DE LA SELECCIÓ BARÇANYOLA I ALTRES FAL.LACIES

LA SELECCIÓ BARÇANYOLA

Si, Espanya ha guanyat el mundial, i que?. El triomf d’aquesta selecció no significa res mes que jugant amb la “fúria” no guanyen res, i aplicant el sistema “Barça” es pot guanyar, i que una selecció catalana podria guanyar fàcilment el campionat.
Fent una lectura política vol dir una altra cosa, vol dir que la “Espanya confederal” funcionaria, mentre que la Espanya canyí de la fúria sempre acaba en fracàs. Estil Barça i majoria de jugadors catalans fan que aquesta victòria no la puguin percebre com a seva, fixeu-vos si no en la poca vergonya de tots els medis informatius madrilenys en concentrar les informacions en Iker Casillas. 
Fent una lectura positiva del fet, la victòria d’Espanya al mundial, es un bon acomiadament català a Espanya en forma de patada al paladar.



EL SINDROME D’ESTOCOLM
Ahir vaig seguir el debat del Congrés de Diputats del país veí. Em va sorprendre com afecta la síndrome d’Estocolm als parlamentaris catalans. Cap d’ells va fer esment de la xifra de manifestants de dissabte passat, com a molt en Duran va parlar de “cientos de miles de personas”. En canvi alguns si van donar la xifra de signatures que va recollir el PP contra l’Estatut, aquí ja no eren “cientos de miles” sinó que eren quatre milions, quant tots ells saben que aquesta xifra era mentida, com en el seu moment vaig demostrar. http://benplantat.blogspot.com/2008/04/noticies-gens-contrastades.html

CONSTITUCIONAL
Ara, en Zapatero pretén arreglar l’Estatut a base de modificar altres lleis. Es mes, va afirmar que el que diu el TC en la seva sentencia es que l’Estatut contradiu altres lleis i no la Constitució. La trampa es matussera doncs si ara ZP modifica lleis per a validar l’estatut tombat, el PP dirà aleshores que l’Estatut de Catalunya es la segona llei en rang de l’Estat Espanyol com afirmava la sentència de la LOAPA, i aleshores argumentaran que no es podem modificar aquestes lleis perquè la sentència de l’estatut del TC ho impedeix. Tot aquest emmerdat camí son quatre anys mes de perdre el temps i d’esperar fum. Quatre anys mes de qualsevol poder de Catalunya depenent d'un Congrès a Madrid, i per tant de la "gobernabilitat" i del peix al cove.

LES PROPERES ELECCIONS
Ja comencen a dir que l’economia catalana comença a reactivar-se. Segurament el okupa de la gestoria espanyola de la Plaça Sant Jaume avançarà eleccions ( El PSC ha anul·lat les vacances a tots els seus “especialistes” en propaganda ). Als catalans nomès ens queden dues opcions, seguir insistint en referèndums populars, ILP’s i collonades així que signifiquen un procés d’anys, i que arribarien al final amb l’economia recuperada o be tirar pel dret i que l’independència immediata estigui en els programes electorals del màxim de formacions possibles.

Recomano que us baixeu aquest fitxer (http://www.racalacarta.com/download.php?file=0714%2018h%20(Dimecres%2014-07-10)%20Entrevista%20(Jaume%20Lopez).mp3 ) d’una entrevista amb Jaume Lopez (UPF, UOC, London S.of E. ), coordinador de l’estudi fet per 21 universitats, sobre tots els processos recents d’independència europeus on explica quins països van anar per plebiscit, quins per decisió del Parlament amb referèndum posterior, i quins fins i tot sense referèndum.



EL JURAMENT

Ahir dinant amb els companys de la Taula del Rat Penat varem comentar que tots els diputats tenen l’obligació de jurar el seu càrrec amb fidelitat a la Constitució i al Rei, i es clar, aquí tenim un problema. La solució que se’m ocorre es ben senzilla, els ofereixo el meu exemplar de les Constitucions Catalanes del 1705, i que quan jurin el càrrec ho facin per la “nostra Constitució i pel rei del Principat de Catalunya”, i cadascú que interpreti el que vulgui, i així es compleix amb la llei (mes o menys, es clar). Si desprès de l’independència som una monarquia o una república ja ho discutirem i decidirem desprès de la Declaració d’independència, i d’aprovar en referèndum un Resum de les Constitucions Catalanes de 1705 actualitzades.