NO TENEN NI IDEA

Ahir Espanya va ser la riota del mon, va quedar clar que els catalans som una sub-colònia d’una colònia americana. Posats així, la meva idea de que el Principat de Catalunya esdevingui estat lliure associat de USA em sembla mes bona que mai, dons seguiríem obeint Obama, però almenys no pagaríem impostos, com els porto-riquenys.


Fa anys que parlen de arranjar les relacions laborals. Quan els “especialistes” parlen de “reduir costos”, si son empresaris es refereixen als treballadors, i si son politics es refereixen als funcionaris. Algú creu que reduint un 5% el sou dels funcionaris o congelant les jubilacions s’arranja algun problema? A Espanya fallen moltes coses, però en el pla laboral falla, fa molts anys, l’absència d’aprenents, i les jubilacions avançades a costa de l’erari públic.


Es una aberració que no existeixin com abans, les categories professionals d’aprenents en molts rams. Fa anys quan tu entraves en una empresa anaves passant per les diferents categories d’aprenentatge, i al cap de tres o cinc anys eres oficial. Ara no, ara un noi de 16 o de 21 anys, independentment de l’experiència es oficial de 3ª i prou, així doncs els sous “d’home” han acabat sent massa alts pels aprenents i massa baixos pels oficials, provocant la desmotivació d’uns i d’altres.


En el tema de les jubilacions anticipades passa una mica el mateix. S’ha facilitat en excés les jubilacions a empreses que no tenien pèrdues a càrrec de l’erari públic, però si et jubiles mes tard el benefici es inexistent. Si de cada any que un treballador es jubila abans l’Estat descompta un 8%, lo just es que si et jubiles mes tard, l’Estat també pagués un 8% mes per cada any de retràs voluntari en la jubilació. Però la millor manera d’evitar les jubilacions forçades, es també reduir paulatinament les cotitzacions a la seguretat social. Una bona manera seria reduir un 10% cada any a partir dels 55 anys. Així a cap empresa l’interessaria fer fora a la gent gran, que per cert, acostuma a ser la que te mes responsabilitat i experiència.


En una crisi econòmica tant forta com la que tenim, els costos laborals només es baixen d’una manera, reduint les quotes de la Seguretat Social a les empreses i augmentant els ingressos per IRPF. Però compte, això no es pot fer amb tothom, sinó variant la taula d’IRPF amb percentatges mes progressius i que la pujada no afecti, de cap manera, als sous mes baixos.


Quin seria l’efecte de tornar a crear les categories d’aprenents, i de reduir paulatinament els costos de SS a la gent de mes de 55 anys? Senzill, que sobraria tota una ma d’obra barata no qualificada d’importació, i de retruc augmentaríem la productivitat.


I això ens porta a la delinqüència, es clar. No es suficient amb tenir bases de dades de delinqüents reincidents per engarjolar-los, es precís fer acords amb els països d’origen per a que compleixin les condemnes a presons dels països d’origen, doncs per a ells, les nostres presons son com hotels de cinc estrelles dels seus països.


Al meu mode de veure, la pitjor immigració que tenim, es la que no “molesta”. ( a mi particularment no em molesta cap). Em refereixo a les botigues de productes barats xinesos. Quantes empreses han fet tancar els seus productes? Perquè es permet que en horari escolar hi hagin infants en aquests comerços? . Algun cop els envien inspectors de treball o sanitat? Quants dels seus productes passen un control de qualitat Europeu?


Ai de tu pobre catalanet si t’oblides de posar un WC amb doble porta en un petit negociet on ets tu sol i vius al pis de dalt. Et ve tothom, des del simpàtic inspector de Treball que per les tardes fa “Riscos Laborals”, en negre naturalment, fins l'agradable inspector d'hisenda de la teva zona que treballa, ai casualitat, a la gestoria del barri.


Anem a per els funcionaris:

Es una burrada reduir els sous, es mes dubto que legalment es pugui fer. El que passa a Espanya es que sobren molts funcionaris, sobretot sobren els funcionaris amb carnet de partit. La solució es tant senzilla com coneguda : supressió de Ministeris sense competències, supressió de les Delegacions del Govern, Diputacions, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, i altres “menjadores”. Expulsió immediata d’ “assessors” i altres elements politics. Si en volen tenir que pagui el partit les seves nomines, o millor que triïn ministres o consellers mes intel•ligents que no els necessitin. En l’era de l’internet no es precís tenir tants intermediaris politics.


I la despesa dels funcionaris autonòmics, per a no ferir susceptibilitats regionals, es fa un barem de totes les autonomies, de les necessitats de cadascuna per cada competència, i tots els que superin la mitjana, al carrer. Si , al carrer, no hi ha cap altra solució. Es millor tenir una llista d’aturats REAL, que camuflar-la amb unes ocupacions improductives.


El problema d’aquesta crisi es que quan no érem a l’euro en reduir el valor de la pesseta ja ens en haguéssim sortit, i la majoria no ens haguessin assabentat. Però com ara som europeus, l’única solució era fa dos anys haver rebaixat els sous un 25% o una mesura equivalent (augment d’impostos directes). I com els nostres politics son una colla de cagats, i defensen les seves “menjadores” tant electorals com de partit, no han fet res, confiant que fos l’economia mundial qui ho arranges.


El problema a Espanya ha estat la sobrevaloració dels immobles. Una sobrevaloració provocada pels politics i els bancs, i on els ciutadans creien tenir algun guany. Els politics van provocar (nomes cal veure-ho al Baix Llobregat) la sobrevaloració del sol edificable prohibint edificar mes de tres plantes d’alçada, cada cop quedava menys sol, cada cop era mes car, cada cop eren mes cars els nous pisos, això encaria la zona, i per tant, augmentaven espectacularment les recaptacions del IBI, i els permisos d’obres, i les “comissions” politiques per les obres.


Aquesta sobrevaloració, especialment a les zones de costa, ha estat també provocada per la quantitat d’estrangers que compraven immobles. Ara es queixen, però ells van ajudar a crear la bombolla.


Aquesta bombolla no es pot desinflar, els bancs es menjarien amb patates les hipoteques si els pisos baixessin per sota del valor hipotecari, per tant tots quiets, a resar i a esperar. Però si us plau, els culpables politics i econòmics, que pleguin, però amb jubilacions normals, si us plau.


LLOGUERS

La mala costum de voler comprar un pis, l’han creada els propietaris que els posaven a lloguer amb el convenciment que el llogater pagaria la quota mensual d’hipoteca. Es una aberració que s’ha de corregir convencent al propietari que el llogater pot pagar anualment l'equivalent als interessos del capital que va costar el pis, però mai l’amortització, dons quan el llogater marxa, el pis, per tant el capital, queda. Això només es pot corregir amb un impost diferencial entre el valor del lloguer en comparança amb el valor cadastral. Tota altra mesura, com el “lloguer garantit” nomes serveix per a que uns privilegiats, (normalment els parents dels politics) se’n beneficiïn de la mesura, al incidir nomes sobre una minoria de pisos.

 TRANSPORT PUBLIC I LES GENIALS IDEES DELS POLITICS

El transport públic, especialment a l’àrea exterior de Barcelona es un autèntic nyap. Amb el cost del Trambaix podríem tenir una flota de microautobusos a tot el Baix Llobregat , i les nomines les podríem pagar igualment amb el dèficit que genera el Trambaix.


Si vius a Cornellà i treballes a Montcada, distancia normalíssima a qualsevol ciutat europea, a Frankfurt trigues 20 minuts en transport públic de casa a la feina. Aquí, com tot passa pel centre de Barcelona, pots trigar el que ells vulguin, hora i mitja si tot va be, i el temps, o les avaries, o les vagues no ho impedeixen. Anar d’una urbanització de Vallirana a Plaça Catalunya, amb molta sort, i tot de cara, son mes de dues hores.! Prèviament has de fer un curset de trigonometria aeronàutica per a combinar òptimament els horaris dels diversos transports.


Ara els “moderns” de Barcelona volen aplicar l’idea del Trambaix a la Diagonal, en una operació que costarà 70 milions d’euros i pot costar 50 milions de dèficit anual a la companyia publica ATM, que es regalaran generosament a la companyia privada TRAM. Amb aquets diners, es podrien no només fer un autobús que passes cada 2 minuts per la Diagonal, sinó moltes mes coses.


La solució a la Diagonal es molt mes simple: aprofitant que el MOPU vol fer un túnel sota la diagonal per a Rodalies, fer-ne dos, un sota l’altre, i fer passar un metro (compartint el túnel de rodalies com a Frankfurt), els autobusos, els taxis, pel túnel. Així poden ampliar les aceres a costa dels laterals, sense tallar arbres, ni sense putejar a tota la gent que diàriament passa per la Diagonal en cotxe. Però la Diagonal de Barcelona ( i la resta de Catalunya també) no falla per això, falla per no tenir uns carrils d’un ample raonable, que a la que estàs entre un autobús i un camió et quedes sense retrovisors, i falla de no tenir mitjanera entre els dos sentits. Amb aquestes dues coses els accidents es reduirien moltíssim, però els nostres politics es fan els suecs, i necessiten obres megalòmanes per ampliar el seu ego ( o per afavorir els finançadors de les seves campanyes politiques).
Tot això que jo he escrit, però que ho veu tothom, no te solució amb el actual sistema polític, es precís una REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA a fons, i aquesta es impossible si continuem a Espanya. Per tant es precís conformar una UNICA candidatura INDEPENDENTISTA a les pròximes eleccions al Parlament, amb moltíssima gent de prestigi professional, gent que no necessiti de la política per guanyar-se les garrofes, i no tinguin cap interès en convertir-se en professionals de la política, perquè ja siguin professionals de lo seu, i que faci veure a TOTA la població el interès social, i econòmic de l’independència.

AUDIOVISUAL:
L’única solució que li queda a Espanya es enviar per Europa a fer conferències enl Niño Becerra i en Daniel Estulin.


La segona aparició d’en Niño Becerra a RAC 1 fa mes de dos anys, ja ho deia:

http://video.aol.ca/video-detail/santiago-nio-becerra-a-versi-rac1-07-2008/3622488602


Daniel Estulin parla de la “empresa global Bilderberg SA” a RAC 1:
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0513%2018h%20(Dijous%2013-05-10)%20%20VERSIO%20RAC1.mp3


Daniel Estulin confirma l’estratègia del govern espanyol, per a reactivar l’economia, d’enderrocar edificis publics, i carregar-li el mort a ETA
http://www.danielestulin.com/2010/05/11/secretos11septiembreiiiparte/


Niño Becerra acolloneix als alemanys, per a que ens ajudin d'una vegada :
http://video.aol.ca/video-detail/interview-mit-dem-wirtschaftswissenschaftler-santiago-nio-becerra/784216840/?icid=VIDURVNWS05


Niño Becerra a TV3 dona la solució a l’economia espanyola : legalitzar el cultiu i consum de la marihuana, convertir Espanya en un narcoestat:

http://www.tv3.cat/videos/2854690/Dues-visions-de-la-crisi-(versio-integra)