GRÀCIES LAPORTA

En primer lloc vull demanar perdó a Jan Laporta per haver dubtat d’ell. Quan ell era “moralment reagrupat” jo no ho entenia i vaig cometre l’humà error de criticar la seva indolencia. Ell sabia mes que jo. Ell sabia que l’empresa auditora del Barça li estava dient i repetint que una colla de milions del soci gastats en farres no es podien aplicar al balanç del Barça i que tot això acabaria malament.


Un important càrrec del CCN em va deixar estorat en un e-mail de resposta a un post meu al bloc on jo clarament desqualificava el nou artefacte creat per en Laporta, dient-me que tot era “un pla secret entre Laporta i Carretero per a guanyar les eleccions”. Jo, pobre de mi, sense tanta clarividència no veia per enlloc aquest pla secret. Bé, si, vaig dubtar una mica, ja que l’agencia de publicitat de Laporta-Rcat, aquells andorrans que havien fet de becaris en un poblet petit de la campanya electoral de Obama ja ens havien obsequiat amb les seves creacions de publicitat negativa.


L’artefacte posat en marxa per en Laporta just desprès de la magnifica exhibició de força popular del 10 de juny de Reagrupament, va ser bastit per dos personatges molt especials: el futher de les Consultes, un dels majors maleducats politics que es coneix, i el nen dels llistats d’emails, un paio que hauria d’estar processat diàriament per l’ús que fa de tota adreça e-mail que arriba a les seves mans. Aquets aprenents de Goebbels i Goering, ràpidament van ser recolzats per gentussa del mes variat pelatge, el professor d’Universitat que no volia anar a llocs principals a la nostra llista i que te la santa barra de ser proclamat candidat nº 4 nostre un dia 10, per el dia 12 anar corre’ns a menjar-li el membre al Jan per anar primer de llista. La editora que va tancar una revista catalanista per a ser nomenada funcionaria d’en Pujol, i així podria segur explicant-vos la vida i miracles de tots aquets elements de la foto del Tinell (tinc un bon amic que es una base de dades brutal dels personatges suposadament independentistes d’aquets 35 anys de suposada democràcia) fins arribar al extraordinari demagog del Baix, un personatge pervers a qui en el primer post desprès d’entrar a Rcat vaig batejar com a “stalinista naïf” per les maniobres que li vaig veure fer en un sol matí.


Gràcies Laporta per no haver entrat ni liderat REAGRUPAMENT. Moltes gràcies per recollir tota la merda sectària de l'independentisme. Gràcies Laporta per acollir a tots aquets sonats unineuronals que pul·lulen per internet escrivint bestieses. Gràcies Laporta per netejar l'independentisme de tota la rèmora que ha estat 35 anys vivint del “momio” i la subvenció. Gràcies. Ara ja pots enfonsar el vaixell que totes les rates son dintre.


Aquesta es l’opció mes honesta i patriòtica que tens. Qualsevol altra es fer bons al Sandrusko i a aquestes rates de claveguera que t’embolcallen en aquest artefacte virtual, anomenat per mi, fa temps, Societat Catalana d’Impostors.

THE STONE OF SISIPHUS - LA PEDRA DE SISÍF

A partir de la sortida al mercat musical del darrer però no últim (gravat fa temps ) disc de Chicago, The Stone of Sisiphus, vaig cercar a la Wikipèdia qui era el protagonista d’aquesta llegenda.
Segons els autors grecs Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per una vessant costeruda, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi (L'Odissea, xi. 593, Homer)

Ràpidament em va venir al cap l’experiència d’en Joan Carretero i Reagrupament. Cada cop que sembla que Rcat està arribant, surt un contratemps que fa que la pedra (el nombre d’afiliats) torni a rodar avall, i tornem a començar.

Quan al gener tot semblava anar sobre rodes, vàrem tenir la setmana tràgica, on quatre senyors van ser foragitats de la directiva. Amb el temps tots hem vist que la mesura no era només necessària, sinó urgent, ara que amb els seus escrits i les seves paraules i actituds els coneixem millor.

Un cop superada la febre, arribem a la mani del 10-juny, i gràcies a la habilitat de bons companys i amics meus, la pancarta groga no es va moure, i Rcat no va permetre el pas de les forces regionalistes. Ai carai, no dura gaire la sort a la casa del pobre, i a la següent setmana, el “moralment reagrupat” se’ns convertí en “immoralment desagrupat”.

Han passat ja quatre mesos, i aquell senyor, recolzat per un grup de faccinerosos i alguna gent de bona fe, ha muntat un “artefacte” que no para de fer-les i dir-les de l’alçada d’un campanar.

Be, i va arribar l’onze de setembre, i la pedra va tornar a pujar, amb els actes organitzats per Rcat. Aquells dos dies fan configurar Reagrupament com la força mes potent als carrers. Gent que no era associada s’apropava on érem per a recolzar-nos, de manera que des de la sortida de la seu de Passeig de Gracia fins al final de la manifestació triplicàvem el nombre, mentres altres, be, ja ho sabeu, no es precís recordar-ho que feien “els altres”.

Quina serà la propera caiguda de pedra? Quantes caigudes de pedra tindrem d’aquí al dia de les eleccions?

Doncs mireu, la propera serà que alguns senyors del CCN, o sigui aquella organització que havien de recolzar econòmicament a les forces independentistes que es comprometessin a proclamar l’independència, ara es creuen que ja son diputats, i acabaran per fer petar l’organització. Aquest serà el gran èxit d’en Laporta i dels seus “hare khrisnas”, seguidors encegats i abduïts, en poc mes de sis mesos hauran aconseguit dividir un munt d’organitzacions independentistes.

Potser la nostra pedra tornarà a caure, però sabeu que? A en Joan Carretero, i als reagrupats ens sobren “bessons” per a fer-la tornar a pujar. La nostra victòria no es tenir mes o menys diputats, sinó aconseguir els nostres objectius.
I sabeu que més?, cada cop mes gent assumeix que l’independència s’ha de proclamar al Parlament, cada cop hi ha mes gent que creu que es necessària una regeneració democràtica profunda, i cada cop hi ha mes gent que creu que el millorar el futur dels treballadors catalans i les empreses catalanes passa forçosament per aconseguir l’independència.
Nosaltres ens passarem uns quants anys pujant la pedra, però al final ho aconseguirem. I no falta tant.! A pencar, a veure fins a on aconseguim pujar la pedra el 28 de novembre.

EL FERRARI I LES ENQUESTES

Joan Carretero:
”Som un tractor que va llaurant
mentre altres han llogat un Ferrari vermell”

  
De mentres:
Lopez Tena ensenya a Uriel Bertran com es fan les enquestes :

MENTIDERS COMPULSIUS

Alícia Sánchez-Camacho: “El PP no és l'enemic de Catalunya”
La filla del guàrdia civil de Blanes que robava cada dia el millor peix als pescadors (legalment, es clar), te necessitat de desmentir l’evidencia.
    
Saura: els aldarulls van començar desprès de fer fora els okupes del Banesto.
El tancament de el Corte Inglés de Francesc Macià, davant la mirada dels Mossos de Quadra va ser molt abans, però es clar, son “compañeros”.

El merder a Sepulveda/Casanovas va ser a les 13:30h i el Banesto es va desokupar a les 15:30h.
   
Els bisbes diuen que la visita del Papa serà «un negoci per a tothom»
Si, naturalment, a Valencia va costar una fortuna, a Londres una altra, i ara aquí serà un negoci………espiritual.
  
Joan Laporta : -"Ara ja no ens ho diuen. La gent ha entès que hi ha diverses propostes dins l'independentisme i ja ha passat el moment en què podíem haver fet unes llistes conjuntes. Les nostres primàries ens han donat molta força i ara hi ha una coalició que ha esdevingut un partit polític amb elecció directa per part de les bases".
Endevinalla: quantes mentides te la frase?
   

EN XARLIE I ELS ANGELS JUBILEN LAPORTA

Laporta va dir el dia 14-09: “Depèn com vagin les dinàmiques de campanya de les opcions independentistes que es presenten a les eleccions del 28 de novembre, s’haurà de valorar una retirada cedint les opcions electorals a qui tingui millors perspectives.”

Doncs be, segons l’enquesta de “el Pais”, Rcat treu mes vots a la “provincia de Barcelona” que SCI,sl.

Esperem que Laporta sigui responsable amb les seves paraules. Ja se que aquest detall de l'enquesta dona per molt més, però no vull fer mes sang.
 



LA CUINA SOCIATA FOMENTA L'IDEA DE LA UNIÓ ENTRE REAGRUPAMENT I SCI,SL.

CiU: 61 escons; PSC: 28 escons; PP: 17 escons; ERC: 12 escons; ICV-IU: 9 escons; C's: 4 escons; Reagrupament: 2 escons; Solidaritat Catalana: 2 escons; suma 135

http://www.elpais.com/articulo/espana/CiU/aprovecha/desplome/tripartito/elpepuesp/20100926elpepinac_9/Tes

Cosa que evidentment serà aprofitada per alguns il•luminats propis i aliens per a predicar "unitat", i tots sabem el que la unitat amb la gent de Laporta vol dir.

L'objectiu es difuminar RCAT, no pel seu missatge independentista, sinó per la lluita contra la corrupció política generalitzada. RCAT es l'enemic. Laporta i els seus sicaris (tots funcionaris o professionals de la política) es l'eina. Primer volen difuminar RCAT, i desprès pensen que ja es carregaran a Laporta.

Tot depèn de la fortalesa de caràcter dels nostres.

A mi em foten gracia tots aquets que prediquen l'unitat perquè diuen que posem en perill el 3%, si només som un 3% d'independentistes, ja podeu plegar de fer el burro.

No crec que l'objectiu prioritari sigui que RCAT entri al Parlament. Es preferible tenir 3 diputats nostres a 10 associats a una colla de mentiders. Ens hem de mantenir forts en les nostres conviccions, enfortir el projecte, i influir tant com puguem en la societat. Si al final la societat absorbeix els nostres ideals, aquesta es la victòria.

S’està argumentant que en Laporta es mes conegut que en Carretero, com si això fos un avantatge. Conèixer algú que es baixa els pantalons a l’aeroport davant la provocació d’un “numero” de la guàrdia incivil, o que marxa aïrat de la manifestació del 11-S al comprovar que només te uns 200 seguidors, serveix per a no votar-lo.

Al contrari del que diuen alguns oracles, la gent a l’hora de votar, valora la trajectòria, i la fortalesa del lideratge. A la gent no li preocupa com cada formació designa els seus candidats, o com funciona internament. La gent valora que pot fer per ella cada candidatura, i aquí es on la diferència es mes clara. Tothom sabem que la formació de la SL no pensa canviar el sistema de corrupció i professionalisme de la política catalana. I tothom sap, almenys dins del mon del votant independentista, de la capacitat de treball i honradesa de la gent de Rcat.

I per altra part, la gent del “rotllo” ja es molt conscient de la quantitat de mentides que son capaços de generar aquesta gent. La fi jutifica els mitjans? Per mi, no.

Dit d’una altra manera, i tal i com ja li vaig dir al president Barrera al juny, Laporta resta. Laporta ens pot aportar uns vots espuris, de gent que mai votaria independència, però aquets mateixos, desprès, ens votaran en contra en un referèndum. Per tant, els vots d’en Laporta, només beneficien a Laporta, no al país.




O SEA, LA COSA DE LA DIADA

Hola Titin



Que afortunat que ets de encara poder estar de vacas a Ibiza, tú. Jo avui he tingut un dia fatal. Això de ser indepe es molt dur, ara t’axpliku.

Pos mira que al Jan se li ha ocorregut aquest matí fer una assemblea, i ens ha dit que si els de les galetes de Aguilar de Cuetara podien fer un consejo de administració dintre d’un Mercedes, pos que nosaltres els de la Soli també podíem fer-la al seu Audi que te un aire cundicionat de muerte.

I com havíem dit a tots els adhesius, ( o es adherits?) que el 11 fariem la assemblea aquesta pos l’hem fet. Estàvem el Uri, la nAnna, el Tenas, un noi nou que es diu Valero que es el cap de campanya, el Jan i jo.

En un plis plas hem fet un “quadro de honor” de l’organització. A mi no m’han posat al quadro perquè com sóc la secretaria de tots m’ha dit el Valdero que per posar-me hauria de fer moltes ratlles. De boli eh, al quadro, que t’enteres. Aquí te’l poso, per que vegis la cosa com s’ha decidit.

Bueno, de fet tot això de la Diada ja va començar anit que vaig anar amb el Jan a un lloc que li diuen el Fossar de les Moreres, no se perquè , no he vist ni mores, ni moreres, ni fossar amb cocodrils, ni res, però li diuen així. El Jan s’ha passat tota l’estona signant autògrafs a nens i al final va cantar una cançó molt rara de fotre cops amb una falç. O sea, un rotllo. Ni txupitos al Borne, ni res.

O sea ,aquest matí, desprès de la assemblea que t’he explicat hem anat tots els que estàvem al Audi del Jan a una mani molt rara. La fan davant de Magistratura, a aquell edifici tant lleig que has d’anar cada cop que plegues d’una feina, on hi ha la estàtua d’un senyor que era el alcalde fa 300 anys, i que el van ferir i es va amagar a casa del sogre, com va fer el meu avi quan la guerra civil.

Pues això que van tots allí i li posen flors, però el Jan estava molt cabrejat perquè primer el Putxi no ens ha deixat anar abans que ell i la seva colla, i li ha dit al Jan que ell pagava la festa i entrava primer. I desprès el Montiputin ha posat unes tanques i la gent quedava l’hòstia de lluny, i resulta que han confós al Jan amb nosequi i alguna gent ha començat a dir “president” “president”. Ja em diràs, la gent no s’entera que ja no es president o que?.

O sea, doncs resulta que la gent li deia “president” al Josep Guardiola. En fi, que no saben que a un entrenador se li diu “mister” i no “president”.

Ens hem passat per l’auto McDonalds i desprès del bocata a una altra mani per la tarda.

Hi havia molta gent, de tots els partits, a la plaça Urquinaona, i de allí un altre cop a passar per l’home aquell que era alcalde. En Jan, a la mitja hora, s’ha obert en forma de paraigües. Els mal pensats han dit que anava a veure el Barça, però no, s’ha anat a estudiar un llibre de marketing polític que portava d’un tal David Koresh, un geni en organitzar tinglados com el nostre, que va tenir molt d’èxit a Wako (Texes) . Els altres hem hagut de fer la passejada prevista, un rotllo nen.

Doncs res carinyu, que tot el dia de mani, i tinc els peus fets caldo amb les botes de muntar tot el dia passant calor. Si ho se vaig en bikini i hagués pres el sol, però segur que la nAnna no m’hagués deixat, i m’hagués dit que les nenes de la Obra hem d’anar ben vestides.

No se si preguntar-li al Jan si les hores d’avui son normals o festives. L’altre dia em va dir que el 29 de novembre ja seriem els amos. No se si ens vol regalar l’empresa als curritos o si fins el 29 no cobrarem. Buenu, pos res mes, dos besazos i a veure si tornes aviat, cari. Me’n vaig a la pisci a Llavaneres, i a veure si sopo alguna cosa decent, que des de que treballo amb aquesta gent, tot el dia vaig de bocatas. O sea, de pena.

Leti.