Les manifestacions dels nostres politics em recorden la magnífica pelicula de ciencia ficció DIES EXTRANYS. Ens arriben uns miniclips de video que poden ferir greument la nostra estabilitat mental, dons tots ells son petites violacions de la nostra inteligencia.
Ara sembla ser que una nova llei electoral serà la solució dels nostres mals. El tripartit ferit de mort coneix perfectament que si no canvia la llei, no tornarà a guanyar. Però per a canviar la llei necessita a CiU. Reagrupament demana un sistema electoral per districtes, semblat a l’anglès, on cada votant coneixi qui es el seu diputat i pugui anar a fotre-li la tabarra almenys un cop per setmana.
N’Artur Mas demanava l’altre dia les llistes obertes. La gent per “llistes obertes” entén votar amb una papereta amb 500 noms, i que la gent tries la seva candidatura. Una burrada immensa que no afavoriria als partits, i a mes suposaria un merder immens per a la gent gran, i amb el perill de que la gent votés als mes coneguts a la TV. Ens podríem trobar així amb un Parlament amb Carmen de Mairena i altres intel•lectuals semblants.
La gent no es això el que vol, la gent vol triar una papereta d’una candidatura, i poder tatxar els noms que no li agradin: Poder votar Convergència tatxant els de Unió, Poder votar PSC i no PSOE, poder votar PPC i no PPE (si això es possible), poder votar ERC però tatxar els del aparell lerrouxista, i poder votar Reagrupament i poder tatxar Laporta o els infiltrats carodistes.
Perquè la gent el que vol es poder dir NO, i no haver de confeccionar un puzle per votar. I això elimina la possibilitat de que surtin Berlusconis, però també castigaria sempre als del aparell que serien els últims en els recomptes, i es clar, això ja no agrada.
I posats a opinar, a mi m’agrada això de poder tatxar, i aplicar el sistema alemany, o sia una part de diputats escollits directament per districtes, i l’altra part a proporció dels vots, però respectant els números actuals de diputats per “províncies” almenys dues legislatures. (perquè si no es respecta això, la majoria tricornia està cantada.
Jo també tinc la sensació que Reagrupament està dormit. No se si es degut a la tàctica de presentacions interminables com els del CCN (molta presentació però la xarxa de bons negocis al congelador), o es pel temps necessari per a digerir tants carodistes infiltrats. El que si se, es que no m’agrada el silenci. Vull que aportin propostes, i les aportin ja, malgrat s’equivoquin. Vull saber que farien ells des de la llei electoral fins a com eliminar la corrupció. Vull saber que n’opina en Carretero de com solucionar la crisi econòmica des de la Generalitat, o com porten a Estrasburg reclamacions politiques. Els meus problemes no poden esperar a aconseguir l’independència, perquè la política no es una religió on tots els nostres problemes seran solucionats en una altra vida.
Torna n’Artur amb la tàctica pujolista de sempre d’escalfabraguetes: avui diu que el TC ha de plegar i que Catalunya ha de treure el geni i la mala llet, i demà (o ahir) afirma que no estem preparats per a un referèndum independentista. ¿Perquè collons hem de treure sempre el geni en clau espanyola? Perquè no fem com els judokes i aprofitem la força dels atacants per a aconseguir la Victoria definitiva?. Perquè aquesta tàctica de Rambo d’aguantar i aguantar cabronades indefinidament?. Recordo que de jove, les noies mes escalfabraguetes eren les que desprès et deixaven gelat. Com CiU.
Cada cop es mes clar que ERC s’ha convertit en el nou partit lerrouxista. No perquè en Carod sia fill de guarida incivil només, sinó que ja es va veient clar que tots els dirigents estan a sou del govern central, i això es nota en cada acció que fan, en cada votació en que participen, en cada cop que obren la boca. Quan van inaugurar la nova seu que entre edifici i equipaments costà varis mils de milions de peles ja es va veure per on aniria, però amb el pis de 1.000 milions del Carallot, ha quedat ben clar que aquí hi ha qui està en política només per la pasta, i no per poca. L’últim exemple votar a favor de la nova LOFCA.
Es vergonyós que els de la PSeCta afirmin que lluitaran per a “Recuperar la dignitat de Santa Coloma”. Quins pocavergonyes !. La dignitat no l’ha perdut la vila, mentiders, sinó que l’heu perduda ( si es que en algun moment n’heu tingut) vosaltres, colla de facinerosos.
Cada cop es mes clar que tot el merder d'en Millet estava dissenyat per tapar la garçonada. El que ha passat es que lo d’en Millet es molt mes gros del que creien, i amés ha deixat en ridícul les intervencions de Diputació, Generalitat i Ajuntament, per cert tots tres en mans de la mateixa secta política. I en Garzón comença a desplaçar el seu punt de mira cap al sud, cap al Baix Llobregat, i es que tota la xarxa condueix a Don Montillone. ( I ara que farà en Garçon?)
El tribunal constitucional, dia a dia, demostra la seva gran incompetència. Ara resulta que un dels jutges suposadament progressista nomenat a instancies del ZP s’arrenglera amb els suposadament jutges “conservadors” . A mi m’agradaria veure com algun conservador espanyol te per a Catalunya el mateix criteri “conservador” que te per a Navarra o el País Basc, conservar les antigues lleis, els antics drets econòmics, la antiga autonomia judicial. Curiosament quan parlen de Catalunya els conservadors espanyols son molt progressistes. Hitler va fer progressar molt l’economia alemanya. Es un bon exemple pels espanyols quan es senten “progressistes”.
I de mentres el TC juga al gat i la rata, emetent globus sonda per veure quan ens poden trobar amb els pixats al ventre, si per vacances quan estem a la platja, si per Nadal amb la panxa plena de canalons, cosa que en el fons només demostra que estan cagats. La resposta catalana, dient-li acte de sobirania o dient-li consultes populars estan també cada cop mes desinflades, gracies als partits intervencionistes que s’han infiltrat en totes les organitzacions populars.
I ja només ens queda saber si volem seguir mantenint als espanyols, que ja sabem fa anys que se la pelen a costa nostra. El que no sabíem es que també haguéssim de pagar per ensenyar-los a pelar-se-la.
Però seguim tenint l’escletxa legal de la disposició addicional Primera de la Constitució que afirma “La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals.”. Segons això podríem recuperar les nostres Constitucions i València els seus Furs.
I si no, seguim tenint la possibilitat d’anar al Tribunal d’Estrasburg a reclamar que el Decret de Nova Planta va ser derogat per Napoleó i els espanyols no es van enrecordar de tornar-lo a reactivar, i per a aquest camí no necessitem ni referèndums, ni eleccions, ni Parlaments, ni partits politics, només necessitem calers i els millors advocats en Dret Internacional que puguem aconseguir.
I tenint la raó, i la llei a favor nostre, aquí si valdria la pena treure el caràcter i el geni, no per aconseguir una petita victòria/derrota als punts, com sempre, sinó per a guanyar definitivament.
Tota la resta es foc d’encenalls, Devolució Constitucions Catalanes.!
No se si ho sabeu però els bancs tenen un sistema informàtic que també detecta els excessos de benefici. O sia, el programa a base de les ràtios de l’oficina de negoci i benefici crea una llista de les oficines amb mes benefici.
La cosa es que si una oficina dona moltes pèrdues, la inspecció (assumptes interns) del Banc ho detecta i ràpidament controla, però abans si donaven massa benefici tothom pensava quina sort comptar amb un director tant intel•ligent. Fins que va passar una cosa...
Quan el sr Boyer era director del Banc Exterior es va sorprendre del gran benefici que donava l’oficina d’Hospitalet, i envià uns inspectors per a aprendre del model de gestió del intel•ligent director. La inspecció dona com a resultat que l’oficina tenia un forat de mes de 1000 milions de peles perquè el director permetia descomptar pilotes de lletres entre un grup d’empreses que es creuaven facturació falsa (El director defensava el negoci bancari amb uns alts interessos, sense voler adonar-se que cada trimestre el forat era mes gran, pels mateixos interessos)
I jo em pregunto si seria tant difícil crear un programa similar a Hisenda ( la Agència Tributaria Catalana que no serveix per a res, de moment), i detectar que la capacitat d’estalvi d’alguna gent supera fins i tot el de les pròpies retribucions. Pot haver el cas de gent que posa comissions politiques a nom de gent sense cap salari ( així no m’enganxaran, pensen) Segur que amb aquest programa es trobarien tots els casos de corrupció política, segur.
Potser no ho fan, perquè el líder de la llista seria el cap d’estat, i així en ordre descendent seguint l’ordre protocol•lari fins arribar al pobre regidor d'un petit poble que denuncià que el contractista de la recollida d’escombreries li havia ofert una comissió, i mai cap fiscal amb pinta de gremlin remullat ha enviat la guarida incivil a registrar les oficines de l’empresa concessionària. Potser es que això de Koplovich sona a polac però no a català.
I els nostres partits per a combatre la corrupció, ara que la construcció està parada volen redactar un codi deontològic sobre les requalificacions i les comissions de la construcció. Quin cinisme.!. Em recorda l'època dels videos "pirates", quan en Porter era Director de Cinematografia, en que els membres de la junta de la "Federación Antipirateria del video" eren els majors copiadors de cintes pirates.
Ningú parla en canvi de les comissions sobre les escombraries, les compres de vehicles, les obres Ñ i les altres, les campanyes pseudoelectorals, i totes les altres contractacions: forestals, companyies d’aigües, col•locació d'amics a empreses semipúbliques. Ni les dietes per tenir 14 o 41 càrrecs, que es cobren tant si s’hi va a les reunions com si no.
El problema es que no s’adonen que això de la corrupció no es només els diners. El que la guarida urbana o els de BCNneta aparquin sobre la vorera mentres esmorzen també ho es, endollar gent també ho es, fer despeses innecessaries des de els viatges, els assesors o els informes, també, i que els funcionaris vagin al super en horari laboral també es una manera de robar-nos.
Tenim un dèficit fiscal de 18.000 milions €/any, un dèficit de la seguretat social de 3.000 milions €/any, un increment de nomines de la Generalitat des de que estan els tricornis de 3.500 milions €/any, i amés tenim tots els robatoris que fan els funcionaris de l’Estat, mes els que fan els nostres.
Com voleu que un país amb aquesta sagnia pugui aixecar el cap en una crisi econòmica tant bestia com aquesta?
Només hi ha una manera, que ser polític costi diners, que ningú pugui guanyar en política mes que en un càrrec equivalent en l’empresa privada, i les dietes, a preu de Mc Donalds. Que els vehicles públics des de els taxis fins els cotxes oficials siguin fabricats aquí, i que cap empresa o entitat publica pugui contractar a igual preu al proveïdor mes llunyà, des de els trens o tramvies per la Generalitat, fins els bolígrafs d’un Ajuntament a la papereria mes propera. I que en tota l’administració publica s’apliquin criteris de empresa privada, des de les necessitats de llocs de treball, horaris, retribucions, etc, fins al premi o càstig a la gestió.
No es la construcció ja el problema. Entre tots heu matat la gallina dels ous d’or. I ara no teniu ni gallina, ni ous, i les altres gallinetes estem ja molt cansades de TOTS vosaltres.
REAGRUPAMENT espavileu ja, no espereu al 2010. CONVERGÈNCIA : Feu propostes concretes de lleis: llei electoral, llei anti-corrupció, etc , sense esperar a discutir-les. Redactat i als diaris, sense manies.!
Deixeu ja d'especular amb les enquestes.
La cosa es que el T.C. es a punt d’emetre la seva sentencia, la quarta i definitiva. En Zapatero ha intentat canviar tots els membres del Tribunal però el Consell d’Estat li va desaconsellar l’operació.
Aleshores, amb una sentencia on el TC capa (molt menys que als altres tres esborranys, però continua capant) l’Estatut que ell es va comprometre a aprovar tal i com sortís del Parlament de Catalunya, en Zapatero va pensar una estratègia per a fer callar als partits catalans, si mes no al quatripartit que te coses que amagar, i la operació dissenyada no es un altre que ensenyar les seves vergonyes, amenaçant sense dir-ho de tirar de la manta.
L’operació te dues fases i dos braços executors. Per una part Hisenda, obligada a fer una inspecció al Palau de la Musica desprès d’una ordre directa de Moncloa, i per altra ressuscitar el cas Pretoria-BBVA però només amb el que pogués afectar a gent del sector no PSOE del PSC (Barcelonès nord), i de passada a CDC, i això es clar, fet en mans del fiscal polític Garzon.
Però l’operació se’ls ha anat de les mans perquè el sr Millet, en comptes d’al•legar alzeimer, que es el que fa la gent intel•ligent que te coses que amagar, es va posar a cantar la Traviata, emmerdant no només a altres “companys” del Palau, sinó també a tota la classe política catalana i a molts noms coneguts de Sarrià-Sant Gervasi.
I ara no saben que fer amb la patata, be amb el cabaç de patates calentes que tenen.
Per altra part, la detenció indigna de Prenafeta i Alavedra, gent a qui no tinc per sants de la meva devoció, es demostratiu que els nostres politics no tenen ni puta idea de redactar Estatuts. Que no tenim jutges a Catalunya?. Que no tenim policia a Catalunya? A quin país s’és vist que per cobrar comissions d’una compra venda, primer et puguin detenir, segona t’enviïn la policia des de 500 Km, i tercera el cas el porti l’Audiència Nacional?
Si en aquest país s’han de detenir tots els intermediaris, ja poden fotre a la Model a tots els administradors de finques, per començar.
No he vist a cap polític ni a cap jurista queixar-se de la desproporció. En Garzon no ha atacat a nou persones, en Garzon ha atacat els drets jurídics de tots els catalans, que amb les velles Constitucions, mai un tribunal exterior podia detenir, ni la policia entrar a la seva casa, dons com deien les Constitucions “el domicili d’un català es inviolable”.
I de mentres tots els medis informatius, i de retruc els blogers estan molt ocupats parlant de la corrupció política ( d’aquesta , però de la d’en Paz Dorado no en parlen i de que l’Ajuntament de Cornellà portà molts anys no aclarint les seves sospitoses comptes a la Generalitat, tampoc ) en Carod-Lerroux s’ha comprat ( amb llum i taquígrafs i escriptura pública registrada a nom seu) un piset a la Bonanova de només sis milions d’euros, amb diners procedents de presidència d’ERC, que era qui portava els números del famós bufet de Manresa que centralitzava totes les comissions d’urbanisme de tot Catalunya.
Li van treure el càrrec però es va quedar la caixa.
Però aquest no ha de patir, perquè ell si defensarà la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. I els partits catalans callaran sobre la sentencia, i sobre els diners traspassats, i sobre l’ incompliment de l’ inversió estatal a Catalunya perquè en ZP els tindrà a tots agafats pels collons.
Almenys això es el que ell creu
"mas madera":
http://benplantat.blogspot.com/2006/10/les-empreses-de-montilla.html
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/de_la_vega_demana_respecte_pel_temps_dels_jutges_del_tribunal_constitucional_74557.php
COMENTARI 28
http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/i-encara-una-mes-de-kinkis-i-ja-en-van.html
.
El govern espanyol fa el burro amb un tema mes: l’anul•lació del judici al President Companys.
16 d'octubre de 2004 de El Periódico :
El Govern central va anunciar ahir, en el 64è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'aprovació d'una llei que permetrà anul•lar les sentències franquistes, fins i tot el consell de guerra sumaríssim contra el president de la Generalitat. Després de la reunió del Consell de Ministres, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va avançar, primer a la Moncloa i més tard a la Generalitat, que una comissió treballarà des de dilluns en l'"elaboració urgent" del projecte.
Presidit per Fernández de la Vega, el Consell de Ministres va debatre un informe del titular de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, en què es detallen les dificultats jurídiques que comportarà la revisió del sumari de Companys i de moltes altres sentències del franquisme. La gran complicació està, segons la vicepresidenta, en la necessitat de "conciliar els valors constitucionals en joc". A saber: la "justícia i la seguretat jurídica", d'una banda, i la impossibilitat de tornar a sentenciar la "cosa jutjada", de l'altra.
5 ANYS MES TARD: 14 d'octubre de 2009 de El Periódico
De la Vega supedita l’anul•lació del judici de Companys al Suprem
Montilla elogia el text de reparació del Govern, pas previ per recórrer a la justícia. La vicepresidenta respecta la petició, però diu que ara és el torn del tribunal
De la Vega va recordar que amb l’«acte de justícia» de Mèxic, en què van participar el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, i el conseller d’Interior, Joan Saura, es compleix el «compromís» del Govern estatal. I va afegir un gest de complicitat a la Generalitat, després de reu¬nir-se amb l’actual president, José Montilla, al mostrar el seu «respecte» amb la decisió del tripartit d’insistir en la reclamació de nul•litat. De fet, la reparació és el requisit previ per arribar a aquest objectiu, tot i que la seva consumació no serà fàcil, tal com es va demostrar en la tramitació de la llei de la memòria històrica, de la qual va saltar en l’últim moment la possibilitat de revisar i anul•lar els consells de guerra franquistes, davant la pressió de la judicatura.
Com podeu veure la vicepresidenta del govern de ZapateroPinotxo segueix l’estil del seu cap.
I jo em pregunto, tot això a qui o a que serveix? Si Hitler hagués afusellat a Churchill, quans diners i honors haguessin tingut que donar els alemanys als anglesos?.
On son els diners per als descendents i per la Generalitat? On son les màximes medalles espanyoles per al President?
Si no hi ha indemnitzacions i honors, a qui serveix tota aquesta comèdia apart de per a netejar les seves consciencies?
O TOT ES TEIATRU?
Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.
Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment.
http://www.avui.cat/ 12 d'octubre del 2009
Joan Ridao: “Zapatero és un mentider compulsiu, però molt simpàtic”
Entrevista Salvador Sostes, AVUI, 12 d'Octubre 2009
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/joan_ridao_8220_zapatero_es_un_mentider_compulsiu_pero_molt_simpatic_8221_74448.php
ERC i PSOE s'han reunit per primera vegada per abordar el suport dels republicans als pressupostos generals de l'Estat espanyol. En la trobada d'aquest dimecres al matí Ridao ha traslladat a Salgado les tres condicions dels republicans per donar el sí definitiu: la concreció del model de gestió de l'Aeroport del Prat, les inversions que han d'acompanyar el traspàs de Rodalies i l'impuls de l'eix ferroviari mediterrani. Entre les principals prioritats no hi figura l'aprovació del decret llei que ha de permetre que TV3 es pugui veure al País Valencià, que el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, havia situat entre les condicions. Fonts d'ERC apunten que s'ha tractat d'una mera presa de contacte i que encara s'està lluny de concretar cap suport.
Directe.cat 16.09.2009
El prestigiós cirurgià, Moisès Broggi, a qui l'any passat fou concedida la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya, s'ha associat avui a Reagrupament.
Broggi ha afirmat que "Reagrupament es l'única via eficaç d'arribar a la independència" i que cal que tots els independentistes s'apleguin en una candidatura unitària.
No estic d’acord amb en Carretero de que ser president del Barça es mes important que ser President de la Generalitat, el que si es cert es que, avui en dia, fa mes per Catalunya l’actual president del Barça que l’actual president de la Generalitat de dalt.
No em desagrada en Laporta, nomes em desagraden alguns detalls seus apart del poc sentit d’equip que te. Per a mi estaria molt be que Laporta s’incorporés a R-cat, paro de la mateixa manera que ho ha fet el Dr. Broggi, a la base, sense demanar res a canvi.
No només en Laporta, sinó tots aquets intel•lectuals, psicopolitics, i altres especies tertulianes o articulianes, també. Tots aquells que tant criticaven a en Pujol per la seva fluixera i que ara porten sis anys callats, tots aquets. Tots els desencisats que van votar ERC per forçar l’eix nacional de CDC, i desprès van veure com ERC feia dos presidents del PSOE, també.
Tots a R-cat, paro tots igual, a la cua, com tu i com jo, i com el Dr. Broggi.
Cap de setmana entretingut amb el congrés de Rcat. El seguiment per internet, genial. Tot el disseny i la comunicació perfecte, com ja vaig poder comprovar al míting del 11-S.
Ara ja podem afirmar que existeixen dues maneres de veure la política del país:
La de sempre, dels imbècils del PSUC disfressats de capità enciam, la dels “julais” del PSOE amb un pseudocatalanisme del S XIX, la dels que fan servir banderes estelades per a fer bonic a les seves joventuts però que naveguen sempre amb l’ambigüitat, i la dels perduts com un pingüí en un desert, que es preocupen per si el TC espanyol pot modificar els estatuts d’altris. I tots ells amb fortes herències del franquisme: el nepotisme, l’opacitat, i la corrupció.
I una de nova, que funciona amb l’estil d’en Pep Guardiola, en equip, sense renuncies, verticalment, i de cara a barraca sense perdre el temps en tonteries: R cat.
Surten enquestes que afirmen que Rcat traurà 15 diputats, i els d’ERC baixaran a 9. Enquestes interessades naturalment, perquè a Rcat procedents d’ERC només hi ha un 30% de militants. Fins aquí el camí era senzill, no només pel propi encert sinó per lo fàcil que ho havien posat els primers adversaris calabresos, però no s’ha d’enganyar la gent de Rcat, a partir d’aquí comença la pujada, perquè ara s’ha de prendre vots als de Convergència Indeferent, i als de la Psalanje.
A CiU serà senzill, gracies a que dormen la seva hibernació i només desperten de quan en quan per fer un mos i llegir les seves pròpies enquestes, i perquè , a mes, veuen a Rcat com una eina per restar vots a ERC i impedir el tripartit.
Als de la nova Psalange serà mes difícil dons tenen un electorat mes clientelista, als que s’ha de convèncer ja no per arguments patriòtics, sinó amb arguments d’interès personal ( benefici social de l’independència).
Només voldria pensar que els representants elegits son realment representants del territori, o potser caldrà molt aviat corregir-ho, o crear un Consell Nacional que realment, no només representi el territori, sinó la implantació real en cada territori.
Per altra part penso que hi ha gent que està confosa amb R-cat, i que quan en Carretero parla de crear una gran candidatura transversal, en comptes de referir-se a altres partits mes grans, es refereix a plataformistes o a partidets de 10 persones. I aquets “es reserven” per al gran moment en que pactaran amb Rcat. Com molt be s’ha dit des de Rcat, qui vulgui entrar que faci cua, i tots aquets intel•lectualets o plataformistes, que es posin a la cua com tu i com jo, o que es retirin, i tanquin la paradeta.
No fer-ho així es deixar la porta del darrere oberta a gent molt poc desitjable.
Però a mi no ha estat l’assemblea el que mes m’ha convençut, ja sabeu que cadascú tenim uns inputs personals, de vegades fins i tots secrets per a un mateix, que ens fan prendre decisions. I jo en comptes d’anar a l’Assemblea em vaig quedar a casa i vaig posar als meus fills un DVD anomenat “El coronel Macià”. Al acabar em vaig adonar de com s’assembla en Carretero a l’avi, no només físicament, sinó, i això es l’important, per la singular manera d’entendre la política, directa, arrelada i propera al ciutadà, sense esquerdes.
No se si el primer cop que Carretero es presenti com cap de llista el resultat serà com el 14 d’abril o com serà. El que si veig es que amb el “sistema de joc” d’en Carretero, trigarem mes o menys, però acabarem fent el cim, o el triplet.
Només un prec, que per anar mes depresa en arribar, no ens deixem part de l’equip a mitja pujada. A Rcat han d’haver representants no tant sols de la “comunitat autònoma espanyola de Catalunya”, sinó de tots els territoris de la Nació Catalana, perquè es d’això del que estem parlant, oi senyors?.
