14.4.07

Catalunya sota Espanya 2

El que exposa el Sr. López Tena es bàsicament que no hi ha res a fer amb estatuts. Un polític del segle passat afirmava "feu vosaltres les lleis i deixeume fer a mi els reglaments", i això continua igual. I si no sempre val la pena recordar la sèrie "Sí, ministre", on clarament es veia, que mani qui mani, qui realment mana son els funcionaris. Jo cada cop soc menys partidari de l'independencia per molts motius, potser es que em faig vell.

Però fa anys que no entenc ni als nostres polítics. Jo els considerava mes intel·ligents a tots. No es pot fer aprovar un estatut a un Parlament i desprès negociarlo. El Parlament de Catalunya queda així com un parlament de fireta o "del Zoo".

Tampoc es pot portar un estatut a referèndum i un cop aprovat, que un tribunal pugui tornarlo a aigualir. Aquest fet seria un engany a l'electorat. I no es tracta de si toca mes o menys, el que ens agrada o el que no ens agrada, es tracta del fet de tocar una sola coma.

Per a mi si fossim una província mes, que es una de les possibilitats que ofereix el Sr. Tena, potser no s'hagués construït país, però el dèficit fiscal i les despeses haurien estat mes baixes, perquè l'únic que han creat els nostres polítics son cadires i mes cadires: que si Consells Comarcals, que si Vegueries, que si Entitats Metropolitanes, i mantenint les Diputacions que son un autèntic contra poder.

A sobre, les partides mes importants assumides per la Generalitat son les mes deficitàries, potser si son les mes populars, però no son les que fan que el país progressi econòmicament. En comptes de cobrar per 6.000.000 i atendre la sanitat i l'ensenyament per 7.000.000 d'habitants, si haguéssim tingut les competències productives (infrastructures) el país hagués progressat mes i en canvi el dèficit fiscal se l'hagués menjat Madrid.

Partint de la base que qualsevol reclamació es vista com a un perill, una amenaça, o una novetat (gràcies a la incultura i a la mediocritat cultural hereva del franquisme que la majoria dels polítics dels últims 30 anys no han corregit), s'hauria d'argumentar la reclamació d'una manera que no resultes ni violenta ni subversiva per als espanyols. Jo crec que si el TC toca una sola coma de l'Estatut, hauríem d'anar a derogar l'Estatut nou, tornar al punt on estàvem el 30 de Setembre, i reconsiderar aquell estatut ple de collonades i de palla innecessària, i reformular un Estatut en base a molt pocs punts però molt clars.

Es el que jo anomeno DEVOLUCIÓ

Projecte d'Estatut 2014:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos, tributs, taxes o cotizacions (incloses les de la Seguretat Social) generats a Catalunya.

2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.

4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració, respectant sempre les vinculacions històriques.

Catalunya sota Espanya

Catalunya sota Espanya
L’opressió nacional en democràcia
Per Alfons López Tena

Alfons López Tena ha escrit un assaig que segur que aixeca polseguera: tant pel moment polític de crispació que atravessen Catalunya i Espanya com perquè l’autor és vocal del Consell General del Poder Judicial.

Fragments del llibre:
«La transició a la democràcia a l’Estat espanyol va ser un procés il·lusionant i esperançat, l’oportunitat guanyada de superar la dictadura i normalitzar-nos, de convertir-nos en europeus moderns amb un règim respectuós de les llibertats. […] La supervivència de les nacions minoritàries, malgrat la persecució genocida que havien patit, va obligar els demòcrates espanyols a integrar la conveniència d’assolir un disseny institucional que permetés llur autogovern, manifestant de nou […] l’estreta relació entre democràcia per a tots els ciutadans i autonomia per als catalans, car la condició imprescindible per assolir la primera era reconèixer la segona.»

«La constatació de la continuïtat del projecte nacional espanyol assimilista, la manca de consciència i voluntat plurinacional de l’Estat, ha intentat suplir-se des de Catalunya amb incomptables esforços de pedagogia, convenciment i entesa, que calia intentar però que després de tants anys s’han demostrat inútils.»


«L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que a poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu a promoure, i no com una molèstia que cal eliminar […] Cal, doncs, revisar el pacte de la transició.»


«L’Estat espanyol sempre ha estat autoritari, amb una recent transició a la democràcia que l’ha transformat en un Estat democràtic amb trets autoritaris, que de vegades s’assembla, per concentrar tots els poders en una sola mà, a la “dictadura electiva” que contraposava Madison a la democràcia.»


«La independència del Poder judicial se sotmet a un organisme, el Consell General del Poder Judicial, on el Govern espanyol s’assegura de tenir majoria i nomena de facto el President, de manera que, en cascada, aquest nomeni els magistrats del Tribunal Suprem i alts càrrecs judicials que coincideixin amb el projecte polític del Govern, amb algunes concessions a les minories, i expedienti i sancioni els jutges que facin nosa. El resultat és que, com ha declarat un representant judicial, “entre los que hacen lo que se espera para ser nombrados y los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, casi no hace falta dar instrucciones”.»


«La baixa qualitat de la democràcia és indispensable per assegurar que tots els òrgans de l’Estat bloquejaran les pretensions de les nacions minoritàries i decidiran contra llurs institucions, empreses i interessos. Només una dictadura electiva assegura prendre el control d’un banc basc processant tot el seu Consell d’Administració per, després, aconseguit el poder, aixecar el processament; només així es fa possible tenir organismes que fan de ventrílocs del Govern espanyol i autoritzen els projectes empresarials espanyols però no els catalans; aquesta és la manera de poder tancar diaris i empresonar periodistes, com al Marroc; il·legalitzar partits polítics, com a Turquia; prohibir campanyes electorals, com a Bielorússia; repetir eleccions quan no guanya el partit del Govern, com a Sèrbia; i nomenar els presidents de 13 de les 15 més grans companyies, com a Indonèsia; actuacions totes elles esdevingudes durant el Govern d’Aznar.»


«La llengua i literatura catalanes són més estudiades i apreses on no hi ha mandats constitucionals d’especial respeto y protección, i només els lectorats universitaris de català a Alemanya multipliquen per cinc els espanyols, malgrat no solament la indiferència de l’Estat espanyol, sinó sovint la seva bel·ligerància a la contra.»


«Sembla una llei inexorable de la natura: canvien els reis i els governs, cauen monarquies, governen repúbliques, acabdillen generals, i el dèficit fiscal català sura amb plena salut a través de totes les convulsions del segle, amb una gravetat i importància creixents.»


«Ara el projecte nacional català pot ser engrescador no només per a aquelles persones que se senten catalanes, i per tant maltractades, sinó pels que se senten espanyols i ciutadans de Catalunya, i per tant maltractats; perquè el maltractament també el senten.»


«La intensificació dels processos de globalització, d’integració econòmica, institucional i cultural al món ha trencat el monopoli dels Estats sobre l’economia, la defensa, la cultura, els mitjans de comunicació, la informació i el poder coercitiu, moltes de les seves funcions tradicionals i atributs essencials de la sobirania, exercides a l’Estat espanyol per generar una única identitat nacional i anorrear les nacions minoritàries. L’erosió que aquests fenòmens produeixen sobre la sobirania dels Estats (especialment quan, com a Europa, s’acompanyen d’una integració política i institucional) ha deixat sense sentit els seus trets definitoris: la supremacia, la indivisibilitat i la unitat de l’Estat.»


«Tot el segle xx sí que teníem interessos comuns amb un projecte espanyol il·lustrat, ens interessava a espanyols i catalans integrar-nos a Europa, ens interessava a espanyols i catalans la desaparició del poder militar […], l’establiment de la democràcia; però tot això ja s’ha fet, ja som a Europa, ja som a un règim democràtic, encara que de baixa qualitat, ara ja som a la moneda europea, i per tant ara ja no hi ha projecte comú.»


«El miracle de la nostra supervivència nacional, i l’anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Ens cal, com a tota nació, un marc de poder per continuar existint, perquè no ho podrem fer si som en un Estat que ens és contrari. O l’Estat és de totes les nacions incloses, també la catalana i l’espanyola, o fem un Estat propi.»

ara ja serà modern portar barretina

Fa uns dies comentava que érem un país estrany on, un senyor passejant per Barcelona amb barretina pot ser noticia amb fotografia inclosa als dos diaris de major tirada de la capital.
Aquella noticia va provocar tot un seguiment als fòrums per tal de veure de quin poble era i qui era aquell senyor tant agosarat.

Si aneu de boda a l'estranger veureu com, per exemple a Alemanya, sempre hi ha algú que apareix vestit de cap a peus amb la indumentària del seu país, especialment a Bavaria, on tothom té el vestit típic preparat, per a possarse'l en les grans ocasions.

Per sort ara, un dissenyador ha reinventat la barretina, dissenyant una que te tres funcions diferents : la neobarretina negre-i-vermella té una cremallera invisible que la converteix en gorra amb orelleres o buf per al coll.

Vinga tots a modernitzar nos, i a portar la barretina tot el dia.