els debats del mentider Zaragoza.

Dues noticies, llegides en dies diferents, pero que fan mal als ulls si les llegiu seguides:

PRIMERA NOTICIA:
02-10-2006 12:49 h. Zaragoza admet "molts debats" entre Mas i Montilla
El director de campanya del Partit dels Socialistes de Catalunya, José Zaragoza, ha garantit un cara a cara del seu candidat, José Montilla, amb el presidenciable de Convergència i Unió, Artur Mas. El responsable socialista ha assenyalat que està treballant amb la previsió de fer "molts debats", entre els quals hi ha el cara a cara entre José Montilla i Artur Mas.

SEGONA NOTICIA:
El secretari d'Organització del psc-PSOE fa la proposta de debats :
El paquet comprèn un cara a cara televisat per a tot Espanya i un altre en "un mitjà privat català", sense especificar si és audiovisual o escrit.

El primer, al ser per a tot Espanya, hauria de fer-se en castellà, llengua materna de José Montilla i en què la seva suposada inferioritat dialèctica resultaria menys marcada.

Respecte a l'altre cara a cara, si el "mitjà privat català" que proposa el PSC fos televisiu seria forçosament de difusió molt limitada. I si fos escrit, les dificultats de Montilla amb la dicció catalana serien invisibles i inaudibles, és a dir, inexistents.

A que son tramposos?

La Nova Sicilia de Don Montillone

Jo no entenc que ERC voti de president al Motilla. Per molt que hi dono voltes, no ho entenc.

Tampoc entenc que ERC estigui en una coalició amb el PSUC, quant tots sabem l'odi històric que aquests tenen a ERC.

Tot altre tripartit que no sigui ERC + CDC + UDC em sembla regalar el país a Espanya. Es mes, jo crec que a les eleccions espanyoles aquests tres partits haurien d'anar en una única candidatura, per beneficiarse de la llei d'Hont. Si es fes el mateix a les catalanes els resultats serien sempre de majoria absoluta. I anar per separat a les municipals per a calibrar la força real de cada partit.

A mi em sua la poia per davant i pel darrere el mateix que a Rubianes, i per tant tot el que sigui donar pista al PSOE em sembla vendre el país. Desprès de tres anys de trifàsic, ens segueixen prenent el pel en els pressupostos, seguim portant la puta "E" de la puta veïna als cotxes, els vostres "socis" han putejat tot el que han pogut la possibilitat de seleccions catalanes.

En Pujol li fotia els diners al Aznar abans de votar l'investidura, si. I que?
El trifàsic va votar la investidura de ZPmentider de franc, i els diners que faltaven els van aconseguir apujant nos els impostos de la gasolina.

L'any 2003 la inversió del Estat a Catalunya va ser del 18,6%. Ara, estatut en mà, hauria d'esser d'un 18,8%, pero segons els pressupostos es d'un 14% de la inversió "regionalizable".

Aixó de la "inversió regionalizable" vol dir que l'Estat pot fer inversions a Madrid o Fachadolid i considerarles "no regionalizables" perque ens ho fan per a tots els españols, com puguin ser les inversions en l'aeroport de Madrid, el AVE Madrid-Valladolid, el Museo del Prado, el Teatro Real, i el que els hi roti a ells.
En canvi, si consideren com a inversió a Catalunya, la linia del TGV Madrid-Paris, al seu pas per les nostres terres.
Aixó que es la maxima expressió del despotisme, en canvi es vist com a normal pels partits catalans, i en carajirada Montilla te, a sobre, el valor de afirmar que "Convergencia vol incomplir l'Estatut, pel fet de que en Artur Mas demana més diners. Quina barra.!

M'agradaria que algú em digues que ha guanyat Catalunya. I també m'agradaria que tots aquells que dies desprès de les ultimes eleccions vaticinaven que Convergència desapareixeria, ara opinessin de la cria del xampinyó o d'altres coses que entenguin millor.

Si ERC vota la investidura d'en Montilla, no serà només regalar el país, sinó que suposarà el manteniment de la màfia del Baix Llobregat en TOTA la administració catalana. Es vital per el país que tots aquests capitans del psc-PSOE es fotin la ostia política mes gran mai vista, o ja podem anar pensant en aclimatarnos a viure com a Sicília.

Malgrat els escarafalls equidistants que facin ara els de E.R.C. no dubteu que tenen ja pactat el Tinell 2, per tant, qualsevol vot a ERC es absurd i inutil.

Vosaltres mateixos.

de Ratzinger a Fallacci.

Ja hi tornem a ser.!
Benet XVI ha dit que la guerra santa és contrària a Déu, i que la violència no és compatible amb la religió.
Si us fixeu no es cap critica al Islam, nomès, sino també amaga una autocritica a la propia Esglesia, que ha convocat varies guerres santes, de les creuades a Montsegur, fins i tot la famosa Reconquesta.

És a dir, té mig món musulmà sublevat per haver estat coherent amb el catecisme. Un home de Déu assegura que, en nom de Déu, no es pot matar i ha de demanar perdó.?
De que ?

Els liders musulmans han agafat el rave per les fulles i han exigit disculpes. El radicals han tirotejat, han llençat coctels molotov a esglesies cristianes, i han amenaçat al propi Papa.

Cada cop que Bin Laden amenaça en envair Al Andalus, es aixó el que hem de fer?

No hi entes mai aquest pervers sistema que pretenen els musulmans. Nosaltres calladets i comprensius. Ells a la minima encenen la furia. Nosaltres no podem dibuixar Mahoma, ells poden convocar concursos de dibuixos sobre Jesucrist.
Nosaltres hem de dir que Deu i Alla son el mateix deu. Ells amenaçen a qui no es converteixi al islam.

A on anem per aquest camí?. Dons la historia ens demostra que sempre guanyen els intransigents. El 7e de Cavalleria guanyà els sioux. La Inquisició guanyà els lliurepensadors. Franco guanyà els republicans. Fins a quan seguirem jugant a aquest joc fent sempre el paper del beneit?

Jo sempre he cregut amb la reciprocitat. S'ha de ser pacific amb els pacifistes, i intransigent amb els intransigents, sino acabes malament, i quan t'adones es tard, massa tard.

I justament aquets dies em venen a la memoria els dos articles de la Oriana Fallaci sobre aquest tema, i el meu, que va inaugurar aquest blog el 12 de Setembre del 2001.

Aquí us deixo els links per a que els podeu llegir :

La rabia y el orgullo de Oriana Fallaci
Los hijos de Alá de Oriana Fallaci
HACIA LA NOVENA CRUZADA de Miquel Manubens

L'últim article de Oriana Fallaci :
L'enemic al qui tractem com amic (en italià) 15-09-2006


El que va dir en Ratzinger a Ratisbona :
(...) Recientemente leí la edición del profesor Theodore Khoury (Müster) del diálogo que el erudito emperador bizantino Manuel II Paleólogo, probablemente durante el invierno de 1391 en Ankara, mantuvo con un persa culto acerca del cristianismo y del Islam y sobre la verdad de ambos.

Presumiblemente fue el propio emperador el que escribió, durante el asedio de Constantinopla entre 1394 y 1402, este diálogo; se explica así por qué sus razonamientos sean transcritos de manera más detallada que los de su interlocutor persa. El diálogo se extiende sobre todo sobre la imagen de Dios y del hombre, pero necesariamente también siempre de nuevo sobre la relación entre las –como se decía- tres "Leyes" o tres "reglas de la vida": Antiguo Testamento-Nuevo Testamento-Corán. No pretendo discutir esta cuestión en esta lección; querría tocar sólo un argumento –más bien marginal en la estructura de todo el diálogo- que, en el contexto del tema "fe y razón", me ha fascinado y que me servirá como punto de partida para mis reflexiones sobre este tema.

En la séptima conversación (o controversia) editada por el profesor Khoury, el emperador toca el tema de la yihad, de la guerra santa. Seguramente el emperador sabía que en la sura 2, 256 se lee: "Ninguna constricción a la fe". Es una de las suras del periodo inicial, según los expertos, durante el cual Mahoma mismo estaba aún sin poder y amenazado. Pero, naturalmente, el emperador conocía también las disposiciones, desarrolladas sucesivamente y fijadas en el Corán acerca de la guerra santa.

Sin pararnos en detalles, como la diferencia de tratamiento entre los que poseen el "Libro" y los "incrédulos", él, de una manera sorprendentemente brusca, se vuelve a su interlocutor simplemente con la pregunta central acerca de las relaciones entre religión y violencia en general diciendo: "Enséñame también lo que Mahoma ha traído de nuevo, y os encontraréis solamente cosas malas e inhumanas como su orden de difundir a través de la espada la fe que predicaba". El emperador, después de haberse pronunciado de esta manera tan convincente, explica después minuciosamente las razones por las cuales la difusión de la fe mediante la violencia es algo irracional.
La violencia contrasta con la naturaleza de Dios y la naturaleza del alma. "Dios no se complace con la sangre –le dice-, no actuar siguiendo a la razón es contrario a la naturaleza de Dios. La fe es fruto del alma, no del cuerpo. Por lo tanto, quien quiera llevar a alguien hacia la fe, necesita la capacidad de hablar bien y de razonar correctamente, sin violencia ni amenazas... Para convencer un alma razonable no es necesario disponer ni del propio brazo, ni de instrumentos para herir, ni de ningún medio con el que se pueda amenazar a una persona de muerte...".

La afirmación decisiva en esta argumentación contra la conversión mediante la violencia es: no actuar siguiendo a la razón es contrario a la naturaleza de Dios. (...)

Ara es l'hora dels xarnegos?

El lema del PSC per presentar nos a Montilla "Ara es l'hora dels catalans" es insultant. Els que no el votin a ell no seran catalans?
La afirmació no deixa de ser una negació. Es com si en Zaplana es presentes amb un cartell que digués "Ara es l'hora dels honestos".

I perquè ens venen o tenen la necessitat de vendrens que Montilla es català?. No hi ha cap necessitat, pot ser com ell vulgui, el que es necessita es que pugui ser un bon president.

I aquí es on jo anava realment, pot ser bon president en Montilla?

Pot ser un bon president un polític que afirma que Rubianes es cultura catalana, i que la cultura catalana té que estar a tot el mon i per tant a Madrid ?.
Si en Rubianes es o no cultura catalana es un tema que hem de deixar a l'elecció del Sr. Rubianes. Vincular el Sr. Rubianes a Madrid amb la cultura catalana no es mes que una provocació política que no porta enlloc.

Pot ser president un diputat que el dia que es discuteix a Madrid una moció ( no se si ho saben però això de la moció no val per a res ) de CiU de que l'aeroport de el Prat passi a estar controlat per la Generalitat, s'amagui, i no assisteixi ni al ple de Diputats?.

Pot ser president un ministre d'Indústria, que desde que s'el va proclamar candidat, no ha obert la boca sobre el tema ENDESA- e-ON ?

Pot ser president un senyor que brinda el dia 30 de Setembre al Parlament català per l'aprobació del Estatut, i despres, quan es negocia amb Madrid, s'aseu a la taula a la part contraria dels nostres negociadors?

Jo no diré d'ell les coses que afirma en Sostres, però Montilla no es mes que la expressió al màxim nivell de com els personatges mes mediocres prenen el comandament dels partits polítics.
El gran exemple el vàrem tenir amb en Bustos, l'alcalde de Sabadell ara, i abans un simple conserge a la biblioteca municipal.
Amb l'horari de funcionari era qui mes estones podia passar al local del partit, i al final, es a l'únic que tothom (al partit) coneixia. Quina diferencia amb l'anterior alcalde.
!S'imaginen vostès que al hotel Ritz nomenessin director al porter, nomès pel fet que tothom el coneix?.

I qui ha estat Montilla a Cornellà? Dons Montilla ha estat l'alcalde de canviar cromos.
Ha fet créixer desmesuradament el municipi a base de canviar cromos, com a tot el Baix Llobregat ha fet el PSC-PSOE.
Jo et deixo edificar, i tu em fas aquest carrer. Jo deixo fer un nou example, i les constructores em pagueu un Polisportiu i una llar de jubilats.
Jo vull un trambaix, dons deixo que el solar de la SIEMENS passi de industrial a edificable. I així han anat fent.

Qui es menja aquests costos? Dons la jugada es rodona. En primer lloc els polisportius i tota aquesta obra publica de que tant els agrada presumir la paguem els desgraciats que comprem pisos al Baix Llobregat, encarits amb els capritxos de cada alcalde, i de retruc l'ajuntament veu com al encarirse els preus, pugen encara mes els seus ingressos per impostos.

Conclusió, la bombolla immobiliària l'han creada aquests polítics analfabets, nosaltres posem els quartus i els s'emporten les medalles.
I així aquest sistema pervers els hi assegura la alcaldia a cada reelecció i aquest sistema es el que els ha portat a creure's que es podien carregar l'unic personatge presentable ( es un dir, eh ) que tenien com a cap de cartell, i l'han defenestrat de la presidencia de la Generalitat i amb ell a tots aquells que no son part del "aparato".

La candidatura de Montilla no es cosa d'ell, sino de tots aquets analfabets que s'han cregut que pel fet de finançar el partit amb els seus canvis de cromos, son presentables no ja en unes eleccions en un ajuntament, sino en un ambit electoral mes gran, trencant així la dinamica d'aquets ultims 30 anys al seu propi partit, en que hi habien uns peons ( la majoria xarnegos ), encarregats de les coses petites i de buscar recursos economics, i una elit intelectualoide de saló ( la majoria de families catalanes), que eren els "presentables" electoralment.

Montilla esta tant convençut de que a les eleccions generals la gent el va votar a ell ( perque era qui surtia al cartell amb el lema "si guanya Zapatero , guanya Catalunya" ) que no ha dubtat ni un moment el possarse al front d'aquesta operació de la que sortiran amb un partit trencat.

Estic esperant amb delit la nit electoral, no ja per saber que CiU guanyarà de carrer, que aixó ja ho sabem de sobres, sino per escoltar que dirà en Maragall quan es confirmin els resultats electorals.

I la Caixa que en pensa?. Ens condonarà les deutes als catalans (ara es l'hora) o nomes als que votin PSC-PSOE ?


RACòmetre 12-09-06

Jo també vull un estat propi ( V )

La millor demostració de que cada cop estem mes alavora de tenir un estat propi es que ja comencem a exportar inutils en comptes de diners a Espanya.

Clos: 'Prometo como ministro de Justicia, Turismo y Comercio'

Joan Clos, membre del PSC, partit marxista, corrent Grouxo, esclar.

Jo també vull un estat propi ( IV )

Fa 35 anys, el 24 d'octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, Pau Casals va dir: "Sóc català". I va explicar que Catalunya, havia estat la nació més gran del món. Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra.

D'ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una comunitat autònoma dins l'Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d'autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.

Jo també sóc català i el FC Barcelona que tinc l'honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l'esperança al cor de molta gent. L'esperança d'arribar a viure en un món millor. El FC Barcelona és també universal. El futbol és l'esport més universal.

El FC Barcelona no només és un club de futbol. És més que un club: és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones la mateixa esperança d'un món millor que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel. El futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món.

Per aquesta raó ens hem compromès amb l'UNICEF. Contribuirem a programes globals pel benefici dels nens que pateixen i viuen en situacions d'abús i explotació. El nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d'història, lluirà un emblema a la seva samarreta: el logotip de l'UNICEF. Ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.

Estem molt orgullosos amb l'acord que hem signat amb l'UNICEF. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món".
Joan Laporta


Quan dic que Joan Laporta és el millor president que mai hem tingut, em refereixo exactament a això.
Salvador Sostres http://www.avui.cat/avui/diari/06/set/09/250807.htm

Jo també vull un estat propi ( III )

Porto uns quants dies rumiant sobre lo iguals que son totes les noticies del mon politic. S'han acabat les discusions ideologiques, ara nomès interesa saber qui té quina cadira.

Llegeixes totes les declaracions dels politics i son totes iguals, nomès son adjectius sobre el partit contrari, o bé si es parla dels propis, de qui tindrà la cadira de qui.

La cadira d'en Maragall per en Montilla, la d'en Montilla per Clos, la d'en Clos per en Hereu. Si guanya Mas a qui deixarà o a qui no tenir cadira al seu costat. Si guanya Montilla qui tindra cadira i qui quedarà dret. Maragall buscará una cadira en una fundació o en una corrent.
En Fernandez Dias que diu que els del PSC fa anys que marejen la cadira, i se la passen abans del sorteig, i així ell no pot seure mai.

Fins i tot estan ara discutint qui es quedarà la cadira del Toni Blair. Els anglesos ens copien..!

En cap cas un analisi realment politic de que ha fet o no ha fet Montilla a Industria, ni Clos a l'Ajuntament. Uns ens expliquen que ho ha fet molt bé i els altres molt malament, pero no sabem que es el que ha fet o el que no ha fet o el que els altres farien diferent o millor.

Entre tots s'han carregat la politica i han creat el cadirisme. Desprès es queixaran que la gent no va a votar. Total, i a mi que m'importa qui de vosaltres té la cadira si no m'expliqueu que fareu amb ella, o si , de fet, tots feu el mateix: seure.

Demano si us plau a Artur Mas que no faci una campanya ni d'adjectius ni de cadires. I ja posats a demanar ni de nacionalisme, sino de propostes concretes per a temes concrets. Em sembla un bon començament dir que la economia no s'ha de basar en el consum, sino en l'inversió. Per aquest camí anem bé.