UNA EXPERIÈNCIA LABORAL I LA GENT NORMAL

Fa molts anys, a l’empresa d’arts gràfiques on jo treballava varem, aprofitant l’estudi de disseny que teníem, crear una Agencia de Publicitat amb tot el necessari per a funcionar com a tal.

Una campanya que recordo va ser el de una nova tònica. La tònica era prou bona, millor que la Finley que era amarga a matar, i menys dolça que la Sweeppes. Ho vàrem dissenyar tot , des de l’etiqueta fins la campanya de publicitat de TV. La marca era Play-Boy, i l’empresa fabricant tenia tots els permisos per a utilitzar la silueta del conillet. Com podeu veure era un producte destinat a l’èxit.

Doncs no, va ser un fracàs estrepitós!. La campanya de publicitat era genial, les ampolles, perfectes, l’etiqueta encisadora, però vàrem passar la publicitat per TV molt abans de que hi hagués producte a les botigues, i quan la gent hi va anar a demanar-la, no hi havia producte, i quan ja hi havia producte, no hi havien calers per a més publicitat. L’agencia no va cobrar, i la varen tenir que tancar.

Com podeu veure la meva visió publicitària i empresarial de les coses te molta utilitat. Un producte no es suficient amb que sigui bo, s’ha de vendre, s’ha de saber vendre, i sobretot ha d’haver una bona organització.

Un mal producte anunciat amb fotocopies però amb una bona organització es pot arribar a vendre be si comunica el seu missatge, sobretot si simplifica molt be el seu missatge, si els seus fulletons tenen poca lletra, clara, i ben redactada, si demostren ser capaços del que prometen.

Quant el producte del que estem parlant es polític, i “l’empresa” es un grup humà, es digui partit, coalició o associació, a la comunicació i a l’organització s’ha d’afegir la disciplina. Un cop tens aquets tres factors, has de crear “credibilitat”.

Aleshores, per a un objectiu quasi impossible, qui us donaria mes credibilitat ? Un grup de “gent normal” o un grup de gent sense escrúpols i disposats a tot per a aconseguir el seu objectiu?.

La gent normal no fa confiança a altra gent normal per a solucionar els problemes. Les persones “normals” no volen ser “normals”, per això els líders son necessaris en qualsevol activitat política, religiosa o empresarial.

L’home en qualsevol època de la seva evolució, incloent l’actual, va necessitar i necessita gent fora de lo normal per a que els guiïn i governin. Gent amb la que pugui identificar-se, no per ser “normal” sinó per seu bon fer, dir, i pensar per a enaltir-lo a ell i poder pensar que pot deixar de ser una persona “normal”. Així doncs un moviment que s’autodesigni com a “normal” està excloent a la majoria de la població. Des de el punt de vista de la comunicació de masses una cosa es “actuar com a normal” i un altra molt diferent es insistir en “ser normal”. Conclusió : La gent “normal” segueix als guanyadors o als que percep com a tals, no a gent “normal”.

I si a la gent normal la dotem d’una publicitat de bricolatge, sempre perdran contra uns mentiders amb fotocopies que saben vendre millor el seu producte copiat.

I la veritat es que he conegut durant la campanya a molta gent excepcional, però que no s’ho volen reconèixer, i aquesta modèstia es el que ens ha destrossat. Dissabte toca aconseguir mes organització, mes lideratge i mes comunicació. Aixecar-nos, i reprendre la marxa. No som gent normal, i els 40.000 patriotes que ens han fet confiança es mereixen que reparem el tractor i continuem llaurant.