29.1.11

ARA QUE VOLIA DEMANAR UN CRÈDIT A LA CAIXA PER COMPRAR-ME UNA YAMAHA…


Fa mesos que em volta al cap tornar a tenir moto. La nena petita ja es grandeta i ja no la tindré amagada al garatge omplint-se de pols, la moto. Busco a veure que em puc comprar i evidentment la primera idea es comprar una Montesa Evasión, que val per tot. Entro a la web de honda amb ES, i em trobo que la nova Montesa Honda porta motor honda de 4 temps, i no fan ja la versió Evasion sinó nomes la incomoda trialera Montesa Cota. Canvio d’objectiu, recordo que hi havia una Honda que es fabricava aquí, la cerco, i trobo que la fabrica de Santa Perpetua de la Mogoda, que tenia una capacitat màxima de producció de 50.000 unitats/any ja no fabrica res, i Honda va traslladar la producció a Itàlia l’any 2009.  Fora. Miro cap a un altre lloc, i veig que Yamaha també deixarà de fabricar motos aquí, i envia la producció a França. Que sabran els francesos de fer motos!. Llegeixo que l’actual conseller del govern “dels millors” abaixa el cap i accepta sense mes pensaments que la fabrica de Yamaha tanqui. No m’ho puc creure!
Llegeixo companys que afirmen que ja avisaven fa anys que això de la Caixa acabaria malament, i es clar, jo que per experiència conec que fa anys que la Caixa no es la Caixa em ve un somriure al veure de com de lents de reacció som els catalans. Fa tants anys que la Caixa no es la Caixa que ja no m’enrecordo de la primera putada que em van fer. La Caixa fa molts anys que no es aquella entitat on la meva avia em va obrir una llibreta el dia que vaig nàixer, sinó que es l’entitat que salva bancs d’addictes a la viagra, dona crèdits a immobiliàries tramposes dies abans de que facin suspensions de pagaments, o patrocina la selecció espanyola de furgol. Fa anys que la Caixa no es “la meva” caixa.
I l’una cosa i l’altra tenen molt a veure amb el que ens està passant, estem anant cap a una societat sense classe mitjana perquè la globalització econòmica se l’esta carregant i d’aquí poc nomes tindrem als grans empresaris o a la classe treballadora de mono blau. Els comandaments intermedis, els encarregats, la gent que aportava valor afegit a les empreses, tots a l’atur, ja no ens necessiten. Aquesta classe intermèdia que porta cent anys fent de pont social, explicant als treballadors que volen els empresaris, i explicant als empresaris que necessiten els treballadors, deixaran d’existir.
Perquè es clar, si un conseller de la Generalitat no es capaç de veure que el tancament de la Yamaha podria ser aprofitat per a constituir un holding de la motocicleta català amb gas-gas, beta i la nova ossa, no es perquè sigui tonto, no, que d’estudis el conseller en te i molts, i si la Caixa fa temps que no es la Caixa perquè incompleix els seus objectius fundacionals de atorgar crèdits a les famílies i als petits empresaris que no aconsegueixen crèdit en els canals bancaris normals, no es tampoc perquè no siguin llestos, sinó perquè a la Caixa ja no queden comandaments intermedis o no pinten res, perquè tot ho decideix un fred programa informàtic al que han donat les instruccions els de mes amunt de tot.  
Perquè, a qualsevol encarregat o tècnic intermedi que coneixi mínimament el mon de la moto se li hagués ocorregut que una fabrica catalana que fabriques només sis models de moto: trial, muntanya, ciutat, carretera, un scooter i una elèctrica, amb marques prou conegudes com: gas-gas, montesa, bultaco, ossa, derbi i sanglas, i fos obligat a totes les administracions publiques i grans empreses a comprar aquestes marques, la fabrica seria molt competitiva, i això evidentment finançat per aquesta Caixa que no hauria d’haver deixat de ser mai catalana i preocupada pel país i les empreses del país, en comptes de ser servidora del govern colonial de torn.
Només som 40000 en aquest país que defensem la feina ben feta i l’excel·lència, la qüestió ara es si aconseguirem canviar tot això, o si com deien fa setanta anys els espanyols, ha de morir l’intel·ligència.

MM