-
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
IMPERI CATALÀ
Cercar en aquest blog
COLUMNES
WEBS INTERESANTS
La meva llista de blogs
AVUI
POLÒNIA
Seguidors
PRETÈRIT IMPERFET de Miquel Pujadó
El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany,
p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l'amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l'idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l'urna,
enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l'Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes,
universalistes quan són l'Estat,
terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui "Aquest exagera"
que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d'aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure
http://www.goear.com/listen.php?v=fff7a9a
EL MEU FACEBOOK
SANT JORDI
SANT PATRÓ DE CATALUNYA, TORNEU-NOS LA LLIBERTAT
6 comentaris:
Jordi: Gracias por los enlaces sobre el acto de Estado.
El discurso de la Sra. Presidenta me ha emocionado.
m'ha agradat (malgrat els actors, tot s'ha de dir...).
Però per a arribar a sentir un discurs com aquest, essent una realitat, encara ens falta un bon tret... O ens posem tots a tirar a l'hora (i el que és més important, en el mateix sentit) o no ens mourem del mateix punt en el que som ara...I això, els qui tenen la capacitat de fe-ho possible, sembla que no ho volen veure...
Salut!
A mi no m'ha agradat gaire. Trobo el curt burocràtic, masclista, tecnocràtic, etcètera.
A més, crec que cal explicar les avantatges per a tots primer, de l'estat català, i no començar a somiar abans d'hora.
Comencem a fer campanya d'una punyetera vegada, a parlar d'economia, a parlar de condicions per a petites empreses, treballadors, emprenedors... collons, parlem de pasta primer i deixem-nos de palles mentals.
No podem perdre el temps, si volem guanyar hem de començar la campanya nosaltres i ara mateix, perquè els mitjans no ens la faran.
Gràcies
Joan,
això és una exercici de 10 minuts, que vol glosar, en molt poc temps (i mitjans) un desig. Evidentment que ni és didàctic ni res per l'estil. Hi cau en molts tòpics, alguns diàlegs son, fins i tot, ennuegants. Ningú veient això canviaria el seu parer... ni a favor ni en contra, penso jo...Per a mí, ens ho hem de prendre com a una ficció (feble ara mateix) de que algun dia les coses poden ser diferents...
Resulta evident que la dinàmica no es pot canviar sense un treball de fons molt intens, molt dinàmic, molt preparat, molt recolzat, molt creïble... I això és un curtmetratge, no és la seva missió.
Per desgràcia, hi ha alguns que la seva màxima preocupació no és aquesta...sino recuperar (o mantenir) quota de poder.
No em cansaré de dir-ho: mentre es treballi en clau de partit i no de país, Catalunya ho té magre. No ens en sortirem...
Un video masclista, elitista, proisraelià, militarista, pastós...En fí, el somni de la dreta neocon catalana.
Existeix la dreta neocon catalana?
Que te de dolent ser proisraelià?
A mi no m'ha agradat gens el redactor de discursos, pero no el trobo neocon, es un perfil mes aviat d'ERC. També em sobra el pro-palestí radical en un consell de govern i la conversa telefònica amb en ZP. Pero vaja el discurs de la presidenta, perfecte.!
Publica un comentari a l'entrada