Avui diumenge es publica una enquesta electoral a la Vanguardia que constata el que a Rcat ja sabíem fa un mes, que Rcat està al llindar d’entrar amb sis diputats al Parlament, i que la Societat Catalana d’Impostors no treu res.
Però analitzant l’enquesta i comparant-la amb altres, si mirem els resultats dels partits grans, podrem veure mes. Podrem veure que l’enquesta es molt metropolitana, o sigui que premia Barcelona i castiga les comarques, i per tant, amb l’argument del “target de votant” explicat en l'anterior post vol dir que ratifica que SCI no es menjarà un torrat, i que Rcat ja entra segur al Parlament.
Un altre aspecte important de l'enquesta es la valoració dels líders, on la comparativa entre Carretero (3,7, 47%) i Laporta (2,9, 90%) demostra el que ja deiem fa mesos, que si, que la gent coneix Laporta, pero no confia en ell, i cada dia que passa, menys. I en canvi Carretero, que entra per primer cop a l'enquesta es un líder millor valorat que en Laporta.
Aixó significa, junt amb l'espectacle delsuicididemocràtic d'en Laporta de dissabte, la redempció electoral d'en Carretero.
Però hi ha més, a l'anterior enquesta del mes de juliol, LV ens deia que “una candidatura independentista encabezada por Joan Laporta se situaria en el 1.9%" d’intenció de vot. Ara l'enquesta dona un 2.6% a Reagrupament sense Laporta. Conclusió matemàtica, que no política : Laporta RESTA.
1 comentari:
Labuspythecus
ha dit...
Ostresssssssss!!! T'agrada MetallicA??? A mi m'encanta, i aquesta cançó instrumental és boníssima. Ara sí que em caus bé!
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
1 comentari:
Ostresssssssss!!!
T'agrada MetallicA???
A mi m'encanta, i aquesta cançó instrumental és boníssima.
Ara sí que em caus bé!
Publica un comentari a l'entrada