1.7.05

L'esglesia PePera

Aqui una pagina per demanar al govern espanyol que deixi de donar diners a l'Esglesia Católica :
http://www.concordato.org/index_cat.php

NOTA per als lectors: Aquesta Empresa es la propietaria de la COPE.

Jo afegiria que m'agradaría saber les obres d'art i els edificis de l'empresa de qui son propietat. Si son meus cap problema, pero si son seus i els poden "reclamar" com pensa el Bisbe de Barbastre, potser seria bona idea que ells també paguesin "Impuesto de Patrimonio" com tothom.

Ja sabeu. aquesta empresa es la multinacional mes antiga del mon, tenen directors comercials en tots els poblets, a sobre de que cobren de l'Estat ( o sigui son funcionaris) es permeten criticar al seu cap a la terra (el govern).
Hi ha que destacar que malgrat la dilatada historia de l'empresa, el seu llibre de reclamacions resta en blanc, dons encara no s'ha donat el cas de que cap client es queixes del producte final , la vida eterna.

30.6.05

Falangistes taxidermistes


Als intel·lectuals del manifest "antinacionalista", quixots de l'ideal

Falangistes taxidermistes

Tants articles estèrils i encara ningú els ha entès: els intel·lectuals "antinacionalistes" són somniadors, quixots de l'ideal. Ells somnien i Boadella rebla el clau: tant de bo els tancs poguessin entrar de nou a Barcelona i alliberar-la dels pecats maçònics que la van dur per la falsa ruta. Es diuen republicans però jo crec que es mereixen un blasó d'honor. Són la nova falange. Abans la Ballena Alegre, ara el Taxidermista. Són valents, decidits, homes sense por. Però no del tot. Falta catarsi. Falta parlar clar i espanyol. Els catalans no saben què volen. No són, en el millor dels casos, bons espanyols. Van afusellar-ne tants com van poder, van enviar-ne milers a l'exili i van condemnar al silenci la gran majoria. Però són malparits. No ploren d'agraïment pel fet que la Falange els permetés sobreviure una estona. Els falangistes, gent culta, intel·lectuals purs, només volien que fóssim bons espanyols, catòlics, ultramoderns, virils, però érem bruts, republicans, heretges i volíem dividir i no pas unir, que això és Espanya; una unitat mística forjada sobre el linxament i el genocidi o, per ser més fins, una germanor a base de fogueres purificadores. Qui no ho entengui ha de morir i els falangistes volien que els catalans ens apuntéssim sincerament al carro de la victòria.
Els meus bons amics Espada, De Azúa o Boadella ja ho saben perquè ja els ho hem explicat quan fèiem pinya en fòrums babèlics: el feixisme també neix a Catalunya, el nostre catolicisme, tenyit de fals progressisme, odiava la religió republicana catalana i van trobar amb Franco l'excusa ideal per sotmetre el país a una purga expiatòria de la qual en sortiríem nets de culpa, robotitzats i idiotes, servils i mal·leables. Però els romàntics de la Falange esperaven força més i jo els entenc: que el català es parlés flojito i en la intimitat, que els catalans s'entreguessin, feliços, a la nova Espanya i que la qüestió catalana, aquesta nosa perpètua, desaparegués un cop liquidats, físicament també, els seus usuaris, com per exemple els intel·lectuals catalanistes. Ara exigeixen que se'ls escolti i se'ls obrin les tribunes públiques. Però jo, al contrari, penso que hem de respectar el seu esperit romàntic.
Boicotejem-los, marquem-los a foc roent, fem-los la vida impossible perquè sofreixin en carn pròpia allò que ells van donar-nos quan realment manaven. I pelaven. Donem-los la intolerància que ells van repartir quan en tingueren ocasió, perquè és clar, quan hi havia els tancs al carrer l'amic Companys no tertuliejava sobre nacionalisme amb el Caudillo, sinó tot al contrari. Més franquesa, amics Boadella, Espada i De Azúa, refotut Félix, que treies els ulls de les conques, allà a l'Antic Forn, mentre ens deies, a mi i a l'Alfons Martí, llavors escriptor inèdit, ara reconegut i respectat, que la humanitat havia de tornar als sacrificis humans i al canibalisme per recuperar la virilitat de la massa que com a bon fill de franquista sabies criminal i espanyola. Ai, dimoniet Boadella, com ens coneixem, jo que tanta propaganda t'he fet, Déu i el poble em perdonin, que per no tenir nassos de matar els militars que et perseguien et converteixes en un d'ells, com jo ho vaig fer una bona temporada quan us servia de mascota i, en lloc de vomitar sobre la Guàrdia Civil, vaig preferir menjar-me el fibló de la tortura i optar per preses més fàcils, com el catalanisme, abans de pensar, com ara, que algun dia m'esperarà la sagrada hora de la venjança. I, com no, benvolgut Espada, comisario Espada, fill de porter, el típic repel·lent espieta que en una Catalunya sana ens faria de comissari a Via Laietana, a la Brigada Social, és clar, i ens pegaria i ens estudiaria com el taxidermista col·lecciona les papallones mortes o els caps dels enemics caiguts.
Ja vau elegir bé, reputes, el Taxidermista! Voleu que els catalans, si encara en queden, se suïcidin en grup o abracin la fe espanyola. Perfecte. Però jo us demano coherència. Haver-ho dit durant la Segona República i haver-vos exposat que gent com jo, gent millor que jo, perdó, us fotéssim el tret de gràcia abans que vosaltres, sense collons de disparar, deleguéssiu en la xusma les ordres d'assassinar-nos. No delegueu més ni doneu lliçons de democràcia i de respecte. No exigiu els que els vostres mentors ens van negar. Digueu-ho clar, amics d'afables converses i visions magistrals, ens voleu exterminar, ara que sabeu, a més, que som pocs, covards i febles i que tothom us escolta amb temor reverencial. Doncs nosaltres també volem exterminar-vos. Que carai. Divertim-nos fins a morir que la guerra, a cara descoberta, potser ja ha començat.


oriol Malló. Periodista i escriptor


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/30/21479.htm

1.6.05

Recordeu el cantant d'Austria del 2003 d'Eurovisió?

Dons aquí us presento un duet de Alf Poier amb un senyor molt conegut

http://www.bcngrafics.com/duet.mp3

1.5.05

DESTRUINT BARCELONA

Destruint Barcelona : de Porcioles a Clos.
CIUTAT VELLA: Actualment la ciutat vella es un niu de problemes. L'Ajuntament esta destruint àdhuc els traçats viaris medievals. Es troben unes restes del Convent mes gran i mes antic de la ciutat, i com l'obra es a pagar per l'Ajuntament, apa a buidar-ho tot sense mes manies. En canvi troben un traçat molt posterior sota el Born, i com aquí qui afluixa la mosca es l'Estat dons a veure que podem rascar si fem una parida inviable. I mentrestant es degraden les restes.
Si un honrat ciutadà troba restes romanes fent reformes en un talleret, se li tanca el talleret, i que es foti. Si les restes les troba una empresa de moda per a anorexiques, dons a arrasar amb tot, i no se sap mai mes res. O es fan edificis d'oficines de dubtós gust, mentres hi han buits d'altres antics, con l'antic seminari de Sant Felip Neri.
Dons bé, la solució només es una, i es la mes arriscada, però alhora la mes il·lusionant : Que la Generalitat expropií tot el perímetre de la Ciutat Medieval, potenciant l'enderroc de obres noves , impedint la realització de més animalades, conservant els traçats medievals dels carrers, i potenciant la rehabilitació i l'us de edificis antics.
Seria possible inclòs recuperar el traçat de la muralla medieval, no reconstruint-la, sinó desenterrant-la i fent-la visible ( tapada amb vidres) i il·luminada. Tot aquest recinte podria ser tancat per la nit, per tant de preservar les moltes obres d'art que hi han, i també impedir les bretolades.
Si tot això es fes amb prou seny, es podrien fer, un cop rastrejat tot el que hi ha al subsòl, moltes coses. Desde parquins soterranis, a reconstruir alguns edificis , de l'època romana o medieval, o també crear un espai turístic amb botigues medievals, i articles catalans. No entenc com encara acceptem que els articles mes venuts a les nostres botigues de "souvenirs" siguin encara els "toritos" i els barrets de mexicans. Malgrat això , ahir mateix, els "caps pensants" de solucionar el tema del Born, han pensat en crear un munt de botigues en una marquesina externa al Born, per a vendre souverirs sobre el que va representar el 1714.! Però en que pensen, si encara venem barrets de mexicà, primer es precís crear el niu de les empreses que fabriquin aquests "souvenirs". I on millor que dintre de la Ciutat Vella. !!
LA MURALLA DE MAR : Si veus imatges de com era abans es evident que amb una bona restauració era molt mes agradable que la visió actual, amb aquella gamba de cartró presidint uns xiringuitos tancats. La manera de construir la ronda i el pàrquing ha fet que desde la acera no es vegi el mar. I que dir de les edificacions il·legals del Maremàgnum, el IMAX, i el Aquari. Hem de rendibilitzar la compra de la tuneladora, i soterrar tant el pas de vehicles com els pàrquings i que desde els edificis fins el mar sigui tot zona peatonal. Com vol l'ajuntament que la gent passegi enmig d'aquell carrer amb un tràfic de mil diables?:. De tot el frontal del Mar, a mi em sobren desde els dipòsits de sota Montjuïc, fins tots els edificis colonials espanyols ( Duana, Governadors, Correus ) , no només son de un gust dubtós, sinó que no fa cap falta que estiguin on son. Desde Colom fins a Correus, seria bo fer un nou edifici, que seguint l'estic neogotic del hotel que va fer Puig i Cadafach per l'exposició del 1929, tingues als baixos tot de botigues que fomentessin el turisme a la resta del país, potser amb restaurants típics de cada comarca , i la part d'adalt podrien ser destinades a oficines de la Generalitat. Amb tots aquests canvis, el front marítim de Barcelona deixaria de ser la porqueria que es actualment.
EL PORT : No entenc encara com es segueix invertint en aquest port. Tenim aquí mateix totes les costes del Garraf que son perfectes per a fer un port industrial. Ademes te l'avantatge que els terrenys per a magatzems per a aquest port serien sobre una plataforma d'un abocador. A que seria senzill així crear un nou port de mercaderies amb l'actual clientela dels ports de Barcelona i Tarragona ?.
Tant Barcelona com Tarragona recuperarien el seu litoral per a platges. i, alhora, podrien ser ciutats turístiques, reconstruint a Barcelona la ciutat medieval i a Tarragona la ciutat Romana. ´
L'EDIFICABILITAT A LA CIUTAT DE BARCELONA : Malgrat que no es deixen construir edificis alts, estem veient que s'estan fent torres de 20 o 30 pisos a la zona de Diagonal Mar. O sigui esta prohibit excepte si l'Ajuntament vol. A això es diu caciquisme, o no? .
No entenc perquè no es deixen fer edificis de 20 plantes. Això abarataria els costos dels pisos de Barcelona. Es podrien fer pisos de 60 metres quadrats per a joves (els mes alts) o per a jubilats (els mes baixos) a bon preu. Només es necessari definir les àrees on es podrien edificar, i el sol a alliberar per a zones verdes que els constructors s'haurien de comprometre a aconseguir. Fent operacions ràpides podríem permetre edificar 3 cops mes alçada que ara, comprometent a alliberar la mateixa superfície a edificar, i encara ens quedaria un terç del cost que es podria aplicar només a abaratir als pisos de 60 m2 per als joves o gent gran. Evidentment la Zona a permetre edificar aquestes alçades hauria d'ésser entre Granvia i Ronda de Dalt, exceptuant els voltants de la Sagrada Família. Al mateix temps tota aquesta moguda es podria aplicar a quadricular la part de la ciutat que no acompleix el pla Cerdà. Evidentment s'hauria de prohibir d'immediat edificar per damunt de la Ronda de Dalt, com últimament s'esta fent.
EL MANTENIMENT DE LES OBRES FETES : Es molt penós. Desde el famós volcà (sortida Drassanes de la Ronda Litoral ) que treia vapor el 92 i no n'ha tret mai mes. O el cap que li falta fa anys a la estàtua de Colom infant al monument a Colom, o els fulletons editats el 92 que explicaven el significat de cada estàtua del monument i que no s'han tornat a reeditar desde que es van esgotar fa molts anys.
EL JUGAR AL CARRER : El permetre fer edificis de 20 pisos per tal d'alliberar espai permetria als nens tornar a jugar al carrer com abans. Potser si que Barcelona necessita guarderies, potser també que necessita zones verdes, però les zones necessàries per a que juguin els nanus han d'estar a la mateix bloc i sense necessitat de creuar el carrer. Només així recuperarem la ciutat per als nens. I més que guarderies , el carrer necessitaria amb urgència una nova figura, un animador infantil que ensenyes als infants com jugar al carrer, sense necessitat de pilota, game-boys o de barellar-se. Però tampoc fora dolent que cada "mansana" tingues almenys dues porteries petites de futbol i dues cistelles de bàsquet. Però això a més a més, i no només.
EL TRÀFIC I L'ENSENYAMENT : Diàriament entrem a Barcelona milers d'automòbils i autocars, la majoria procedents del Baix Llobregat , per a portar infants als col.legis privats. Tant costaria que l'ajuntament fes un estudi de aquest tràfic, i oferís terrenys als millors d'aquests col.legis al Baix llobregat, i així cada dia entrarien a primera hora uns quants milers de cotxes menys?.
EL CAMP DEL BARÇA : Unaltre sidral es els dies que hi ha futbol, milers de cotxes i autocars col·lapsen la ciutat. Amès el Barça te més terrenys a Barcelona, Hospitalet i Sant Joan Despí. Tant costa adonar-se que si es fes un Nou Camp a Sant Cugat-Rubí, amb totes les instal·lacions que el Barça vol crear a Sant Joan Despí, i les que vol edificar a l'Hospitalet, eliminaríem de cop els merders de tràfic, i alhora facilitaríem a la gent que baixa de Girona o Tarragona l'accés al camp els dies de partit?.
Si tant el camp de Barça, com la Fira, com la estació del AVE, com l'aeroport (comercial) estiguessin a l'eix Sant Cugat- Manresa, tot seria molt millor per a tot Catalunya, i els barcelonins viuríem millor. Unaltre avantatge es que les places d'aparcament de la fira servirien també per al camp del Barça. I en aquest complex, el edifici emblemàtic podria ser el Hotel Atraction dissenyat per Gaudí. Si mires un mapa d'Espanya, el traçat mes lògic Madrid - La Jonquera es per Terol i Manresa. El traçat actual s'assembla mes al Dragon Khan, i ja no diguem el recorregut per el Prat. I Manresa es a una hora de qualsevol punt de Catalunya. Desde Barcelona tenim autopista directa. Que mes volem?.
DESCENTRALITZANT L'INTERIOR DE BARCELONA : Barcelona com a ciutat s'ha organitzat en base a uns districtes que ignoren totalment la personalitat dels antics municipis agregats. Els catalans ens queixem que els espanyols anomenin a Catalunya com a les "províncies del Noroeste" però la nostra capital aplica el mateix criteri cap a els seus antic municipis vençuts, Província vol dir "terra conquerida", i així ho aplica Barcelona també. Jo se que vaig nàixer al Fortpienc, Barri de La Cenia, de la Vila de Sant Martí de Provençals, però la meva filla que va nàixer al mateix lloc exactament, va nàixer al Barri de la Sagrada Família. Potser millor dir-li Província Barcelonina de Sagrada Família. S'hauria de tornar els noms als territoris històrics de les antigues Viles que ara formen Barcelona, dotant-les de una autonomia que almenys els permetés comptar amb un mobiliari urbà diferent, rajoles de terra diferents i vida Cultural Pròpia. Aquest model de gestió afavoriria la competència en la contractació dels temes públics. També afavoriria la participació ciutadana en els plens dels Ajuntaments de les antigues viles, que ara son governades per un regidor de barri que actua com un autèntic governador militar de una "província".
DESCENTRALITZANT CATALUNYA: Encara hi han molts serveis que son de tots els catalans, però que son "propietat" de Barcelona. No nomès els Museus, la majoria realment en situacions molt penoses, sinó també edificis que son de tots els catalans son encara dels barcelonins "por derecho de conquista", com el mateix Palau Reial. Com podem queixar-nos de Salamanca sense abans solucionar el Palau Reial ?. Jo proposo canviar l'emplaçament del Museu Mares i utilitzar tant aquest edifici, com el Palau Reial com a seu del Parlament Català, i en l'actual edifici ( el polvorí de Felip V) valdria la pena posar un Museu sobre 1714. No hi ha cap edifici mes adient en tota Barcelona per a fer això.
LA FAMOSA ENTITAT MUNICIPAL METROPOLITANA DE BARCELONA: Per a mi aquesta "entitat" es no només una desestabilització per al país, sinó que les seves funcions, així com les de les Diputacions han d'ésser assumides per la Generalitat. Qualsevol altra argument només alimenta la fagocitat de Barcelona.
LA BARCELONA SOLIDARIA I TECNOLÒGICA: Ens acostumem a omplir la boca amb això de la solidaritat i la tecnologia, però mai les aprofitem juntes. Tant costaria plantejar-se que es poden retransmetre en directe per internet les classes als nens del Sàhara? De que ens serveix tanta tecnologia si no la sabem aplicar. Ah si, un problema, les classes serien en català, i esclar aquests nois potser així també tindrien mes fàcil poder venir a estudiar a les nostres universitats on les classes es fan en espanyol. Perdona, es que no havia caigut..!! Però es una de les coses que no he entès mai. Amb la quantitat de Col.legis a països pobres que depenen de col-legis catalans ( la majoria dels religiosos de sudamerica, per exemple ) no he entès mai com no els hi ensenyen el català i així els hi faciliten poder estudiar també a les nostres universitats.
RECUPERANT ELS NOMS I ELS LLOCS : En vint i cinc anys s'ha fet molt poc per a recuperar els antics noms dels llocs i de les coses. Pocs barcelonins saben que era el Consell de Cent, o si el Conseller en Cap era el Batlle o bé el primer ministre de la Generalitat. Molts creuen que el Sr. Jordi Pujol es el tercer ( o quart) president de la Generalitat. La majoria desconeix qui eren els senyors Rocafort o Viladomat. I els que si ho sabem no entenem com encara hi han noms com General Mitre ( argenti, nom donat en agraïment a pagar-nos un deute ).
Si es pogués recuperar la façana marítima de Barcelona un cop haguéssim tret tot allò, gamba inclosa, no seria gens mala idea portar a terme el projecte de Antoni Gaudi dels fanals dels Almiralls Catalans, i així explicar la biografia de cadascun. i també el projecte d'Antoni Gaudi per la terminal marítima.
Si tenim un carrer de les Corts Catalanes, potser seria el lloc adient per a situar estàtues i biografies d'almenys tots els presidents de la Generalitat fins a 1714.
Si tenim una plaça de les Glòries Catalanes, potser es perquè no es per a posar un pedregar, un pàrquing, i uns encants vells, sinó per a posar les estàtues ( amb biografia ) de tots aquells homes i dones que han donat Glòria al país. Desde Indibil al General Moragues. Als magatzems del Ajuntament, hi han dos fanals dissenyats per Gaudí en memòria de Jaume Balmes, que l'Ajuntament va retirar l'any 1924. Malgrat tota la parafernàlia del Gaudí 2002, a ningú del Ajuntament se li ha ocorregut buscar-los, o tornar-los a fer i a col·locar. De pena.
CONCLUSIÓ: Es tracta de canviar la idea de "Enderrocs Ajuntament" per la de un Ajuntament que fa coses ben fetes recuperant la historia del país, sense renunciar a la modernitat com a eina, però no com un fi sense cap anima. Compartint els serveis comuns amb els altres ajuntaments, sense dirigir-los ni mediatitzar-los. No fa falta que tots els "serveis comuns" de Catalunya estiguin a Barcelona. Ni duplicar tot el que fa la Generalitat, duplicant les despeses i desprès demanant finançament a la Generalitat per al seu projecte, una cosa que fa molts anys que es fa, amb els resultats que ja es veuen. El Teatre Lliure es un exemple de tot aquest desgavell.

1.4.05

l'estafa de la globalització

Vull només fer unes pincellades sobre aquest tema, i ho he vist a TV3, i per tant, com es la "seva" suposo que no m'han enganyat.

He vist a la TV3 com els agricultors africans son obligats a plantar cotó amb la promesa de que guanyaran més diners, i després, tornen a plantar blat, dons almenys el blat s'el poden menjar si no el venen.
També he vist com del preu que es paga al agricultor o ramader català fins el que jo pago, van augments del 300 al 400%. I els agricultors/ramaders demanen subvencions per poder tirar endavant.
També he vist a la TV3 com els cultivadors de café a nivell mundial estan en mans de multinacionals que baixen el preu al consumidor sense cap mes llógica que la de fer baixar el preu a pagar als productors.

Pero amb els meus ulls també veig més coses : Veig per exemple com entren milers de trailers per la frontera amb França amb paquets de llet, que quan els veus al supermercat, possen a l'envas "envasado en España", veig com automobils amb un 75% de components japonesos pero de marca anglesa son venuts com a "de fabricació europea", o també es pot trobar al supermercat molts productes agricoles de procedencia turca o desconeguda que al possar " envasado en Alemania" es venen també com a europeus.

Bé, tot aixó algú ho pot veure com bó, ho accepto, pero si després recordo mentalment ( o amb una revista antiga d'economia ) quines eren al 1980 les 50 primeres empreses catalanes i quines son ara les 50 primeres empreses, em pregunto on han anat a parar les que ho eren fa 20 anys.
O també comparo el que suposaba la xifra de prestecs/hipoteques sobre la xifra global del sous fa 20 anys o quina es ara aquesta relació ( 65% ) , i més encara tenint en compte la població activa de fa 20 anys i la que hi ha ara que segons el "gobierno" casi estem al "pleno empleo" suposo que si no estic gaire boig arribaré a la conclusió de que "aixó no va bé".

I si aixó no va bé no es pas per culpa meva, o del meu vei, ni tampoc aixó es culpa del conjunt de la nostra societat, sino de gent que alguna cosa podien fer en aquets 20 anys, no només no han fet res, sino que han afavorit que tot aixó succeeixi. Ells s'han cregut que lo de la globalització era bó , i per tant no han fet res, ni per a combatre-la, ni per a moderar-ne els abusos, ni per a aprofitar-la positivament si es que aixó es posible. ( I en aixó no em refereixo només als governants, sino a tota la clase politica i sindical ).

I tot aixó només es pot "arranjar" amb una acció decidida per part dels nostres governants. I quan dic els "nostres" em refereixo a la Generalitat, i no a esperar que ens ho facin ( com fem amb tot ) els de Madrid, dons a Madrid mai tenen presa.
En comptes de seguir la riuada neocapitalista madrilenya i vendre les poques empreses semipubliques de la Generalitat que començaben a funcionar "Petrocat, Ole-Terra , etçetç ", haurien d'haber mantingut el seu control , i alhora esmerçar els recursos necesaris per a afavorir que els productes agricoles/ramaders catalans guanyesin nivell de qualitat/presentació i es poguesin vendre al seu "preu just". Potser fent-los sortir de la distribució de les grans superficies, i creant una xarxa de distribució propia. I en la part industrial, dotant a les empreses catalanes del finançament adecuat per a poder sobreviure e impedir així que se les menjesin les "multinacionals".

Si un pollastre de granja val 16 €uros i a una gran superficie en venen dos "dels de plastic" per 5 €uros, aixó només te un camí : o el de granja es ven al seu preu, o en poc temps només menjarem pollastres "de plastic".
I aixó es aplicable a tots els productes agricoles o ramaders del pais.
En comptes de deixar als ramaders i agricultors catalans sols en contra del monstre globalitzador, la Generalitat hauria de haver muntat una xarxa Europea de supermercats de "productes catalans de qualitat".

I respecte als productes industrials que dir. Es imposible competir amb mercats on la má d'obra es més barata, on no hi han cotitzacions a la Seguretat Social, ni convenis, on no hi ha Sanitat publica, ni asegurança d'atur, ni jubilacions.... Imposible ..!!!. Per tant, fer-nos competir als europeus en productes industrials contra enpreses de paisos aixi només te una finalitat : fer abaixar els sous i les prestacions socials a Europa.

S'esta permeten l' absorció d'empreses punta en tecnologia, per empreses extrangeres que la majoria de les vegades tenen pitjor organització i es fan les compres d'aquestes sense diners: o es canvien les accions velles per accions de la nova empresa, ( conec mes d'un empresari que ho va fer, i despres de 5 fusions multinacionals ara té un 0,05% de les accions, o sigui: no te res ) , O en altres casos, el pagament de la compra el fa la propia empresa resultant, lo cual no se si es un frau pero ho hauria d'esser. Tot aixó no només provoca un estat d'histeria en els treballadors que acaba, per sort diuen, quan marxen o els foten fora en una "reestructuració técnica".

La majoria dels departaments de I+D d'aquestes empreses segueixen funcionant aquí, dotant a la multinacional de innovacions que despres elles mai fan produir aqui , sino al pais "central". Podria donar molts exemples pero amb un em conformare : totes les innovacions desenvolupades a Seat-Martorell no s'apliquen als cotxes de Martorell sino als de Wolksburg. Aixó significa que la multinacional té aqui la "despesa" pero en treu profit "allí".

Ah si esclar, el senyor ex-Conseller em podrá dir ara que "gracies a la globalització" Catalunya ara exporta el 80% de la seva producció a Europa......Mentida...!!! Catalunya exporta factures, res més.
Un cargol per a la Seat, es fabrica a Sabadell, s'envia amb urgencia a Alemanya a un distribuidor que abasteix al grup Wolksvagen i la central, el torna a enviar i el factura a Martorell. Us sembla poc? Dons hi ha molt més: els airbags per la Seat, es fabriquen a Valencia, el fabricant facturá 90€ a Wolksburg, i Wolksburg factura 215 € a Seat. En aquest cas els airbags no van a Alemanya afortunadament.
A aixó li diuen "exportar", per a mi la paraula correcta seria "robar". Mentrestant hem d'aguantar al xulu del president de Wolksvagen parlant de la baixa rendabilitat de la Seat i amenaçant en emportarse la fabrica a Bratislava. En pocs anys amenaçarà als eslovens en emportarsela al Uzbekistan, i així succesivament, mentres li permetin. En canvi, a Alemanya, una important marca de cotxes té com a accionista al govern d'un land. Curios, no ?

Aixó de la Seat es aplicable a la majoria de les empreses abans catalanes, i ara multinacionals. En totes potser no, en alguns casos no s'agafen tanta feina i simplement envien transferencies mensuals de grans sumes de diners a comptes en bancs suissos. En altres casos hi han "compres" que es fan simplement per "matar" la competencia. Recordeu antigues marques de linia blanca i us vindrán algunes a la memoria.

Jo no estic en contra d'importar, pero crec que hi haurien d'existir uns arancels, amb tots els paisos de fora d'Europa, individualitzats per pais, en funció dels costos socials que te cada pais.
I que els inspectors haurien de comprobar si la llet "envasada en Francia" o els pebrots "envasats a Alemanya" son realment europeus o s'han de carregar amb taxes ( de moment, ara, s'haurien de retirar del mercat pel etiquetatge fraudulent ).
Ah no patiu, aqui d'aixó ja n'estem aprenent, i ja envasem taronjes argentines com "made in Spain". Només aprenem lo dolent pel que sembla i així ens carreguem el poc prestigi dels nostres productes.

Aixó dels arancels es valid especialment per al nostre "aliat" de EEUU, dons ell si que subvenciona els sectors que vol, fa dumping de preus amb el que li dona la gana, o veta o carrega amb arancels imposibles als productes que poden perjudicar el seu mercat.
Al contrari que els europeus, el nostre soci americá, mai fa el que predica i sempre, sempre, sempre, mira primer pels seus interesos económics a tot el mon i es que fa prevaler per damunt de tot, i si hi ha algun governant d' algun pais que es pitjor que en Saddam pero es titella d'ells, dons simplement diuen " sí, es un fill de puta, pero es el nostre fill de puta." i es queden tant amples.

I si parlesim de la borsa, i s'analitzes a fons, es podria veure també com el "capitalisme globalitzador" aprofita aquest sistema per a "robar legalment" els estalvis dels treballadors. Pero aixó seria molt llarg d'explicar. Nomes dos detalls :
L' invent del "mercat de futurs" que servia per a "finançar" als agricultors dels paisos pobres en que els ha ajudat ?
El "valors informatics" apart de fer pedre els seus estalvis a milers de treballadors i jubilats ( Terra Networks ) ha perjudicat a algun tauró de les finances com el sr Soros o el sr Hortalà ?

Aixó de la globalització es una enganyifa per idiotes, i només els idiotes se la creuen. Si algú que no es idiota ens diu que es bó es que obra de mala fé.


George Orwell ja ho va avisar quan va escriure " el dia que reneixi el nazisme, ho fara en nom de una suposada llibertat". Oi que si, Srs. Bush i Aznar?