CiU: 61 escons; PSC: 28 escons; PP: 17 escons; ERC: 12 escons; ICV-IU: 9 escons; C's: 4 escons; Reagrupament: 2 escons; Solidaritat Catalana: 2 escons; suma 135
http://www.elpais.com/articulo/espana/CiU/aprovecha/desplome/tripartito/elpepuesp/20100926elpepinac_9/TesCosa que evidentment serà aprofitada per alguns il•luminats propis i aliens per a predicar "unitat", i tots sabem el que la unitat amb la gent de Laporta vol dir.
L'objectiu es difuminar RCAT, no pel seu missatge independentista, sinó per la lluita contra la corrupció política generalitzada. RCAT es l'enemic. Laporta i els seus sicaris (tots funcionaris o professionals de la política) es l'eina. Primer volen difuminar RCAT, i desprès pensen que ja es carregaran a Laporta.
Tot depèn de la fortalesa de caràcter dels nostres.
A mi em foten gracia tots aquets que prediquen l'unitat perquè diuen que posem en perill el 3%, si només som un 3% d'independentistes, ja podeu plegar de fer el burro.
No crec que l'objectiu prioritari sigui que RCAT entri al Parlament. Es preferible tenir 3 diputats nostres a 10 associats a una colla de mentiders. Ens hem de mantenir forts en les nostres conviccions, enfortir el projecte, i influir tant com puguem en la societat. Si al final la societat absorbeix els nostres ideals, aquesta es la victòria.
S’està argumentant que en Laporta es mes conegut que en Carretero, com si això fos un avantatge. Conèixer algú que es baixa els pantalons a l’aeroport davant la provocació d’un “numero” de la guàrdia incivil, o que marxa aïrat de la manifestació del 11-S al comprovar que només te uns 200 seguidors, serveix per a no votar-lo.
Al contrari del que diuen alguns oracles, la gent a l’hora de votar, valora la trajectòria, i la fortalesa del lideratge. A la gent no li preocupa com cada formació designa els seus candidats, o com funciona internament. La gent valora que pot fer per ella cada candidatura, i aquí es on la diferència es mes clara. Tothom sabem que la formació de la SL no pensa canviar el sistema de corrupció i professionalisme de la política catalana. I tothom sap, almenys dins del mon del votant independentista, de la capacitat de treball i honradesa de la gent de Rcat.
I per altra part, la gent del “rotllo” ja es molt conscient de la quantitat de mentides que son capaços de generar aquesta gent. La fi jutifica els mitjans? Per mi, no.
Dit d’una altra manera, i tal i com ja li vaig dir al president Barrera al juny, Laporta resta. Laporta ens pot aportar uns vots espuris, de gent que mai votaria independència, però aquets mateixos, desprès, ens votaran en contra en un referèndum. Per tant, els vots d’en Laporta, només beneficien a Laporta, no al país.
3 comentaris:
Com deia el meu avi, i gairebé sempre l'encertava... el temps posa les coses i les persones al seu lloc.
Estic totalment d'acord, 100% amb TOT el que dius. Seguirem treballant, som de REAGRUPAMENT.
Jo penso que la primera batalla, i potser la més important, ja l'hem guanyada. Ara ja no hi ha cap independentista de veritat que no vegi que el camí és la declaració unilateral d'independència. Si a les eleccions ens fotem una castanya, en part serà igual, perquè la idea ja està sembrada.
També m'agradaria dir que si aconseguim que en Bertran no torni al parlament ja haurem aconseguit alguna cosa en favor de la regeneració democràtica. Menys del que volíem, però alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada