EUROPA NO SOLUCIONA RES

Molts esperàvem que amb l’entrada al Mercat Comú molts dels mals d’Espanya els arreglarien els europeus. Que Europa prohibiria els “empleos comunitarios” i altres barbaritats del sistema espanyol.



No només no ha estat així, sinó que el govern central s’ha emmerdat en obres publiques gens generadores d’activitats productives com la construcció de la xarxa d’AVE, unes obres costosíssimes i de alt cost de manteniment posterior, que s’han fet gracies, en part, a subvencions europees. Ara li es molt fàcil a Europa criticar a Espanya, però ells han estat mirant cap a un altre cantó tots aquests anys.


La potencia industrial catalana ha baixat en aquest anys gracies que a Europa li ha importat un rave si les nostres fabriques de motocicletes tancaven, o si l’única fabrica d’automòbils realment “espanyola” mantenia el poder de decisió a Barcelona. Haguessin tancat Montesa i Bultaco si haguessin estat alemanyes? Evidentment no.


Europa només ha servit per a que els alemanys ens venguin productes agrícoles turcs, els anglesos el mateix amb productes colonials, i els llestos dels francesos muntant una nau d’assemblatge del Airbus a l’interior de França quan totes les peces li arriben per mar.

Europa es això, ineficiència, burocràcia, i interessos particulars. Ningú creu realment en Europa per molt que s’omplin la boca.


A més, la trampa de la globalització econòmica no ha beneficiat en res a Europa. A Alemanya, i a qui tingués diners per muntar fabriques a la Xina potser si, però si tu has de competir amb les mateixes fabriques contra gent que te uns sous molt mes baixos, poc a poc els sous s’equilibren, ell puja i tu baixes, no hi ha mes.


La globalització econòmica es l’eina per a matar els sistemes de benestar social europeus i canviar cap al sistema americà. Desapareguda l’ Unió Soviètica, Europa no necessita compensar als seus habitants amb millores socials per allunyar-los del comunisme.


Per a qui ha tingut diners per invertir fora, una crisi es menys crisi, o almenys es una crisi que ha de solucionar a molts quilometres de distancia, mentres les fabriques de casa es poden mantenir.


Es absurd que no s’apliqui encara una taxa sobre les importacions en funció de quin sigui el “cost social” del país d’origen. Mentres això no es faci o els sous europeus no pujaran, o els costos socials seran paulatinament reduïts.