Es molt interessant constatar com els governs manipulen informativament fent servir autentiques tonteries, i a continuació tots els comentaristes, tertulians i altres especies de variat pelatge agafen la carnassa. Hi ha informacions que de tant patètiques son fins i tot divertides, i em sorprèn que tant les ràdios com la TV perdin tot el matí parlant d’aquestes. A això s’ha d’afegir una casta periodística de copy & paste, que no es preocupa ni d’entendre les informacions que transmeten.
Les dues mes divertides de la setmana han estat, per una part la oferta del nou comercial de una cadena de canvi de pneumàtics, que diu que ja podeu anar a canviar-los, i que la factura ja li enviaran a l’Artur Mas. La segona, la de Funcas, o sigui les Caixes, dient que hi ha 4.000.000 de persones vivint de l’economia submergida. Tots aquí patint per l’elevat atur, i aquets “intel·ligents” amb una enquesta de pa sucat amb oli, han aconseguit col·locar a tots els aturats a feines negres.! Com veieu aquí tot es soluciona ràpidament, o amb una subvenció o amb una enquesta.
El pallasso que governa Espanya es especialista en això de les ofertes, ja ens ha col·locat ordinadors a les escoles, pagant jo la meitat i l’altra meitat el govern català, desprès subvencionant una llei de dependència a la que tampoc arriben els diners, fa pocs dies rebaixant el preu de les rodalies traspassades.
Menys mal que quan ofereix al Barça ser l’imatge exterior d’Espanya també ho fa per la cara, i en canvi, culer que es ell, ja entén que quan ho proposa als patriotes del Real Madrid ha de ser pagant 3,3 M€.
Penso que Rowan Atkinson, desprès de l’Escurçó Negre, i de Mr Bean, aquest paper de president del govern espanyol, l’ha brodat.!
Es parla sovint que patim un dèficit fiscal de 22.000 M€ anyals i d’un altre de la Seguretat Social d’uns 3.000 M€/any, però aquest no es el benefici de ser independents sinó el dèficit fiscal de ser una comunitat autònoma espanyola.
Aquest no seria el benefici de ser independents, perquè ben comptat seria molt mes alt, doncs totes les empreses que abans eren públiques i representaven el 40 per cent del PIB espanyol i ara són privades, tenen la seva seu fiscal a Madrid, i per tant l'IVA de les seves factures a Catalunya i l'IRPF dels seus treballadors catalans no arriben a la cistella de la Generalitat. Sumem a tot això l'IVA i l'IRPF de totes les empreses amb seu forana i que amb una Catalunya independent tindrien, per força, un NIF català, des de El Corte Inglés fins a les empreses que recullen les escombraries pels ajuntaments, i n’obtindreu una xifra d’escàndol.
El Professor Niño Becerra fa mesos que en les entrevistes es pregunta el perquè el govern català no parla del dèficit fiscal. Ell no ho diu, però la resposta es que quan s’esmenten aquestes xifres s’oblida que son antigues perquè no tenim encara les dades dels darrers anys. I com els últims anys s’han augmentat les prestacions del PER, i alhora, s’han reduït les inversions en obra publica a Catalunya la conclusió rapida es que aquest dèficit fiscal esmentat abans ha augmentat i molt. I just es per això que no fan publiques les xifres.
Jo soc molt optimista, i esperava que amb l’Artur Mas entrarien a la Generalitat un exèrcit d’auditors i especialistes en millores de mètodes i en organització. D’això res, les solucions econòmiques que s’estan aplicant es de reduir despesa a percentatge i prou. Tota la millora de l’administració passa per tornar set anys enrere, amb la mateixa gent que fa set anys, ara molts a punt de jubilar, però amb cap pla.
En set anys no han estat capaços de preparar RES! Això es el poder pel poder, el aixequis vostè que m’asseuré jo, i res mes. Ja se que aquí no hi han pebrots per crear una oficina especial de reorganització administrativa com la del Ministre Jim Hacker de “Sí, ministre”, potser perquè no interessa al propi govern, o potser perquè els tripartits han deixat l'administració plena de Sirs Henrys, però coi, una mica d’imaginació, una mica d’idees noves, una mica de responsabilitat política seria necessària.
I sobretot esperava mes mala llet, perquè segur que no pot obligar legalment a tota la administració catalana a comprar nomès a empreses catalanes, pero si es podria forçar que totes les empreses que treballin per les nostres administracions facturin amb un NIF català. Aixó suposaria un 9% de totes les compres, perque la meitat de l'IVA tornaria cap aquí.
Reduir la administració i no aturar sinó augmentar les inversions productives son receptes clàssiques en economia per a temps de crisi. Portem anys plorant per la línia d’alta velocitat de mercaderies, i la solució es continuar plorant? No es podria aprofitar la liberalització del mercat ferroviari europeu de l’any que ve per aconseguir que alguna corporació estrangera financés i gestiones aquesta infraestructura?, per exemple les empreses financeres de les empreses mes interessades:FordCredit, Nissan Financiación, etc
Pensava que en Artur deixaria la vella tàctica del ploramiques, i activaria l’economia amb potents inversions estrangeres, i en canvi tot el que fa es com a algunes empreses quan comencen a anar malament que racionen els bolis i el paper de water.
La gent esta disposada a fer sacrificis, molt disposada, a treballar mes, a cobrar menys, però el que es inacceptable es que els que han creat aquesta crisi es quedin tant amples, el que es inacceptable son que alguns responsables de Caixes que les han enfonsat, no només no acabin als tribunals com en Millet sinó que a més se’ls donin nous llocs amb sou públic. El que es de vergonya es veure representants politics de l’antic tripartit dient que el dèficit es mentida o fins i tot, com he vist a una senyora del partit comunista disfressat de col, que això de la crisi es mentida. En quines mans hem estat!
Això de la globalització es una estafa, aquí nomes guanyen els senyors de la Borsa com el Soros que no paga un cèntim d’impostos, la Exxon que aprofita una llei espanyola per amagar 10.000 Milions d’Euros a l’any a Espanya en una empresa amb un sol treballador, o els xinesos que no treslladen en beneficis socials a la població els grans guanys de les seves exportacions. I mentres no s’apliqui un impost a les importacions a Europa, variable segons el grau de benestar social del pais d'origen, aquí no hi hauran ni dretes ni esquerres, aquí l’únic que val es comprar productes de casa, i exportar el màxim. I a això que ara diem transversalitat perquè encara no sabem com dir-li, acabarà sent una batalla real entre els defensors de l’economia pròpia i els “ciutadans del mon”. Mentres aquí es permeti l’importació de productes produïts en països on la gent cobra menys i hi han menys prestacions socials que aquí, els nostres sous aniran baixant i les nostres prestacions socials degradant-se, o sigui que plantegem-nos seriosament mirar sempre les etiquetes del que comprem, i consumim sempre productes del país, que es l’única manera d’ajudar-nos entre tots. I quan mes valor tingui el producte a comprar, mes inflexibles hem de ser, o se’ns riuran de nosaltres com feia un directiu del Deutshe bank que va afirmar fa poc “no només ens compren els cotxes, sinó que a mes ens demanen prestat els diners per pagar-los”.
MM
