INFORMANIPULACIÓ

Fa uns quants dies, els mitjans informatius ens tenen marejats amb varies informacions que ja cansen:

La primera es que sembla ser que tenim una gran sequera.
El que no ens diuen es que el consum de l’aigua a Catalunya es divideix en: 50% per consum agrícola, el 32 % en els usos industrials i només un 18% es consumeix a les llars particulars. Aquestes dades son variables segons les comarques evidentment, arribant el consum urbà al 32 % en les comarques costaneres.
Diumenge van dir a la TV que el 35% del consum urbà (un 6% del total) es l’aigua que fem servir per les tasses dels WC. El que no ens diuen es que un 30% del consum agrícola es perd per la mateixa xarxa.(un 15% del total).
Vistes les coses aquí hi ha dos solucions, però ells, ja ho saben vostès, sempre trien la que mes pot putejar al personal, especialment al del que ells anomenen Àrea Metropolitana de Barcelona i aquest diumenge ens van regalar amb el diari un filtre reductor del raig de les aixetes per a que puguem reduir el nostre consum.
De incentivar en obra nova, o de co-finançar en cases ja fetes la reutilització de les aigues de dutxa o rentadores per els WC, no diuen res. De recollir les aigues pluvials en dipòsits i utilitzarles depurades per a les dutxes, tampoc. No fos cosa que la Caixa, propietaria d'Aigues de Barcelona es molestès.

La segona es aquesta idiotesa de limitar la velocitat a 80 Km/h en les autopistes que entren a Barcelona quan fins el mes tonto sap que un cotxe gasta ( i contamina més) anant a 80 Km/h en tercera que a 120 Km/h en cinquena marxa, i que es contamina molt mes si trigues una hora en arribar a Barcelona a si en trigues mitja.
En imposar aquesta limitació no han dubtat ni un moment en satanitzar el RACC i el seu estudi fet per una Universitat sobre el tema, que demostrava la falsetat de les raons governamentals.
La qüestió ja sap tothom quina es : convertir els mossos d’esquadra (protegir i servir posa escrit a les patrulles dels EEUU) en vulgars assaltadors de camins. Legals, això si.

La tercera es el túnel de la Sagrada Família. Es un assumpte tant bèstia que ningú amb un mínim de cervell entén el perquè l’Ajuntament s’entesta en fer passar l’AVE pel costat de la Sagrada Família, desprès de l’experiència del Carmel i de que encara no han tingut valor de fer el túnel de la variant de Vallirana, molt menys problemàtic que aquest al costat del temple.

La quarta rodalies RENFE, que ja he comentat abastament amb el meu anterior post.

La cinquena es la MAT, una línia d’electricitat de 400 kW que com a justificació ens diuen que la necessiten per l’AVE. La realitat es que això de la MAT l’interessa a França, i com sempre, es una contrapartida a la generosa col·laboració francesa contra ETA, perquè el que realment volen els francesos es, a traves de la xarxa espanyola vendre electricitat al Marroc mentres tinguin en marxa les seves centrals nuclears. De mentres “vendran” centrals nuclears als marroquins, i desprès ens vendran ells la electricitat marroquina.

Mentrestant, el Ministre d’Economia del govern de Madrid ens diu que no hi ha cap crisi econòmica, mentres a USA proveeixen amb 145.000 milions de $ un pla antirecessió, i avui han baixat els interesos un 0,75%. Però ja sap tothom que els americans son molt dolents, pero quina enveja donen amb la rapidesa que els seus politics asumeixen els problemes i intenten solucionarlos, oi?

Hi ha una altra mentida, aquesta molt grossa, i d’abast mundial, anomenada CANVI CLIMATIC que defensa un senyor que era vice-president dels EEUU (a 600.000 $ per conferencia) quan el seu govern es va negar a signar el Protocol de Kyoto, però aquesta es molt llarga d'explicar i me la guardo per un altre dia.

Fins aleshores.

METAFORES SOCIATES

Es una sort que existeixin polítics tant rematadament burros. Si no la política seria un avorriment. Vegeu varies "perles" de l'ultima setmana:

1 L’estatut i el nadó
El dia 11 de Desembre en un esmorzar organitzat a Madrid per Nueva Economía Fórum, Artur Mas va emplaçar a Espanya "a que se prepare" davant del que pugui plantejar Catalunya "por amplio consenso y democráticamente", y va advertir al Govern que no s’amagui darrere la Constitució perquè aquesta "puede transformarse en un muro".El líder de CiU es va referir a la retallada que pot patir l’Estatut, per causa del recurs del PP davant el Tribunal Constitucional, i va afirmar que en cas de produir-se una desnaturalizació de l’Estatut "propondremos un gobierno de concentración en Cataluña con todos los partidos que estén de acuerdo con el texto aprobado en el Parlament".El ex ministre José Bono, present a l’acte va expressar que “el Estatut que se aprobó en Cataluña ya no lo quieren ni sus padres, y tuvo un bautizo muy poco lucido al que no asistió ni el vecindario". A més va dir també "aquí se bendice lo que diga el Constitucional" i va rematar amb la afirmació que “las naciones son un invento".
Desenvolupem ara les metáfores del sr Bono:
1ª Metáfora : l’Estatut es un nadó
conclusió 1º : L’estatut no el volen ni els seus pares : Dons no senyor, els pares van tenir un nadó el 30 de Setembre, pero algú els hi va canviar el nadó el 20 de Gener.
conclusió 2ª: despres el sr Guerra es va “cepillar” el nadó cometent un acte de pedofilia.
conclusió 3ª : Ara, el Tribunal Constitucional preten mutilar al nadó.
Quina bestiesa oi ?

2 “Las naciones son un invento” : Apa que com s’enterin els seus con-nacionals espanyols o el seu pare falangista !


3 El sectari Montilla fa el llit a CDC (15-12-2007)
Montilla va pressionar per frenar un pacte PSOE-CiU en el pressupost
En plena negociació de les esmenes al pressupost del Govern central, quan el PSOE, en un últim intent per evitar el veto de CiU als comptes de l'Estat, es va plantejar la possibilitat de cedir i deixar que els nacionalistes catalans s'apuntessin un triomf en les inversions a Rodalies.
Els diputats del PSC, aplicant les ordres de Montilla, van intervenir perquè els negociadors del PSOE fossin conscients que aquesta concessió a CiU implicava obrir una crisi tant amb els socialistes catalans com amb la Generalitat."Es va traslladar al PSOE que Rodalies no es podia convertir en un triomf per a CiU", "PER AQUÍ, NO"Segons fonts socialistes, amb la premissa que "amb CiU es poden pactar algunes coses concretes, però els temes de veritat es negocien amb el Govern", el PSC estava disposat que el PSOE "premiés" els nacionalistes amb un increment de les ajudes als autònoms, un col.lectiu especialment mimat per CiU, i poca cosa més. Però, al final no van pactar ni poca cosa ni res.
Aixó si, els falsaris socialistes van acusar CiU, inmediatament despres de la votació d’haver fet perdre a Catalunya nosequants milions d’inversió.
ES POT SER MES FALSARI QUE ELS SOCIALISTES I MES SECTARI QUE EL MONTILLA?


METAFORA SOCIATA 4ª: Chacón augura un pacte postelectoral CiU i PP
La “vident” Chacón, que tantes vegades l’ha encertada en els seus pronostics desde aquell cop que va sortir a TV3 una nit electoral que va fer el ridicul mes espantos, ara es despenja amb aquesta afirmació.
Pero esclar, aquest pacte no es posible o es absolutament inutil si guanyen els socialistes.
Chacón pensa que pot perdre les eleccions quan totes les "enquestes Juan Palomo" del Movimiento donen als sociates com a guanyadors?
I ja per acabar amb metàfores, es pot ser més boba que aquesta dona que sempre esta en "orsay" i que a la seva edat, i amb la seva gran experiencia, es casa "de penalty"?

La conferencia d’Artur Mas del 20-N

Un cop llegida, només tinc que dir que d’acord, que li compro el producte, que m’el quedo, però que ara m’ha de donar el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.

M’agrada el concepte de CASA GRAN, m’agradaria que fins que el Parlament català aconseguís els seus objectius polítics, l’Estatut del 30 de Setembre, tots els parlamentaris catalans a Madrid anessin sempre conjuntament. Fins aquí estem d’acord.

Però també hi ha que dir que tot això no neix el passat dia 20-N sinó que de fet neix el 20 de Gener de 2006 quan Mas fa un acord amb Zapatero que suposa no només que a partir d’aleshores l’Estat gasti a Catalunya en funció del PIB, sinó que incloïa, i això ja no hem escoltat parlar mes, (ni va sortir a les edicions del dia següent de cap diari) que l’Estat ens TORNARIA la inversió no realitzada en els últims 10 anys en set pagaments anyals.

I el votant de CDC es va sentir enganyat, i per això CDC no va ser capaç de treure la majoria absoluta (apart de la rèmora que suposa tenir un paio com en Duran, que es capaç de dir que no esta totalment d’acord amb la conferencia d’en Mas, abans de que aquest la faci. (que ja son collons).

En primer lloc diu en la seva conferencia que el catalanisme ha aconseguit els seus objectius : la pervivencia de la nació, la recuperació de l’autogovern, i el progrés econòmic i social. I a mi em ve al cap, escoltant els meus paletes bolivians que parlen entre ells en quítxua, desprès no de 40 sinó de 500 anys de no tenir escoles en el seu idioma i em pregunto si tot això no s’hagués aconseguit igualment sense el “catalanisme”. Tinc dubtes, realment.

Desprès afirma que el catalanisme ha tingut èxit en la regeneració d’Espanya. I jo malgrat han passat molts anys veig la mateixa església espanyola de l’Inquisició, i la mateixa dreta cafre, i la mateixa esquerra jacobina que fa 70 anys.
Això si la economia ha canviat, i molt, amb l’incorporació a la Unió Europea, i si abans els catalans teníem un mercat espanyol tancat i exclusiu, ara un polonès pot vendre a Badajoz igual que nosaltres.
I aquest canvi ha estat negatiu pels catalans com es desprèn de les xifres econòmiques, perquè no hem sabut adaptar la nostra economia amb rapidesa al nou mercat, perquè no hem volgut fer-ho, i perquè ens hem refiat massa, i perquè no hem rejovenit les empreses.

L’Artur expressa una refundació del catalanisme sobre les bases següents:
- ALLÀ ON EL CATALANISME CERCAVA LA PERVIVÈNCIA DE LA NACIÓ, HEM DE SUBSTITUIR-HO PER LA NACIÓ PLENA, PER LA VIVÈNCIA DE LA NACIÓ EN PLENITUD.

- ALLÀ ON HI HAVIA L’APOSTA PER LA MODERNITZACIÓ, HEM DE FER L’APOSTA PER UN PAÍS CAPDAVANTER.

- ALLÀ ON ES BUSCAVA LA REGENERACIÓ D’ESPANYA, HEM DE SITUAR, A MÉS, CATALUNYA AL MÓN. CONSTRUIR LA CATALUNYA GLOBAL.

- ALLÀ ON ES PARLAVA D’AUTONOMIA O D’AUTOGOVERN, HEM DE PARLAR DEL DRET A DECIDIR PER NOSALTRES MATEIXOS SOBRE ALLÒ QUE ENS ÉS PROPI.

I carall, quina raó te, només hi ha un problema, 30 anys de retràs.!

I de tanta ambigüitat calculada, a mi la conferencia no m’aclareix els següents punts:
Que es la nació plena? El principat o tota la nació catalana?
Perquè espera 30 anys a fer un pla integral d’nfraestructures i equipaments, i li dona aquesta feina al “catalanisme”. Si portem ja 30 anys de democràcia no seria lògic exigir que tots els partits polítics ja tinguessin fa anys una idea de quines infrastructures necessita el país?
Vull dir amb això que si han d’esperar els polítics a que la “societat civil” els faci els deures, anem arreglats.

I aquí ja entrem en lo de sempre, en lo que l’Estat ha de fer, i el que nosaltres esperem de l’Estat, discutint i negociant, tram a tram de carretera, tram a tram de transvasament d’aigua, igual que es faria si no existissin partits catalans.
Perquè no es fa un pla, aprofitant les dades del cens ( on vius, on treballes, etc. ), fent enquestes, i es fa un pla integral de transport per tot el país, tant pels ciutadans com per les mercaderies, Desprès es fa un pressupost, i desprès es crea una empresa per ferho amb el suport de totes les caixes d’Estalvi catalanes?. O es que sempre hem d’esperar a Madrid ?.
Del que diu sobre la SOSTENIBILITAT, l’EDUCACIÓ, i l’ESTAT del Benestar, no es necessari fer cap comentari. Si el país es COMPETITIU es podran fer moltes coses mes. Si no ho es, com passa ara, la Generalitat es gastarà 3000 €/alumne any mentre el País Basc o Navarra en gasten 5000.

Respecte a la Catalunya (econòmicament) global, dir un detall particular, però que es bastant exemple de com tenim la situació : fa un any que visc a Vallirana, i no només no tinc ADSL encara, sinó que fa ja un any no tinc ni una trista línia de telèfon, perquè la central telefònica del poble esta plena.
Com es pot tenir una empresa global sense internet?
Perquè hem d’esperar a que Telefònica de Espanya ens arregli el problema? Perquè als pobles on hi han aquests problemes els Ajuntaments contracten amb una empresa, que n’existeixen, una xarxa de wifi? A que esperen?

Respecte al comentari sobre els funcionaris (Un país que agafa la tendència i el gust a l’ocupació pública més que no pas a la privada és un país condemnat a empobrir-se.), totalment d’acord. Quan demanarà CDC la desaparició de Diputacions, Vegueries, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, i totes aquestes cadires funcionarials per col·locar militants dels partits polítics?

Respecte a la globalització de la nostra economia, Artur Mas afirma :” Per a mi la resposta és clara: Catalunya ha d’esdevenir l’àrea central d’una part del món, concretament de la Mediterrània. És a dir, quan algú a qualsevol lloc del món pensi que vol fer quelcom en el Mediterrani i en el sud d’Europa, al primer lloc de la llista ha de sortir Catalunya. Abans, ens podíem definir en relació a Espanya i a Europa; ara ens hem de definir en relació amb tot el món.
D’acord, però digui també Sr. Mas el llibre d’instruccions. I el llibre lògic d’instruccions ha de dir que, per exemple la Caixa, te que obrir mes oficines a la Catalunya Nord, a Còrsega, Sicília, Nàpols, Grècia i Portugal, en comptes de ferho a l’Espanya castellana. Es així de clar ¡
I que les empreses catalanes han de obrir sucursals a tota Europa i fabriques també, especialment a l’Est, i fer les seves compres a proveïdors d’aquests països si son mes barats que els espanyols.

EL DRET A DECIDIR :
l'Estatut: Aquí en Mas planteja que si el Tribunal Constitucional retalla l’estatut plantejarà consultar al poble de Catalunya el estatut retallat.
No seria mes lògic, portar a referèndum l’Estatut del 30 de Setembre ? en comptes de fer perdre el temps al personal perquè el TC ha tocat allò que el poble ja ha votat?.
Quin tribunal te poder per a retallar una llei aprovada en referèndum en qualsevol país democràtic normal? A Veneçuela es pot ?

I en aquest apartat jo pregunto : on es el dret a decidir de la Catalunya nord, de la franja de Ponent, de Balears (segons el seu estatut cada illa pot decidir separar-se de la seva autonomia), o el dret a decidir de molts pobles de Castelló? que podrien canviar d’autonomia democràticament, es clar.
Perquè el Sr. Mas parla del DRET A DECIDIR DELS CATALANS, i catalans ho som tots. Nosaltres som només els habitants de quatre províncies espanyoles que abans eren una part del Comptat de Barcelona, i la Generalitat històrica tenia competències sobre tot el comptat (inclòs el Rosselló i la franja de Ponent), sobre les Balears, i tenia responsabilitats, diguemne confederats, sobre València i Aragó. (especialment en l’apartat militar i les relacions exteriors ).
També, parlant del concert econòmic, comenta “coneixeu algun basc, del partit que sigui, encara que se senti molt espanyol, que estigui en contra del concert econòmic? No en trobareu cap.”.
I es cert, aleshores perquè no sumar en comptes de restar al PPC en aquestes idees?.

Desprès diu “Atenció, però, en no confondre la prelació: són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no la democràcia al servei de les lleis. El marc legal s’ha d’anar adequant a l’expressió democràtica de cada moment. Cap país o cap Estat amb autèntica maduresa democràtica discutiria això.“
Dons d’acord amb això també, i torno al llibre d’instruccions,. Perquè CDC, perquè el catalanisme, perquè els partits catalans, perquè els partits democràtics espanyols, no han portat mai al govern espanyol a tribunals internacionals per fer canviar lleis injustes, o demanar rescabalaments per accions injustes de la justícia espanyola?. ( Juanfra de KOP, Eric Bertran, el Jueves, els nois que van cremar fotocopies del rei, etc etc )

Afirma també “Si el catalanisme aspira a encapçalar la Catalunya del present i del futur, ha d’agafar la bandera del procés de regeneració democràtica, dins de la pròpia Catalunya i a poder ser també en el conjunt d’Espanya.”
En que quedem? Ja fem com en Fornesa de la Caixa? Venent el nostre producte a la competència? On ens porta això?


Finalment parla de que "a Catalunya hi ha una certa crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions”. I dona com a solucions “limitar els mandats dels màxims càrrecs executius del país, a acabar amb les llistes tancades , a respectar les llistes més votades, a crear un sistema periòdic de rendició per part dels polítics, i facilitar que persones de la societat civil destinin una part dels seus anys al servei públic, podent després retornar a les seves professions sense haver patit una penalització".

I aquí crec que s’equivoca. La desconfiança en els polítics no la creen les llistes tancades, la crea en primer lloc la corrupció, que no es poca, la crea l’obsessió dels polítics per les cadires, la crea que sempre parlen del que ha dit el contrari i mai del que realment interessa a la gent, i la crea, en conclusió, que no hi ha hagut una neteja de mentalitats en les administracions publiques, i segueixen pensant, treballant i actuant, amb la mateixa ineficiencia, prepotència, e improductivitat que en l’època franquista. Tots.!

La diferencia es que ara tenen molts ordinadors, però només els fan servir per controlar al ciutadà, cobrarli les multes de trànsit que li han posat gràcies a limitacions de velocitat arbitraries, injustes i africanes.
Com pot ser que la construcció d’obra pública sigui un desgavell, els ordinadors dels jutjats o la seguretat social siguin i utilitzin programes antiquats, i en canvi l’ordinador d'Hisenda sigui el mes modern d’Europa?.Com pot ser que on millor funcioni, i apliqui plaços mes curts i criteris mes restrictius aquest ordinador sigui precisament a Catalunya?

En definitiva, molt maca la conferencia, prou indefinida per ser assumida per tothom, però ens falta el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.


Miquel Manubens
http://benplantat.blogspot.com/


Podeu llegir aquí la conferencia integra d’en Artur Mas.

Video resum de la conferencia.

SPAIN IS PAIN

A hores d’ara, desprès dels problemes de ENDESA i dels de RODALIES, i la queixa fins i tot dels partits espanyols de Catalunya, tota Espanya sap que Madrid ens roba. Es mes, el president del govern ha reconegut que tot això ho provoca una desinversió per part de l’Estat a Catalunya desde fa mes de vint anys.

Només faltava que l’encarregat Montilla digues que la desafecció a Espanya creix per culpa d’aquests problemes. Fins i tot el president de la patronal catalana, el Sr. Rosell ha afirmat que aquesta desinversió afecta, i no poc, a la bona marxa de les empreses catalanes, però que a mes, de l’obra pressupostada només es realitza el 83%, que equival a com si cada sis anys no es gastessin res a Catalunya, un 28 % menys inversió que a Madrid, per exemple.
Només ha faltat el periquito Sr. Lara repetint les mateixes consignes.

I jo em pregunto, perquè callaven tots aquests quan en Pujol es queixava?

Recordo que fa molts anys, a l’època Porcioles, alguns teníem la teoria de que l’urbanisme de la ciutat era en mans de un ser amorf, que no parava de bavejar, i el tenien en una habitació de l’Ajuntament de Barcelona damunt una catifa, i quan volien fer una reforma a la ciutat, li donaven llapis i paper i aquell ésser els dibuixava el projecte.

Ara de éssers bavosos d’aquests ja no en tenen, perquè la majoria dels funcionaris s’han posat a polítics, i ells son els que juguen amb els nostres diners i dibuixen traçats del TGV on no existeix la línia recta, amb traçats que semblen mes les corbes del DragonKhan de Port Aventura, perquè es clar, en comptes de fer entrar el TGV per la Diagonal, soterrat naturalment, era mes beneficios per a tots els ajuntaments sociates del Baix Llobregat que trepitges tots els municipis.
I recordem que tota aquesta obra, que ens la possen al pressupost com inversió a Catalunya, es un tren Madrid-Barcelona, que ja son pebrots que els polítics catalans acceptin que una obra entre les dues ciutats mes importants del Estat no la possin a la “Inversión no regionalizable”, que com tothom sap es on van tots els molts diners que es gasten a Madrid, però que son teòricament en “benefici” de tots els espanyols.

I el problema bàsic es que en Pujol volia no era un AVE Madrid-Barcelona sinó un TGV Barcelona-Paris, que a molta gent pot semblar el mateix, però no es el mateix. I a sobre, ens hem enterat que mentres Pujol pressionaba Madrid per el TGV, en Maragall acordaba amb Gonzalez retardarlo uns anys, i en canvi, fer un AVE a Sevilla, amb l'argument que ens acostaría a Africa, a canvi de que Gonzalez recolçes la Olimpiada. O sia, teniem un president de la Generalitat negociant, i un batlle possant pals a les rodes.
Confiem que el alzeimer se li retardi tot el possible i que ens vagi donant mes informacions com aquesta.

Pero el que ja es la repera es que tot el excés de pressupost d’aquesta obra feta amb el cul, no la paga Madrid, sinó que, com sempre, ens la posaran com a obra feta a Catalunya. O sia, quan pitjor fan les coses, mes diners “ens donen”. La seva incompetència la paguem nosaltres directament.
A sobre, resulta que la ministra passantse pel engonal no només el concurs obligatori, sinó fins i tot al seu director general d’Infrastructures que no en sabia res, va ordenar edificar una estació a el Prat, per a poder fer la inauguració oficial el dia previst.
Perqué no utilitza el mateix sistema a la variant de Vallirana, per exemple?

El que passa es que no podem donar idees a Madrid perquè si els demanem un TGV a Paris, ells ens foten un AVE a Madrid.
I ara un grup de gent del mon empresarial ha demanat que el traçat d’ample europeu del AVE s’allargui de Tarragona a Castelló, que ja es fort que no el tenen previst, i de Alacant fins a Algesires per a que totes les comunitats de la Mediterrània puguin exportar els seus productes per via ferrea d’ample europeu, abaratint així els seus costos de transport, i a Madrid ha agradat tant la idea, que han decidit fer un AVE desde Algesires fins a Bilbao, que anirà molt be per a que els marroquins exportin els seus productes a Europa.

I així ens trobem, que desprès de 30 anys de democràcia, el pitjor enemic per l’independencia de Catalunya sigui precisament la Caixa, aquesta caixa dirigida per covards que quan algú els hi fa un boicot perquè ells volen comprar la elèctrica espanyola, els llepen el cul fins el punt de finançar la selecció espanyola de futbol, en comptes d’enviarlos a pastar fang a tots i crear la seva pròpia empresa elèctrica desde zero si fora necessari, desinvertint a Espanya.
Aquests espanyolistes de la Caixa que quan treuen a borsa la seva divisió industrial, Criteria, afirmen que "para crecer hace falta espacio y nuestro espacio para crecer es España" (Ricard Fornesa, dixit).

Així dons, qui realment vulgui l’independencia del País, sencer, el que te que fer es gastar el seus diners en productes fabricats a València o a Balears, perquè si algun dia aconseguim al Principat separarnos d’aquesta colla de vampirs, facilitem que tant valencians com balears s’apuntin al nostre camí, no només pels lligams culturals i històrics, sinó també, i es molt important, perquè hi hagin lligams econòmics forts, perquè el que realment s’amaga darrere de les decisions dels traçats dels AVEs es això, que no existeixin lligams comercials potents entre Barcelona i València o entre Barcelona i Bilbao.
Perque sinó a sant de que no hi ha prevista una linia AVE de Castelló a Tarragona, o no existeix ja una línia ferrea directa Barcelona-Bilbao.

Els governants centrals si tenen una política clara, fer que Madrid sigui imprescindible, lloc de pas per a tothom, i per tant el centre econòmic, i nosaltres , desprès de 30 anys de seudodemocracia seguim demanant a Madrid que ens faci cas, i Madrid, com deia Cambó “mai te pressa”.Pero aixó era abans, ara també s’ha d’afegir que Madrid te molta mala llet i nosaltres som uns babaus.

CREMANT AL REI

Esta donant molta carnassa als mitjans de comunicació neofatxes el fet de que ara s'estigui posant de moda a Catalunya cremar fotografies del rei Joan Carles.
A mi em sembla un fet no greu, però si profundament inútil i estúpid dons no aporta res.
La sensació que es dona es que "els catalans no tenim rei" quan això es fals, el tenim, es el que toca, i si no ens agrada dons ens aguantem. En definitiva els catalans sempre que ens hem enfrontat al rei l'hem cagat.
Va ser una immensa defecció la guerra civil contra Joan II que va arruïnar el país, va ser una immensa errada la rebel·lió de 1640 que malgrat guanyar als castellans ens va costar desprès perdre el Rosselló, i finalment va ser una altra gran cagada enfrontarnos a Felip V, desprès de que aquest jures les nostres Constitucions, quan teníem totes les de perdre i no depeníem de nosaltres mateixos sinó dels caragirats dels anglesos.De fet, avui encara, arrastrem les consequencies d'aquells tres enfrontaments.

En canvi, quan hem estat al costat del nostre rei, per exemple Carles I, ha estat quan mes hem prosperat i mes hem tallat el bacallà tant a Espanya com al mon.

Apresa la lliçó quan Joan Carles va pujar al tro, la societat civil catalana el va recolzar totalment esperançada.
Va començar prou be el nou rei. Al Febrer de 1976 ( nomès tres mesos desprès d'enterrar a Franco) en una visita de tres dies a Catalunya va fer un discurs al Saló del Tinell en català.El 29 de setembre de 1977 va derogar la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes, restablint la Generalitat provisional, i el 17 d'octubre de 1977 nomenà a Tarradellas com President de la Generalitat, restablint alhora el Parlament català el 5 de desembre de 1977. Això passa un any abans de que existís la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978.
Fins aquí anavem be.

Però algú es va inventar una fantasmada anomenada 23 de Febrer, i a partir d'aquell dia, moltes coses van canviar, i a pitjor, inclòs el rei i la seva actitud envers ens catalans. No nomès no ha tornat a fer cap discurs en català, sinó que ademes diu bestieses com quan va declarar el 23 d'abril del 2001 (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»

Gracies a que es un bocamoll "campechano", les seves opinions sobre l'estatut van fer que alguns militars expressessin en veu alta algunes idees que obtenien de converses privades amb ell. I com últimament el "off the record" acaba essent públic hem sapigut que el Sr. rei considera la crema de fotocopies amb la seva cara com un "atemptat a la unitat d'Espanya", opinió que evidentment fa que la fiscalia es senti amb forces per processar a tot aquell que s'atreveixi a fer-ho. ( I que també demostra la fortalesa d'aquesta unitat que es pot desfer nomès cremant unes fotocòpies)

En aquests 30 anys no hem fallat els catalans al rei, sinó que ha estat al inrevés. El paper que atorga la Constitució al rei es de fer de mitjancer i moderador, i en canvi hi ha hagut vegades en que ha fet de piròman amb els seus "off the record", animant així a la caverna mediatica.

A mi em sembla que si això fos Estats Units, on no es delicte ni cremar la bandera, la solució per a un personatge així no es insultarlo ni cremarlo, sinó fer com amb Al Capone i enviarli els inspectors de Hisenda, a veure com explica que amb un pressupost anyal de 7,78 milions d'Euros, pot tenir estalviats, al cap de 30 anys, 1.790 Milions d' €uros ( Forbes 2003 ) i obligarlo a abdicar, a veure si el fill, princep de Girona, ens surt millor.

Potser si el comparem amb Carles I, en Joan Carles gasta poc, Però es que Carles I ens estimava, preferia ser "Compte de Barcelona abans que Emperador de Romans", li encantaven les gambes de Palamós, convertí la senyera en simbol dels seus exercits, i va morir amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat a les mans.

Per tant, no es tracta per tant dels diners que gastem amb ell, sinó del que ens dona a canvi dels diners, que es mes aviat poc més que un discurset a l'any, per Nadal.

Miquel Manubens

Quants cops mes ens deixarem enganyar?

Durant el postfranquisme, un president del govern espanyol falangista, ens va portar un President traïdor i corrupte, però amb les atribucions de les quatre diputacions catalanes. Ja era aquí, ja teníem President, encara que els fils els tinguessin un falangista i un reietó ademocràtic.
Teníem un govern, que absorbia les quatre diputacions, sense Estatut, i (molt important) abans de tenir "Constitución".No nomès això, sinó que aleshores, el Sr. rei, quan venia a Catalunya feia els seus discursos en català.

Un cop aprovats Constitución i Estatut, una pantomima de cop d'estat, va "tornar a l'ordre" les coses, com volien els de sempre. Tampoc aleshores la classe política catalana es va queixar, ni va demanar explicacions, de les moltes que es podien i es tenien que demanar, no pel cop en sí (nomès), sinó perquè les forces polítiques espanyoles es recolzaven en ell per canviar les lleis aprovades democràticament amb la LOAPA.

Els enganys de l'època socialista van portar la hisenda de la Generalitat pràcticament a una situació de quebra tècnica, i els atacs directes fent servir de dobermans a la Justícia van tenir el govern català en constant escac.
Els socialistes catalans callaven i votaben la LOAPA.

La època socialista es va acabar gràcies a un atemptat al cotxe d'Aznar (sense metralla) que el va permetre canviar de cotxe i guanyar les eleccions de propina. ( Quants favors li deu la dreta espanyola a ETA?. Potser per això no volen la seva desaparició).

Un cop guanyades les eleccions, el neofatxa Aznar, va enredar al president Pujol, en el famós sopar de l'Hotel Majestic, prometent-li pujar el que es quedava la Generalitat de IVA i del IRPF del 15% al 30%.

Al mes exacte, el nou ministre de Hisenda, Rodrigo Rato, abaixava les cotitzacions del IRPF a la meitat, i Aznar emprenia una deslocalització o absorcions d'empreses catalanes per emportarseles a Madrid : Tabacos de Filipinas, Transmediterránea, IBM, Endesa, etc. etc. ( Les empreses i el seu IVA, naturalment).
En pocs mesos, el pacte del Majestic, era paper mullat, però ningú va cridar allò de "però qui s'han pensat que som nosaltres?". Potser per no posar en perill la "menjadora".

A la següent legislatura del Aznar, es va veure clar que tot "estaba atado y bien atado" fins el punt de fer-nos pensar a alguns si en Aznar no era un fill proveta del mateix Franco. Tenia fins i tot enganyats a tots els polítics europeus, fins la boda de la filla a l'Escorial, o pitjor, fins la venda de l'empresa espanyola d'armament, que desenvolupava el nou tanc europeu, als americans, amb els plànols del tanc inclosos. I es que ja se sap els que mes s'omplen la boca amb la paraula "Pàtria" sempre son els que la venen mes barata.

El 16 de novembre de 2003, un perdedor Maragall, va ser posat de President per E.R.C. Aleshores la majoria vàrem entendre els arguments de renovació.
Ho vàrem entendre tant bé com no hem entès com aquesta "renovació" no s'ha aplicat també desprès de les ultimes eleccions municipals.

A Maragall li avorreix la gestió i sempre necessita crearse un "nou objectiu" per a dirigir. Canviar l'Estatut tenint enfront un govern central del PP podia donar bons rendiments polítics, encara que de fet, podia sortir un Estatut pitjor. (cosa de la qual nomès Pujol ens va avisar).
Però vàren tenir la mala sort de que van guanyar els del PSOE, i tots recordem allò de "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya".

Desprès de trigar més d'un any en redactar un Estatut de merda, amb pallassades com fer recorre un autobús per recollir les aportacions ciutadanes, el Parlament de Catalunya, creien que ZP compliria la promesa, va proposar un nou Estatut, que, era això, un Estatut. Cap cosa de l'altre mon, però un Estatut si que ho era.

Aleshores van sortir les animes postfranquistes ( que existeixen tant a la esquerra com a la dreta espanyola) que semblaven autèntics zombis dels anys 30. De fet tot això era un "teatro", perquè en el fons la majoria dels polítics madrilenys son molt amics, i molts d'ells parents.

De mentres varem veure com els "progresistes" que tant es movilitzaben quan la guerra de Irak, ara callaben. I els intelectuals espanyols estaben molt lluny dels que als anys 30 llegien en català, i inclus participaben en Jocs Florals a Barcelona, i en canvi, estaben molt alavora d'aquell escriptor que va afirmar que els Papers de Salamanca no s'havien de tornar perque eran "derecho de conquista".

Tant els progres com els intelectuals espanyols, amb el seu silenci, atorgaben la raó als neofatxes del PP malgrat teoricament estar en possicions politiques llunyanes. Excepte Rubianes.

Finalment els partits del tripartit van negociar amb el govern de Madrid, representat per un tal Montilla, un estatut al que nomès mancava que s'hi afegís CiU. I un cap de setmana en "ZP mentider", va reunirse amb l'empresariat català per a que aquests "convencessin" a Artur Mas.


Els arguments : els boicots comercials (mes tard hem sapigut que les marques de xampany -no em dona la gana dir cava- no nomès no van notar cap boicot sinó que van augmentar les seves vendes) i que la OPA a Endesa significaria que el IVA i el IRPF de Endesa es quedés a Catalunya.


Aleshores en una reunió a Moncloa van escenificar un acord, i en Mas en arribar a Barcelona va fer unes declaracions que no s'han vist ni escoltat mai mes, on afirmava que Espanya ens tornaria els calers no invertits en els anteriors 8 anys en 7 plaços anyals, ademes del que marcava el nou Estatut pactat per ell (amb l'acord previ de PSC, ERC i Iniciativa)..

Finalment, gràcies a E.R.C. de nou, ara tenim un president analfabet i trepa. Un president criat en la gestió local del boom immobiliari, tant que ell es el padrí dels fills del major contractista del Baix Llobregat. Un president que s'omple la boca amb la paraula "gestió" i per això tenia a Cornellà una gestoria per a que els proveïdors dels ajuntaments socialistes del Baix Llobregat facturessin les feines a la gestoria, i aquesta refacturès als Ajuntaments. ( El gerent d'aquesta gestoria, Paz Dorado, estava sent investigat per la Guardia Civil abans de les eleccions).

E.R.C. ara ja no pot triar perquè, i això ho entén fins el mes tonto, ara te que pagar cada mes la lletra del nou local i instal·lacions de la seu del partit. ERC es desde aleshores, la segona "marca blanca" del PSOE català.

I CiU que pot fer si no te cap poder. D'on treu ara els diners per a finançar el partit si els han deixat sense "menjadora"?

Un cop llegit aquest repàs ràpid, em venen a la memòria les paraules de comiat de Lluís Mª Xirinacs sobre els nostres polítics, i crec que Xirinacs s'equivocava. No son porucs, son simplement esclaus del sistema de corrupció espanyol.

A un grup de porucs els pot envalentonar la pressió i el recolzament social, pero aixó es imposible amb aquesta clase politica conxabada en les "menjadores" que existeixen en tots els nivells de la politica.


Nomès ens queden dos camins, l'abstenció o tornar a començar. Cadascu que trii el seu.

Miquel Manubens

http://es.youtube.com/watch?v=EhidHZ-_s20
(arribada del feretre al Fossar)

http://es.youtube.com/watch?v=_doICk6H8fs
(cançó dedicada al Xirinacs)

http://es.youtube.com/watch?v=aCh7U6_KPao
(cantada dels Segadors)

PRETÈRIT IMPERFET

El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l'ullal.

Saltaven taps de xampany,
p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.

Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d'alfals.

Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?

I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l'amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.

El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.

Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l'idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!

Com voleu...

Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l'urna,
enganyats, els nans van creure's gegants.

I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.

Després, s'han 'nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l'Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.

Com voleu...


Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d'espots i d’esport, glamour i no-res.

Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes, universalistes
quan són l'Estat, terroristes
quan són ocupats, espoliats i afins.

I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui "Aquest exagera"
que es molesti a encendre el televisor!

(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d'aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d'un cop de parar la galta.)

Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure


Ens retrobem amb aquesta cançó de Miquel Pujadó,
recomanada pel company "Titot". Francesc Ribera, un
dels mes grans intelectuals actuals.

Si la voleu escoltar : http://www.goear.com/listen.php?v=fff7a9a
(espereu a que acabi de carregar-se)

Mes cançons a :
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemessolts2/pujado.html