22.10.06

VOTS QUE TORNARAN.

RESULTATS 2003
Convergència i Unió.......1.024.425 vots.....30,94 %.....46 diputats
Partit dels Socialistes.... 1.031.454 ...........31,16....... 42
E.R.C. .............................544.324 ...........16,44 ......23
Partit Popular ...................393.499............11,89 ......15
Iniciativa Verds.................241.163............ 7,28......... 9


RESULTATS 1999
Convergència i Unió .........1.178.420 ..........37,70....... 56
PSC-Ciutadans pel Canvi...... 948.202 ..........30,33 ......36
PSC-IC-Verds ......................235.097........... 7,52...... 16
Partit Popular...................... 297.265........... 9,51 ......12
E.R.C..................................271.173...........8,67....... 12
Iniciativa per Catalunya.......... 78.441 ..........2,51........ 3
Esquerra Unida...................... 44.454 ..........1,42 ........0


Sumes:
2003 CiU + ERC = 1.568.749 (119.156 vots més que al 99= 33.580+85.576)
1999 CiU+ERC = 1.449.593

2003 PSC+CC+IC+IU= 1.272.617 (perden 33.580 vots)
1999 PSC+CC+IC+IU= 1.306.194

Com podeu veure, a ERC els van votar :
33.580 vots procedents dels partits marxistes,
85.576 vots nous de gent jove (+18),
i 153.995 vots de votants de CiU al 1999 que votaven ERC
el 2003 per forçar un govern nacionalista.

Apoyaré...

UN MENTIDER , UN ALTRE COP?
Ahir a un mití a Lleida, Zapatero va afirmar (mes o menys ) : "apoyaré el pacto de gobierno tripartito que consiga el PSoE de Cataluña"Ja he dit que mes o menys.
Fa mesos que els partits del tripartit afirmen la existència d'un pacte secret entre Mas i Zapatero per a que a Catalunya governi el partit mes votat.


O sigui, o en Zapatero va mentir a Artur Mas, o els trifàsics mentien fins ahir.Mas sempre va negar aquest suposat pacte. Però diu avui el diari del Movimiento : "....uno de los argumentos insinuados desde hace meses por los dirigentes de la federación nacionalista, el de un supuesto pacto entre Zapatero y Mas para que el PSC acepte al líder de CiU como president. De manera rotunda, el líder del PSOE dijo que Montilla tiene abiertas "todas las posibilidades" de pacto y que, en todo caso, "siempre podrá pactar" con él."


A que es còmic?. Ara resulta que era en Mas qui ho deia.!

Ahir també deien que en Mas havia perdut el debat contra el "trifàsic". Que li farem.

20.10.06

EL DEBAT

UNA: La primera falsedat va ser l'afirmació de Montilla de que Mas havia deixat un forat de 1.200 milions a la Generalitat. Una cosa es un "forat" i un altra el dèficit públic.

Sempre s'havia dit, desde l'esquerra, que no era important tenir un dèficit públic. Desde Maastrich es va limitar aquest dèficit al 3% del PIB.
I tots sabem que el dèficit públic català es deu a atendre a 7 milions de persones en la sanitat amb els diners de 6 milions, per exemple, cosa de la qual no es culpable el govern català sinó el central.
Quin dèficit públic tindríem si no tinguessin un dèficit fiscal de 11.307 milions d’euros?

DOS, LA REUNIÓ A DOÑANA: Un altre tema divertit del debat va ser quan Montilla va informar que Mas s'havia reunit "en secret" amb Rajoy. Segons el Sr Montilla això que dos polítics es reuneixin deu ser dolent.Els cinc cops que Mas es va reunir (en secret ) amb ZP mentres es negociava l'Estatut també es dolent?. Ahir, però, els convergents van informar que a aquesta reunió el PP els hi va oferir integrar el PP a CiU a canvi de no demanar un altre Estatut, i que en Mas s'hi va negar.No se si sap el Sr. Montilla que a qui no parla amb els altres s'el acostuma a dir "sectari", un adjectiu que li agrada fer servir.

TRES, LA SENYORETA DE LLATÍ:L'altre tema important del debat, la immigració, no es va tocar al debat, perquè la senyoreta Pepis/Cuní ho va deixar per a un altre debat específic. Es així de xulu en Cuní. Era divertit veure com feia callar els candidats, amb l'estil de professora de llatí, dient que no tenien mes temps, per tot seguit, estarse ell solet mes de cinc minuts fent un monòleg.

CUATRE : immigració.En Mas ha deixat anar una idea per la integració dels immigrants, a partir dels mèrits que s'anirien apuntant en un carnet.Cap idea política no es bona ni dolenta per si mateixa, no es de dretes ni es d'esquerres. En tot cas serà bona o dolenta, de dretes o d'esquerres segons s'apliqui.La meva pregunta es si Montilla tindria gaires punts d'aquest suposat carnet. O això del carnet no val per als espanyols? ahhhhhhh.Perquè, comparant, qualsevol estranger sempre tindria mes punts que molts immigrants espanyols, que no es que no sàpiguen la lletra del Virolai, ni falta que fa, sinó que no foten ni el mes mínim intent per a conèixer res, i quan els hi retreus et diuen allò de "estoy en España, porque esto es de España,no? (si tant clar ho tenen, perque ho pregunten? )

CINC: No penso perdre el temps parlant de Saura ni Piqué avui, però el posat d'en Carod, per damunt del bé i del mal, el pots fer servir un cop, però no cada cop. Carretero es qui realment mana a E.R.C. i ja ho va demostrar quan Carod i Puigcercos havien acceptat l'Estatut de ZP dos dies abans que ho fes en Mas.També de Carretero es la cagada de votar No a l'Estafut, però això es una cosa que sempre ha passat a E.R.C., els dirigents volen una cosa, les bases una altra, i desprès els plats trencats els paguen els dirigents.Li va passar a Hortalà, li va passar a Colom quan Carod i Puigcercos els van fer estrellar-se, i ara, la seva propia medicina, la pendrà Carod de la cullera d'en Carretero. Al temps. En tornem a parlar el 2 de Novembre.

19.10.06

L'esquerra intel.ligent














El primer que penses es que si Joan Saura es "l'esquerra intel·ligent" pobre país com deu ser la esquerra imbècil.

El lema ja de per si es un atac en tota regla a E.R.C. i em sembla injust. Hi ha molta mes intel·ligència en una sola frase d'en Carod que en tota la carrera política del sr. Saura.

I ara ja comencen a demostrar la "intel·ligència" amb aquesta campanya de "folla't a la dreta". Quin lema mes intel·ligent...!!!. Es tant intel·ligent, que l'han retirat.

Suposo jo, que l'altra Esquerra, la no tant intel·ligent, però plena de filòlegs, deu estar partint-se el pit de riure no nomès de la falta ortogràfica, sinó de tot el "marramiau" que han muntat solets els intel·ligents.

18.10.06

José Montilla

Por qué José Montilla puede ser o no el futuro
president de la Generalitat

Article del Presidente de la Casa de Andalucía de Sant Boi

Dimarts, 26 de setembre de 2006


Es muy evidente, según se dice, que es catalán quien vive y trabaja en Catalunya.
Desde hace poco se va diciendo también que es catalán quien quiere serlo con convencimiento, al margen de la lengua que hable en la intimidad. Por tanto, cualquier persona que viva en este pequeño país puede llegar a ser president de la Generalitat de Catalunya.
En eso se basa la democracia de la que gozamos y el estado de derecho.

Por lo dicho el Sr. José Montilla (PSC-PSOE) está en su perfecto derecho a presentarse a las próximas elecciones autonómicas del 1 de noviembre como presidente autonómico. No podía ser de otra forma.

Catalunya es una nación sin estado, mal que pese a muchos (de aquí y de allá) y tiene pendientes toda una larga serie de reivindicaciones históricas que, al menos, le permitan respirar un poco en sus formas de cultura, su lengua y su economía.

Por estas razones habría que preguntarse si el Sr. José Montilla es la persona más idónea, eso sí, para liderar el llamado «problema catalán» o la cuestión nacional de Catalunya, asuntos que, como todos sabemos, la enfrenta históricamente con gran parte del resto del Estado español y sus jerifaltes, y no porque esté discapacitado para ello, sino porque el partido madre (PSOE) al que representa aquí le pondría palos en las ruedas a cada paso reivindicativo.
Para pedir, exigir o conseguir cosas relacionadas con la emancipación o consolidación de Catalunya no se puede ser amigo íntimo de la oligarquía española, la misma que la atenaza de continuo.
Esta podría ser la explicación lógica, elemental y simplista del problema, pero hay mucho más de por medio, muy complicado de exponer en pocas líneas, y que intento aclarar en mi último libro «Historias de la inmigración» al que he dedicado varios años y que está en estos momentos en proceso de publicación.

José Montilla ha sido alcalde de la ciudad de Cornellà (Baix Llobregat) durante muchos años, una ciudad que hasta hace poco era la más populosa del Baix Llobregat, sólo superada por 'Hospitalet que algunos consideran de esta comarca, y Sant Boi de Llobregat.
Cornellà se ha modernizado y cohesionado de manera soberbia. Puede decirse que es la envidia de todas las ciudades de esta comarca y un ejemplo a seguir. Por ello hay que reconocer que Montilla es aparentemente un buen gestor.
Tal es así que gran parte del aparato del PSC y sus llamados capitanes lo forman políticos del Baix Llobregat, incluido al actual Primer Secretario del PSC, José Zaragoza.
Ellos configurarán el grueso de la candidatura del área metropolitana de Barcelona sin lugar a dudas.

La pregunta surge sola:
¿Qué grado de catalanización se ha producido en el Baix Llobregat en los últimos 20 años con Montilla?
Creo entender que todos estamos al tanto de ese grado. No sólo no se ha catalanizado mínimamente el Baix Llobregat, muy al contrario se han mantenido y potenciado las fiestas populares, la idiosincrasia y las entidades (mal llamadas peñas) tanto de andaluces como de extremeños, sin hacerle ascos a los centros gallegos o castellano-leoneses.
La mayoría de ellas no dudan en proclamarse abiertamente españolas.

En muchas localidades de la comarca, por el contrario, entidades como Amics de la Sardana o Esbart Dansaires funcionan bajo mínimos y con pírricas subvenciones, y mientras tanto siguen manteniéndose por todo lo alto los rocíos varios, las cruces de mayo o las ferias de abril de diversa índole.
Se da la circunstancia de que la gran parte de estas entidades españolizadas con sabor andaluz o extremeño, no desean ni reciben subvenciones, por ahora, de la Generalitat de Catalunya, dato que a los ayuntamientos les parece normal o ignoran.
Ha de entenderse que tienen suficientes medios económicos con los que les dan los consistorios, la Diputación o la propia comunidad autonómica de donde son originarios, organismos todos que, coincidentemente, pertenecen al mismo partido.

El Baix Llobregat ha sido el laboratorio en el que se han experimentado todo tipo de políticas encaminadas a la no-integración de la gran inmigración catalana producida entre los años 1950 y 1980, unos experimentos subvencionados y potenciados directamente por el ala más neo-lerrouxista del PSOE, con los Bono, Ibarra, Guerra, Chaves, etcétera, al frente.

El actual responsable de estas políticas se llama José María Sala, el mismo que intenta aplicarlas a la nueva inmigración extracomunitaria y que no se pierde ni una sola de las fiestas organizadas por mis paisanos andaluces en el Baix Llobregat .
Desde la sede central del PSC-PSOE se está potenciando actualmente la creación de sectoriales de todos los países (magrebí, latinas, del Este, subsaharianas) con el único fin de dividir al pueblo catalán o aislar de manera sibilina el llamado nacionalismo, del que ahora quiere hacer gala el propio Montilla, bajo una capa que denominan multiculturalidad.
Tan bien ha salido el largo y complicado experimento que ha posibilitado que uno de sus principales artífices se proclame como candidato indiscutible a la Generalitat y con posibilidades de ocupar el sillón de Maragall.

Todo legítimo, nadie lo duda, pero premeditado durante años, bajo mi punto de vista, porque la mínima condición exigible para ocupar ese puesto clave es el deseo de lucha por la consecución de los derechos legítimos de Catalunya y no al revés.
También puede ser que los Capitanes del Baix Llobregat hayan cambiado de políticas y opinión súbitamente...

José Montilla debería de tener en cuenta la reflexión que aquí se hace, así como otras que ya se han publicado en muchos diarios al respecto.
Igual que no se puede participar en dos banquetes a la vez, tampoco se puede estar en misa y tocando las campanas, o lo que es lo mismo; ser el máximo responsable del PSC y tener que aplicar a su vez las políticas del PSOE en Catalunya.

Conste que nada tengo contra la persona (a la que conozco hace muchos años), ni tiene tampoco la asociación Catalònia Acord.
Muy al contrario, ha entrado en nuestros postulados desde siempre que un político de su perfil pueda accede a tan significado cargo.
Si me he decidido, finalmente a escribir este artículo, ha sido precisamente como consecuencia de la aparición de una nueva plataforma (otra más) encabezada por mi paisano José Luis López Bulla (Santa Fe, Granada) al que tengo en el más estricto de los respetos que se puedan tener, por su dilatada trayectoria como persona y como sindicalista.
Dicha plataforma ha surgido en apoyo incondicional del candidato del que tratamos.
No me hubiese extrañado el caso sino hubiese sido por algunas de las manifestaciones del interfecto; «quiero manifestar mi voluntad de llevar a la Presidencia de la Generalitat a un candidato que aparte a Catalunya de los rumbos del nacionalismo».
Eso viniendo de una significadísima persona que lleva desde al año 1965 en Catalunya suena a Gloriosos Tercios, y no cuadra demasiado con la idea que nos quiere ofrecer Montilla, aún no siendo culpable de lo que dicen otros.
Recuerdo que la última vez que pude saludar personalmente a López Bulla fue en el Ayuntamiento de Parets del Vallès, donde se celebró, en el mes de abril de 2002, el Tercer Congrés d'Alcaldes Promotors de «Un País, Una Bandera».
En el transcurso del acto, moderado por Josep Cuní, intervinieron políticos tales como Antoni Castells, actual conseller de economía y finanzas, Josep Huguet o el también conseller de economía y finanzas, Francesc Homs.

No recuerdo que en el debate que se entabló en torno a la financiación, José Luis López Bulla se manifestase en esos duros términos en torno a Catalunya con los que, evidentemente, no me identifico en absoluto.


Pedro Morón de la Fuente
Presidente de la Casa de Andalucía de Sant Boi
President de l'Associació Catalònia Acord

FONT:http://www.e-noticies.com/opinions/por-qu%e9-jos%e9-montilla-puede-ser-o-no-el-futuro-president-de-la-generalitat-8334.html

les empreses de Montilla

A l'entrevista de Sala-Martin a Montilla, quan l'entrevistador li diu que no te cap relació amb el mon de l'empresa, en Montilla va respondre que havia muntat empreses. Aleshores en Sala-Martín li diu que va passar de funcionari a polític, i en Montilla no aclareix quines son les empreses que ha fundat.

Fa uns anys va venir a la meva empresa un comercial de la "Confederación de Empresarios del Baix Llobregat" per tal d'afiliarme. Em va ensenyar un llistat immens de socis, i vaig comptar quantes empreses hi havia en un full, vaig multiplicar i li vaig dir al comercial :"això son afiliats o empreses per a visitar?". "Afiliats" em va respondre.
No eren afiliats, el llistat era un farol.

Li vaig preguntar com podien negociar cap conveni si les altres patronals tenien una estructura gremial, i no comarcal com ells. Li vaig demanar de que em servia afiliarme aleshores, i em va dir que tenien una gestoria i una petita agencia de publicitat.

El Comercial em va dir que el president era en Paz Dorado. El famós Paz Dorado!. El mes gamberro de tots els suposats "sindicalistes" a les vagues del Baix Llobregat dels anys 80, l'aprenent de una fleca ara era el president dels Empresaris del Baix Llobregat..!!!
Quines èpoques quan el Paz, i el "guerrillero" imposaven la seva llei al Baix, quins temps.
Quantes empreses tancades per l'intransigencia.

A partir d'aquí ja vaig veure que no es tractava d'una patronal, sinó d'un "xiringuito".

Pocs dies mes tard, em vaig enterar per un amic comú de que dimonis era la "Confederació" aquella. Es tracta d'un negoci molt ben muntat, una gestoria, i moltes empreses més. Una Societat Anònima privada, però amb la tapadora de ser una patronal sense patrons, rebia subvencions a sac de la Generalitat ( Molins et tenien enganyat) , i amb això pagaven la lletra de l'edifici. I amb les subempreses feien les seves "cosetes".

També tenien la "agencia de publicitat" (Promotora de Imagen y Comunicación ), que no era res mes que una comercial d'arts gràfiques que feia de mitjancera de factures entre les impremtes ( o , millor dit, la Impremta del partit al Baix) i els ajuntaments del Baix, carregant, es clar, un marge de benefici.
Una comercial que té ara un capital social de 2 Milions d'euros.! ( No saben on amagar els diners)
El negoci era, ja d'entrada tant beneficiós, que el primer que va comprar en Paz Dorado només constituir l'empresa va ser un Mercedes. Lo segon va ser possarse un jakuzzi al seu despatx.

Dons ara resulta que la justicia vol processar a en Paz Dorado, i amb ell als secretaris de UGT i CCOO del Baix Llobregat per estafar els diners al FORCEM.

Adivineu qui era el responsable polític a Cornellà el temps en que la guardia civil ha trobat les estafes i les factures falses? : el "guerrillero" José Montilla, perdó, el fundador d'empreses José Montilla.