Us he de confessar que com a membre de la Taula del Rat Penat soc un dels irresponsables d’haver reactivat el manifest 12 d’abril. Ho vam fer bàsicament per respecte i apreci al President Barrera, però el resultat de la conferència no ha estat culpa nostra sinó de tots aquets grupuscles que prediquen l’UNITAT asseguts a la cadira. Dimecres passat ja van demostrat tot el que podem esperar d’ells, i dilluns ho ratificaran. Els detalls de la reunió de dimecres els podeu llegir al blog del meu company Enric Borràs.
Si avui escric aquestes ratlles, demanades per munts d’emails rebuts, ho faig perquè bàsicament no vull que dimarts se’m digui que es molt fàcil esperar i explicar-ho a brau passat.
30 ANYS PERDENT EL TEMPS
Porto 30 o 35 anys cansat d’aquesta gent, cansat de veure’ls barallar-se pel sexe dels àngels, cansat de veure com prediquen sempre l’unitat a bastonades, cansat de llegir com els que mes predicaven l’unitat feien afegitons contra la pròpia unitat, afegint darrere la paraula “independència” altres paraules com “socialisme” o “revolució”. Cansat de veure la punyetera estelada groga, separadora, de rebaixes de colors, quan qualsevol pot veure que un estel vermell no hi es en cap bandera del mon, nomes al circ hi ha estels vermells. Cansat de veure com tots ells consideren l’adversari principal als altres.
Afortunadament els set anys de socialisme del tripartit ha matat la paraula, tots els que bramaven “independència i socialisme” contra l’anterior govern nacionalista (perque deien que era de dretes), s’han dedicat a fer folklore de paella vivint del “cuentu”. Ara alguns hi tornen com el meu admirat Titot.
Les coses han canviat, i han canviat molt, ara tenim una associació transversal independentista, i fins i tot tenim una patronal independentista, i la visibilitat de la depredació del dèficit fiscal ha augmentat molt en la població, fins i tot en els immigrants.
CONFERÈNCIA SOBIRANISTA
Tota aquesta trepa que ja a la primera assemblea de Rcat deien que ells es reagruparien “al final” només aporten ganes d’emmerdar. pals a les rodes, i tenir que prendre molta til•la per aguantar tantes tonteries.
Si ja costa posar d’acord 3500 imagineu-vos a 3500+ 12+ 10+ 3+5+etc.
La reunió de dimecres va ser un akelarre de frikis, i la de dilluns serà la traca. Potser millor que tota la gent de fora de Rcat s’uneixi abans i si ho aconsegueixen ja en parlarem, perquè si no es així només esteu fent perdre el temps a Rcat, i això a qui beneficia?
Reclamen l’unitat, però un cop aconseguits els escons, la pròpia dinàmica sectària i la necessitat de notorietat de cada grupet provocaria la desunió dins el propi grup parlamentari. Prefereixo un grup parlamentari de gent normal que quan no sàpiga que fer demani consell als altres 3500 a un grup de vedettes mirant d’ensenyar cadascú les seves plomes.
REAGRUPATS AMB POCA FEINA
O ets de Rcat o no ets de Rcat però voler reinventar Rcat des de fora amb el carnet de Rcat a la butxaca no es gaire normal.
Però com es pot acceptar que per a constituir una suposada candidatura unitària s’ha de desmuntar prèviament R-cat? Aquí hi ha gent que o te molt poca feina, o no està be del cap, o directament treballa per l’enemic.
Reagrupament es avui en dia l’única força independentista de debò organitzada territorialment.
L’AUTOBÚS
I a data d’avui (incloc ja al sr Laporta, el 15 de juny ja ha passat), ja no es pot tenir l’autobús parat esperant mentres hi ha gent abaix que va parlant pel mòbil, especulant.
Arranquem ja, que hi ha molta feina a fer. Que com el Mr Chance convoqui eleccions ja (26-09) ens agafarà amb els pixats al ventre per culpa d’anar esperant a gent que només vol anar asseguda però que no aporta ni un cèntim per pagar la gasolina del autobús, ni aporta prou gent com per a llogar un segon autobús.
Espavilem o calarem el motor, i tots aquets no ajudaran a empènyer.
LAPORTA
Mai he cregut en Laporta. Si un home no sap suportar la pressió d’un trist numero de la guarida incivil en un aeroport que farà quan davant tingui en Rubalcaba i altra gent de mes volada negociant l’independència.He respectat a qui pensava que Laporta ens podia aportar un vot diguem “popular”. I diem popular per no dir l’adjectiu veritable : gent que no hi es tota, gent que confon la gimnàsia amb la magnèsia, gent en definitiva que avui et poden votar i demà et poden rebutjar, aquest es el tipus de gent que ens pot aportar en Laporta.
Un home que va a veure a CDC i a ERC i els proposa encapçalar una candidatura conjunta es que o no hi es tot o es advocat. Bestieses així nomes se les pot empescar un advocat.
Ja no vull parlar de conceptes econòmics del Barça perquè seria per plorar. Un advocat bàsicament no sap quan son 2 + 2, perquè a la justícia espanyola 2 + 2 de vegades es 1, i de vegades es 6.
Ara diu que només es presentarà si aconsegueix 300.000 recolzaments al facebook. Ni associats, ni militants, ni res, el facebook!. Com no posi una foto de la seva novia txetxena en pilotes ho dubto molt. I un cop aconseguits, no serveixen de res, com molt be ens ha demostrat el sr Canela. I, de mentres, que fem sr Laporta? Per a qui treballa realment sr Laporta?.
LA RELIGIÓ POLITICA
Hem de deixar de pensar en la política com si es tractés d’una religió. Tot el sectarisme ve justament d’aquí, de les diferents visions de la religió que te cada grup, però en una empresa estaria permès que cada secció penses diferent?.
Tenim una empresa industrial que es diu REAGRUPAMENT amb 3500 treballadors. Si volem absorbir empresetes de 10 o 5 treballadors ho fem i aquets nous treballadors es posen a la cua de l’escalafó. Si volem fitxar un Director Comercial collonut que ens pot aportar moltes vendes no podem esperar sis mesos. La campanya de venda comença en 40 dies laborables, seguir esperant aquest director comercial ens portarà a la quebra.
La necessitat de regeneració democràtica de la nostra política es degut precisament a això, a veure la política de forma religiosa com els espanyols ( i mes els advocats), i no com un SERVEI com els europeus.
L’ASSEMBLEA
De candidatura independentista ja hi ha una des de diumenge, seguir discutint això es perdre el temps, els noms no son importants, l’important es el projecte, i els de les llistes de R-cat seran mes o menys llestos, mes o menys capaços, però si alguna cosa no la entenen que la preguntin als altres 3500 i ja els explicarem el que tenen que fer.
LA MANIFESTACIÓ
Respecte a R-cat, malgrat tot, ha quedat demostrat que es l’única força POTENT capaç de liderar el futur. Els de dintre tots som molt autocrítics, massa exigents potser, i això provoca algun que altre petit desencís. Però dissabte pel matí va quedar molt clar que som una força UNIDA i POTENT, i per la tarda, mireu les fotografies aèries quanta gent hi havia darrere R-cat i quanta darrere de cada una de les suposades altres formacions.
I hem d’estar orgullosos de l’actitud de la nostra gent que va aconseguir de no ser tinguts en compte per l’organització a liderar la manifestació.
Des de dissabte, el lideratge de l’independentisme es mes clar que mai. Teniem organització i ara tenim força al carrer.
TENIM MOLTA FEINA
No es moment de perdre el temps ja en tot això, es moment d’aprofitar la carregada de piles que vàrem tenir la gent de Rcat amb la mani, i explicar-la als votants. Ara es el moment de cercar vots, molts vots, tots els vots possibles. ACTES, PROPAGANDA, ORGANITZACIÓ I COMUNICACIÓ. La resta (candidatures, manifestos, etc) es seguir perdent el temps com els últims 30 anys. ( i amb això no estic negant-me a que Espot, Laporta, Canela o el mateix Barrera vagin a les llistes de R-cat, però això es soluciona o no en una tarda, fent un cafè amb en Joan, i prou. Aquest tema no dona per a mes)
S’ha de muntar ja l’equip de propaganda electoral i s’ha d’enviar ja en Carretero a recorre tots els Casals Catalans del mon a recollir diners. I tots aquets grups minoritaris el millor que poden fer en comptes de manifestos i comunicats es demostrar el patriotisme, la generositat i la unitat que tant reclamen. R-cat liderarà l’independència, si et sembla be, reagrupat!, i si no et sembla be apartat i no molestis, que hi ha gent treballant.
SOMIEM, ES CLAR QUE SI. I TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA, ( i no podem seguir perdent el temps en tonteries )
Les quatre columnes del Palau de la Generalitat, 1.900 anys d'història
-
L'Institut d'Arqueologia Clàssica reconstrueix el viatge dels quatre pilars
des de Troia fins al centre de BarcelonaLa roca de granit que pica el
picapedre...
Fa 12 anys
3 comentaris:
Jo tambe ho tinc molt clar i d'acord amb tu al 100%.
Felicitats per l'article.
I jo també, si no es posen d'acord les engrunes, nosaltres ja tenim la feina enllestida. Que es dediquin a barallar-se, que no arribaran a res.
I el Laporta, que tiri endavant amb el seu partit, que no traurà ni 1 diputat, perquè bàsicament no té candidatura.
D'acord amb l'article. Ja n'hi ha prou de vedettes que no hi són a l'hora de treballar, sinó a la de procurar figurar.
Però ens les menjarem, les vedettes. Amb en Laporta el primer.
Estic convençut que voler-lo esperar va ser decisiu a la crisi de fa mig any dins de Rcat. I hem acabat sense unes primàries internes que ens haguessin prestigiat i acostat a tota la població. Amb unes llistes tancades on també s'hi ha colat algun trepa prou afí amb la cúpula de Rcat.
Aquí hi hem perdut molt.
I ara s'hi colaran els trepes Laporta, Uriel Bertran, Canela, Espot i altres, amb això de Solidaritat catalana.
Espero que acabem bé. Però el Reagrupament de 2009 no era això.
Això de ser independentista és prou cansat!
Salut i independència.
Publica un comentari a l'entrada