ELS GUERRERS DE REAGRUXIANG

Ja sabeu que soc molt escèptic en tot això de l’independentisme. La culpa no es meva, el meu secret s’anomena experiència. L’experiència d’haver vist que cada cop que s’intenta articular una candidatura forta d’independentistes surten sempre els que per qualsevol collonada diuen no sentir-se representats, o que no els agrada “la forma”, o qualsevol altre raonament. Com si a l’hora de la veritat tingues alguna importància aconseguir l’independència entrant per la dreta o per l’esquerra.

Per altra part veig a gent molt preocupada pel que diuen els politicastres de Rcat, o del que s’escriu sobre en Laporta. Mireu conforme s’acostin les eleccions el que diran de Rcat i d’en Laporta serà cada cop mes gros. Si en Laporta es desmoralitza per això, anem arreglats, perquè el que li vindrà desprès serà molt mes bestia i això ho sabem tots, i ja va sent hora que faci una passa endavant.

A mi em preocupa mes que fem o que no fem nosaltres, que del que diuen els demès. Que el tio Pepe parla de nosaltres, dons collonut. Però l'important es que fem nosaltres per sumar, per sumar al Canela, per sumar al Espot, i fins i tot per sumar a aquets nois de les CUP que ara, contradient la seva pròpia assemblea, anuncien que es volen també presentar.

I en comptes de criticar als que ara no es sumen, el que hem de fer primer de tot, es veure que hem fet o que no hem fet per a que ens passi això. Reagrupament no pot continuar esperant al sr Laporta, Reagrupament no pot continuar essent liderat per algú, al que tots respectem molt, que no vol liderar. Reagrupament no pot continuar en mans d’una agència de publicitat que no te puta idea del que fot i que com a molt van ser becaris d’un comtat USA a les eleccions americanes, quan a Catalunya, i fins i tot a Reagrupament hi han bons publicistes, alguns amb experiència de campanyes electorals ( i no ho dic per mi sinó per molta altra gent que conec)

La Junta actual que va quedar massa damnificada pels fets de la setmana tràgica, ha continuat la mala política de comunicació que hi havia abans, i que aleshores es va adjudicar a responsabilitat dels quatre “dimissionaris”. El web de Rcat segueix semblant un diari digital, amb molt poc contacte amb la política del dia a dia, i on no existeix encara una intranet on els associats puguem opinar lliurement, lluny dels ulls de les xafarderes digitals.

Des de la primera assemblea els reagrupats han treballat en les consultes populars sense treure cap rendiment publicitari per a Rcat, com si anéssim sobrats de elements comunicatius. L’única aportació publica en aquets sis mesos es una “Constitució catalana” que ni es constitució ni es catalana, es un text fet per juristes amb un desconeixement profund de l’historia jurídica del constitucionalisme català, perquè a una Constitució nova l’ha de precedir una Declaració d’Independència, i si es tracta d’una constitució basada en antics drets ha de fer esment de les nostres constitucions de 1705, i mai de la Constitució espanyola ni que sigui per a derogar-la. I si es volen “restablir els nostres drets sobirans” com diu al preàmbul, ha de quedar clar que les nostres Constitucions eren d’una monarquia parlamentaria, i al apartat 3r on defineix el territori parla de “Catalunya”, referint-se clarament al territori de les quatre actuals províncies espanyoles, quan el territori històric del Principat de Catalunya comprenia, a mes, la Catalunya del nord, la franja de Ponent, i les illes Balears i Pitiüses. Aquets son els territoris que tenien “drets sobirans” que diu el preàmbul.

I per tot això, malgrat la bona feina que s’està fent des de els responsables del Baix Llobregat, Rcat no ha tornat a donar cap passa endavant per sumar altres sensibilitats, ha desaprofitat comunicativament les consultes populars, continua tenint una Junta Nacional formada per bona gent però no per gent bona ( amb uns assessors de comunicació nefastos, si es que existeixen), tots continuem esperant a en Laporta , i tenim un líder que no vol liderar, Reagrupament està esdevenint un gran exercit, un molt ben armat exercit, un molt ordenat exercit, però que només serveix per a fer de claca als actes propis i per tant convertit en pedra com els guerrers de Xian.