Estic tant emprenyat amb els polítics catalans que fa setmanes que vull escriure un article sobre la negociació del finançament de l’Estafut, i no se per on començar.
Em fot fàstic el dinoSaura i el seu maleït esperit d’inútil torracollons.
Em fot molt fàstic com el PSC esta aprofitant aquest temps de buidor per a fer creure a la població que el Pepe Montilla es un president dur, ferm, inflexible en la defensa dels nostres calers.
Em fot fàstic que CDC només esperi quina petita idiotesa ha dit qualsevol palanganes del govern per a replicar-la, i això els deixi satisfets.
Em fot fàstic la K-matxo aparentant el que no son.
I finalment em fot fàstic la gent de ERC justificant cada tonteria dels seus socis de trifàsic.
I tots aquests paios son els que han de defensar els meus diners? Els nostres diners?. Dons anem arreglats.
I ja desprès de escoltar al ZPmentider dient que el govern espanyol ha acomplert presentant una proposta infumable ( que per cert cap dels grans polítics, ni periodistes, ha valorat en diners, per a fer-nos veure clar que es molt dolenta ni tampoc ningú ens ha dit quants diners estem demanant nosaltres) dintre del plaç previst a l’Estafut, i també desprès d’escoltar al Avi-Heidi Solbes dient que si no hi ha acord es fa el que diu el govern central i Santes Pasqües, dons be desprès de tot això, en comptes de fer un article argumentat aconsellant els nostres representants com i que tenen que fer, com que ja no crec en ells, en cap d’ells, m’ha donat per dibuixar aquest banner que us lliuro, per si algú de vosaltres el vol possar al seu blog o web per a commemorar l’11 de Setembre.
I es que el que em passa es senzill. La qüestió ja no es que no em refií d’Espanya, la qüestió es que ja no em refio dels meus propis negociadors, i quan passa això el millor es no negociar, ni Estatuts ni finançaments ni res.
Mes senzill, que ens tornin els calers, i cadascú pel seu camí, amb el desig als espanyols de les millors sorts en el seu nou futur, que no dubto serà brillant i venturós sense la carrega feixuga de tenir-nos que aguantar.
Em fot fàstic el dinoSaura i el seu maleït esperit d’inútil torracollons.
Em fot molt fàstic com el PSC esta aprofitant aquest temps de buidor per a fer creure a la població que el Pepe Montilla es un president dur, ferm, inflexible en la defensa dels nostres calers.
Em fot fàstic que CDC només esperi quina petita idiotesa ha dit qualsevol palanganes del govern per a replicar-la, i això els deixi satisfets.
Em fot fàstic la K-matxo aparentant el que no son.
I finalment em fot fàstic la gent de ERC justificant cada tonteria dels seus socis de trifàsic.
I tots aquests paios son els que han de defensar els meus diners? Els nostres diners?. Dons anem arreglats.
I ja desprès de escoltar al ZPmentider dient que el govern espanyol ha acomplert presentant una proposta infumable ( que per cert cap dels grans polítics, ni periodistes, ha valorat en diners, per a fer-nos veure clar que es molt dolenta ni tampoc ningú ens ha dit quants diners estem demanant nosaltres) dintre del plaç previst a l’Estafut, i també desprès d’escoltar al Avi-Heidi Solbes dient que si no hi ha acord es fa el que diu el govern central i Santes Pasqües, dons be desprès de tot això, en comptes de fer un article argumentat aconsellant els nostres representants com i que tenen que fer, com que ja no crec en ells, en cap d’ells, m’ha donat per dibuixar aquest banner que us lliuro, per si algú de vosaltres el vol possar al seu blog o web per a commemorar l’11 de Setembre.
I es que el que em passa es senzill. La qüestió ja no es que no em refií d’Espanya, la qüestió es que ja no em refio dels meus propis negociadors, i quan passa això el millor es no negociar, ni Estatuts ni finançaments ni res.
Mes senzill, que ens tornin els calers, i cadascú pel seu camí, amb el desig als espanyols de les millors sorts en el seu nou futur, que no dubto serà brillant i venturós sense la carrega feixuga de tenir-nos que aguantar.
