DIPUTATS, SI US PLAU, NO VINGUEU A LA MANI

La gent normal no discuteix lemes. Els ciutadans podem estar mes o menys d’acord en un lema, en un color, en el dia, en l’hora de la convocatòria, fins i tot els ciutadans normals podem estar en desacord amb tot, però si el motiu s’ho val, anem i punt.
A la gent normal no ens agrada perdre el temps en discussions estèrils, fins i tot es podria afirmar que bàsicament no ens agrada perdre el temps.

Però aquets senyors diputats no son així. Van perdre el temps trigant tres anys a redactar un estatut infumable. Un estatut que no tenia cap mes finalitat, que un cop mes, exercir de nou sis d’octubre, utilitzar Catalunya com arma contra els espanyols de dreta. No servia de res mes, i per això convenia fer-lo el mes lentament possible.
En cap moment ningú es va creure realment que els espanyols permetessin un Poder Judicial totalment independent ni tot el que ara s’ha carregat el TC. Aquesta manera de fer per part dels nostres politics d’aprovar un estatut al Parlament negociant-lo amb tres ministres de Madrid, desprès rebaixar-lo negociant amb el govern, tornar a permetre una nova rebaixa del ribot del sr Guerra, i finalment permetre que es votés quan era pendent del sedaç del PC, es la millor manera d'anar demostrant que el nostre parlament es una joguina, o que els nostres parlamentaris son indignes de la representació popular. Tots.!

El Constitucionalisme català i castellà son notòriament diferents , si es que realment existeix un constitucionalisme castellà. Bàsicament la legislació espanyola com la dels països llatins es basa en reglamentar molt, reglamentar-ho tot, però de forma que pugui ser interpretat a conveniència. Per això a Espanya hi ha tantes gestories i per això necessiten un Tribunal Constitucional, que pot opinar en funció de com surt el sol.
En canvi el Constitucionalisme català, basat en dret germànic, com els pobles del nord, anglesos i saxons, es basa en tenir poques lleis i clares, i en tenir uns Usatges ( com la jurisprudència americana).

Dit això, queda clar que transformar un estatut del 79 compost per 72 articles en un altre de 228 es un acte de espanyolitat, o d’ignorància supina, provocat pels “progres” però permès pels suposats “nacionalistes”.
Un bon estatut hauria de tenir com a molt 20 articles molt clars. La resta, la palla, hauria d’estar en un “regim interior català”, però posar en un Estatut tot allò que no son acords bàsics es permetre que Madrid, jutgi i opini, de quina ha d’esser la meva bandera o d’altres articles que es de ser bastant innocents de portar-los a aprovació a Madrid.

No contents amb això, ara els “federalistes” ( o sigui els espanyolistes amb disfressa progre) afirmen que tot el que no ha aprovat el TC ho desenvoluparan a base de decrets-llei. Evidentment els decrets podran també ser impugnats al TC i així perdrem quatre anys mes fent servir Catalunya d’arma contra el PP. Fins i tot el gran enmerdador de l’assumpte, senyor Maragall, afirma que ara haurien de tornar a començar i revotar (amb v) l’estatut sortit del TC. Embolica, embolica....

Així doncs senyors diputats, no vingueu a la manifestació, en lloc d’això seria bo que s’organitzessin per als senyors diputats uns cursets de cap de setmana al Parlament per a estudiar les Constitucions de 1705, que son les que tindrem el dia desprès de l’independència, quan haguem aconseguit la DEVOLUCIÓ de drets, llibertats i tots els territoris del PRINCIPAT DE CATALUNYA. Heu suspès, i heu de recuperar, com els infants a l'escola.

I al senyor que okupa actualment la gestoria de la Plaça de Sant Jaume, informar-li que el mateix dia i hora hi ha convocada una manifestació a Sitges, on serà molt ben rebut, si es posa, a mode de capa, una bandera del Japó a l’esquena. Tots els manifestants del Dia del Orgull Gai li estaran molt agraïts, especialment el seu secretari Iceta.

NOTA 1: Us recomano llegir aquesta: Declaració d’Independència, basada amb l’americana només canviant tres paraules, i la Constitució dels USA. Per la resta ja estan les antigues Constitucions Catalanes, on els catalans tenien mes drets ciutadans que avui en dia.

NOTA 2: Les grans diferència entre proclamar una nova república de les actuals quatre províncies, i recuperar les Constitucions Catalanes, son:

• 1) Validesa de tots els acords internacionals signats per Catalunya abans de 1714: fronteres amb França (Corbeil) i amb Espanya (Almizrra).
• 2) Integritat territorial del Principat de Catalunya: Balears, Pitiüses, Rosselló i franja de ponent eren part de Catalunya.
• 3) Invalidesa dels acords internacionals signats pel rei però no aprovats per les Corts Catalanes: Tractats dels Pirineus i Utrech.
• 4) La Devolució de les Constitucions Catalanes obre el camí a que els valencians recuperin els seus furs, no necessitant tampoc tenir una majoria independentista.

ANEXE : 24 hores mes tard de redactat aquest post apareix la sentència completa del TC. Aquesta sentència suposa un pas enrere del que fins ara s’estava aplicant, posa en perill l’immersió lingüística escolar, ens recorda molts cops la indissolubilitat d’Espanya, deixant Catalunya reduïda a una entitat folklòrica. En qualsevol país normal que passes això, els instigadors del nou estatut dimitirien d’immediat i es jubilarien de la política pel prejudici causat. Quants anys costarà redreçar això? Perque ara tots ells ens diran lo dolents que son els del TC, però jo em pregunto. “i dilluns que fareu? Retirareu tots els diputats de Madrid? Proclamareu l’independència o continuareu de genolls ? Si dilluns continueu de genolls heu de dimitir TOTS per incompetents.