31.7.10

EL TRANSTORN BIPOLAR DEL INMORALMENT DESAGRUPAT


Reagrupament porta mès d'un any treballant per l’independència. Amb un estil nou i modern els seus militants no han parat d’organitzar actes arreu del territori, han configurat una organització comarcal potent i han bastit un programa amb dos eixos basics : la proclamació unilateral d’independència i la regeneració democràtica.
                   
LES CRISIS MAL RESOLTES
Es cert que Rcat va resoldre malament la seva crisi, Si dimiteixen 13 membres de l’executiva i desprès quatre mes, o es fan pujar els següents a la llista o es fa una assemblea per resoldre el conflicte. Dir que no s’havia dimitit per escrit, o sigui que era tot “de bromes” va ser realment una gran pífia que s’ha pagat en pèrdua de força per part de la direcció. Una feblesa que els porta a restar callats mentres els fets se succeeixen, esperant sempre a que calmi.

I potser que Carretero planteges les llistes tancades fora degut a que temia que la militancia no votès als companys d'en Laporta, perque digem-ho tot, fins el dia 8 en Laporta (nº1), la Anna Arqué (nº2), i altres dos laportistes (nº5 i nº8) eren a la llista.
              
MORALMENT REAGRUPAT, FINS LA TRAIDORIA INMORAL
Però malgrat tot això, la vida va continuar, i Laporta se sentia “moralment reagrupat” cada cop que obria boca, aprofitant-se així de la feblesa de la directiva. Fins i tot se’ns deia que Laporta aportava finançament al projecte només a canvi d’incloure 5 candidats a les llistes. Tot això era mentida. Laporta ens ha enganyat a nosaltres i a tothom. Ara molts recordaran que en Carretero afirmava “o Laporta ve a Rcat o Rcat anirà amb Laporta”, però aquesta afirmació partia d’unes bases que Laporta ha trencat o incomplert. Fins fa ben poc Reagrupament havia ofert ser cap de llista a un sr que no era ni associat, amb ser “moralment reagrupat” en teníem prou. Es pot donar un exemple millor de voluntat d’unió i generositat?
                          
LA CONFERÈNCIA DE LA VIDA DE BRIAN
Paral·lelament es va activar la Conferència del Sobiranisme, i quan aquesta va convocar a totes les organitzacions independentistes a configurar una única candidatura, l’assemblea de Rcat va enviar delegats a la Conferència, i aquets han assistit a totes les reunions. La delegada de SCI va marxar ràpidament en la primera, i va arribar tard a la segona demostrant així el poc interès que tenien en que prosperes l’unitat.
Amb l’acord fet públic ahir la candidatura compta amb el recolzament de: Acte de Sobirania, Bloc Sobiranista Català, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col·lectiu 1714, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Deu mil.cat, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català, Força Catalunya, Gent de la Terra, Institut IPEC, Partit Republicà de Catalunya, Plataforma pel Dret a Decidir, Suma Independència, i Unitat Nacional Catalana, queda formada una tercera candidatura. Un projecte que va neixer per unir crea mes divisió. Ja ho sap aixó en Barrera?
            
EL GRAN FRACAS D’EN LAPORTA
Laporta va fer una crida a una Solidaritat Catalana a tots els partits incloent CDC i ERC. No només no ha aconseguit sumar forces, sinó que anit va afirmar expressament que no negociaria candidatures amb ningú. Ells van a la seva, copiant tot de Rcat, des de els principis i objectiu de la proclamació unilateral d’independència pel Parlament (que per cert Lopez Tena i Uriel fins fa poc no compartien) fins la cosa mes petita com els sobres per a fer aportacions econòmiques .
Els suports via web (14.215), només superen en poc mes d’un miler els suports virtuals aconseguits en el web personal del sr Laporta.(13.122). En conclusió tota la gent de la foto de les escales del Tinell ha aportat 1.093 suports virtuals. Massa pa per tant poc tall.

Els associats reals a dia d'avui (fonts ben informades) no arriben a 400.

Laporta ha fracassat en el seu objectiu d’agrupar l’independentisme, tota l’operació publicitària no era res mes que una OPA hostil a Rcat. Hostil perquè a nivell públic ha semblat que es copiaven tots els arguments per acostar-se a Rcat, però existia un treball soterrat minant les voluntats dels reagrupats, especialment del nivell intermedi, els coordinadors comarcals.
       
ON QUEDARIA LA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA ?
Dels dos objectius principals defensats per Reagrupament, l’independència i la regeneració democràtica, el primer als politics actuals no els fa cap por. Tenir 10 o 15 diputats independentistes al Parlament es quelcom neutralitzable. Tenir un grup de 10 o 15 diputats tocant la pera constantment en la radicalitat democràtica, combatin la corrupció, les dietes, els audis, i les pluriocupacions retribuïdes dels nostres politics es quelcom al que no esta disposat el establishment. La candidatura de SCI es la millor garantia de matar aquest tema, dons els tres tenors estan acostumats al Audi i les dietes. Els partits “institucionals” respirarien tranquils amb els tres tenors al Parlament.
                
LES PORS DE REAGRUPAMENT
A Reagrupament hi ha una estranya por a esdevenir una força normal. Dissortadament fem comparances amb els partits catalans sense adonar-nos que aquets formen part del establishment espanyol, amb els seus tics poc democràtics i fins i tot les seves corrupteles i estils paramafiosos. La realitat es que a Europa els partits funcionen amb una mica mes de netedat, i en comptes de cercar la puresa impossible hauríem d’acostumar-nos a emmirallar-nos en Europa.

RESPECTE.!
Reagrupament son 3500 persones, per respecte a tots ells es precís que qui ja no cregui en el projecte i escolti cants de sirenes d’altres suposats projectes, abandoni el vaixell i es llenci a les aigües cercant la suposada bellesa dels autors dels càntics. Es precís ara mes que mai saber amb qui contem i amb qui no. Prou especulacions, si us plau, per respecte als 3500.
                        
El primer que s’ha de demanar a tothom qui ara se sent enganyat pels tres tenors es rectificació, començant per la Patricia Gabanxo que pobreta reclamava ahir una unitat que li van negar als cinc minuts en el mateix acte, fins el CCN, qui d’ofici va recolzar l’aparició de SCI, i ara pot comprovar com l’unitat que el CCN demana ja ha estat negada pels tres tenors.
A partir d’ara tindrem la maquina de retratar preparada, per veure qui es desvincula ràpidament de l’engany, i qui el recolza, i per tant, es traeix a si mateix. A partir de l’acte d’ahir tots podrem veure si volem ser independents o no.


Demanem per tant, el recolzament total a la Candidatura de Reagrupament, sense escletxes, o si no ens pot pasar perfectament que:
a) Els de la conferència no es presentin per falta de gent i diners per a una campanya electoral.
b) Si Laporta no aconsegueix els 300.000 recolzaments i els 5 milions d'Euros que possa com a condició per a presentarse a eleccions,
Ens troben a inici de campanya electoral sense cap candidatura independentista de debó.

                          
Per tant Rcat ha de continuar endavant amb normalitat, i si el dia abans de presentar candidatures es pot aconseguir fer una coalició amb Laporta i la Conferència, endavant, pero si no, hem de tenir la maquinaria molt ben preparada.
                                                           

I, detall important, REAGRUPAMENT es la MARCA mes coneguda. Per tant si algú ha de ser l'aixopluc dels independentistes, no hi ha color. I mira que tots ells han tingut temps d'entrar, i d'aconseguir l'unitat amb que tant s'omplen la boca ara.

29-07-2010

11 comentaris:

Albert Macià ha dit...

totalment d'acord amb tu

John Carter LIVES.! ha dit...

Que algú respongui aquestes preguntes, si us plau:
1_Pot ser que un pavo que anava a les llistes d'ERC al parlament i era candidat a l'alcaldia de Badalona tingui tant poca idea de politica?
2_Pot ser que es facin crides a l'unitat, i en canvi, en privat, es diguin bestieses així ? :http://annanoticies.com/2010/07/30/lopez-tena-fundador-de-solidaritat-catalana-sc-a-baeta-associat-de-reagrupament-independentista-ri-no-volem-saber-res-de-reagrupament-la-candidatura-sobiranista-lorganitzararem-sc-en-unes-pr/
3_ La Anna Arqué de que viu? Quina ha estat la seva vida laboral? Els agents del CNI cotitzen a la SS ?
4_ Quan Carretero deia lo de "si no va Laporta a Rcat, anirà Rcat a Laporta" amb quina aportació econòmica per part d'en Laporta es comptava?
5_ Perque els assesors de Laporta oculten informació al megacrak?
6_ Es ilegal aprofitar la base de dades de les Consultes per a fer propaganda politica? Perque els militants de CDC i ERC (la majoria dels que reben els correus) no comencen a denunciar-ho als jutjats?
7 Es posible que si Laporta no aconsegueix l'objetiu de 300.000 reoolzaments i 3 milions d'Euros es retiri com va afirmar? Va dir que si es presentava nomès seria si tenia posibilitats de ser president?
8 Es posible que la conferència retiri la seva candidatura per manca de diners i militants?
9 Es posible que tot aquest merder acabi en una coalició amb ERC?. Qui paga aquesta festa doncs?
10 Es cert que molts dels de la foto de les escales del Tinell, hores d'ara se senten enganyats?

JOSEP ha dit...

Excel.lent article, Benplantat. Preguntes claus, John Carter.

Anònim ha dit...

Reagrupament som els únics amb els deures fets. Costa d'entendre que apareguin dues candidatures més que diuen exactament el mateix al marge de Reagrupament. Quan vaig sentir el López Tena, tb vaig sentir una sensació d'OPA hostil. Ara bé, la realitat és dura i és la següent: la força mediàtica d'aquests tres personatges és molt superior a la de Reagrupament. Els mitjans els publiciten molt més. A més, disposen de més recursos econòmics, segurament.
Que es presentin tres llistes diferents donaria una sensació de ridícul, es neutralitzarien les unes amb les altres i molta gent acabaria per votar CiU o Esquerra com a mal menor. A més, he sentit molta gent que diu que, o van els tres junts, o pleguen. Ara la jugada ja està feta i cal buscar la unitat com sigui. En cas contrari, farem el ridícul i tants esforços no hauran servit per a res.

Querol ha dit...

Totalment d'acord amb la inmoralitat d'en Laporta, amb què SCI pot ser un antídot del sistema per no haver de conviure amb diputats-corcó en relació a la regeneració democràtica.

Me n'alegro que esmentis la crisi mal resolta dins de Rcat.
Però jo hi afegiria una altra debilitat, a Rcat: les llistes electorals s'han confeccionat de la manera tradicional dels partits: des de la direcció. Quan havíem especificat que la regeneració democràtica començaria dins l'associació amb unes primàries per les llistes electorals.
I no s'ha fet. I és l'argument poderós que té en López Tena per a obviar la candidatura de Rcat.

Anònim ha dit...

Jo no trobo bé el que ha fet SCI i sempre demano la unitat de tots els independentistes d'altra manera no tindrem res a fer. Ara bé, no m'agrada gens l'actitud de vostè senyor "Jordi Benplantat" menyspreant tot el que no sigui Reagrupament arribant quasi bé a l'insult o el menyspreu més groller. Amb aquesta actitud no fa cap favor a la seva associació plena de patriotes ben educats, solidaris amb els demès patriotes com ells que poden no compartir Reagrupancia però si compartim projecte. No confonguem mai la estratègia amb la tàctica. I tingui en compte que aquests grans mals que vostè, com jo, li veu ara a SC, fa uns mesos no els hi veia a RI, quan es comportaven igual, i vostè encara ho fa, amb els que consideraven més petits que ells. No sigui tan prepotent, la veritat no la tenim ni vostè ni jo, la té el poble i aquest majoritàriament reclama la unitat, unitat que la gent amb actituds com la seva dificulten.

Atentament

Joan P.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

No es una mica ridícul tot plegat l’espectacle que els partits, grupuscles, i grups d’opinió anomenats independentistes ens estant oferint amb tanta diversitat i tots clamant per la unitat però al mateix temps sense renunciar cap d’ells als seus personalismes i els seus minuts de fama??.
Al final Carretero demanant la unitat amb ERC i SC, per això es va escindir de ERC, per a tornar-hi??, que ha canviat a ERC des de que ell va marxar??, jo segueixo veient al Puigcercós formant part del tripartit, i tornant a la falsa equidistància de les èpoques electorals!!.
Enfí tot plegat un guirigall i un espectacle lamentable.

Jordi Benplantat ha dit...

Joan P., tens raó, pero algú ho havia de dir. I podria treure molta mes merda, pero me la callo, que no sigui dit que l'unitat no ha existit per tirar merda.
Quim Amorós, a mi em sembla mes vergonyòs un partit que te (segons enquestes internes que jo he vist) un 65% de independentistes, i en canvi els dirigents despistin amb fum.
Espero que desprès de guanyar les eleccions, respecteu el desitg de la majoria de la militancia.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Jordi, amb tot el meu respecte i admiració vers a tu, fins ara CIU mai havia plantejat al seu programa electoral la independència de Catalunya, i des de la centralitat política ha esdevingut el partit guanyador de totes les eleccions al parlament de Catalunya. Pero CDC es sensible amb els nous temps i noves sensibilitats per això no essent doncs CIU un partit clarament independentista, al darrer congrés de CDC es va aprovar la ponència sobiranista que fa girar al partit a aconseguir la sobirania nacional de Catalunya, i fent cas del mandat del seu congrès i del clamor popular CIU apostarà clarament pel dret a decidir. Ara sí que toca.
Hauries de tenir una mica de respecte pel prop del milió de votants que va tenir CIU a les darreres eleccions i que està en condició no de conserva’ls sinó d’ampliar el seu resultat electoral. Per tant de vergonyós res, toquem de peus a terra i treballem per la sobirania nacional de Catalunya, i només ho podrem fer des de el govern de Catalunya, no pas des de la oposició, i això Jordi es fa guanyant àmpliament les eleccions, i tot indica que nosaltres anem pel bon camí.

Anònim ha dit...

Bàsicament hi sóc d'acord al 90%.
El gran problema que ha tingut Reagrupament ha estat haver de lluitar contra dues necessiats que insconcientment ens vàrem impossar tots des del começament: per un cantó presentar una candidatura rupturista a les properes eleccions; i no creure en les nostres propies forces, esperant certs personatges que no han acabat d'arribar mai.
Les presses ens han obligat a fer coses que, de fet, han estat contràries al pricipis fundacionals.
I l'espera ha suposat una pèrdua de temps que ha generat certa "relaxació" d'alguns militants de base.
Crec, honestament, que la bona educació, la tolerància, la generositat, i la paciència s'han de començar a exigir a tots el asociats a Reagrupament.
Tenim raó. Els plantejaments fundacionals de Reagrupament ningú, avui, pot negar que són els que el país necessita.
Només és una qüestió de temps. I si algú pensa que el temps pot jugar en contra de Reagrupament s'està equivocant de ple.

Alex ha dit...

Felicitats pel comentari Jordi, la meva intuició em fa malfiar-me de SCI, en aquest escrit he llegit moltes coses que sospitava i me n'alegro que algú ben informat confirmi.
Si tot això de la mega-coalició se'n va en orris o resulta en un pacte indigne i inassumible per la nostra part, hem d'estar, des de Reagrupament, preparats per assumir el repte en solitari, que només traiem 3 o 4 diputats? molt bé, és important entrar, demostrar als votants que som coherents amb les nostres idees i amb presència als mitjans preparar-nos per l'assalt al 2014!
Salut

Àlex