DIJOUS, 29/03/2007 - 17:38h
'L'estatut, sigui quin sigui, no serveix per a res'
El vocal del CGPJ Alfons López Tena presenta el llibre 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia'
La via autonomista s'ha exhaurit i la situació política de Catalunya dins d'Espanya és insostenible. Aquest és el diagnòstic que fa el vocal del Consell General del Poder Judicial elegit a proposta de CiU, Alfons Lópe Tena, al llibre 'Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia' (Dèria Editors-La Magrana), que acaba de presentar. Davant d'aquesta situació, López Tena planteja que només hi ha tres sortides possibles.
Aquests tres escenaris són la provincianització definitiva de Catalunya dins d'Espanya, la constitució d'un estat plurinacional (que no veu viable perquè requereix de la voluntat de la majoria dels espanyols) o la independència, que sí que considera possible. L'argument principal de López Tena en aquest sentit és que no hi ha cap possibilitat d'intervenció militar per evitar un procés d'independència. Un procés que el jurista considera que depèn dels catalans, perquè arribi un moment en què es mobilitzin per reclamar l'autodeterminació. López Tena diu que aquest és el pròxim pas, atès que totes les altres temptatives, d'arrel més o menys autonomista, han fracassat.
L'últim episodi és l'aprovació de l'estatut de Catalunya del 2006, contra el qual s'han presentat recursos que el Tribunal Constitucional espanyol ha d'estudiar. López Tena té clar que la sentència retallarà més el text o en proposarà una lectura restrictiva fins a dissoldre'l (en la línia apuntada per l'advocat de l'estat). 'L'estatut no serveix per res, perquè és una llei orgànica espanyola, i, sigui l'estatut que sigui, sempre estarà sotmès a les decisions que es prenguin a Madrid'.
Imma Muñoz entrevista a Patricia Gabancho.El PeriodicO 12-3-2007El 1980, Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) va abordar la fràgil salut de la cultura catalana a Cultura rima con confitura. Vint-i-set anys després torna a la càrrega amb un nou llibre en què assegura que les nefastes polítiques culturals i educatives del Govern, la por espanyola a la diferència i l'obsessió per no molestar dels catalans han portat el malalt a l'UVI.--Subtitula Una cultura mil.lenària en vies d'extinció. ¿Tan malament estem?Ho pot estar en el futur si no canviem de direcció. De moment, diguem que aguantem.¿Quin és el problema principal?És difícil resumir-ho en una frase, però podríem dir que la cultura catalana a la franja baixa, de consum, no té mercat i a l'alta ha perdut prestigi. O, per ser exactes, li han fet perdre prestigi.--¿Qui li ha fet perdre?La conjunció de la modernització espanyola, a partir dels anys 80, amb la campanya acarnissada i militant de la política espanyola contra els nacionalismes perifèrics. La cultura catalana es considera part d'aquest nacionalisme, en lloc de l'expressió natural de Catalunya. S'ha arribat a l'aberració de dir que escriure o cantar en català a Catalunya és identitari. Fer-ho en castellà a Espanya, és clar, no ho és.Vostè diu al seu llibre que "la cultura catalana sempre aporta un plus de component intel.lectual (...). És cultura-cultura". ¿Anem malament perquè som massa bons?Anem malament perquè no creiem en el mercat popular, i perquè els anys 60, que és quan s'estableix la cultura de masses, la cultura catalana estava prohibida pel franquisme. Per tant, tota la indústria cultural neix i s'expandeix en castellà.També diu que l'escola catalana no ensenya Catalunya. Expliqui-ho als ministres del ram.Catalunya està tan acomplexada que no gosa ensenyar bé què és perquè no l'acusin d'adoctrinar els nens. L'escola no ensenya el catalanisme polític ni la base fundacional d'aquest país. I si no expliques això, no s'entén què som ni la reivindicació de la llengua. Llavors, el català passa a ser només la llengua del profe, i, per tant, els adolescents prefereixen el castellà.La seva tesi és que Catalunya, a més de bilingüe, és bicultural.A Catalunya hi ha dues cultures: la catalana i l'espanyola. Si ets consumidor de cultura, ni t'ho plantegis: disfruta'n i punt. Però si et dediques a fer anàlisi o política cultural, has de tenir clar què és cultura catalana i què no ho és.I què és cultura catalana?És difícil de definir, però hi ha una manera molt pràctica de saber-ho: allò que el mercat espanyol no compra és català; allò que compra, tot i ser nascut a Catalunya, és espanyol.Sembla poc científic.Però és així. El mercat espanyol no vol cultura catalana i no assumeix el que en ve, tot i que estigui traduït al castellà. Els números ho demostren. En canvi, la cultura espanyola sortida de Catalunya, com els Estopa, no té problema per difondre's. ¿Sabia que les antologies de Serrat tenen una versió sense cançons en català perquè hi ha llocs on si n'hi ha no les compren?Ho he descobert al seu llibre.Jo, a El Corte Inglés.¿Que Sánchez Piñol no vengui tant a Espanya és perquè és català?--No perquè sigui català, sinó perquè escriu en català. Es considera que això no és d'escriptor seriós, que els escriptors seriosos, visquin a Barcelona o on visquin, escriuen en castellà.Vostè deu ser dels pocs que veuen clar què s'ha de portar a Frankfurt.Ha, ha. No han invitat un país: han invitat la cultura catalana. A la delegació oficial, doncs, només literatura catalana, en català. Les editorials poden portar els autors que vulguin, i a les activitats paral.leles la Generalitat pot presentar el que podríem anomenar la realitat cultural de Catalunya, que és aquesta biculturalitat, deixant molt clar què és cultura catalana i què altres cultures fetes a CatalunyaHi haurà qui llegeixi les seves afirmacions com un atac a Espanya.¡Quina por! Espanya ens menysprea constantment, però si algú se'n farta i planta cara, tots a tremolar.¿Entonem un mea culpa?Si aquests 30 anys de democràcia haguéssim tingut una actitud més decidida, la situació seria una altra.¿Està demanant militància?Aquest és el preu de ser català: que allò que un espanyol té de sèrie, nosaltres ho hem de reivindicar. I jo entenc que esgota, i que la gent digui "escolti, jo em vull relaxar, tant me fa si és català o espanyol...". Però aquesta actitud és suïcida. És una decisió que ha de prendre la societat catalana: ho deixem córrer, i llavors en dues generacions s'acaba el problema, o prenem mesures perquè les coses canviïn. Perquè el desprestigi o la falta de mercat no són irreversibles. Amb treball i voluntat, podem recuperar-nos.Patricia GabanchoPeriodista,publica 'El preu de ser catalans' (Meteora)
Desprès de mesos de pressió ciutadana per a recuperar les columnes que Puig i Cadafalch va erigir a Montjuïc i que la dictadura de Primo de Rivera va fer enderrocar, al lloc original, l'Ajuntament lluny de restituir les al seu lloc original o amb la mateixa orientació (frontal), han decidit que es posaran a un costadet i longitudinalment. D'aquesta manera, quan la gent pugi a Montjuïc des de la Plaça d'Espanya, no veurà les quatre columnes frontals i centrades com quatre barres.
Hi ha qui afirma que aquests de l'Ajuntament no s'adonen, però i tant que s'adonen dons el CÍNIC regidor de Cultura de l'ajuntament, Carles Martí, ha dit que "s'ha optat per una lectura actual".
Això de les "lectures actuals" ja ho coneixem, es com quan en el tio de la bota Maragall, va intentar "actualitzar" l'escut de la ciutat i va fer el seu nyap.
Com podeu veure en l'imatge, la idea de Puig i Cadafalch era clara. Les columnes tenien una direcció est-oest. No només això sinó que els nou llums del darrere del Palau Nacional, son nou i no un altre numero per permetre fer la senyera al cel per les nits. Els llums blancs es veien l'any 1929 desde Queralt.
El palau de darrere, amb la seva sala circular podria perfectament encabir les instal·lacions del Parlament Català, en comptes de tenirles al zoo amb altres animals en extinció. Perquè si no l'arquitecte li va posar per nom Palau Nacional?.
I, una altra cosa que sovint obliden qui reivindiquen el monument, es que al capdamunt de tot van unes estàtues de victòries alades. Com recentment s'han recuperat planells i documents de l'arquitecte, no costarà gaire seguir les seves directrius.
Per tant l'Ajuntament te dues opcions, fer el que li roti, amb el qual pot passar que ho facin dues vegades, o ferho seguint els criteris de l'arquitecte i respectant la seva obra.
En el cas de que ho facin correctament, tots estarem molt contents. En el cas de que pretenguin "actualitzar" la obra, els demanem que no es quedin en això nomès. Enderroquin també dues torres de cada façana de la Sagrada Família, cosa que sembla que ja estan preparant a fer amb l'excusa de l'AVE, i canviïn totes les banderes catalanes de tota barcelona per banderes espanyoles. I del cost de tot això creïn un impost nou, tipus "cànon de l'aigua", anomenat "cànon d'actualització de símbols".
Les coses clares, a les properes eleccions que les fotografies dels cartells electorals els candidats vagin vestits de cuir, i amb les eines del sado, perquè sembla mentida que els ciutadans poguem votar a gent tant aficionada a les arts sàdiques.PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL
Sessió del dia 27 de Gener de 2006. Ref: CP 1/06
ACORDS adoptats pel Plenari del Consell Municipal en la sessió ordinària del dia 27 de gener de 2006.
E) Declaració Institucional
Única.-Dins del procés de creixement de la ciutat, a principis del segle XX la muntanya de Montjuïc va esdevenir un nou pol d’activitat. Diverses obres públiques van dotar d’un nou sentit per a Barcelona a un espai com aquest, tan present a la història de la nostra ciutat.
Aquest procés, que va culminar amb l’Exposició Universal de 1929, va tenir una fita destacada amb l’erecció l’any 1919 de les quatre columnes projectades per l’arquitecte, urbanista i polític Josep Puig i Cadafalch, que marcaven l’entrada als diferents espais de la muntanya de Montjuïc.
Aquest símbol, lluny de qualsevol connotació partidària, era un signe d’identitat ciutadana, de recordatori de les arrels de Barcelona i de projecció vers el futur en un espai, aleshores emergent, com era Montjuïc.
L’any 1928, en plena dictadura del general Miguel Primo de Rivera, les quatre columnes varen ser enderrocades. Amb aquest acte es volia eliminar un símbol de catalanitat cívica a Barcelona. Aquest decisió va ser un acte de violència gratuïta sense altre objectiu que privar a Barcelona de la seva consciència i orgull cívic com a ciutat i com a capital de Catalunya.
La ciutat de Barcelona ha dut a terme un procés de recuperació de la seva memòria històrica de la qual no en pot quedar al marge la significació de l’enderrocament de les quatre columnes. Aquesta voluntat de recuperar la nostra memòria, també en aquest extrem, no és fruit de persones aïllades, sinó que representa el sentiment majoritari de bona part del poble català, com ho demostra la campanya popular per la recuperació d’aquest monument o la proposició no de llei presentada per tots els grups polítics presents al Parlament de Catalunya.
La proximitat de l’any 2007, en que es celebrarà el cinquantè aniversari de la mort d’en Josep Puig i Cadafalch, és una bona oportunitat per que la ciutat de Barcelona, de la qual en fou regidor, diputat a Madrid i diputat provincial, honori el record i la memòria de l’obra i la vida d’en Puig i Cadafalch, que fou també segon president de la Mancomunitat de Catalunya.
Atesos els fets exposats, nosaltres, representants dels grups municipals d’aquest Ajuntament, acordem la següent Declaració Institucional:
L’Ajuntament de Barcelona declara la seva voluntat de:
Endegar, d’acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d’abril de 2005, les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic.
Iniciar els treballs amb els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implicats, d’acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament, per tal de concretar els esforços econòmics i tots els que siguin necessaris per a la recuperació del monument.
Un ex ministro de defensa canadiense esta exigiendo a los gobiernos del mundo que revelen tecnologías empleadas por los OVNIs para luchar contra el calentamiento global.
Tecnología OVNI para evitar el cambio climático.
Paul Hellyer sostiene que varios gobiernos mantienen en secretos los restos de OVNIs que se han estrellado en sus países a partir de 1947, como el supuesto incidente de Roswell.
La tecnología que emplean estas naves podría ayudarnos a crear motores y demás aparatos que evitarían el calentamiento global.Declaró en un diario local que “quisiera ver la tecnología alien, que podría eliminar en menos de una generación la quema de combustibles fósiles.
Podría ser una manera de salvar nuestro planeta”. Según el ex ministro, estas naves espaciales alien habrían viajado distancias extensas hasta la Tierra, por lo que poseerían sistemas avanzados de propulsión y combustibles excepcionales.
Tales tecnologías podían ofrecer alternativas a los combustibles fósiles.“Necesitamos persuadir a los gobiernos para que digan lo que saben. Algunos de nosotros sospechamos que saben bastante, y puede ser que sea suficiente para salvar nuestro planeta si lo utilizáramos rápidamente,” dijo.
Ya tenim la solució a Rodalies Renfe i a l'aeroport del Prat..!
Es mes facil que aquest home ens arregli el problema que en ZP.
Vinga Montilla, agafa l'avió i ves a l'Area 51, pero compte, que igual s'et queden.!
Avui es 23 de Febrer. Avui fa 26 anys que la suposada Espanya moderna que havia de retornar els drets arrabassats per les armes a catalans i bascos s'en va anar a fer punyetes. Perquè, i d'això ja no queda cap dubte, vistos els resultats, el 23 de febrer va triomfar.
Aquell simulacre de cop d'Estat, del qual mai sabrem qui havia realment al darrere, i del qual mai faran publiques les cintes del que va parlar el Cap d'Estat de 18:30 fins a les 24:00 hores en que va sortir a la TV, aquell simulacre de cop d'Estat controlat per un mestre del rei, nomès va servir per a que el Sr. Rei, al dia següent, es passes per l'engonal la nostra representació democràtica i nomès convoqués a palau als partits nazionals.
Aleshores van fer una jugada bruta amb el nostre estatut que va ser "cepillarlo" i desprès fer l'estatut andalús pràcticament copiat.
26 anys mes tard hem repetit l'historia, i els catalans hem caigut de quatre grapes com a poble babau on hi hagi al mon. No hi ha cap poble al mon que s'hagi equivocat SEMPRE de bàndol. Ens vam equivocar aliant nos amb els francesos contra el Conde Duque d'Olivares. Ens vàrem equivocar aliant nos amb anglesos contra els borbons, quan, ames, Felip IV havia jurat les nostres Constitucions. Ens vàrem equivocar en prendre part en les guerres carlines. I , finalment ens vàrem equivocar el 1936 prenent part en la guerra del país veí entre revolucionaris i fatxes, entre dictadors d'esquerra i dictadors de dreta, que no eren mes que marionetes de les potencies d'ambdós colors extrems, quan ambdós ens estimen per igual com podeu veure.
Així dons, 26 anys mes tard, repetim el mateix error de fer un estatut exportable, que pugui, i te collons que els nostres partits ho acceptin, ser retallat desprès per el Parlament de Madrid, deixant clar així que el nostre parlament te el mateix valor que una reunió d'una comunitat de veïns.
I també 26 anys mes tard, es repeteix, això si ara amb molt de talante, que el govern central pot anar fent lleis passant-se per l'engonal el Estatut recentment aprovat per ells mateixos.
També es repeteix que els andalusos ens copiïn senceret el nostre estatut, però amb un Partit Popular recolçant-lo al mateix temps que impugna el nostre, i no passa res.
Però tot això no es culpa de Madrid, ni del PP, ni del centralisme. Un cop mes es culpa nostra per haver fet un Estatut ple de palla. Un cop mes la culpa es nostra per acceptar que es negociable un estatut desprès de que l'aprovi el nostre Parlament. Som nosaltres mateixos qui treiem valor al nostre parlament.
I ja per si no fos prou, tenim de President de la Generalitat al polític, que al dia següent d'aprobarse l'Estatut va afirmar que els socialistes introduirien a Madrid totes les esmenes que democràticament no van poder incloure en el nostre Parlament. Tenim de President un home, que quan es va negociar l'Estatut a Madrid, s'asseia a la part contraria dels nostres negociadors.
Això també es culpa de Madrid o es culpa nostra?
Com veieu, un cop mes, els autoanomenats progressistes ens han portat a un nou fracàs com a poble. I es que a ells el poble tant s'els refot. Per a ells el poble es aquella gent a qui anar donant pel sac prohibint coses. Ara que ni la moneda, ni l'exercit, ni moltes coses ja (afortunadament) depenen d'ells, ells s'entretenen en prohibir fumar, aviat ens prohibiran el vi, o quan fan autovies com la de Vallirana ens prohibeixen anar a mes de 80 Km/h en una autovia nova, nomès per a demostrar nos el seu poder.
Avui es 23 de Febrer, i es un bon dia per recordar nos que, dença Carles I que va ser l'últim rei en que la vàrem encertar acollintlo com a tal i pactant amb ell en funció de les seves necessitats i les nostres, tot el que ens passa es per culpa nostra i de ningú mes.
Perquè aquí no es tracta de tenir un Estatut que pugui ser copiat, perquè així només tindrem "cafè para todos, y la taza mas pequeña para los catalanes", sinó que es tracta de recuperar les nostres llibertats i els nostres drets, arrabassats per les armes i per la nostra pròpia idiotesa.
Tal i com van les coses, Escòcia i Còrsega seran independents molt aviat, i nosaltres si no ho serem serà per creure en el "talante" y la "democràcia" del país veí, que desprès es comporta tant en el poder legislatiu, com en l'executiu, com ( i Déu n'hi do) en el judicial, com una monarquia tarongera.
Per tant, oblidem nos d'Estatuts, i anem ja cap a un pacte que parteixi de la base de derogar el Decret de Nova Planta i ens permeti recuperat la "autonomia" que teníem de 1492 a 1714, una època en que ells es pensen que érem espanyols i nosaltres ens pensem que érem independents, així tots estarem contents.
Ni Estatuts, ni talantes ni negociacions : DEVOLUCIÓ. !
El senyor De Juana es un assassí de 25 persones. No entenc que no existeixi la cadena perpetua per a casos així.
Però el que clama al cel no es això, sinó que s'adonin d'això quan es a punt de sortir de presó, com si quan va ser condemnat tots aquests defensors de l'estat de dret no sapiguesin el que passaria.
Es el que passa sempre, tothom ho sap excepte ells. Tothom sabíem que no hi havien armes químiques ni atòmiques a Irak, excepte ells, esclar.
Entenc la reducció de penes per a casos aïllats. No entenc que algú pugui anar a presó per robar una gallina o per delictes administratius (com el pobre octogenari recentment empresonat per una estafa de fot 20 anys), i tinc els meus dubtes que la presó tingui alguna utilitat en casos on la reincidència es impossible ( per exemple la dona que assassina el seu maltractador, o els delictes administratius).
No em sabria cap greu que el Sr. De Juana es moris, al contrari. El que si em fot fàstic es que es converteixi en un heroi un assassí com aquest.
De la mateixa manera que no entenc com no existeixen mai responsables de abusos com el comès amb l'Eric Bertran, les detencions pre-olimpiques, i molta altra gent com ara la noia de Girona a la que s'esta aplicant la llei antiterrorista sense tenir cap prova de que hagi trencat ni un plat.
No entenc que en aquests casos, el govern català o el Síndic de Greuges no assumeixi la acusació contra qui comanda les forces d'orde públic i es responsable d'aquests abusos.
PRIMERA CAGADA :
Aquesta setmana ens han informat que la Caixa, a traves de Gas Natural, es retira de la OPA a Endesa. Podem recordar com els polítics i periodistes espanyols han preferit regalar la elèctrica espanyola als alemanys abans que a una empresa catalana, podem recordar que el president d'Endesa va encetar una campanya publicitària calcada de la de e-ON que subliminarment ens informava de que ell ja tenia pactada la seva futura cadira, podem perdre el temps em tots els escarafalls que vulguem, però el que no hem d'oblidar es que el gran argument que la oligarquia
burocràtica daquesta empresa sense empresaris que es diu la Caixa, va pressionar Artur Mas a que signes el merdaestatut que dies abans ja havia beneit el tripartit perquè els guanys de cobrar l'IVA i l'IRPF d'Endesa si passava a tenir la seu social a Barcelona eren superiors a les diferencies "teòriques" entre els sistemes de finançament estatutaris proposats pel tripartit i per CDC.
Ara no tindrem ni els diners ni Endesa. Dimitirà la cúpula de la Caixa per haver venut el país? Segur que no, perquè al seu país li patrocinen fins i tot les samarretes quan juguen mundials de futbol.
Jo ja no tinc cap compte ni cap préstec ni res de la Caixa. Aquest any per a mi ha estat un any de canvis, i he aprofitat per anar-m'en, i com els bancs espanyols i les altres caixes catalanes em foten el mateix fàstic que la Caixa he optat per Bancaixa. Ja vorem.
SEGONA CAGADA : El que mes mal ha fet a CiU en les passades eleccions no ha estat ni el DVD, ni la campanya, ni res de tot això que argumenten les rèmores de Unió Democràtica. El que mes mal va fer a Artur Mas va ser la foto amb Zapatero del 26 de Gener (si , ja sé que era el 22, però podríem haver-se esperat tres dies per a ferlo coincidir amb el dia de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona).
Aquella foto no era la de la solució sinó la de la genuflexió, i els votants de Convergència no son tontos i així ho van entendre.
Era preferible que l'Estatut fracassés abans de aconseguir aquesta merda que només ha valgut per rentar la cara a Maragall i als partits del tripartit. Si Mas no hagués acceptat les pressions de la oligarquia financera catalana, E.R.C. hagués quedat com el que es, una simple sucursal del PSOE, que com les grans marques d'electrodomèstics japonesos tenen varies línies de producte amb diferents noms per a que la gent cregui que comprant un VIETA o una Montesa està comprant qualitat catalana, i desprès les tripes son les mateixes.
TERCERA CAGADA : Artur Mas, al sortir de la reunió amb Zapatero, va córrer a Barcelona a fer una roda de premsa, on va anunciar que l'Estat ens tornaria els calers (no tots , eh) dels últims quatre anys en 7 plaços anuals. Afortunadament per Mas, aquell vídeo ha desaparegut, però els de Convergència si el recordem. La gran abstenció del votant convergent a les ultimes eleccions no es deguda a res mes que a sentir-se enganyat pels seus propis líders. Ni DVD, ni osties.
QUARTA CAGADA : El DVD de la campanya electoral convergent era genial per a obrir una campanya. El que no va estar ben calculat es que la gent no vol crítiques dels polítics, sinó solucions. Per tant van faltar dos DVD's mes: QUE VÀREM FER a mitja campanya, i un altre de QUE FAREM els últims dies
de campanya. Perquè esta molt bé posar el dit a la nafra del contrari, i el dvd era perfecte, però l'únic que va quedar com a missatge d'accions de futur va ser el famós carnet per punts per a immigrants, que no superaría ni l'actual president de la generalitat (si, amb minúscules, com el seu cervell ).
CINQUENA CAGADA : Aquesta setmana ens informen que la campanya electoral de les municipals no la dirigirà David Madi. Perquè?
Algú entendria que la Cocacola canvies el seu director de Marketing cada quatre mesos? . Algú entendria que l'únic home que ha aportat idees noves a una campanya electoral desde que l'any 1989 algú va remoure la campanya electoral de ERC a les generals posant una estelada blava als
cartells (jo mateix) fos canviat per les pressions de un pallús que te com a úniques obsessions ser ministre i tirar-se mainaderes ?.
SISENA CAGADA : En algun país normal d'Europa, un partit que pretén guanyar unes eleccions a la capital de la seva nació, que no les ha guanyat mai, presentaria de candidat un talòs tartamut o gangos?
Potser en Trias es molt vàlid per a ser Conseller, però jo no el veig de cap de llista de res. I que em perdoni, però es que a mi no s'em ocorreria presentarme a un concurs de qualsevol cosa per a la que no estigui especificament dotat.
Perquè vàrem triar Artur Mas de cap de llista si no era precisament per aixó?. O acas canviem de criteri cada cop que pixem com, per exemple, qui ha de dirigir la campanya electoral ?.
SETENA CAGADA : Les eleccions municipals brinden sempre l'excusa perfecta per enviar a pastar fang a aquesta colla d'impresentables d'UNIÓ. Ja se que alguna gent bona tenen, i tant, nomès faltaria, però Unió es un partit, que al contrari que Convergència ha anat perdent militants any rere any. Quants interventors tenia Unió fa 10 anys (els interventors no forçosament son militants) i quants interventors va aportar a les ultimes eleccions?. M'agradaria que algun valent d'aquest partit em dones les xifres exactes, perquè jo a les últimes eleccions no en vaig veure ni un en totes les taules que vaig visitar.
