11.1.11

Moisès Carretero, i el llarg camí de la proclamació unilateral d'independència


Qui no renta els plats no en trenca cap. I per els inputs de retorn que llegeixo a varis llocs, àdhuc a la llista de coordinadors de Rcat, m’adono que hi ha encara gent que no pensa en català, i confon el enraonar, donar raons, amb el castellà discutir, de barallar-se. I com soc una persona a qui li agraden les raons, i ja hem passat mes d’un mes des de aquella data del 28-N, i sembla ser que una gran majoria estem d’acord en assenyalar les mancances: la bona fe, l’excés d’autocrítica, el mal aprofitament de les tècniques publicitàries, l’anàlisi polític excessivament retòric, la manca de “mala llet”, penso que ja es hora de ressaltar els punts forts, i veure com ens en podem aprofitar d’ells i podem fer avançar la nostra futura proposta: Cap organització ha aconseguit impulsar tanta il·lusió. Amb tres assemblees cel.lebrades. Amb la gent afegint-me a les nostres files tant el 10 de juliol com el 11 de setembre. No tenim l’independència com etiqueta, sinó com objectiu immediat, El moment polític es el millor dels últims 35 anys per als nostres objectius, Hem aconseguit engrescar a molta gent que mai havia estat en organitzacions politiques, Hem creat un nou estil de fer política, amb gent professional però que no vol viure de la política. Tothom, fins i tot la nostra competència ens respecta i valora.



ESCOLES DE NEGOCIS He escoltat presumir varis cops a algun exdirectiu del barça de com a les escoles de negocis s’analitzava la gestió econòmica del club en l’anterior època, i jo, la veritat, no m’ho crec. Però el que si es segur es que a les escoles aquestes s’estudiarà el fenomen de SCI. Com pot ser que una candidatura passi en 141 dies del no res als quatre diputats?. I quan ho analitzin trobaran totes les cabronades i putades que aquesta colla de delinqüents van arribar a cometre, i donaran l’invent per mort, com ha de fer qualsevol analista mínimament normal i honest. Els damnificats d’aquets personatges bàsicament no hem estat només els 3.500 associats de Rcat, n’hi ha molts mes, perquè des de la foto del Tinell fins la nit electoral van anar llençant els seus morts per la borda, acabant amb la noia de Mollerusa, que pobreta, al final s’adonà que aquí l’únic seriós que hi ha es en Joan Carretero.


DELINQUENTS HABITUALS: Però com pot qualsevol persona honesta plantejar-se fer qualsevol tipus d’acord amb gent així? Els delinqüents, quan mes lluny millor. I si t’han robat a tu, millor que no s’hi acostin.! Perquè l’engendre aquest del CSI no te cap tipus d’organització de base, absolutament cap. Tota la cúpula esta nomenada digitalment, i tenen un nucli dur de militants absolutament abduïts, com el que, com a resposta a un post del meu blog titulat “La farsa de Solidaritat Catalana” em va enviar un mail el 3-09 on em deia: “Fa Vostè llàstima Sr., El Sr. Carretero i el Sr. Laporta ho tenen tot pactat i dissenyat i fins i tot un ruc integral com Vostè, que no es bo ni per signar el correu els acabarà votant a un o l'altre. No ho dubti, malgrat persones com vos, trauran 25 escons”. Aquest home tant clarivident es del mateix nucli del CCN que fins fa poc ha tingut segrestada seu i web del CCN als seus legítims representants, i va “filtrar” un mail privat a en Ramon Carner que era un anàlisi dels problemes de marketing de la campanya de Rcat, afegint el meu nom i el del centre històric del que en soc membre, amb l’intenció, suposo, de perjudicar al centre. Els clarividents continuen equivocant-se.


Cada cop que veig en Laporta al Parlament em recorda aquella escena de la pel·lícula “els Deu Manaments”, quan en Edgar G. Robinson, crea una estàtua d’un vedell d’or, i pretén que el poble jueu doni l’esquena a en Moisès. Trobo a faltar que en Moisès-Carretero li foti els 10 manaments en pedra pel cap. SCI es això, un vedell d’or, poca cosa mes. Aquest home sempre ha tingut per objectiu ser regidor de l’ajuntament de Barcelona, que es on hi ha la pela. El sou de diputat no dona per a pagar totes les lletres, i a més, es una feina massa avorrida.


CONVERGÈNCIA te l’ultima oportunitat. El pacte del Majestic va ser la primera, i es van equivocar, en Rato ens va augmentar el doble els percentatges cedits de la cistella d’impostos, i al cap d’un mes va rebaixar a la meitat el IRPF. La segona oportunitat, el nou Estatut, en comptes de ser valents i negar-se a fer un estatut ple de morralla, s’hi va implicar fins el punt que, a l’oposició estant, volien donar la sensació de que aquell text infumable era obra seva gràcies a un pacte amb ZP que garantíria un finançament just. Finançament que desprès ha resultat ser un desastre. Ara Convergència te la tercera oportunitat de confiança, o arranja el desgavell o no ens quedarà cap altra solució que anar cap a l’indepèndencia, i els començaments no poden ser mes decebedors.


RCAT TE FUTUR? Si us pensàveu que tot seria un camí planer anàveu equivocats. Si creieu que no ens enviarien cap torpede, també. I si a la primera de canvi us desinfleu es que no heu entès res. Si senyor anaven a mercat i ens van robar la cartera, i que?. Si us pensàveu que tots els tertulians i totes les patums del independentisme d’aquests últims 35 anys ens donarien suport en comptes de sortir amb rebequeries o excuses de mal pagador, anàveu equivocats. Ara toca a tornar a pencar, i quan hi tornem a mercat ja vigilarem que no ens torni a passar el mateix, i sobretot, mesurarem amb quines companyies podem anar. No tenim 39.922 vots, en tenim 142.119 de vots partidaris de la PUI, i es per a tots ells que hem de treballar.


Si sabem corregir les errades, millorar la comunicació, i dotar-nos d’una organització disciplinada i amb un lideratge fort, sense dubtes, sense preses, sense impulsos però a pas de tractor, anirem caminant cap els nostres objectius. Si no perdem el temps en cants de sirena cercant pactes impossibles amb altres formacions, i ens mantenim en les nostres conviccions, reeixirem.
Com deia aquell noi en la seva pancarta a la mani del 11-S : CARRETERO, AQUÍ TENS ELS TEUS SOLDATS!. SOM-HI, QUE TENIM MOLTA FEINA A FER.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquell noi, es diu Robert i ara hi es a... SCxI!!!

Jordi Benplantat ha dit...

Molt be, ja tornarà

Low ha dit...

són uns delinqüents, però han fet molt bé la jugada.

tens raó en tot el que dius. No ens podem tornar a deixar prendre el pèl.

molts cauran pel camí, o es deixaran enlluernar per vedells d'or... en canvi la raó la tenim nosaltres.

Les teves anàlisis sempre apugen la moral. Edavant, tenim molta feina per fer.

Anònim ha dit...

Cada cop que et puc llegir tinc més clara la meva opció RCAT.

Gràcies !