SEMBLANCES CATALÀ - ANGLÈS I DISSEMBLANCES ENVERS EL CASTELLÀ.

De vegades l'anglès i el català de socarrel (el que sentít de la meva àvia, per ex.) o també l'antic o el culte, tenen sorprenents coincidències, i no sols per mots solts semblants al català i molt distints al castellà, entre els quals en podem trobar un munt: generalment són coincidències vinculades amb l'occità i el francès per raons històriques, d'altres són cultismes grecolatins, d'altres són a causa del sistema lingüístic castellà, prou divergent i més evolucionat autísticament –influït per l'àrab i el basc, a diferència de les llengües europees occidentals- i alguns altres simple casualitat.
A tall d'exemple, vet ací un llistat de noms semblants entre català i anglès i que divergeixen prou del castellà: “acaçar, perseguir” (to chase-perseguir), “adreça” (address-dirección, domicilio), “advocat” (advocate, lawyer-abogado), “afaiçonar” (to fashion-dar forma), “albercoc” (apricot-albaricoque), “almoina” (alms-limosna), “allotjar” (to lodge-alojar), “ambaixador” (ambassador-embajador), “aprofitar” (to profit-aprovechar), “aprovar” (to approve-aprobar), “arc” (arc, arch-arco), “areng, arengada” (herring-arenque), “arnès” (harness-jaez), “arracada” (earring-pendiente), “assassí” (assassin-asesino), “assegurança” (insurance-seguro), “as/semblar-se” (to resemble, to look like-parecerse), “assemblea” (assembly-asamblea), “atènyer” (to attain-conseguir), “ban (ban-bando, prohibición oficial), “bandejar, apartar, descartar, proscriure (to banish, to discard-proscribir, desterrar, descartar), “bandit” (bandit-bandido), “bang” (bang-pam), “biscuit” (biscuit-bizcocho), “blau” (blue-azul), “blasme” (blame-vituperio, culpa), “braçalet” (bracelet-brazalete), “bramar” (to bray-rebuznar), “brou” (broth-caldo), “buf” (puff-jadeo, soplido), “bústia postal, apartat” (postal box, letter box-apartado), “carlota, pastanaga” (carrot-zanahoria), “cercar, buscar” (to search for, to look for-buscar), “cim” (summit-cúspide, cumbre, pico), “cendra, caliu” (cinder-ceniza,brasas), “cercle” (circle-círculo), “cisell” (chisel-cincel), “conquesta” (conquest-conquista), “contrada, comarca” (country-comarca), “corredor” (corridor-pasillo), “cotó” (cotton-algodón),
“cranc” (crab, crayfish-cangrejo), “crossa” (crutch-muleta), “crosta” (crust-costra), “cua” (queue-cola), “cura” (care-cuidado), “cursa” (course-carrera), “crucifix” (crucifix, rood-crucifijo), “cucut” (cuckoo-cuclillo), “covard” (coward-cobarde), “damnar, condemnar” (to damn-condenar), “data” (date-fecha), “deslliurar” (to deliver-librar), “desenvolupament, desplegament” (developpement-desarrollo), “desprendre” (to spend-gastar), “dinar, menjar principal” (dinner-comida principal), “eixida” (exit, issue-salida), “elm, casc” (helmet-yelmo, casco), “encoratjar” (to encourage-animar), “endins” (inside-adentro), “enginyer” (engineer-ingeniero), “escuma” (scum – espuma), “escurar” (to scour - fregar), “esquirol” (squirrel-ardilla), “estel, estrella” (star-estrella), “estendard” (standard, banner-estandarte), “estómac” (stomach-estómago), “estranger, foraster” (stranger, foreign, foreigner-extranjero), “estruç” (ostrich-avestruz), “excel·lent” (excellent-excelente, sobresaliente), “exemple” (example-ejemplo), “fada” (fairy-hada), “fat” (fate-hado), “feble, dèbil” (feeble, weak-débil), “femella” (female-hembra), “fenoll, fonoll” (fennel-hinojo), “fervent” (fervent-ferviente), “figa” (fig-higo), “flama” (flame-llama), “floc” (flake-copo), “focus” (focus-foco), “força” (force, Strength, power-fuerza), “font-ana” (fountain-fuente), “forquilla” (fork-tenedor), “ganivet” (knife-cuchillo), “glaç, gel” (glace, ice-hielo), “glop” (gulp-trago), “grec” (Greek-griego), “gros, gras” (gross, fat, big-gordo), “guaitar” (to watch- vigilar), “guatlla” (quail, codorniz), “Guillem” (William, Guillermo), “herba” (herb-yerba), “heretatge, herencia” (heritage-herencia, heredad), “hereu” (heir-heredero), “hesitar, dubtar” (to hesitate-dudar), “joia, alegria” (joy-alegría), “julep, xarop” (julep-jarabe, poción), “llangor, defalliment” (languor-desfallecimiento), “llanterna, fanal” (lantern-linterna), “llard” (lard-manteca, grasa animal), “llatzeret, llebroseria” (lazaret-leprosería), “llentilla” (lentil-lenteja), “llepar” (to lap-lamer), “lleure” (leisure-tiempo libre), “llevar” en valencià (to leave-quitar), “manta” (many-mucho, muchos, mucha, muchas), “mantell” (mantle-manto), “meravella” (marvel, wonder-maravilla), “mercaderies” (marchandise, goods-mercancías), “mercat” (market-mercado), “mestressa, madona, na” (mistress – señora, doña), “mesura, mida” (measure, size-medida), “miracle” (miracle-milagro), “miratge” (mirage-espejismo), “mirall, espill” (mirror-espejo), “molsa” (moss-musgo), “moltó” (mutton, sheep-carnero), “monstruós” (monstrous-mostruoso), “murmuri” (murmur, mutter-murmullo), “musar, perdre el temps, estar distret” (to muse-perder el tiempo, estar distraído), “musell” (muzzle, snout-hocico), “nacre” (nacre-nácar), “nas” (nose-nariz), “net” (neat, clean-limpio), “nit” (night-noche), “noi, xic, minyó” (boy, lad-chico, mozo), “nyam” (yam-ñame), “oncle” (uncle-tío), “ostatge” (ostage-rehén), “pagès” (peasant-campesino, rústico), “panteixar” (to pant-jadear), “paradís” (paradise-paraíso), “peix” (fish-pez), “perill” (peril-peligro), “perir” (to perish-perecer), “pilot” (pile-montón), “pixar” (to piss, mear), “plany, lament” (plaint, lament-lamento), “pledejar, al·legar” (to plead-pleitear, alegar), “poetessa” (poetess-poetisa), “(carn de) porc” (pork-cerdo), “pot” (pot-tarro, bote), “pregar, orar” (to pray-rezar, orar), “provar” (to prove-probar), “pruna” (plum-ciruelo), “pruna (seca)” (prune-ciruelo seco), “punxó” (punch-pegada, puñetazo, punzón), “punir, castigar” (to punish-castigar), “qualitat” (quality-calidad), “quantitat” (quantity-cantidad), “risc” (risk-riesgo), “Roger” (Roger-Rogelio), “romaní” (rosemary-romero), “rostit” (roast-asado), “signatura, firma” (signature-firma), “sípia” (xiphias-jibia), “si us plau” (please-por favor), “socs, esclops” (clogs-zuecos), “sòl” (soil-suelo), “sompo, atabalat” (numb-aturdido, entumecido), “sopar, menjar lleuger” (supper-cena, comida frugal), “(donar) suport” (to support-apoyar), “tastar, fer gust” (to taste-gustar, probar), “taula” (table-mesa), “timó, farigola” (thyme-tomillo), “tonyina” (tunny-atún), “udolar, ulular” (to ululate-aullar) “uixer” (usher-ujier), “vàlua, valor” (value-valor), “vassall” (vassal-vasallo), “venjança, revenja” (vengeance, revenge-venganza), “vellut” (velvet-terciopleo), “ver, veritable” (veritable, true-verdadero), “vespre” (evening-atardecer, anochecer*1), “vespres” (vespers-vísperas), “vexar” (to vex-vejar), “xarop” (syrup-jarabe) i prou d'altres.
No hi faig esment dels que coincideixen per diferir dels mots castellans acabats en –e i –o, com ara “absent”, “angle”, “marc”, “mèrit”, “lícit”, “militant”, “modest”, “vehicle”, “bronze”, “bulb”, “cigar”, “clarinet”, “herald”, “heroic”, “circuit”, “possible”, etc perquè fos una llista massa llarga. Ni tampoc dels mots de l'estil “alfabet” (alphabet-alfabeto), “ampli” (ample-amplio), “extraordinari” (extraordinary-extraordinario), “monstruós” (monstrous-mostruoso), “proverbi” (proverb-proverbio), “prejudici” (prejudice-prejuício), “prestigi” (prestige-prestigio), “príncep” (prince-príncipe), “purgatori” (purgatory-purgatorio), “tricicle” (tricycle-triciclo), “tronc” (trunk-tronco), “tulipa” (tulip-tulipán), “tsar” (tzar-zar), “veterinari” (veterinary-veterinario), “vicari” (vicar-vicario), “vici” (vice-vicio), etc.
També tenim els dies de la setmana, que en les grans llengües europees tenen dessinència significant “dia” (-day en anglès, -tag en alemany, -di en italià i francès...) mentre que en català el “di-” és prefixe (com en occità), i en castellà no hi ha prefixe ni dessinència. Així: Monday, Montag, lundi, dilluns, lunes.
Algunes paraules canvien un tant de significat, així, el joc infantil “sambori” ve de l'anglès “jamboree” (=aplec, festa popular); “almoina” se sembla a “alimony” (paga per a aliments); “bacó” (=cadell del porc, porcell) se sembla a “bacon” (=cansalada de porc); en anglès diuen “to ramble” a “ramblejar, rondar, passejar” (“rambla”, en català és el llit eixut d'un riu o rierol); o l'anglès “cap” (=gorra) sembla relacionat amb “cap” (=testa) o “capell” (en anglès “hat”). O “to turn” que recorda a “tornar” però que vol dir “girar, tombar”. “Pitcher” que recorda el nostre “pitxer” en realitat vol dir “càntir”, però deu tenir també un origen comú (en basc, per cert, és exactament igual que en català: “pitxer”). “To gorge” vol dir “engolir, empassar” i és semblant al nostre mot “gorja” (=gola). O d'altres tenen equivalença exacta català-anglès mentre que el castellà ha d'emprar-hi un verb doble, com ara “manllevar” (to borrow-pedir prestado”) o una expressió doble, com “aviram” (poultry-aves de corral). Mentre que “bessó” i “twin” tenen l'arrel al nombre dos, el castellà utilitza “gemelo” i “mellizo”, sense arrel numèrica.
En l'Edat Mitjana el català tenia molts més mots semblants a l'anglès que no pas ara, com ara “delit” per “delícia” (delight-delicia), “desert” (deserted-abandonado), “follia” per “bogeria” (folly, madness, insanity-locura), “gai” per “alegre, joiós” (gay-alegre), “llong” per “llarg” (long-largo), “article+més” per “la major part de” (the most-la mayoría)*2, “oblivió” per “oblit” (oblivion –olvido), “plaça” en el sentit de lloc (place-lugar), “pus” (encara usat a Mallorca) per “més” (plus-more-más), “raor” –documentat almenys fins al s. XVI) per “maquineta d'afaitar” (razor-maquinilla), “re/membrar” per “recordar” (to remember-recordar) o molts altres que encara que alguns són oficials, de fet, han caigut en desús en la llengua parlada majoritària actual (excepte algunes comarques o dites), així “apropar, atansar” (to approach-acercar), “argent viu, mercuri” (quicksilver, mercury-mercurio), “arranjar, arreglar” (to arrange-arreglar), “avantatge” (advantage-ventaja), “lletra-carta” (letter-carta), requesta, prec , sol·licitud” (request-solicitud, requerimiento, ruego, demanda), “requestar” (to request-solicitar, pedir), etc. En queden expressions, com ara “a mitja requesta” (lloc a mig omplir, escoltada a Nules, Plana Baixa com a “a mitja recresta ”).
Aquestes sovintejades coincidències de vocabulari provenen sens dubte de la gran relació amb la Gascunya veïna ocupada pels normands (sovint anglesos), si bé la progressiva castellanització del català va anul·lant-les progressivament.
De fet, la democràcia estamental (Parlament), apareguda a Catalunya a través de les Treves de Déu de l'Abat Oliba és pocs anys anterior al parlamentarisme normand (anglès) i, el mot anglès "Parliament" és probable que vingui del català "Parlament" a través del normand francès. Com a contrapartida, “botifler” ve de “Beauty flower” (referit a la flor de lis borbònica) o “jaqueta” (=americana) de “jacket”.
És patètic que a TV3 treguessin en una sèrie una dona catalana ploriquejant a una andalusa (en castellà) dient que “hasta tasca que para vosotros es para pasarlo bién, en catalán significa tarea, ya ves...”. Exactament, com “task” en anglès o “tasque” en francès, perquè som europeus i hauríem de conèixer millor els nostres referents culturals i anímics europeus.
També paga la pena de fer esment de la bàsica coincidència entre “s-ss-c” entre el català i l'anglès.
O, com ara expressions com ara "que vindrà, m'ha dit que" o "se n'ha quedat sense" són maneres prou paregudes a les que sol utilitzar l'anglès les preposicions, etc., és a dir, amb molta llibertat i creativitat.
Igualment és una mica més coincident amb l'anglès-i divergent front al castellà- el sistema clàssic català de dir les hores. O l'expressió “vegades+mot temporal”, com ara: “dues vegades el dia” (twice a day) que el castellà forma amb la preposició “por” (tres veces por día), si bé l'anglès també fa servir “per” (twice per day).
Un cas molt sorprenent pel que té d'identitat extrema, i a més en una forma/construcció verbal, és:
L'imperatiu de 1ª i 3ª persona: una forma genuïna en català.
Cada vegada escolt més, sobretot la gent jove de ciutats, usar i abusar de la construcció «anar+ infinitiu» que, a part de ser usualment un calc de castellà, té el problema afegit de poder-se confondre amb el nostre passat perfecte perifràstic, com ara:
«vaig a estudiar» / vaig estudiar(=estudií) «vaig a ajudar» / vaig ajudar(=ajudí)«vaig a oir»/ vaig oir(=oí) etc.
Quan pens en el parlar de la meva àvia i en el de la gent gran de Castelló, m'adon que no s'expressaven pas així, ans deien:
Deixa'm estudiar deixa'm ajudar deixa'm oir etc.
O sia, la mateixa construcció que l'imperatiu én anglés:
deixa'm ajudar-te... (let me help you)
deixa'm dir-li...(let me tell him...) deixeu-nos dir...(let us tell...) deixeu-nos oir...(let us hear...) deixeu-los marxar (let them go away) deixa'ns cantar(let us sing) deixeu-me pensar(let me think)deixeu-la explicar-se (let her explain herself)
Aquesta forma, a més, ens ofereix l'avantatge d'unes connotacions més tolerants i educades que
les formes castellanitzades o més semblants a les castellanes:
«que marxin» /deixeu-los marxar «que s'expliqui» / deixeu-la explicar-se etc.
Ara bé, «anar a + infinitiu» no accepta pas sempre de ser substituït per aquest imperatiu genuí, de vegades poc adient o massa forçat. En tals casos podem usar formes futures simples o les perífrasis estar a punt de (o el seu equivalent més clássic cuidar) o voler en present o condicional, o encara altres solucions semblants.
«vaig a estudiar»: deixa'm estudiar estic a punt de (ficar-me a) estudiar vull estudiar voldria estudiar estudiaré (ara) etc.
En cada ocasió podem triar la forma més adient al cas, sense rigideses. Caure en la rigidesa i les solucions estereotipades (l'“entesos?” de la TV3) vol dir que ens manquen els recursos creatius genuïns per a enfortir i fer reviscolar la contaminada llengua catalana que parlen, sobretot, els joves urbans i, massa sovint també, professors de català i “nacionalistes”, especialment al País Valencià.
No estic pas afirmant que totes les construccions d'"anar a+infinitiu" sien incorrectes, però sí que moltes ho són en major o menor mesura, a més de cacafòniques.
Cal reintroduir amb força aquest esmorteït i creatiu imperatiu.
---
*1 El castellà no té un equivalent exacte en salutacions al nostre “Bon vespre” (=good evening, bonne soirée, buona sera, guten Abend...), de nou veiem com ha evolucionat independentment, fora d'un context pròpiament europeu.
*2 Ausiàs March: “Quan les més gents festegen prop los focs...”

http://www.unitat.org/nacio/angles.html