Fosques maniobres

Per si algú dubtava que el Club Bilderberg existia, fa just una setmana els seus socis es van reunir a Sitges i fins i tot TV3 donava imatges de l'estat de setge en què es va convertir la població, amb més de cinc-cents policies de paisà i d'uniforme, amb mossos d'Esquadra inclosos. La reina Sofia va assistir després d'haver reconegut públicament que era assídua a aquestes reunions, encara que com a oient.
El Club Bilderberg és un obscur conglomerat de poders fàctics que 'reflexiona' sobre la marxa del nostre planeta. El va fundar el mag de moure fils des de la penombra, David Rockefeller, fundador també d'altres no menys misteriosos clubs d'influència, com són la Comissió Trilateral (de la qual ara gairebé ningú parla, però que segueix en peu), el Chase International Advisor Committee, el Consell de les Amèriques, la Americas Society, el Fòrum de les Amèriques, el Center for International American Relations o el Synergos (filial del Cercle global de Filantrops). Una vocació, entre altres, la de David Rockefeller de promoure centres de poder aliens als poders democràtics. Ja se sap, el que actua al marge del democràtic és anti-democràtic.
Ja hi ha hagut veus que han demanat que les despeses del Bilderberg en protecció per a uns personatges que es diuen falsament particulars les haurien de pagar aquests particulars, que nosaltres no estem per cobrir aquest pànic que tenen per sentir-se els amos del món. Tanmateix, no he sentit ningú que exigeixi que els polítics espanyols (hi havia diversos, encara que cap ho ha confirmat oficialment, excepte Zapatero) amb la reina Sofia al capdavant, que expliquin què han dit i què han escoltat. Perquè la transparència de tot càrrec públic és obligatòria. Perquè ocupen càrrecs democràtics i representatius i perquè els paguem perquè compleixin amb el seu deure de retre comptes públicament, sigui en el Congrés o davant els micròfons dels mitjans de comunicació.
Té la població una mena de por lògica a que uns senyors poderosos es reuneixin per prendre decisions que poden acabar en una invasió a l'Iran -per posar un exemple- o en tallar les ales a Corea del Nord i les seves bombes atòmiques. Por a les fosques maniobres de gent que es creu amb poder més enllà dels que se'ls ha donat per delegació dels ciutadans.
Que el senyor Rockefeller agradi de jugar al que els americans anomenen lobbying (tràfic d'influències) fins actituds inacceptables és un problema nord-americà a qui ningú als USA ha aconseguit posar vedat. Però que jugui amb altres personatges públics o menys públics de la resta del món a tractar de 'arreglar' a la seva manera els problemes internacionals és totalment rebutjable.
No anem a pensar que això del Club Bilderberg és una innocent reunió a manera de 'exercicis espirituals' jesuítics. És una autèntica manera d e fotre mà al pastís dels interessos econòmics i polítics sense tenir dret moral ni ètic a fer-ho. I no em refereixo a la llista esgarrifosa de tripijocs que el rus Daniel Estulin explica en els seus llibres dedicats a aquest Club (alguns certs, altres potser fantasiosos). Em refereixo al simple fet d'anar creant en el món centres de decisió i influència per sobre de les organitzacions representatives dels països afectats, que són tots.
No té el Rei d'Espanya limitats els seus drets polítics i de representació i fins i tot les seves actuacions? Per què no dóna raó la reina de les seves activitats netament polítiques? No ret comptes al Govern regularment davant el Congrés? Per què no s'explica què fan els ministres en el Bilderberg o a la Trilateral, on ha estat entre altres Carme Chacón? Resulta vergonyós el silenci amb què es cobreix l'obscurantisme d'aquests polítics en organitzacions en forma de veritable trust mundial.
Fa uns anys, un director d'un banc de mida mitjana em comentava mentre compartíem un bacallà a la mel en un discret restaurant: «De veritat es creu vostè que és per pur atzar que hi ha operacions de neteja en certs sectors podrits o no de la societat, o que pugen com l'escuma alguns personatges internacionals? Amic, pensi que darrere de les grans coses que ens passen no hi ha els governs, sinó gent molt més influent, el rostre no ens serà mai familiar ». Jo no vaig voler creure-m'ho, però ara li dono, gairebé, tota la raó.


JOSEP MOYA-ANGELER
Diari de Tarragona
13-06-2010