7.2.09

EUROPA ( amb el silenci d'Espanya) prohibeix les nostres festes del foc.

ESPANYA ENS ROBA


Com podeu veure en el fitxer d'adalt, actualment la benzina ens hauria de costar per sota les 100 pta.

L'altre robatori que s'ha fet públic aquets dies es el que ens fa ENDESA. De fet no es un sinó dos: El primer es que les tarifes han canviat a 1-01-2009 i ells van llegir els comptadors en qualsevol dia del mes de desembre, per tant ens han cobrat els Kw des de el dia que van fer les lectures fins el 31-12-2008 a preus del 2009.
El segon es que el ministre aquest que te tantes idees, el d’Industria, els ha autoritzat a cobrar un excés de consum, per el que superi els 500 Kw / mes, sense obligar a les companyies a fer lectures mensuals dels comptadors. El resultat es que el mes que no llegeixen els comptadors facturen un estimatiu baix, i al següent mes la majoria de consumidors sobrepassen els 500 Kw, i així les companyies roben, perdó cobren, el excés.

No es que les companyies petrolieres i d'energia necessitin la nostra solidaritat, es que ens fan pagar a tots les aventures expansionistes per sudamerica dels governs espanyols, ja sabeu allò de ”la colaboracion con los paises hermanos”. O son “primos”?.

O els “primos” som nosaltres?


Ah, m’oblidava, el govern també ha autoritzat a bancs i caixes a augmentar les despeses dels comptes i targes, un capítol pel que l’any passat van cobrar 20.000.000.000 €.

Una altra noticia interesant :"Las cuentas de la Seguridad Social han registrado desde enero a noviembre un saldo positivo de 18.596,38 millones de euros". I jo em pregunto si la meitat d'Espanya te "empleo comunitario" o sigui son deficitaries, de qui deuen ser aquets diners del SUPERAVIT?

Un altre cop dels "primos"?

Perque els nostres politics mai han reclamat que passa amb aquets diners?

4.2.09

MONTILLA MALGASTA EN FUNCIONARIS ELS DINERS DEL FUTUR FINANÇAMENT ABANS DE TENIR-LO




Prego al lector que m'acompanyi en uns càlculs molt senzills, en relació a la gestió de José Montilla al capdavant de la Generalitat.

1.- Entre el 2006 i el 2009, el nombre de funcionaris i personal contractat de la Generalitat ha passat de 165.000 a 219.400 persones. L'augment ha estat d'uns 55.000 funcionaris, cosa que representa una pujada enorme, d'un 33%, per un període tan curt. Són dades del diari El País que, en això, concorda bastant amb CiU.

2.- No està gens clar per què s'han contractat aquestes 55.000 persones. El mateix Montilla protesta perquè l'Estat no ha traspassat cap competència. Què fan, doncs? De què serveixen, a part d'assegurar (en un exercici de neocaciquisme digne de Manuel Chaves) el seu vot als amos del Tripartit?

3.- El total dels sous que perceben els empleats de la Generalitat ha passat de 6.670 milions el 2006 als 9.474 milions previstos en els Pressupostos del 2009. És a dir, les despeses de per aquest concepte han crescut 2.804 milions d'euros. Prenguem bona nota de la xifra, sisplau: 2.804 milions d'euros.

4.- L'augment en finançament que correspondria a la Generalitat d'acord amb l'Estatut és, segons la neutral Cambra de Comerç, 3.800 milions d'euros. Si s'aconseguissin (cosa altament improbable) l'augment real de diner disponible, restat el que es destina al mer augment de personal, seria només de 1.000 milions.

5.- L'augment de finançament probable que acabarà acceptant Montilla se situa, segons fons més ben informades, en torn als 1.500 milions. Aquesta és la misèria que ens aportaran cinc anys de baralles (entre nosaltres i amb Madrid) per l'Estatut. I, el que és sensacional: aquesta misèria ja se l'ha gastada el Tripartit abans de cobrar-la. Però encara hi ha una cosa pitjor: si es resten els 2.804 milions en contractes de funcionaris dels 1.500 de l'almoina de Zapatero, tenim que la Generalitat, el 2009, disposarà (per a inversions necessàries) de 1.304 milions menys que el 2006.

Espero que el lector hagi seguit amb fruïció aquests càlculs. Jo m'he divertit força fent-los. I pensar que, després, des de Catalunya, alguns senyors del Tripartit tinguin la barra de criticar Extremadura perquè s'ho gasta tot el contractar funcionaris!

Francesc Puigpelat
e-noticies.cat


25.1.09

FORÇA CÍVICA


Avui dia 25 de Gener, el nostre grup sense nom (al que jo anomeno Patriotes per la Devolució, per a fer-ho curt) ha celebrat un petit acte al Fossar de les Moreres.
En l’acte, primerament set intervinents han destacat els set trets fonamentals de l’esperit del nostre grup.

Posteriorment, conjuntament amb els membres del Memorial 1714, hem rendit els honors als caiguts contra l’exèrcit francoespanyol l’11 de Setembre de 1714.

La meva intervenció ha estat sobre la Devolució de les Constitucions Catalanes, a continuació us la transcric.

Les Constitucions Catalanes va ser un cos legal elaborat per les Corts Catalanes amb el Comte de Barcelona. Al llarg dels anys es va anar configurant un corpus jurídic que garantia no tant sols les llibertats col·lectives sinó també les individuals.

Malgrat molta gent diu que aquelles Constitucions han estat superades per les lleis actuals democràtiques europees, aixó no es del tot cert. Nomes a tall d’exemple un català no podia ser empresonat sense juici previ, ni registrada la seva casa sense condemna prèvia, ni jutjat fora de Catalunya per suposats delictes fets a Catalunya, contràriament al que avui en dia succeeix, on veiem com hi ha gent que es detinguda, i posteriorment les seves cases registrades per a recercar probes de delictes amb que acusar, cosa que ha passat recentment amb ciutadans d’origen pakistanès, o amb els de les candidatures batasunes, o va passar també amb les detencions d’independentistes catalans abans de les olimpíades.
Hom creu que aquestes van ser anul·lades pel Decret de Nova Planta, però això no es cert. El Decret de Nova Planta estableix tota una sèrie de prohibicions, però diu molt clar que per a tot lo altre seran aplicables el que disposaven les Constitucions. Gracies a aixó varem conservar el Dret Civil Català.
Pero hi ha mes. Napoleó no va conquerir Espanya sino que va rebre la Corona per cessió de Carles IV i de Ferran IV, quins van abdicar en ell.

Posteriorment Napoleó, contravenint el Decret de Nova Planta, va fer encunyar moneda catalana, la primera pesseta, el 1811, i el 26 de Gener de 1812 va annexionar Catalunya a l’Imperi, prenent-la del domini de la Corona de les Espanyes i les Yndies que ostentava el seu germà Josep.
Fins a tal punt es legal el regnat de Napoleó que fins i tot a la web del Ministeri de Defensa espanyol tenen les llistes dels Governadors Generals napoleònics de Catalunya com a legals.
Napoleó, descendent del primer virrei català de Còrsega, va derogar el Decret de Nova Planta, va modificar tota la distribució territorial que hi establia, va decretar la oficialitat del català, va canviar les representacions reials, va ordenar la formació de l’Exèrcit de Catalunya, i va desconnectar fiscalment Catalunya d’Espanya.

Un cop Napoleó retorna la Corona a Ferran IV, en cap article del Tractat torna a posar en vigor el Decret de Nova Planta ni s’anul·la res de l’obra jurídica de Napoleó feta a Catalunya. Per tant, les Constitucions Catalanes segueixen vigents, i qualsevol ciutadà podria acollir-se a elles en qualsevol plet contra la jurisdicció espanyola, i en el cas d’incompliment per part d’aquesta, denunciar-la a Estrasburg, perquè, compatriotes, el Decret de Nova Planta nomes es vigent a les nostres ments.

19.1.09

WAFA SULTAN

A la manifestació teòricament pro-palestina de Barcelona, desde la tribuna d'oradors es va cridar "Visca Hamàs!", com podeu comprobar al video :

http://www.kaosenlared.net/noticia/video-manifestacion-solidaridad-pueblo-palestino

Dons a mi m'ha vingut al cap si, un cop elaborada una llei internacional de llibertat de creences religioses, i de prohibició de sectes destructives, l'ilsamisme passaria la prova de la legalitat.

La resposta la teniu als seguents videos:

http://www.youtube.com/watch?v=WwwXEXEd44U

http://www.youtube.com/watch?v=lcD4_c6ax7U

http://www.youtube.com/watch?v=S1r0oHlS_L8

http://www.youtube.com/watch?v=uM4ODjVMc2s

http://www.youtube.com/watch?v=gg6VEte7Zts

6.1.09

La histèria antiisraelí

"Entenc que ens vulguin esborrar del mapa, però no pretenguin que cooperem amb vostès per assolir aquest objectiu ". El fet que aquesta vella frase, d'una càustica Golda Meir als dirigents palestins, sigui tan vigent en l'actualitat ens dóna la mesura de la tragèdia que pateix Terra Santa des de fa dècades.

En realitat, aquesta mateixa frase rau en la dràstica decisió militar que ha pres el Govern israelià, i que l'ha tornat a posar sota el punt de mira-i d'ira-planetari: la necessitat de frenar el permanent intent de destrucció d'Israel.

Com deia recentment el professor Joan B. Culla, "davant l'incursió militar del Tsahal a la franja de Gaza caben múltiples reaccions i algunes tenen sentit crític just. Pero com abunden les reaccions histériques, carents de qualsevol indici de reflexió serena, estrictament basades en el maniqueísme i el prejuici, serà necesari fer-se algunes preguntes al albur dels fets".

Ho escrivia fa poc el periodista Ari Shavit a Haaretz: "L'operació Plom Fos és una operació justa. I és, també, una operació tràgica". Discrepo del térme "just" perque, com també deia Golda Meir "les guerres no ens agraden, ni quan les guanyem". Mai es pot considerar justa una incursió militar que provoca desenes de morts, encara que tingui com a objectiu la destrucció de l'operatiu militar de Hamàs. Però, es pot considerar inevitable?

Alguns intel lectuals, com Amos Oz, ja han alertat que la incursió a Gaza implicarà una nova gran campanya contra Israel.. Però fins i tot l'esquerra israelià manté una posició molt tèbia respecte a la incursió.

I es que la decisió d'atacar Hamàs arriba després d'un enorme cansament de la societat israeliana, farta de no trobar cap sortida ni cap esperança. I farta de saber que l'altra banda treballa incansablement per destruir-la.

Vegem, doncs, les preguntes, dirigides especialment als pancarters que vociferan el seu odi a Israel pels carrers de les nostres ciutats, la majoria sospitosos habituals, des dels convençuts de l'esquerra intolerant, sempre disposats a aixecar el puny contra Israel, fins els múltiples sectors de l'islamisme. Curiós, per cert, aquesta pornogràfica companyonia. Els que surten al carrer diuen fer-ho a favor de la llibertat de Palestina.

Bé, on han estat durant tots aquests anys en què han crescut fenòmens fonamentalistes que oprimien fins al deliri als propis palestins? ¿Hamas té alguna cosa a veure amb la llibertat, o té tot a veure amb el feixisme de tall islamista? La llibertat es defensa ensinistrant nens per al suïcidi i esclavitzat a dones? La llibertat la defensa Iran, país que sosté econòmicament a Hamàs? És la llibertat el patrimoni dels terroristes de Hizbulah?

Diuen, també, que surten al carrer per solidaritat. Bé. Solidaris amb qui? Amb Mahmud Abas, el president palestí, que ha estat menys crític amb la incursió que qualsevol pancartista europeu? Amb els palestins que no estan d'acord amb l'ús dels fons d'ajuda a Palestina per armar exèrcits i preparar atemptats? S'han preguntat què passa amb aquests fons? La solidaritat amb els palestins es defensa minimitzant el terrorisme i perdonant les agressions de Hamas? ¿ Es defensa la pau aupant a líders palestins que no creuen en ella?

És cert que, contra Israel, l'esquerra intolerant viu millor. I és cert també que, a realitats complexes, la massa vociferante prefereix la senzillesa dels dolents i bons. Però més enllà dels prejudicis, els fets són tossuts. Israel es va retirar de Gaza, deixant intactes les estructures econòmiques que havia creat. Hamàs les va destruir totes i va aprofitar la retirada per tornar a preparar un exèrcit de destrucció. I centenars de míssils després continua preparant-se per això.

El silenci d'aquesta esquerra, avui tan cridaner, ha estat molt significatiu. El que està passant a Gaza és tràgic. Però no va començar amb la incursió d'Israel. I carregar totes les culpes contra Israel és còmode i és simple, però no serveix de res. Porqué Perquè el principal enemic del poble palestí batega al seu interior.

Pilar Rahola
LA VANGUARDIA
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20090106/53612224342.html

1.1.09

NOMÈS DEMANO.........


Nomès demano que tots els que ara protesten o es manifesten també ho facin quan Hezbollà llença cohets sobre població civil israelana.
I també ho facin contra la guerra a Ruanda, o a Somalia, o a tants altres llocs....
I recordeu que Palestina es Pallywood.