L'Heribert no ambiciona
la política xarona.
S'ha jugat i ara abandona
un càrrec dut amb encert
i amb què salvà la figura
d'aqueixa legislatura
prou trista, sempre disert.
L 'Heribert diu el que pensa,
l'Heribert diu el que és cert
i per això no pot vèncer,
que aquí guanya
aquell que enganya,
Heribert;
la veritat sempre perd
perquè els bàndols que remenen
les cireres i les claus
ningú no sap quant despenen
per ensibornar els babaus.
Se les prometen felices
els mandarins, fet i fet,
però pregunto, discret:
d'on deuen sortir les misses?
D'algun pressupost secret
que allà dalt han estrafet?
Mes vegem el que ara passa:
Catalunya és una massa
de gent pobra, molta, massa,
i de rics lladres o rucs.
Una mena d'argamassa
d'il·lusos i de porucs,
d'illetrats de tota classe...
i obiols, serres i llucs
i altres tifes malastrucs!
Avui és una barreja
el país, aquest país
de color tirant a gris:
la multitud que coixeja
i la quadrilla que urpeja
i és feliç!
Però un cop cada vegada
la ramada,
els qui són més,
van sortint de llurs cofurnes
i després
entaforen dins les urnes
uns papers
que no saben d'on els vénen
ni on els porten; no els entenen
ni mirant-los al revés!
Mes abans
una banda de firaires,
xarlatans
més que xerraires
que ben poca cosa valen
—botiflers o forasters—,
els confonen i atabalen
amb discursos
plens d'ultratges i recursos
mentiders.
D'aquests munts d'homes i dones
—molts i moltes bons i bones—
del país, en vol fer un poble,
l'Heribert
ànima noble,
obstinat tant com expert.
L 'Heribert sense barreres,
sense enteses poc sinceres
—i potser manifasseres—
tostemps lliure, clar i obert.
Car l'Heribert no claudica
però sap de transigir
quan el cas ho justifica
i amb l'afany d'omplir la pica
avança de mica en mica,
assenyat, pel bon camí.
Per això diu el que pensa,
per això intenta convèncer,
per això clama el que és cert
com Joan en el desert...
Endreça
Que l'atzar l'afavoreixi,
que un bon déu el protegeixi,
l'Heribert!
Per aquella Catalunya,
ai, germans, encara llunya,
si més no d'avenir incert,
que somia nit i dia,
però sempre ben despert,
l'Heribert!
Pere Quart, abril del 1984
Recuperat per l'amic Enric Borràs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada