Portem prous anys jugant al gat i la rata amb el tema de la llengua com per a adonar-nos ja que aquest es sempre un recurs escènic dels espanyols però mai arriba enlloc. Que hi ha un nou govern? Doncs vinga, anem a acollonir-los una mica, a desviar-los del conflicte real que son els diners, i anem a tornar-los a entretenir amb això de la llengua.
Aviat sortiran les associacions de sempre, entretingudes amb el nou atac, i mobilitzades pel no res. Tots a la plaça sant Jaume, som-hi, tots a “defensar”!. Fins i tot sortiran els típics juristes idiotes de torn afirmant que la immersió lingüística s’ha acabat. Son tant burros que exagerant la nota no s’adonen que així donen validesa als tribunals espanyols.
I tots aquets que tant us mobilitzeu, a les properes eleccions tornareu a votar Convergència, perquè, es clar, no es pot jugar al gat i la rata sense rata.
Res, a totes les bestieses que diuen els espanyols, ni cas. I si s’han de complir per imperatiu legal, es fa, però ells, que compleixin ells les seves lleis, perquè sempre s'amaguen darrere la "libertad individual". Que volen “nosequé” del castellà? Doncs els hi doneu, obriu una escola amb immersió lingüística en castellà al bell mig de Barcelona, i allí que hi vagin tots aquets ciutadans colonials. Així tindrem clar qui es qui. On és el problema? Que no veieu que no l’ompliran? I al sostre pinteu una diana gegant, igual tenim sort i algun dia un avió s’equivoca i s’estavella. Que tinguin la "libertad individual" d'anar a pastar fang a l'oest.
L’objectiu de tot català ha d’esser no complir cap llei espanyola. cap! Que les compleixin ells les seves lleis.
Massa importància a les resolucions judicials de la metròpoli i poca a les lleis que genera el nostre Parlament que qualsevol desgraciat se les pot saltar.
Jordi amb lo de la escola en castella estic d'acord. A Euskadi ja fa temps que ho van aplicar. Aixì que no es queixin si desprès diuen que els assenyalen amb el dit.
No era la meva intenció anomenar rates a CDC, sino fer veure que tornem al "peixalcovisme", res mes. Per mi les rates son els enemics, no els diferents però companys.
molta atenció al nou conseller F.X. Mena, es un tiu molt brillant. la resta del govern, m'en sobren 3, el sociata, el unionista i el de sant cugat. La resta, mes o menys, el que estava previst.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
6 comentaris:
Massa importància a les resolucions judicials de la metròpoli i poca a les lleis que genera el nostre Parlament que qualsevol desgraciat se les pot saltar.
Gran article. Que passis unes bones festes malgrat la merda que ens plou, Jordi.
Jordi amb lo de la escola en castella estic d'acord. A Euskadi ja fa temps que ho van aplicar.
Aixì que no es queixin si desprès diuen que els assenyalen amb el dit.
Parlant d'assenyalar amb el dit, aquí tenim al senyor Amorós, una rata convergent de les que es comentaven al post.
No era la meva intenció anomenar rates a CDC, sino fer veure que tornem al "peixalcovisme", res mes. Per mi les rates son els enemics, no els diferents però companys.
molta atenció al nou conseller F.X. Mena, es un tiu molt brillant. la resta del govern, m'en sobren 3, el sociata, el unionista i el de sant cugat. La resta, mes o menys, el que estava previst.
Publica un comentari a l'entrada