprovar el “target” del votant del SCI.
Si aneu a les assemblees de Rcat trobeu una majoria de quadres intermedis o professionals liberals (molt “casual”), als actes del CCN trobeu bàsicament des de petits empresaris fins a directius de grans empreses (molt vestit i corbata) , i als actes de les formacions independentistes mes petites es troba molt jersei gruixut a l’hivern i molta samarreta temàtica al estiu (molta xiruca per entendre’ns), la major part de la gent que ahir anava a votar al hotel Fawlty de SCI era gent molt pija, molt “lacost”, molt “ralph laurent”, molt cotxe gros aparcant prop l’hotel. Això es la constatació de que en Laporta te el seu propi mercat, i que l’organització es l’indicada pel “target”.
Gent que no vol perdre temps en reunions interminables per a redactar manifestos com fan els xiruquers, i gent que no participa prèviament en la redacció de propostes, estatuts o programes electorals com fan els reagrupats i així a l’assemblea es va per feina. No, res d’això, es gent a la que tot això li fa molta mandra i ja li va be que li donin tot fet. El lema de campanya per en Laporta podria ser perfectament “independència, o sea”.
El bo de les votacions d’ahir es que ja sabem quants son i qui son. Son, a molt estirar 3000, perquè el pasteleig que ha fet en ALT amb els que no han votat no se’l creuran ni ells mateixos. Dels famosos 17500 adherits per web, que ja han amagat al web, per cert, en només un mes han tingut, segons ells mateixos, mes de 3500 baixes!. http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/014/148/148.pdf
Els resultats d’ahir també demostren que la implantació a comarques es petita. Rcat els supera àmpliament a Tarragona, Lleida i Girona. I com no tenim dades de les comarques mal anomenades “barcelonines” no tenim la constatació de que en aquestes passa el mateix, però podem endevinar-ho.
Podríem afirmar que el seu “adherit” al que no podrem anomenar mai militant, perquè lo de pencar i decidir ja ho fan els “escollits” es concentra bàsicament a Pedralbes i Sarrià-Sant Gervasi.
Això es tot el que han aconseguit en dos mesos de campanya, robar 200 o 300 reagrupats, que els indecisos tornin a Rcat mes mentalitzats que abans, i han creat una base pròpia bastant desmobilitzada que serveix per a vestir a un grup de oportunistes, trepes, mentiders compulsius, i possiblement molt agent d’altres forces.
Ah i al que em vulgui dir allò de que “no esta be que els independentistes ens critiquem entre nosaltres” li demanaré mans netes, perquè no pots predicar “flors i violes” i desprès de donar la ma a alguns elements d’aquesta trepa constatar que et fot pudor a merda. Neteja la teva merda i desprès vine a donar-me consells.( o vine a les comarques “julais” i t’explicarem la veritat de la vida d’aquest últim mes). http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/09/ganivetades_independen_tistes_56230.php
Perquè, per posar només l’últim exemple, no em pot merèixer cap respecte gent que signa a les dues de la matinada un pacte de no agressió de confluència paral·lela, i només vuit hores desprès se’n va a enganyar a un ancià personatge de la nostra llista afirmant que només hi haurà la seva candidatura.
Respecte a les votacions d’ahir s’ha de fer una important correcció si es vol anar a constituir una candidatura unitària, i no tenim encara les dades. Els vots rebuts per la candidatura del CCN i el de candidatures que propugnaven l’aliança amb Rcat s’han de considerar neutrals. No em va sobtar gens que el CCN obtingues prop de 800 vots. Si sobta que uns 100 votants no votessin Laporta en un pseudopartit tant personalista. Ens falten les dades dels “reagrusolidaris”, però sumant les tres opcions, fixeu-vos que només queden 2316 nosequès. I dic nosequès perquè a cada candidatura se li podien donar tres punts, i es perfectament possible que la cuina ALT-Uriel-Valdero s’hagi equivocat en el concepte punts/vots, i la realitat sigui que en Laporta hagi aconseguit 772 vots.
Com dirien ells “o sea” ja tenim una altra candidatura, i ara a veure que es el que volen fer. Si volen aportar-nos a tots aquesta bossa de votant “pijo” benvinguts siguin. Si el que pretenen es seguir com fins ara donant pel sac, que es calcin, perquè a Rcat, la majoria, de petits, hem jugat al carrer, i amb això em sembla que tots m’enteneu. (veiem venir aviat les mentides, res de pedres.!)
El que a tots ens ha de quedar clar es que a partir d’ara, el mes qualificat àrbitre de l’independentisme, pel fet d’estar present en totes les candidatures, es diu CCN, i a ells hem d’escoltar, perquè, amb el cor a la ma, sense la seva fantàstica feina els actes públics de tots nosaltres, serien ben tristos. I també a la fantàstica gent d’Acte de Sobirania, que malgrat totes les ofertes s’han mantingut neutrals.
A ells correspon per tant, a la vista de la candidatura de Rcat i la de SCI conformar una única candidatura independentista si es això el que es vol, el programa electoral us el oferim que el tenim fet, i si per a llimar arestes el cap de llista per Barcelona ha d’esser el president del CCN, dons millor i fora personalismes: Cercle Reagrupat Solidari.
Si no es vol això, si no es vol l’unitat, a la vista de l’ultima enquesta que situa Rcat a un pas d’obtenir el 3% (http://www.tribuna.cat/opinio/politica/49/92958-poc-a-poc-i-bona-lletra- ) i per tant uns 6 diputats, el mes generós, solidari i patriòtic es que tots els demes es retirin i que des de SCI fins a CA donin, de paraula i d’obra, el seu recolçament incondicional a la candidatura millor col·locada.
Deixem ja de perdre el temps tots plegats, i anem per feina, si us plau.
RESULTATS PROVISIONALS:
Barcelona total votants 2,421 ( o son punts i els votants 807?)
Girona : 297 votants. ( o son punts i els votants 99?)
Lleida 168 vots emesos ( o son punts i els votants 56?)
Tarragona 257 vots ( o son punts de 85 votants, Primer candidat 292 punts=97 votants. Hi han 12 vots mes que votants).
Veure Reglament votacions primaries article 9e a http://solidaritatcatalana.cat/media/documents/2010/08/26/reglament__primaries_sci.pdf “....d’entre les candidatures que hagi votat, podrà assignar 3 punts a una candidatura, i 2 punts a una altra. Totes les altres candidatures votades sense aquesta assignació específica tindran l’equivalent a un punt.”