22.1.11

VISCA LA PEPA


Fa uns dies escolto que alguna gran superfície de nom de sastreria britànica al final de la seva publicitat inclou un afegitó per a recordar que aquest any, el dia de Sant Josep celebraran, ells, la Constitució de 1812, anomenada “la Pepa” per estar datada el 19 de Març, diada de Sant Josep.  Sempre m’ha fet gracia la coincidència que l’expressió “visca la pepa” tingui en castellà el motiu de celebrar una constitució, la seva primera diuen, més de 500 anys mes tard que nosaltres, i en canvi, en català, signifiqui una queixa sorneguera a la feina mal feta. Segur que hi te relació.

De fet la Constitució de Cadis no es la primera Constitució espanyola malgrat si es la primera redactada per uns, mes o menys, representants populars. La primera Constitució Espanyola es la de Baiona de 7 de juliol de 1808 ( si a la de Cadis l’anomenen “la Pepa”, a aquesta li haurien de dir “la Fermina”) atorgada pel legítim rei espanyol Josep I. La Constitució de Cadis no deixa de ser una Constitució d’uns revoltats, donat que degut a les abdicacions legals de Carles IV (BOE 25 de març de 1808) i Ferran IV -VII pels castellans- (BOE 10 de maig), el rei legal era Napoleó Bonapart, i aquest havia abdicat a favor del seu germà Josep.

I on érem els catalans el 19 de Març de 1812?. Doncs en aquell dia Catalunya no formava part d’Espanya sinó del Imperi, perquè el 26 de gener de 1812, tres mesos abans, Napoleó ens havia annexat a França (amb la franja d’Aragó i Andorra, i sense la Vall d’Aran). Mireu si es legal l’annexió que fins i tot en webs de militars espanyols surt la llista dels governadors napoleònics. De fet aquesta es la data oficial pero un decret del 8 de febrer de 1810 ja anticipava l’intenció. 

I malgrat van haver dinou delegats catalans a les Corts de Cadis que van reclamar la DEVOLUCIÓ de les Constitucions Catalanes, a Cadis ningú els va fer cap cas.

Per tant, celebrem com es mereix el 26 de gener, data triplement històrica, perquè també coincideix amb la batalla de Montjuic de 1641, on varem estomacar els espanyols i amb una altre fet històric que ara mateix no recordo, i potser que anem demanant l’annexió a algun imperi que ens garanteixi el respecte de les nostres Constitucions. Potser ja no toca demanar-ho als francesos, perquè pobrets estan gagas, però igual en Obama ens vol escoltar, i pot venir a Barcelona a emular Kennedy a Berlin (ich bin ein berliner) , o potser ens diu com el 19 de març de 1810 ens deia el mariscal Augereau al “Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya”:Sí, vencedors d’Atenes i Neopàtria: se va a restablir vostre antic comerç d’Orient. La pàtria catalana va a renéixer de les seves cendres, [...] jo m’ocuparé incessantment a corregir tots los desordres, i vos procuraré la prosperitat de què es susceptible vostre sòl i ingeni”.

mm 


PD: Napoleó va continuar siguent el Comte de Barcelona fins el 11 d'abril de 1814, en que va ser Lluis IV, Lluís XVIII de França, qui ho va ser catorze dies, des de la renuncia de Napoleó fins el 25 d'abril de 1814 que es retiraren les tropes franceses de Barcelona, i va ser compte en Ferran IV de nou.

5 comentaris:

Indigeta ha dit...

L'Obama no crec que tingui cap interés en incorporar-nos al seu imperi quant ja hi estem incorporats de facto via estat espanyol.

Granollacs ha dit...

Suposo que et refereixes al fet que el 26 de gener de 1939 els feixistes van entrar per la Diagonal de Barcelona.

Jordi Benplantat ha dit...

Granollacs, ja veus el que fa l'alzheimer selectiu. hehe

Anònim ha dit...

Un altre 26 de gener, el de 1979, el patriota Martí Marcó fou assassinat per la policia espanyola. En el seu record i homenatge, visca la lluita independentista.

Anònim ha dit...

i el naixement d'en Mourinho