Avui s'ha conegut que el Tribunal Internacional de Justícia, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 “no viola la legalitat internacional” i que la seva secessió és la “manifestació del seu dret a l'autodeterminació".
Dissortadament alguns independentistes pensen que aquesta sentencia pot beneficiar Catalunya. No només no es cert sinó que, al meu mode de veure, es un greu error. La comparança entre Kosovo i Catalunya no es pot fer. Catalunya te mes de mil anys d’història nacional, amb antecedents importantíssims tant en desenvolupament legal com històric. Ningú en tot el mon podria discutir els drets històrics catalans. No necessitem exemples de menor entitat per a justificar-nos.
Per contra, Kosovo es i ha estat sempre territori serbi. Kosovo es l’equivalent a la nostra Arrià del Rosselló, el bressol de la nació sèrbia.
Kosovo avui es un territori envaït per albanesos, que l’han robat a Sèrbia. Per tant l’exemple vàlid no es el de Catalunya sinó la no gens remota possibilitat que en cas de Catalunya es declarés independent, l’Hospitalet, emparant-se en aquesta sentencia del Tribunal Internacional de Justícia esdevingués territori espanyol, o Sils república islàmica independent.
Aleshores aquí a Europa, i primer que ningú Alemanya, haurien de modificar amb generositat les seves politiques d’habitatge per a que no es pugues donar el cas en cap vila amb majoria de població forana robés el seu territori al país que els ha acollit.
En comptes d’alegrar-nos, posem les nostres barbes en remull.
5 comentaris:
veien-ho d'aquesta manera australia, el canadà i els usa tampoc haurien d'exisir ja que pertany als aborigens i indis.
al referèndum del quebec només haurien de poder votar els indis no els francesos.
i llavor segons el teu punt de vista la majoria de gent que viu a l'hospitalet no és catalana llavors pq se la deixa votar al parlament?
Discrepo, benvolgut Jordi, perquè l'època en què els albanesos van esdevenir majoritaris a Kosovo va ser més o menys cent anys després que els catalans conqueríssim el regne de València, i cent anys abans que ens convertíssim en majoritaris al mateix territori per l'expulsió dels moriscos.
No discuteixo la historia sino les posibilitats perverses que obre la sentència.
Te alguna positiva? si, pero hem d'estar al cas de totes les posibilitats.
Us copio aquest mail rebut del mestre Jollé perque clarifica el tema.
Per una vegada no estic d'acord amb aquesta opinió.
A) Els drets històrics tenen una dificil defensa internacional. No s'ha donat cap cas que els tribunals internacionals hagin actuat en defensa de drets historics contra realitats contemporanies. Txetxènia tenia molt bons juristes com el Boyle, tenia uns arguments irrefutables, i crec que la demanda ni va ser admesa. La possibilitat de que un Tribunal falli contra un estat en benefici d'una nació sense estat és utopica. Mira si no, aquí prop nostre, la setencia sobre les violacions de drets a Euskadi de la Cort Europea, en un cas molt més senzill.
B) Dius: "Kosovo es i ha estat sempre territori serbi. Kosovo es l’equivalent a la nostra Arrià del Rosselló, el bressol de la nació sèrbia. Kosovo avui es un territori envaït per albanesos, que l’han robat a Sèrbia". Aixó no es exacte, és una simplificació històrica. A partir del segle XII s'estableix la sobirania d'un príncep serbi a la zona, peró sobre la composició de la població hi ha diverses opinions. La batalla de Kosovo es va lliurar en territori d'un dels princeps serbis, però aixó no garantitza que la població fos serbia; en tot cas, degut al sorgiment de l'esglesia autocefala serbia i a la batalla, va esdevenir un territori especialment venerat, amb molts monestirs, especialment durant el domini otomà que va seguir uns anys després de la batalla. Com que la regió era pobre i poc poblada, es possible que els habitants fosin eslaus barrejats amb il·liris, la mateixa composició que a Albania. Així els serbis que s'hi van instal·lar, van poblar la zona junt amb els ancestres dels albanesos. Hauria de mirar les estadistiques sota domini otomà, però no es clar que hi visquessin més serbis que albanesos, doncs aquestos es van fer musulmans i la composició religiosa de la zona va canviar ja al segle XVI. A partir del final del segle XVII i durant el XVIII, es quan comença realment a ser una terra de població serbia; l'estat serbi es forma el 1878; ja llavors els serbis ja es dedicaven a la neteja etnica i van expulsar als albanesos del seu país cap a Kosovo que estava en mans dels otomans. La regió no va passar efectivament a Serbia fins el 1913. Els albanesos, amb els expulsats i els que ja hi eren, van esdevenir majoria, ajudats també per l'emigració voluntaria dels serbis; però en certa manera els alabanesos expulsats tornaven a la seva terra.
CONTINUACIÓ:
En tot cas la realitat no es pot ignorar: els albanesos no va fer fora a ningú, mai van tenir poder per fer altre cosa que el que els hi manaven. Els serbis van ser prepotents i arrogants, es van equivocar i no ho van arreglar entre 1913 i 1990 quan van tenir possibilitat; quan Milosevic va voler arreglar la situació, enlloc de buscar l'encaix aprofitant que els albanesos tenien un lider pactista moderat, una mena de Pujol, va fer el que els serbis saben fer millor, la neteja etnica. La proporció d'independentistes va pujar del 20 al 90% (diuen els espanyols que Kosovo i Catalunya no es poden comparar, però tal com escric veig que dificilment es podria trobar més paral·lelisme: aqui l'independentisme va començar a pujar quan Aznar va flirtejar amb la neteja etnica). El moderat Rugova va pactar fins al darrer moment amb els tancs serbis a Pristina. Va perdre tot el credit i els independentistes radicals van guanyar. Amb el 90% a favor de la independència, no es podria haver impedit de cap manera.
C) L'Hospitalet ni cap altre territori de Catalunya diferent de l'Aran es pot amparar en aquesta setencia. Primer perque els estats han de ser viables i cap estat del món els prendria seriosament; segon perque caldria accedir primer a una autonomia amb parlament y obtenir la majoria necesaria, doncs un municipi dificilment es podria acollir a la sentencia i en tot cas l'estat el pot dissoldre, integrarlo dins d'altres municipis, o fraccionarlo etc.... També cal veure el que passa amb els enclavaments: fins i tit de diferent etnia, acaben sentint el mateix que els ciutadans del territori que els envolta perquè cap persona es pot substreure totalment a la societat en la que viu. Si hi hagués un moviment espanyolista no duraria. Caldria vigilar els primers 10 o 15 anys. Després el jovent, maxacat per la propaganda de l'estat (qualsevol estat) seria patriota (i aniria amb la selecció quatribarrada....)
Publica un comentari a l'entrada