F.C. REAGRUPALONA

Fa mesos que molts comparen les situacions del barça de Guardiola amb el Reagrupament d’en Carretero. Bàsicament la comparança neix de la constatació que si ens ho proposem, si ho treballem, els objectius son assolibles. Fins aquí tot l’optimisme, no es precís estendre’m, ja m’heu entès. Bàsicament els dos projectes neixen de casualitats, tenen un mateix tarannà, i tenen una òptica de futur clarament guanyadora per confiança immensa en les pròpies forces. Una confiança que s’ha convertit en cega.
 Reagrupament ja ens ha donat varis avisos de que no va be, el Barça anit ens en va donar un molt clar per a fer-lo visible a tothom, però fa temps que les comparances segueixen papers paral·lels, malgrat Rcat porta molts mesos entrenant però encara no ha jugat cap partit electoral. Anem a veure quines ensenyances podem extreure del Barça i extrapolar-les a Rcat.


Qualsevol altre projecte esportiu d’un gran equip europeu normalment dura quatre o cinc anys, el Milan de Capello, l’Ajax d’en Michells, etc. En canvi les durades de les èpoques barcelonistes son sempre mes curtes.


En Guardiola va prescindir de Eto’o, un jugador tant compromès amb el Barça que anit, amb la samarreta interista, quasi cantava l’himne del barça al escoltar-lo. De la mateixa manera Francesc Abad va ser apartat del grup per manca de “feeling” i , potser també com Eto’o, per tenir la boca massa grossa. Quans gols va fer marcar Abad a Reagrupament? Segurament tants com Eto’o.



El mateix però amb un tarannà diferent val per a Valdero-Henry. Segueix amb l’equip però no el deixen jugar, i anit era molt necessari, com ho es possiblement en Valdero al camp del Baix Llobregat, molt abandonat pel nostre entrenador.



El Barça te una filosofia del futbol, Rcat te una filosofia política, però el propi Barça traeix la seva filosofia confiant en una figura la resolució dels partits, de la mateixa manera que Rcat ara confia en la figura d’en Laporta, idea absolutament oposada als seus postulats interns. Tant Messi com Laporta no respecten les filosofies, un quedant-se amb la pilota només per a ell, i l’altre no acatant cap disciplina del grup. Messi no diu ni bon dia en català, i Laporta no sap trenar un discurs de cinc minuts sinó es a base de recorre a tòpics, i difícilment resistirà un debat amb altres candidats amb molta mes experiència i amb discurs amb temàtica mes variada.

Els dos grups, Barça i Rcat, perden el temps en temes molt bonics però que no porten enlloc, el Barça amb la Copa Catalunya i Rcat amb les consultes populars. El Barça amb la Copa Catalunya te el problema que si la guanya ja es dona per suposat que la ha de guanyar, i si la perd manifesta poc interès. De la mateixa manera Rcat a les consultes populars si hi esmerça esforços serveix per a donar publicitat a la competència, i si no ho fes seria mal vista, però que algú m’expliqui quantes altes d’associats hem tingut desprès del 30-A o del 13-D. Lo de les consultes, en algunes poblacions encara es mes bèstia, dons s’han editat fins i tot uns cartells amb un cost econòmic amb un “SI” grandiós, s’han tingut amagats fins el 13-D, i hem estat tant babaus de preguntar als altres partits si els podíem penjar el dia abans.


I de lo d’ahir hem de treure l’ensenyança que no hi ha prou amb el convenciment cec de la victòria per assolir-la, que el contrari també juga, i que el pitjor enemic es precisament ignorar això. Jo prefereixo un entrenador com en Mourinho i un vestuari on tothom parli català, perquè no m’importa perdre contra l’Inter, el que em toca els bessons es perdre per exemple a Atenes contra el Milan, i que a l’any següent al Milan el golegi el Celta,sense fer tanta comèdia com hem fet tots l’ultima setmana.


La gran diferencia entre el Barça i Rcat es el seu staff tècnic. Ambdós son formats per bona gent, però la dedicació i la professionalitat de la del Barça es a anys llum de la de Rcat. Perquè no es suficient amb tenir bona gent, sinó que es precís també que sigui gent bona en el que fa.


I aquesta diferencia que fa que el Barça tingui en la pedrera els seus millors fitxatges, en Rcat, la pedrera, la política municipal, es vista com quelcom superflu. Per aquest camí segurament Rcat serà el mes poderós partit del Pirineu, tots els pastors d’ovelles del Pirineu ens votaran, però sense política municipal ni comarcal, i sobretot sense política del dia a dia, difícilment podrem atreure mes associats al “territori comanxe”. Mireu els resultats de les consultes populars a Lleida, Reus i el Baix Llobregat, i penseu-hi, perquè només parlant d’independència, nomes convencerem als ja convençuts.

La politica de comunicació de R-cat es inexistent, perquè si tu no tens opinió sobre els temes que dia a dia apareixen als medis informatius, a sobre no et queixis que no surts si no tens res de nou a dir.El web de Rcat sembla un recull de premsa del que diuen els demès, un e-noticies amb els colors de rcat i poca cosa mes. A la gent li preocupen moltes mes coses, i venent només d’independència com a elixir alquímic de tot els problemes no anem enlloc, a menys que algú em garanteixi que Rcat traurà 65 diputats..




I si al Barça anit li va anar com li va anar, ja podem anar espavilant a Rcat, perquè això no ho arranja ni en Messi.