Hi ha molta gent que no entén que es pugui estar en contra del caire que estan prenent les consultes populars. Per a mi aquestes consultes son ARA una clara manipulació dels partits oficials de la bona fe de la gent, simplement per a pressionar al TC. Per això, desprès de l’èxit d’Arenys i Osona els partits “nacionalistes” s’han involucrat en les consultes, com fan sempre que veuen que alguna iniciativa pot triomfar sense ells. Però encara hi ha massa coses que no s’aguanten per enlloc: LA PREGUNTA : La pregunta d’Arenys va ser: "Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?". On Catalunya es refereix tant sols a les "quatre províncies". Els de Berga la van ampliar " “És vostè partidari que els Països catalans es constitueixin en un estat lliure, independent i democràtic?”. Van treure l’estúpid “social” afegint els Països Catalans, i així el dia de la consulta van dinar paella, gentilment obsequiada pels valencians. El que qualsevol “polític professional” hauria de saber es que la pregunta adaptada al dret històric català ha d’esser "Està vostè d'acord en que tots els territoris històrics del Principat de Catalunya, recuperin les seves Lleis, Constitucions i Llibertats, esdevenint un estat lliure, independent i democràtic". On el Principat inclou la Catalunya DEL nord, la Franja de Ponent, i les Balears. (els valencians ja son grandets per a defensar els seus Furs ). Realment es vol l’independència? Es evident que no, la dispersió organitzativa, el que el cap de llista d’ERC a Barcelona substitueixi a en Uriel Beltran a la consulta de Barcelona ens indica que actualment les consultes ja no son un “esclat popular” sinó una eina publicitària dels partits. Convocar “consultes populars” al Baix Llobregat, es o de ser molt ignorants, o de que els partits “nacionalistes” son molt malparits i s’estan aprofitant de la bona fe de la gent. Quina necessitat tenim de provocar la nostra pròpia eutanàsia? Hi ha 1000 municipis a Catalunya, perquè primer no s’aposta pels municipis petits i pels guanyadors?. Es molt fàcil organitzar consultes populars a Osona, a Berga o a Girona. Senyors Lopez-Tena i Beltran, vinguin vostès a organitzar-les al Baix Llobregat, valents.! I a això podem afegir la convocatòria d’una manifestació per part de Òmnium Cultural contra la suposada sentencia del TC. A sant de que una entitat cultural ha de sortir en defensa del Estatut de merda quan s’ha iniciat un procés de referèndums? A qui serveixen aquesta gent subvencionada pel govern tripartit. I els ja zombis del Dret a Decidirtambé s’apunten a la manifestació. Si ja estem decidint a que ve això de seguir demanant el dret a decidir?. El dret a decidir ja el tenim. Babaus.!
Si realment l’objectiu fos aconseguir l’ independència i no mangonejar a la ciutadania com ara, l’estratègia a seguir hagués estat molt diferent, primant els motius socials (llegir el meu post http://benplantat.blogspot.com/2009/09/les-persones-humanes-volem-estat-propi.html ) i explicant clarament el dèficit fiscal ( llegir el meu anterior post http://benplantat.blogspot.com/2009/12/liders-mundials-en-batalles-perdudes.html ), fent 50 a 100 consultes cada diumenge, amb un ordre clar de poblacions mes petites a mes grans, amb la màxima dispersió pel territori cada diumenge per a evitar tant les concentracions falangistes com els politics que volen sortir a la foto. En definitiva, fer servir l’inteligència.
Un cop aprovada la consulta a cada municipi, la gent que pogués (els aturats, els jubilats, i la resta a les hores que poguéssim, etc) concentrant-se davant el seu ajuntament fins que aquest trametés al Parlament el resultat de la consulta al seu municipi i exigís al Parlament la proclamació unilateral d’independència. I un cop aconseguit això, concentrar-se davant el Parlament fins aconseguir la proclamació de la independència. Amb aquest sistema, les consultes populars al cinturó industrial i a Barcelona ja no caldria fer-les, dons els fets es precipitarien. Cap Parlament es capaç de resistir un setge popular mes de un mes. I d’això tenim molts exemples recents a Europa. L’únic que aconseguiran amb les consultes fetes d’aquesta manera, CiU i ERC, contràriament al que es pensen, es una nova generació de catalans desencisats de la política, i que la participació electoral baixi encara mes, fins que un moviment fort, organitzat i coherent els foti fora del nostre Parlament. Patriotes, deixeu-vos de perdre el temps i reagrupeu-vos. No feu de claca dels partits suposadament “nacionalistes”. Malgrat això, si al vostre municipi s’organitza la consulta, voteu afirmativament, que no sigui dit, però amb la consciencia clara de l’utilitat que te.
El mapa que obre l'article va ser confeccionat el 2001 per Marc Belzunces ( més dades a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/14127 ): en blau la majoria absoluta independentista, en vermell la majoria absoluta unionista, en groc majoria justa unionista i en rosa la majoria relativa unionista. Com podeu veure el blau correspon a una població minoritaria. Els referendums es guanyen amb vots no amb km2.
Bastant d'acord amb aquest article. Els referèndums han estat una eina propagandística però no se'ls pot estirar com un xiclet. El de Barcelona és una operació molt perillosa. Venen eleccions i cal centrar tots els esforços per a fer créixer l'independentisme front l'unionisme. Aquest és el referèndum.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
1 comentari:
Bastant d'acord amb aquest article.
Els referèndums han estat una eina propagandística però no se'ls pot estirar com un xiclet.
El de Barcelona és una operació molt perillosa.
Venen eleccions i cal centrar tots els esforços per a fer créixer l'independentisme front l'unionisme. Aquest és el referèndum.
Publica un comentari a l'entrada