Avui toca un exercici d’imaginació, us explicaré el capítol final de V.
Fa molts anys uns colons amb mentalitat de llangardaix envaïren la nostra terra, i des de aleshores aprofiten els nostres recursos i els malgasten a la seva terra. Som nacions completament diferents, nosaltres som capaços de fer esgraons a les muntanyes per a plantar el millor vi del mon, ells en canvi eren pastors d’ovelles, tenien tantes ovelles i desertitzaven tant la terra que necessitaven anar envaint altres terres per a trobar noves pastures.
Fa anys descobriren que si ens envaïen podien fer-nos pagar impostos draconians i així ells mantenir la seva població en tres oficis bàsics : militars, funcionaris, i capellans.
L’any 294 de l’invasió, sorgí un líder de la terra anomenat John Carter que afirmà que això s’havia d’acabar, i que a les propera oportunitat havien de fer-los fora. El líder formà un moviment anomenat Resistència que tenia lluitadors en tots els poblets de la nació.
En John feu una crida a totes les altres forces que malgrat tenir les mateixes idees, eren menys actius. Els diguè que ja tenia una nau preparada per atacar la nau dels visitants.
Tots li digueren que si, però tots ells digueren que millor s’esperarien a que s’apuntessin tots els altres primer.
Un bon dia 10 de juliol, celebrà una reunió de la Resistència i s’escolliren tots els voluntaris per a anar amb en John a la nau atacant.
En John, mitjançant alguns amics seus, intentà que tots els petits cabdills es reunissin en una Conferència, perquè així sembles que els tractava d’igual a igual malgrat la desproporció de totes les forces, per tal d’aconseguir mes voluntaris i compartir amb ells la gloria de la Victoria.
La reunió acabà com el rosari de la aurora dons tots els petits grups volien mes cadires de les que disposava la nau d’atac, be de fet les cadires que volien només eren les del pont de comandament de la nau, per dir-ho suau.
En John tenia un amic molt amic, en John Thedoor que sempre havia dit que aniria amb ell i el recolzaria, però ai las, en Thedoor tenia uns mals consellers que sempre l’enredaven amb estudis de mercat i idees d’internet, especialment una rossa que sortia a tot arreu, i que tothom, menys en Thedoor es clar, sabien que era una visitant, anomenada Ann Archer.
Finalment en John Thedoor no s’afegí a la Resistència i crea una altra, Solidaritat Resistènt, amb els mateixos objectius, i la mateixa organització local que la d’en Carter, associat amb dos humans creuats de llangardaix, en Ariel i en Tenia, que havien estat col•laboracionistes dels Visitants.
A PARTIR D’AQUÍ EL FINAL EL TRIES TU:
- Possibilitat 1: El John Thedoor als tres dies cau del cavall, es fot un fort cop al cap i s‘adona que l’ha cagat, que la Ann es un llangardaix, etc, i s’apunta a la Resistència d’en John Carter.
- Possibilitat 2: En John Carter i en John Thedoor ataquen els dos per separat la nau alienígena i els dos moren en l’intent.
( o si, però son totes pitjors) La pel•lícula s’estrena en dos mesos, però fins aleshores vorem molts tràilers encara.
21-07-2010
© Reservats tots els drets.
Es permet la copia íntegra citant l'origen.
ANUNCI TRAILER DIA 28 : avui serà presentat el nou trailer de la sèrie, on en Ariel estripa el seu carnet d'"Amics dels Visitants" davant la premsa mundial.
TOP SECRET : es prepara la segona part del capitol final. Porta per titol "Close The door", pero per un error del traductor del google no sabem si vol dir "tanqueu la porta (que s'escapa el gat), o be "tanqueu Thedoor (a Sant Boi o un lloc semblat)". Tant aviat com ens aclarim amb els traductors, ho explicarem a l'audiència.
No està confirmat que apareixin els personatges Henry Cinnamon i James Spot. Segueixen l'evolució per internet desde les Sechelles, igual que la resta de gent de la foto del "Stairway to Palace".
En el nou capitol apareix un nou personatge, d'una organització anomenada TBC (Terrestrian Business Cercle ) que proposa als dos Johns finançar l'operació, pero en Thedoor es pensa que nomès el finança a ell.
Seguirem informant.!
4 comentaris:
Que n'ets de bo.
El mes fotut és que posiblement tinguis raó.
Un apunt gental! Però que no sigui per nosaltres...
La realitat sol superar la ficció, i en aquest cas, així serà, no en tinc cap dubte.
Tot plegat és un dejà vu.
Senzillament boníssim, m'ha agradat especialment perquè jo també sempre vaig servir la metàfora de "V" hehehe
Publica un comentari a l'entrada