NEOFATXES GLOBALS

No pot ser tant senzill que els neofatxes globals es facin l'harakiri polític :
La historia ens ensenya: Els amants de la historia, aprenem, que totes les guerres , totes les aliances, i totes les accions radicals, obeeixen sempre a un sol motiu : Els diners.
Els Templers van ser perseguits pel rei francés per a robar lis les seves propietats. Als jueus , la reina catòlica no els va permetre endurse ni or ni monedes. De que els servia vendre les seves propietats aleshores ?. I totes les actuacions històriques sempre tenen darrere els diners.
Com ja va dir el germà del Rei d'Amèrica, Jeff Bush, aquesta aliança portarà molts beneficis econòmics a Espanya. ( ho va dir així mateix, sense cap vergonya).
Al mateix temps , la sensació política a Espanya es que el Sr. Aznar esta fent un harakiri electoral a ell i al seu partit. Es possible? Pot ser que sigui tant senzill desferse dels neofatxes globals ?
La nostra historia em diu que no, que mai hem tingut tanta sort. Es mes el que ens ensenya la historia de la nostra pobra i dissortada pàtria, es que desprès de una victoria ( Batalla de Montjuïc ) ve una derrota de molt mes abast que fa que la victoria primera hagi resultat inútil ( Pèrdua de la Catalunya Nord).
Aleshores el que hem de fer es buscar com Amèrica pot ajudar la economia espanyola, i potser, fent una mica de ciència ficció, trobarem la resposta a tota aquesta barbaritat.
El pecat de Saddam: Es evident que Sadam ja va ser derrotat fa anys, o almenys això creiem tots. Però si repassem les hemeroteques dels diaris podem veure que al Agost de 2002 (dia 26) van sortir rumors que afirmaven que qui realment finançava Al Quaeda eren els saudís. Desde l'onze de Setembre mai cap acusació havia apuntat a en Saddam. Es mes, les caracterisques polítiques laiques de Saddam no feien pressuposar una aliança amb l'ultrareligios Bin Laden. Però Saddam va tenir una bona pensada, proposar a la OPEP que el petroli es cobrés en euros en comptes de en dolars. Vist això d'aquesta manera, l'atac a Saddam es només un avis per la resta de països productors de petroli.
El neocolonialisme espanyol : La economia espanyola de l'any 1982 havia superat la crisi del 73, i van arribar els socialistes i van afavorir la creació de indústries a Madrid. En molt pocs anys, la majoria de les empreses catalanes va acabar tancant degut al dumping de preus que es feia desde altres "comunitats" amb terrenys regalats, i lliures d'impostos durant anys, i , com sempre ha estat, amb sous molt mes baixos, i categories laborals no aplicades.
Així dons els socialistes es van carregar la major part de la indústria catalana. La que encara queda es en mans de multinacionals, o bé, es proveïdora d'aquestes. Per a citar dos rams, l'any 1982 a Barcelona existien les següents fabriques de motos amb capital català : Bultaco, Montesa, Ossa, Mototrans, i Derbi. De totes aquestes només queda Derbi i en una situació financera delicada. Unaltre ram, el de la joguina , pràcticament nomès queda Educa, i Hasbro i Mattel s'an fet amb el control del mercat espanyol.
Els socialistes, apart d'això van fer mes fort el sector públic, Aquest era de un 40% en temps franquistes, va passar a ser del 60% en la època socialista. Els governs del PP, seguin els criteris europeus, van privatitzar la majoria de les empreses públiques. S'ens va dir que la seva liberalització beneficiaria als ciutadans, dons podríem escollir entre FECSA o ENHER. La realitat es que ni Fecsa ni Enher ja existeixen. Que Catalana de Gas ara es Gas Natural ( i ja no es 100% de capital català) i que fins i tot han tingut la barra de traslladar les seus de Transmediterránea y Tabacos de Filipinas, a Madrid.
Amb aquest panorama, unes poques empreses espanyoles, controlen la majoria dels valors que cotitzen a borsa. En definitiva, el famós IBEX es confecciona en base a BBVA, BSCH, i les seves subempreses Repsol, Endesa, Iberdrola, Gas Natural, Iberia, Telefònica i totes les seves filials. I son aquestes empreses i sub-empreses les que el PP ha utilitzat per a la reconquesta d'Amèrica del Sud. El resultat ja el sabem tots : un gran desastre.
En el primer moment de la crisi argentina, es va publicar als diaris, que 300 camions de Prosegur carregats de dòlars, van sortir en una nit de Buenos Aires destí Xile. Es calcula que els bancs espanyols van treure d'Argentina 29.792 milions d' euros abans de que el govern argentí suspengués la paritat Dolar-pes argentí. (avui un dolar val tres pesos argentins ).
Així les coses no estaven malament, per als corsaris bancs espanyols ( tots recordem la xuleria del Sr. Botin en la seva reunió d'accionistes, un cop ja havia tret els diners d'Argentina ) però ara, un jutge argentí ha sentenciat que els diners dipositats en dòlars, els bancs han de tornarlos en dòlars.
La economia de sud-americà serà en un futur una economia en fort creixement, ( si no pot anar pitjor, es que només pot anar a millor ). Però el problema es que les empreses espanyoles que van participar en la "reconquesta d'Amèrica" no poden resistir tant de temps. Nomès la economia de USA es capaç de fer aquest tipus d'inversions a llarg plaç.
Subsidiats per Europa :
Actualment l'economia espanyola te dos grans problemes, el primer es aquest de la "reconquesta d'Amèrica", i el segon, i no per això menys greu es que els diners de la Comunitat Europea per a Espanya s'estan acabant.
Si el PIB espanyol puja un 2,40% els diners que ens regala Europa es un 1% del PIB. O sigui, no només les dades del creixement del PIB que els donen son falses. ( Les de la inflació encara més ).sinó que ja no podrem jugar (o robar ) mes amb aquests diners. Els alemanys i francesos ja s'han cansat, i el que es mes fort, es que el "amic" Blair ha demanat que aquests diners s'acabin encara abans del que esta previst.
Europa va ser el gran engany que vàrem fer els catalans als espanyols. Gràcies a Europa, en poc temps no tindrem ni moneda, ni exercit , ni casi estat espanyol. Els espanyols això ho saben, i tant, però mentres Europa ha anat portant diners, no els ha preocupat res mes que anar fent lleis "loapitzadores". I que ningú es confongui, en això son iguals els del PP i els del PSOE.
Ara que els diners d'Europa s'acaben, es bo buscar unaltre padrí, i amb mes motiu si aquest padrí els deixa seguir sent la "reserva espiritual de occident".
El senyor Aznar no esta trencant Europa nomès per diners, sinó també, i això es el mes perillós, per "nacionalisme ranci". El Sr. Aznar ara pot portar Espanya a ser un estat mes de la Unió (U.S.A.) , perquè això es el que garanteixeria més el seu ideal polític nacionalista. Europa camina cap a una unió de 25 estats que es pot transformar, seguint el model alemany, en una confederació de 50 o mes nacions. En pocs anys haurien de desaparèixer els actuals estats. Possiblement el Sr. Aznar prefereixi ser una semi-colonia, amb rei i tot com Anglaterra, i així obtenir el permís necessari per a fer de capatàs del "amo americà" a Sud-americà. Fixeu vos dons com els interessos polítics dels nacionalistes espanyols i dels catalans son mes divergents que mai.
Bush y Aznar, la conexió esoterica? Apart de tot això, per als fans de les revistes esotèriques existeix una connexió entre els dos líders mundials, i es la pertinença o simpaties per unes ordres, de suposat caràcter esotèric, però que realment amaguen organitzacions ultranazis. De totes les webs sobre la relació entre tota la família Bush ja només resta a internet una web sobre Skulls & Bones. La Sra. Botella, y el ministre Michavila, pertanyen a la ordre dels Legionarios de Cristo. La ultima acció coneguda realitzada pels Legionarios, va ser la proposta de beatificació de la assassina reina Isabel la Catòlica. ( En l'ultima visita de Aznar al Papa, li va regalar el llibre editat per la campanya): Ambdues organitzacions son només branques nacionals de la secta dels Illuminati. En algunes revistes espanyoles s'ha publicat que l'expresident Bush va assistir a la apertura de la camera secreta de la piràmide de Keops, on esperava trobar documentació que permetria el control del mon. Altres revistes especulen sobre el fet de que l'Arca de la Aliança encara es trobi amagada a Bagdad, i aquest sigui l'objectiu final de la guerra.
Anticonstitucionalitat: Evidentment que tots estem contra la guerra, només un ciutadà espanyol sembla estar a favor: Jose Maria Aznar. Ell surt a les Televisions reclamant "adhesió inquebrantable" però no ens explica els motius de perquè ell, el gran defensor de la Constitució Espanyola, se la pensa passar pel engonal ( un cop més ) contradient en allò que especifica la utilitat de les forces armades "defender la integritat territorial". El cap d'Estat , comandant en cap de les forces armades, esta com amagat, i tot l'enrenou dona coartada al Sr. Aznar per a engarjolar musulmans per tenir sabó, o a tancar diaris perquè escriuen masses cops la paraula "i" en basc. La excusa de la col·laboració antiterrorista del seu amic Bush facilitant-li els codis de desencriptatge del Psion II, es fútil, dons es d'esperar que els etarres estiguin fent servir els moderns PDA's en compte d'aquell ja antiquat mini ordinador.
El dilema : Aleshores si tot aquest merder no es pel terrorisme ( això només es la excusa moral o, millor dit, immoral ) ni perquè pugui faltar nos el petroli, sembla que ja hem trobat els "grandes beneficios economicos" dels que parlaba el germà del Rei d'America.
Els americans permetran a les empreses "aznarianes" el retorn d'America sense perdues, o bé garantiran la seva supervivencia a aquells mercats, i el Sr Aznar ens haurà salvat de la desfeta que ell mateix, i les seves ansies imperialistes van provocar.
Bè, direu, aixó als catalans no ens perjudica. Ja vorem. Un cop sabem aixó, ara no sabem si desitjar que el srs Bush i Asnar, tinguin exit, i la economia espanyola no s'en vagi a la merda, o que fracasin, i s'en vagi a la merda el PP i , al mateix temps, la economia.
La meva conclusió es que, pasi el que pasi, els catalans pagarem el "pato". i, nomes a tall d'exemple, recordar les ultimes maniobres de La Caixa, absorvint a traves de Acesa les autopistes espanyoles, o a travès de Gas Natural, intentant menjarse a Iberdrola. Si Aznar te exit, segur que la Caixa serà la primera victima del nou lider mundial.
I no us confoneu, aquest inspectoret d'hisenda,es, per la majoria del mon dels diners, un crack. Ell volia ser president d'Europa, pero ara Europa ja li va petita i ja s'esta mobilitzant la dreta alemanya per a que el sr Aznar sigui el nou president mundial, de la ONU, del Banc Mundial, del FMI o de algun dels seus "invents".
No pot ser tan fácil que els "neofatxes globals" es facil l'harakiri politic.