21.10.11

REALMENT TENIM UNA TELEVISIÓ PÚBLICA?


La carta de la directora de TV3 publicada al varis diaris catalans no em va agradar gens. Això de airejar enemics exteriors es un recurs de poca volada.
Em sembla be que argumenti la seva millora en la gestió. Però potser partim de premisses diferents. Ella parteix del que es va trobar i del que ha aconseguit. Jo parteixo del que m’agradaria i del que veig i no m’agrada.
M’agradaria que TVC, igual que fa DW-TV per a explicar la cultura alemanya al mon, emetis a tot el mon alternant el català amb el castellà i l’anglès, explicant la nostra visió de les coses.
M’agradaria que el 3/24 s’assemblés més a la CNN i menys a un DVD ratllat que repeteix, hores i hores, la mateixa informació.
M’agradaria que el doblatge de les pel·lícules que paga la TV3, el pagués abans d’estrenar-se aquestes al cinema. Costaria el mateix però les productores no tindrien excuses.
M’agradaria que el 3XL recuperes el lideratge en espectadors infantils i juvenils que ha perdut estrepitosament, no només per les contractacions de productes exteriors sinó fins i tot en els gags de continuïtat. En Petri era molt Petri.
M’agradaria que si TV3 te els drets del Barça, jo no hagués de pagar a un canal espanyol per a veure els partits en espanyol, i els pogués veure en català encara que fos pagant el que ara pago al Plus o a GolTV, i que, a sobre, també inclouen veure al Madrid, que no vull veure.
M’agradaria que si em foten la tabarra amb tertúlies esportives del Barça, a continuació no emetessin un partit Almeria-Celta, que m'importa un rave.
M’agradaria que els TN no fossin tant provincials, que semblen una mera traducció d’un canal espanyol, i en comptes d’explicar-me que li passa a un torero, o quina es l'última tonteria que ha dit un polític de Madrid, m’expliquessin que fan les empreses europees al mon.
I no, no m’agraden gens els informatius de TV3. En l’era d’internet no entenc que fa un sr que costa una pasta a Washington fen una crònica de cinc minuts al dia, quan podria fer el mateix des de Sant Joan Despí, amb la mateixa fotografia al darrere.
No m’agrada gens la visió política de molts corresponsals, que poden parlar de “democràcia islàmica”, fronteres palestines del 1967, i altres bestieses semblants en una televisió pública, i per tant, teòricament neutral. No entenc com TV3 té tants corresponsals que contínuament ens pretenen influir ideològicament.
I no entenc com una empresa pública que te 3.000 treballadors contracti a productores privades per a fer alguns programes.
Ni tampoc entenc que el "comitè professional" emeti comunicats per una televisió pública sense pagar l'espai com a publicitat. La TV3 es de tots, no nomes seva.
Em costa molt d'entendre que en una televisió pública es pugui entrevistar en Daniel Estulin o emetre un documental d'en Jordi Bilbeny, sense aclarir prèviament que es tracta d'espais de ciència ficció.
Tampoc entenc el vedetisme d’alguns presentadors de la TV3, inamovibles, i fins i tot alguns amb programes de 5 hores. A la BBC es permet a cap presentador estar cinc hores seguides xuclant càmera, i a sobre, que sigui la seva productora qui facturi el programa a la televisió pública? O es que aquí només volem la part privada per a recollir els diners públics?
I si, si m’agradaria que l’iniciativa privada tingués una televisió potent catalana i en català, de la mateixa manera que ha passat amb RAC1, que a més de representar ampliar l’audiència total en català, amb molts menys medis econòmics i humans, també ha fet espavilar a la gent de la radio publica.