31.12.06

DEUTE HISTÒRIC català i ETA comença a "negociar".

Un cop acabat el famós pacte ZP-Mas, l'Artur Mas va fer unes declaracions que ningú va negar, que ZP s'havia compromès a pagarnos el "deute històric" dels últims anys, però a plaços.
Aquest deute històric era el resultat de la diferencia entre les inversions de l'Estat a Catalunya els últims 10 anys i el que preveu l'Estatut ( com a mínim el % del PIB català respecte del total d'Espanya, un 18 %).

Artur Mas va afirmar el 22 de Gener del 2006, que apart de l'Estatut, Espanya ens pagaria aquests calers, moltisims calers, del 2007 al 2012, perquè el 2013 a Espanya se li acaben els calers europeus.

Ara ens trobem que els atrassaments no hi son enlloc, que
Solbes fa totes les trampes que pot per a estafarnos el 18% de les inversions de l'Estat que ens pertoquen cada any segons el flamant Estafut, i que, a sobre, tenen la santa barra de no licitar el 66% de les obres compromeses de l'any 2006.!

Per altra part, ja es pot veure com el sistema de negociació de ZP amb ETA ha estat un fracàs, perquè es possible enganyar a 7.200.000 catalans, però no es tant senzill enredar, entretenir, marejar, i prometre vaguetats a no mes d'un centenar de gent armada i no mes de 150.000 votants de Batasuna.

I el que te mes conya de tot es que no se que dimonis pot negociar amb aquests d'ETA, si els vascos no nomès es queden amb tots els impostos sinò, que ademés, i ja son collons,
Espanya els hi dona uns 1.200 milions d'Euros a l'any per a que segueixin sent Espanyols.

I més, aquests idiotes d'ETA es carreguen la Terminal 4 de Madrid, una obra que (ens) ha costat 6.343,35 M. d'euros, en comptes de carregarse la merda de l'aeroport del Prat. O sigui que, a sobre, pagarem dos cops l'aeroport de Madrid.

Entre els de ETA i els de Al Quaeda, Madrid no nomès te, sinó que seguirà tenint el millor servei de trens de rodalies i l'aeroport mes modern d'Europa.

Potser haurem d'enviar unaltre cop al Carod a Perpinyà per anul.lar el pacte que va fer amb aquesta gentussa, i que el canvií per un altre que permeti modernitzar les infrastructures de l'Estat a Catalunya. Es una mica bèstia, però mes efectiu que tractar amb aquest mentider d'en ZP.







30.12.06

NOTICIES DEL 30-12

Avui no es 28, es 30, pero les noticies ho semblen, fixeu-vos:

30/12/2006 DIARIS DEL MATÍ:
ZAPATERO OPTIMISTA:
Zapatero augura que hi haurà avenços en la negociació abans de les generals del 2008 batasuna El president insta l'esquerra abertzale a acatar la llei de partits però desvincula aquest pas del diàleg amb ETA.

30/12/2006 16:47 h
RÈCORD DE LONGEVITAT MATERNAL
Una dona de 67 anys va donar a llum divendres dos bessons a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, després d'haver-se sotmès a una fecundació in vitro als Estats Units.


30/12/2006 9:00h
ETA enterra l'alto el foc amb una furgoneta bomba a Barajas
ETA s'ha atribuït l'explosió d'un cotxe bomba a l'aeroport de Barajas aquest matí. L'acció, que ha causat 24 ferits lleus suposa el primer atemptat després de nou mesos d'alto el foc. La policia també està intentant localitzar dues persones desaparegudes.

30/12/2006 9:00h 20:00 h Montilla vol una "Catalunya lliure" El president de la Generalitat, José Montilla, en el seu primer discurs de Cap d'Any, gravat a l'Hospital de Mataró, ha afirmat que "Volem, en definitiva, una Catalunya lliure, justa i equilibrada i un Govern al servei d'aquest ideals."

Catalunya 2007

El que Catalunya necessita és tenir la bomba nuclear. Ara imagina’t que jo tinc la bomba nuclear i anem a negociar amb Espanya. “Hola, espanyols, què tal. Tenim la bomba nuclear”. I a veure a qui li cal fer pedagogia, llavors, i ja veuries que ràpidament entenen el problema català.

I per descomptat nosaltres aniríem de pacifistes i d’ecologistes. Perquè quan tu tens la bomba nuclear pots anar de pacifista i d’estadista i de solidari, però només quan tens la bomba nuclear. Quan ets una pobra puta i vas de solidària, l’acabes mamant gratis. Quan ets una pobra puta i vas de pacifista vol dir que t’hi has de posar bé si intenten violar-te, i naturalment no tens dret de defensar-te. I en contra del que els espanyols creuen, aquests espanyols de tan poca fe i tan conspicus, tinc unes ganes terribles de poder ser generós i solidari i fins i tot bilingüe, i és per això que li demano al 2007 que em dugui la bomba nuclear.

I telefonar a Madrid, i ja rebre al cap de 5 minuts el president espanyol i el rei en un reservat de Via Veneto i dir-los que són una gent fantàstica, que tenen un país fabulós, que tenen una literatura extraordinària, i que tenen també 30 minuts per signar un tractat de secessió sense referèndums ni hòsties perquè som pacifistes però tenim la bomba atòmica, perquè som solidaris però tenim la bomba atòmica, i perquè en tenim els collons tan plens que estan a punt de vessar i a l’altra mà hi tenim un maletí de Prada amb la bomba atòmica que s'activa amb el líquid genital .

Que el 2007 ens dugui la bomba nuclear. Per no haver-la de fer servir mai, naturalment. Perquè naturalment l’única solució és el diàleg i la Constitució i la legalitat i tres días hay en el año que relucen más que el sol. “Hola, espanyols, com anem? Tenim la bomba atòmica. Parlem?”.

Salvador Sostres
www.elsingulardigital.cat

Solbes també ens pren el pel.

Tripartit i CiU insten Solbes a complir el que marca l'Estatut

terminis Castells adverteix que la complexitat i el caràcter general del nou model de finançament no poden obviar les dates marcades a la reforma catalana

fermesa CiU exigeix al govern que no li tremolin les cames

El tripartit i CiU van advertir el govern espanyol que no es faci el ronsa a l'hora d'aplicar el que diu la llei a Catalunya des del mes de juny. I més concretament el que diu l'Estatut en el capítol VI i en les disposicions relatives al nou model de finançament, en aquesta qüestió també-"s'ha de complir la llei"-.


Antoni Castells, va advertir que el que marca l'Estatut, la constitució de l'Agència Tributària de Catalunya. "Agost de 2008, data límit.


El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, va expressar el temor que el govern de Montilla "accepti sense dir ni piu" els criteris del govern central en l'aplicació del nou finançament, cosa que podria fer perdre entre 4.500 i 5.000 milions d'euros anuals a Catalunya.


FONT : diari AVUI : A. Balanzà / V. Relats
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/29/309154.htm

links interesants:
http://www.economistespelno.com/

http://www.tenimeldretdedecidir.org/index.php?option=com_content&task=view&id=40&Itemid=36&lang=ca_ES

http://www.observatoridelestatut.net/index.php?blog=4&p=178&more=1&c=1&tb=1&pb=1#more178

La Cambra denuncia l'Estat per no licitar l'obra promesa

Només un terç de l'obra pressupostada pel govern espanyol està en marxa

Encara que es construeixi tot el que està previst, pronostica que un 32% de la xarxa metropolitana de carreteres es col·lapsarà en deu anys.

Promeses incomplertes.
La Cambra de Comerç de Barcelona va carregar ahir durament contra el govern espanyol per licitar només un terç de l'obra compromesa en els pressupostos generals de l'Estat. Durant els primers deu mesos de 2006 l'administració espanyola només ha licitat obres per valor de 983,5 milions d'euros, xifra que representa un 34% del valor de les obres promeses, segons les dades de la Cambra Oficial de Contractistes.

Tot i que el ministeri de Foment ha augmentat el ritme de licitació en els últims mesos, la Cambra considera que durant aquest any s'han seguit acumulant retards en la construcció d'obres necessàries per al bon funcionament de l'economia. Especialment greu és, segons l'organització empresarial, la situació a la xarxa metropolitana de carreteres de Barcelona. En deu anys, el col·lapse en hores punta passarà del 23,4% actual a un 32,8%, malgrat que es construeixin totes les infraestructures previstes.


L'informe també lamenta la deixadesa i "l'oblit" de Foment sobre la xarxa de trens de rodalia de Barcelona. La Cambra portava anys denunciant que passaria el que ha passat aquesta tardor als trens de rodalia, que sense pràcticament inversions han de fer any rere any front a més demanda de mobilitat.


La tercera gran crítica que fa la Cambra al ministeri de Foment és la lentitud en la tramitació del projecte de nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona per l'antiga llera del Llobregat. Actualment l'ampliació està en fase d'estudi i s'està agreujant l'embut històric que pateixen les mercaderies quan arriben al port.


El que sí que reconeix la Cambra és l'esforç inversor que ha realitzat en l'últim any el departament d'Obres Públiques, que ha licitat uns 2.790 milions d'euros, xifra que suposa un 95% de l'obra que es va pressupostar.

FONT :
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/29/309157.htm

Com podeu veure Zapatero ens pren el pel, i aixó fa anys que dura, i a cap força politica catalana se li ocorreix una proposta de llei que controli aquest greu problema. Haguès estat tant sencill com haver possat a l'Estatut que el govern central hauria d'ingresar a la Generalitat cada 31 de Desembre els diners de les inversions no licitades, en comptes de possar tanta fullaraca a la merda d'Estatut que ens van fer entre tots.

Carrasco i Formiguera i la Memòria històrica.

El portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, ha "lamentat profundament" que el Secretari general d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, acusés Esquerra de ser la culpable de la mort del fundador d'UDC, Manuel Carrasco i Formiguera, perquè, segons Pelegrí, la Generalitat republicana "no va ser capaç de mantenir l'ordre als carrers".
Per Tardà "si alguna cosa ha quedat reconeguda en la història és que Esquerra Republicana amb consellers com Ventura i Gassol van fer tot el possible i es van jugar la vida per salvar catòlics i gent conservadora com Carrasco i Formiguera.
Sembla mentida que el senyor Pelegrí vulgui revisar la història i fer veure la darrera responsabilitat de l'afusellament de Carrasco el 9 d'abril de 1938 no fos dels franquistes sinó d'Esquerra Republicana. És una aberració tan gran que ni el mateix Pío Moa, punta de llança dels revisionistes ultres de la història, hagués tingut la pocavergonya de dir-ho".

font : E-NOTICIES

La veritat es que els dos tenen raó. Molts no socialistes van tenir que fugir o amagarse perque malgrat ERC era qui tenia el govern, el poder real del carrer era en mans dels extremistes del PSUC i la CNT.
També es cert que moltes persones d'ERC van ajudar o salvar a molta gent, pero aixó ho feien d'amagatotis, i sense que els "poders factics revolucionaris" s'enteresin.

Com a fill de republicà, policia al 36, soldat al 38, tancat a Argelers sur Mer al 39, tancat al de Orduña el 40, i soldat al Sahara tres anys de mili, em sembla perfecte que remenin, pero que es remeni tot el que es te que remenar, començant perque el PSUC o els seus derivats o edulcorats indemnitzin a tots els fills dels militants exterminats del POUM. I els de la CNT i el PSOE el mateix amb els dels seus "paseillos" o "txeques".
No els ha tornat l'Estat els locals expropiats en justicia? Dons ells també que assumeixin els seus delictes i indemnitzin les seves víctimes, i si per aixó es necesari vendre els seus locals, que ho facin.

JUTGE INSULTADA PER OPINAR D'UNA LLEI

La jutge María Sanahuja, jutge degana de Barcelona, es nega a baixar al nivell de la directora de l'Institut de la Dona, Rosa María Peris, que abans-d'ahir la va titllar públicament d'"indecent", per afirmar que la Llei de violencia domestica es un fracàs.
La Peris va exigir al CGPJ que impedís opinar a la jutge.

Quan l'ex-fiscal Mena diu idioteses als diaris, la sra Peris calla.

29.12.06

'La nueva Generalidad'

Els deia fa poc temps que, com quan vivia en Franco, calia acudir a la premsa estrangera per saber determinades coses. La situació es degrada ràpidament. Aquell article seria avui inexacte. Com que el país no deixa de baixar un esglaó rere l'altre, ara, per assabentar-nos del que passa a Catalunya, cal recórrer a la premsa espanyola.

Per una banda, m'arriba una informació que publica Terra on es recullen unes declaracions del conseller Llena. Reprodueixo el text: "El conseller Llena se mostró partidario de que los productores catalanes busquen también comercializarse bajo la marca de 'Viñedos de España', ya que 'cuando estás muy lejos de aquí', situar el Priorat, el Penedès o incluso Catalunya en el mapa, 'cuesta mucho', mientras que Barcelona o España son marcas que venden. En este sentido, 'los grandes paraguas' son más útiles que las Denominaciones de Origen locales para comercializar un producto a un precio 'muy competitivo' en países emergentes como China".


Guaita en Llena! De veritat viu i treballa a Catalunya? Que jo sàpiga, a la Xina no saben situar al mapa ni Borgonya, ni Toscana, per tant visca Vignobles de la France i Vigneti d'Italia! Com que a la Xina només saben situar al mapa Barcelona o Espanya (gràcies, per cert, a les Olimpíades socialistes) podem posar-hi Multicultural and Solidary Barcelona vineyards. Ah! I com que el departament d'Agricultura està a Lleida, espero que a les seves targetes de visita el conseller, en lloc de Generalitat de Catalunya, hi posi Autonomías de España. Així el situaran al mapa -jo ja l'havia ubicat.


Segona notícia censurada. El diari Expansión informa que el vicepresident econòmic del govern espanyol diu que l'afer de les balances fiscals ens el podem posar definitivament allí on ens càpiga. "Hola, soy Solbes. Feliz Navidad, xiquets!". Diu que les balances fiscals per autonomies no existeixen, que el fet impositiu és individual -per això l'Agencia Tributaria és mundial i la gestiona l'FMI, no ho sabien?-. La veritat és més trista. I és que els governs espanyols han comprovat, durant trenta anys, que mentre hi hagi catalans disposats a aprovar els pressupostos de l'Estat ("representants empresarials" inclosos), la festa pot durar indefinidament. Respecte a les balances fiscals, Expansión precisa: "La Generalitat rechaza igualmente trasladar este criterio al nuevo modelo de financiación". A veure si ho entenc. Quan el senyor Castells no era conseller les balances fiscals existien (ell ha publicat estudis que jo he defensat com a model). Ara que és conseller, hooop!, les balances fiscals desapareixen. En Houdini no ho feia millor. Sumin a aquestes notícies censurades una que no s'ha pogut evadir: la defensa que el conseller Tete fa de l'hora de castellà -per cert, tenint en compte que els sacrificats mestres públics no destaquen per fer hores extres sense cobrar, ¿ens explicarà d'on sortirà aquesta tercera hora? ¿Quina assignatura afaitaran?


Tres consellers -tres cracs- i una premsa barcelonina europea que ens manté convenientment anestesiats. Ha arribat la pax socialista, nanos! Suposo que allò que a l'època d'en Franco es feia amb tisores i penes de presó, ara es fa amenaçant amb retallades de subvencions i subscripcions. Vist el conjunt en perspectiva, proposo modificar l'escut de Catalunya per incorporar-hi dos elements nous. Per una banda una mascota. No tenen els americans l'àliga? No tenen els russos l'ós? Doncs nosaltres, un gos petaner de polleria. I afegir-hi un lema pompós: Mai tan pocs es cagaren a les calces en nom de tants. Si volen ho poden posar en llatí, que queda més aparent.

Jo, per a l'any que ve, ja m'he comprat un esprai negre i he desenterrat la màquina de ciclostilar. Ara, en aquesta nova etapa de resistència no em tornaran a entabanar, i escolliré millor els companys de viatge -l'experiència demostra que els enemics dels nostres enemics no són, necessàriament, amics-. I perquè no m'acusin de trencar les tradicions, acabo l'article desitjant un bon any a tothom. Menys a uns quants.


Xavier Roig
Enginyer i escriptor

FONT: http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/29/305770.htm

22.12.06

LEO MIYAGATA

















Va ser l'imatge del partit. El nen Shinchan de carn i ossos que plorava perquè el Barça va perdre un partit.
La seva mare es sòcia del Barça, per tant ja li haurà explicat que el Barça representa a una gran i antiga nació que es en camí de buscar la seva llibertat pacíficament i democràticament.

El Barça pensa convidarlo a venir a Barcelona. Greu error.

Quan vingui descobrirà que estem governats per uns Gargamels, que el "presi" Forrest es del Real Madrid, i que el trio que ens governa s'assembla mes als germans Marx (de marxistes) amb un senyor amb bigoti, un trampós, i un que es mut ( Harpo Marx si calla, Forrest Gump quan parla).


Em fa por que passejant per la Rambla on hi han botigues on es venen les coses mes típiques del país, al veure que aquí també son típics els barrets mexicans o les katanes, n'agafi una i es faci l'arakiri.

Millor que no vingui, que segueixi pensant que som un país de fantasia, de la mateixa manera que en Artur Mas pensa que en DuranDuran"TheReflex" es un soci honest.

Leo, no vinguis, la realitat sempre es pitjor que la ficció, i mès que trista, en aquest cas, patètica.

21.12.06

PRACTIQUES HABITUALS

Noticia elPeriodico 21/12/2006 IGNASI MUÑOZ

La pugna con otra empresa para asegurarse la contrata de la gestión de las basuras de Xàbia (Alicante) para los próximos diez años llevó a un representante de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) a recurrir, presuntamente, al soborno de concejales. Es lo que se desprende de una grabación realizada por el edil socialista Pasqual Codina de una conversación con Javier del Olmo, empleado de FCC, y con el conocimiento y la colaboración de la Guardia Civil.
Codina denuncia que, tras conocer que Del Olmo estaba tentando a otros ediles, decidió reunirse con él. En la conversación, el empleado de FCC asegura que ha ofrecido 150.000 euros al portavoz del PP y exalcalde, Juan Moragues, y otros tantos al de Ciutadans per Xàbia, Salvador Ferrer, ambos en la oposición. Codina le pide el doble y Del Olmo acepta. La contrata habría supuesto para FCC unos ingresos de 40 millones de euros. El PP desmintió que su portavoz recibiera ese dinero.


I jo em pregunto?
a) Hi ha algún interès especial a Xàbia o es una practica habitual?
b) Si per un poblet petit els de FCC paguen 150.000 € , quan costa aixó a tota Espanya?
c) A FCC Hisenda li farà alguna inspecció per veure d'on surt tant diner negre?

Voleu les respostes:
a) El que ha passat es que el regidor de Xàbia es el "tonto". Tots els llestos cobren i callen.
b) Una fortuna que desprès paguem tots amb els impostos.
c) Es clar que no, si no perdrien una de les seves grans vaques.

I una anecdota: l'encarregat de pagar aquestes comisions al Baix Llobregat als any 80-90 era el mateix que en epoca franquista, i a sobre, portaba el seu cotxe ( un seat 132 daurat) plé d'adhesius feixistes i militars, i ningú del PSOE ni del PSUC li feia fastics a rebre els diners d'un personatge així.

Oi Forrest ?

19.12.06

JO BUSCABA UN 3%.

Aquesta setmana he coincidit amb dos amics que es dediquen a la construcció, un del Baix Llobregat, i un altre al Bagès.

En els dos casos els he preguntat quan "ens costa" als que comprem pisos nous les comisions.

El del Bagès ha tingut tots els problemes posibles per iniciar la seva activitat, tot eren problemes amb la Regidoria d'Urbanisme, portada per una persona d'ERC, fins que un bon dia va contactar amb un despatx d'advocats de Manresa on li van solucionar el paperam dient-li que "tot aixó es porta directament desde Barcelona, en Grouxo personalment". Total 18.000 € per un permis legal per a construir un bloc de 8 vivendes.
Ah, i quan va pagar, i li van donar el permis, aquest portaba data de feia sis mesos. O sigui que sis mesos en un calaix fins el "caixa-cobri".

El del Baix Llobregat es ja mes experimentat, te el cul pelat d'aconseguir permisos d'obra en dos dies, sap com funciona el sistema, i l'accepta.
"Ells t'han de donar el permis com a molt en tres mesos, si no afluixes troben qualsevol escusa i et demanen que rectifiquis el projecte, i tenen tres messos mes. Mentrestant tu tens els diners invertits en un solar aturats, o el banc cobrant-te cada mes la millonada de la hipoteca total. No tens mes solució".

A aquest constructor li vaig demanar que em calcules el percentatge sobre la inversió que representaba aixó. La resposta rapida va ser : un 10 %.!

O sigui tenia raó en Maragall quan va dir que CiU tenia un problema del 3%. Per haber cobrat tant poc ara que no estan al poder i no controlen res, no tenen calers.

També em va dir que el cost del sol era d'un 40%. .
Anem a fer comptes rapids?.
Si un edifici amb 15 vivendes ( nomès deixen edificar 5 plantes ) es ven ara per 40 M pta, si tinguès 10 plantes d'alçada i els politics no cobresin valdria 28 M pta..
Estan realment interesats en abaratar el preu de la vivenda?

Limitant les alçades el que s'aconsegueix es :
1_ Que es tinguin de demanar el doble de permisos per construir el mateix nombre total de vivendes.
2_Que augmenti el valor de les vivendes noves.
3_ De retruc que augmentin els de les ja construides.
4_Que, a consecuencia de tot aixó, augmentin les recaudacions dels impostos.


Bombolla inmobiliaria ? Unamerda!, bombolla dels partits.


Enteneu ara com un Forrest Gump pot arribar a president?

17.12.06

LIMITAR, PROHIBIR I PUTEJAR : l'unic sistema de governar dels politics mediocres.

A l'època de Franco van inventar un impost sobre els automòbils. Li van dir de "aparcament". Quan ja no es podia aparcar li van canviar el nom a "de circulació", i ara que no podem circular li podrien dir "dret de pernada".

I es que els polítics actuals del Baix Llobregat s'assemblen massa als del franquisme. No saben solucionar els problemes, només saben prohibir, limitar, condicionar, i sempre volen resoldre els problemes putejant a la majoria en comptes de resoldre els problemes que provoquen una minoria.

El nostre nivell d'accidents d'automòbil es molt mes alt que el d'Alemanya per exemple. A Alemanya no existeix cap limitació de velocitat en autopista. En canvi aquí sempre la solució a tot es limitar la velocitat.

Ara, els Medis d'informació del Movimiento Forrest (TVE-3 i elPeriodicu), fa tres dies que ens tenen entretinguts amb una proposta de limitar la velocitat en l'inexistent (de moment) Àrea Metropolitana de Barcelona a 80 Kilometres/hora.
Suposem que aquesta limitació només sera valida quan els cotxes estiguin en marxa, dons constantment i diàriament estem parats ens els embussos que la seva deplorable gestió ens ocasiona, cosa que com tothom sap origina moltissima contaminació.

Però sempre que fan un estudi, s'els escapen dades, que fa veure que el problema no es el que ells volen prohibir. En totes les gràfiques i els colorins amb els que ens han obsequiat per a vendrens el globus sonda informatiu del govern (dons no es res mes que això perquè no tenen ni la normativa ni la llei preparada), es veu clarament que el punt on hi ha mes pol·lució es el port de Barcelona, ai carai.!

La meva dona es de Frankfurt, i allí la gent no agafa el cotxe quasi mai malgrat que poden anar a 250 per l'autopista. En canvi a Frankfurt hi ha molta menys pol·lució i molts menys morts per accidents de trànsit que aquí.
(morts per 100.000 habitants (13,8 a España; 8,5 a Alemania).en España no se incluyen los muertos en zonas urbanas; y sólo se consideran los fallecidos en las 24 horas posteriores al accidente, en el resto de Europa se incluyen zonas urbanas y un periodo de hasta los 30 días del accidente).
Curiós, oi?

I la gent no agafa el cotxe perquè hi han uns magnífics transports públics, però fets amb lògica. Tramvia al centre i no als extrarradis com aquí ens ha encolomat el Forrest amb la col·laboració de Siemens (tengo unos solares para recalificar). Tenen una xarxa de metro que cobreix tota la ciutat, i tenen una altra xarxa de metros més ràpids, que utilitzen els mateixos túnels del metro de la ciutat que connecten amb totes les poblacions de l'extraradi de Frankfurt.

Explicat senzill, del Molins de Rei de Frankfurt, a la Montcada de Frankfurt, trigues mitja hora com a molt. ( o del Castelldefels de Frankfurt al Sant Cugat de Frankfurt).
A Barcelona totes aquestes possibilitats son inexistents, o si son possibles, passen per anar al centre de Barcelona i tornar a sortir, i pots trigar dues hores amb molta sort. M'ha fet molta gracia la ultima campanya publicitària de RENFE Cercanias :"El tiempo es tuyo. Conviértelo en lo que quieras".

Que cabrons...!


Per als qui creguin que tot això es molt lent de fer, els recomanaria la versió americana, mes lletja però no menys eficaç de construir viaductes al mig de les carreteres o autopistes, i fer els metros elevats, idea que seria molt valida per a enllaçar amb totes les poblacions del extrarradi. A Alemanya això ho fan amb trens de levitació magnètica que van a 400 Km/h, però com ja sabeu aquí tot va molt mes lent. ( i mes car, perque els politics tenen que menjar al Drolna, oi Carod? ).

Ah si, i el tema de la pol·lució, excusa amb la qual ens volen tornar a castigar a tots, potser valdria la pena que miressin els seus dibuixets, i vorien que nomès traslladant el port de mercaderies de Barcelona a les costes del Garraf (pràcticament deshabitades) tindrien el problema solucionat.

I com ara tancaran l'abocador del Garraf, tindran uns magnífics terrenys per als serveis i magatzems del port. Potser això no els interessa perquè no son edificables. Oi que ens entenem?

15.12.06

RECULL DE NOTICIES DE LA SETMANA


1_ 56 noves ambulàncies retirades de circulació per perillositat: Noticia que apareix a alguns mitjans digitals i desapareix en poques hores de tot arreu, seguint segurament les indicacions dels comissaris d'informació del Moviment Forrest Gump Montilla.
Suposant que cadascuna valgués 75.000 €uros, qui es i com es diu el funcionari irresponsable que ens ha fet perdre mes de 4 milions d'Euros?
En quina plaça publica es previst el seu lapidament?
NOTA POSTERIOR: valen 120.000 € c/u, o sigui, 1.200 milions de peles en total que algú ha llençat. En ensenyaran els documents de la I.T.V.?

2_ Els Ecocomunistes volen limitar a 80 Km/h la velocitat dels cotxes a l'Àrea Metropolitana de Barcelona:

Francesc Baltasar, ha afirmat, en una entrevista a TV3 que la mesura es pren perquè "hem viscut de manera alegre, tots plegats, amb cotxes de més cilindrada i elements més contaminants, no planificant prou, no construint prou sistema ferroviari, i ara hem de prendre mesures". Noticia "importantisima" àmpliament difosa, argumentada i defensada en tots els mitjans i especialment en els Mitjans de Propaganda del Moviment Forrest Gump Montilla.
I quina culpa tinc jo? A que esperen a plegar tots els alcaldes del Baix Llobregat i el Barcelonès mes preocupats de fer tramvies amb la Siemens que de evitar els col·lapses a les entrades a Barcelona?


3_ La "criada respondona" tocant els bessons com sempre:

Diu en Duran Lerida : No crec que hi hagi cap discrepància amb l'Artur Mas i, si hi fos, aquesta és la nostra posició. O és que no podem tenir-la? Ja és hora que ens rebel·lem contra la permanent actitud de presentar (alguns des de la política i d'altres des dels mitjans de comunicació) la posició d'Unió com el corcó de la federació. Tothom té dret a pensar el que vulgui i a acordar el que vulgui. Tothom, Unió també. I si hi ha discrepàncies, que jo no les hi veig, és cert que s'han de tractar en el si dels òrgans de la federació.
Dons si Duran, tu a callar, que cada cop que parles perdem electors. I si tens collons presentat sol a les eleccions.


4_ El Tete Maragall truca a Mossèn Bassas, per queixarse d'una opinió,
i defensa la quarta hora de castellà, dient que també d'ampliaran l'anglès i les matemàtiques.
Al mes pur estil d'una república bananera ( monarquia tarongera, en el nostre cas).


5_ Puigcercòs fa el triler amb les banderes,
i quan li fot bronca l'encarregat Montilla diu que ell no ha fet res.
Es pot ser mes merda?


6_ Benach fa i ens deixa en ridícul al Japó, fent d'acompanyant d'alguns directius del Barça en una visita turística als parlamentaris afeccionats al futbol del parlament japonès.
De Gaulle ja deia que es pot fer de tot menys el ridícul.



7 _Tanca Radio4, i es suprimeix el circuit català de TV2 :
http://www.tvesiencatala.com/
http://www.r4esviva.es/


8_ Montilla visita al Juan Carlos : "hola president"
No faig cap comentari perque es ilegal. Pero aquets dos senyors junts em recorden la peli favorita dels meus fills, protagonitzada per Jim Carrey i Jeff Daniels.
Fins aquí puc escriure...


9_ Llei de la Memòria Històrica : despres de donar moltes voltes, els PSOcialistes espanyols fan una llei descafeinada que no permet ni la revisió dels processos sumarísims.
Per contra, magnific article del President Pujol sobre aquest tema :
http://www.jordipujol.cat/files/articles/vanguardia.pdf

10_ Faran mes estreta la carretera de l'Arrabassada per evitar que els motoristes facin carreres.
Les obres, que van a càrrec de la Diputació de Barcelona, tenen un pressupost de 654.000 euros i s'executaran en quatre mesos. Per Jordi Labòria, president de Vies Locals de la Diputació, l'obra és important perquè té per objectiu pacificar la carretera, de manera similar a com ja s'ha fet en molts carrers de la ciutat.
I jo em pregunto si no es mes barat possar 10 cameres i multar als infractors, en comptes de fotrens a tots ?


FRASE DE LA SETMANA: La meva mare diu que tonto es el que diu tonteries, per aixó jo estic sempre callat. ( Forrest Gump Montilla).




Mes webs interessants sobre el Circ de Forrest Montilla i els seus ajudants Pepe GoSaura i Otilio Carod:


http://tripartit-watch.blogspot.com/

http://submari.blogspot.com/

http://sospitososhabituals.blogspot.com/

http://www.cimeraextra.blogspot.com/

http://unpaisdeconya.blogspot.com/

http://www.salvadorsostres.com/

http://manipulaciotv3.blogspot.com/

http://indigenes.blogspot.com/

http://www.tripartit.net/

http://zeroalesquerra.blogdrive.com/

http://www.elsingulardigital.cat/


8.12.06

130 presidents.!

Per internet podeu trobar varies llistes dels Presidents de Catalunya.

Es molt injust que a la llista hi consti gent com en Montilla i que no estiguin Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925),

La Generalitat neix com a Diputació del General, per tant els presidents que van tenir unificades les quatre Diputacións "provincials" mancomunades també haurien de considerarse Presidents.

30.11.06

Forrest Gump Montilla.

JA ESTEM COM QUANT FRANCO:

Ja tenim al Forrest de president. Potser els que veieu TV3 no ho heu notat, perquè quasi be no han sortit a la "seva". ( encara no ha sortit a algun programa? )

Us imagineu el pollastre que hagués muntat en "diesel" Nadal si al president Pujol l'hagués substituït en Artur Mas, i la "seva" s'hagués passat una setmana, com en temps del NODO, fent programes especials sobre el president sortint, el president entrant, canviant fins i tot l'hora d'emissió del "la Nit al Dia" per a que en nou president hagués pogut aparèixer a hora de màxima audiència?

Algunes "perles" d'aquests programes, per als que no els hagueu volgut veure, ( per fàstic, com per exemple la meva dona ) aquí van :

Programa especial de Montserrat Besses sobre Maragall:
al final una llegenda que advertia: "Felipe González i Jordi Pujol han declinat l'invitació a participar"


Programa especial de Montserrat Besses sobre Montilla:
Miquel Iceta "Lo pitjor es parlar amb ell per telèfon. Parles, fas una pausa, esperes una reacció... i res, la reacció no arriba Acabes pensant que potser s'ha tallat la comunicació!"

Programa, la Nit al Dia, de Mònica Terriblas : (aproximat, no tinc la transcripció)


M.T. : "Sr. Montilla, al reportatge de diumenge vàrem veure que vostè no es posa mai el cinturó, li sembla que això es donar exemple?"
J.M : " Això no estava gravat aquí".
M.T. : " Vol dir que a Espanya es legal?"
J.M. : " no, no, em sembla que era a Toledo i encara era Ministre".
M.T. :" Home, un ministre també té que donar exemple".
J.M. : " no , si de vegades si que m'el poso".


EL NOU ESTIL DEL FORREST MONTILLA:
El Sr. Montilla ha trobat una nova manera de no tenir problemes: no resoldre's..! Que s'ha de fer una línia de M.A.T. i els ciutadans afectats protesten, dons es passa la pilota cap al govern central, on l'altre Forrest Gump ZP, passa la patata calenta, junt amb l'ase del president francès, a..... la Comunitat Europea..!

Que s'ha de fer un Quart Cinturó, dons faran la mateixa solució, i a tot el que representi un conflicte (entre ells) dons a fer l'estruç, li passaran el problema a un altre i au.

O sia, que potser valdria la pena tornar a Madrid totes les competències amb conflictes, o sigui totes, i tancar la Generalitat. Això si, ells es quedarien dintre per seguir cobrant, que es del que es tracta.

Perquè, el Saura enviarà els mossos als okupes, o farà que els hi portin xibeques?




24.11.06

JA ENS HAN INSACULAT MONTILLA

·"y veus aqui com primerament en las ciutats mes pobladas y aprés per tot arreu fou establert un estil de elegir que per estalviar desordes, precipitació, compra de vots, estrafalarias, enganys y al cap de vall retrahiment de la gent honrada, era inmillorable de tota esmena. Es aquest sistema lo de la insaculació. Posats en sachs los noms, escrits en redolins, de tots los qui poden esser per lley elegits, ó be tots los qui se designen, se trau lo diputat, lo batlle ó regidor į la sort, y ab aixó jo pregunto: æ Quin engany es posible, quin partit, pandillatje ó quin absolutisme pot malmetr ho? La insaculació en las eleccions es l' śnich medi de salvar las institucions dels pobles decayguts. Digui s lo que s' vulga."

Al principi, els membres de la Generalitat se succeïen per cooptació, és a dir, que llurs titulars designaven, de fet, llurs successors, i el President era sempre el representant del braç eclesiàstic. Però el rei Ferran II (1479-1516) imposà l'any 1488 la designació per insaculació. Això vol dir que les persones eren triades a l'atzar d'una llista de noms proposada pel rei o pels grups dominants.

Bé dons, ja ens han insaculat, ben bé.

Jo que no vaig entendre que un estatut es fes en un autobús, que segueixo sense entendre que en un Estatut hi hagi res més que els diners i les atribucions que ens retorna l'Estat ( Devolució, diuen els escocesos ), que no vaig entendre que l'Estatut el negociessin a Madrid els partits i no una delegació del Parlament català, que no vaig entendre que els negociadors catalans de l'Estatut admetessin que a l'altra part de la taula es sentissin a negociar Montilla i Iceta, que tampoc vaig entendre perquè l'Artur Mas es va prestar el 20-01 a l'escena de la Moncloa que tant mal li ha fet, que no entenc perquè es fa públic un acord de govern de coalició abans de que el President del Parlament inicií les consultes als partits, que no entenc que en Mas digui que les converses amb el president del meu Parlament son una comèdia, cada cop estic mes convençut que hauríem de retornar als sistemes medievals d'elecció del President i del govern.

Amb una mica de sort, ara de President tindríem un bisbe, potser amb una mica mes de sort tindríem de President al Bisbe d'Urgell, que alhora es Príncep d'Andorra, i per tant, cap d'Estat.

I es el que jo dic, que posats a que et donin pel cul, sempre es millor un professional. Prefereixo a Carmen de Mairena de president abans que aquest home analfabet, gris, cínic, demagog, trepa, sense ofici, buròcrata, i mal gestor ( trasllat de la CMT, aeroport del Prat, i l'opa a Endesa, per exemple ).

Serà un president legítim, legal, i tot el que vulgueu, però això no treu que el PSC i ERC van enganyar als electors tota la campanya electoral, amagant, negant i desmentint que tinguessin pactat l'acord, ni treu que ERC hagi fet president al senyor que es capaç de brindar amb cava per l'Estatut el 30 de Setembre, i nomès dos dies mes tard afirmar que a Madrid introduiria totes les esmenes que no va poder introduir al Parlament català. Al senyor que es sentaba a negociar contra els delegats dels partits catalans representant al PSOE espanyol.

Va mentir doblement ERC afirmant que existia un pacte d'en Mas amb en ZP per impedir un nou tripartit i imposar, desde Madrid, la "sociovergència". Queda demostrat.

I no us enganyeu, aquest tripartit no fracassarà, perquè mai s'equivoquen qui mai parlen, ni mai fan res. I Montilla es un expert en entrar per la porta falsa, i desprès estar vint anys lligat a la cadira, com va fer amb l'alcaldia de Cornellà.
Que Cornellà ha canviat molt en vint anys?. Dons nomès faltaria que no fos així. La especulació urbanística ha permès fer molta plaça petanquera, i tant. Però culturalment Cornellà es plena de entitats foranies subvencionades, i de entitats pròpies que no reben un duro de l'Ajuntament.

Catalunya inaugura avui una època gris, comparable a l'època de Ferran II. Aviat traslladaran els monjos de Montserrat a Amèrica i ens portaran monjos de Valladolid. Però com la historia es repeteix, no els servirà de res.!
Som el país que sempre ha estat equivocat de bàndol en tots els conflictes ( potser èticament no, pero si en els resultats) , i malgrat això desprès de 500 anys de insacularnos encara no han pogut....prenyar-nos.!

21.11.06

Ja ve en Carretero

Ja ho vaig advertir fa dies, precisament el dia despres d'el debat de TV3, que Carretero seria el Brutus de E.R.C.
Carretero es qui realment mana a E.R.C. i ja ho va demostrar quan Carod i Puigcercos havien acceptat l'Estatut de ZP dos dies abans que ho fes en Mas.També de Carretero es la cagada de votar No a l'Estafut, però això es una cosa que sempre ha passat a E.R.C., els dirigents volen una cosa, les bases una altra, i desprès els plats trencats els paguen els dirigents.
Li va passar a Hortalà, li va passar a Colom quan Carod i Puigcercos els van fer estrellar-se, i ara, la seva propia medicina, la pendrà Carod de la cullera d'en Carretero. Al temps

Copio del e-noticies: ( normalment em copien ells a mi)
A la sala d'actes del Museu Cerdà de Puigcerdà, amb uns 150 assistents, Carretero va fer la presentació de l'acte, que comptava amb la presència de Josep Castany, director general de Catalunya Acció, i Santiago Espot, president executiu de CA, en el qual va criticar els plans del nou tripartit, afirmant que "només amb polítiques socials no es pot aconseguir la cohesió nacional, ja que si no es fan polítiques de reivindicació nacional tindrem una societat fracturada, i aquesta factura al final es paga". El dirigent d'ERC també va fer una crida oberta "a la unió de tots aquells que volem un Estat català independent, i a deixar d'anatemitzar-nos els uns als altres", fent també referència directa a les pressions rebudes per no presentar Catalunya Acció a Puigcerdà

I mes :

L'exconseller Joan Carretero ha dit en la presentació de Catalunya Acció, en una al.lusió directa a la reedició del tripartit, que Catalunya li recorda cada vegada més la pel.lícula "La Vida de Bryan", amb la infinitud de moviments nacionalistes jueus barallant-se entre ells mentre l'Imperi romà campa per les seves. Carretero ha defensat en sentit oposat al tripartit la unió de les formacions nacionalistes, i ha propugnat fer "projectes comuns", deixant de banda les diferències, en la línia totalment contrària a la de l'actual direcció d'ERC, entregada al PSC. "Donat que tenim el nacionalisme espanyol que lluita contra Catalunya, hem de tenir objectius nacionals importants", ha dit, fent també referència directa a les pressions rebudes perquè no presentés Catalunya Acció a Puigcerdà, òbviament per part de dirigents republicans.


Ara nomes falta una jugada com la del Simancas.
Quan valen tres diputats d'ERC?
Del PSC son mes baratets? (possats a estalviar)
Vinga, que algun sobrat de diners ens alegri el dia.

Investidura Montilla:
CiU : 48 NO
PP : 14 NO
C's : 3 NO
total 65 NO

PSC-psoe : 37 SI
ERC : 21 SI
PSUC : 12 SI
total : 70 SI

Total diputats : 135
majoría : 68

Pero encara que pases aixó, no guanyaría Mas, perque els C's tampoc votaríen a Mas.

18.11.06

EL GUARDIA CIVIL CAROD

Hi han coses que les intueixes, però com no tens proves, procures callar les.
Mes abaix hi ha un article sobre en Montilla i el seu "entorn empresarial" totalment certa, i que algú mes hauria de investigar.

Ara vaig a explicar-vos el meu curt pas per ERC.
ERC dirigida per Hortalà havia començat un camí cap a la coherència. Hortalà va ser escollit secretari general gràcies als vots del Baix Llobregat, dirigit per Francesc Permanyer de Molins de Rei. L'amic Permanyer em va encarregar la campanya electoral de les eleccions generals.

El primer que els vaig demanar, abans de dissenyar res, al grup que coordinava la campanya electoral es que em definissin que era per a ells "esquerra", "republicana" i "catalunya". La definició d'esquerra me la va donar el propi Hortalà, amb una defensa del Estat de Benestar que desprès tota l'esquerra ha copiat. En lo de Republicana vam quedar d'acord que parlàvem de República Catalana, i per tant no hi havia lloc a banderes republicanes espanyoles, i en la definició de Catalunya tots estaven d'acord que ens referíem al que altres anomenaven Països Catalans. Fins aquí tot molt bé.

Vaig dissenyar una campanya lògica, amb un fons de núvols tipus "windows", la cara de l'Hortalà amb aquell pentinat Anasagasti, i una senyera estelada en blau. Els recent integrats a ERC, Àngel Colom i Carod Rovira no usaven aquell color abans d'aquesta campanya, com molts recordareu, però per a mi era cabdal reafirmar la bandera del President Macià i de l'Estat Català. El disseny de campanya va ser desprès molt lloat pels gurus del sector publicitari en uns articles a el Periodico.

Però vam arribar a la discussió de quin havia de ser el lema de campanya. Jo vaig proposar "El llarg i pacífic camí cap a la independència", perquè sempre he estat molt preocupat per que posicionaments excessivament optimista acabes frustrant el vot jove. En Hortalà va proposar "La Nova Frontera", un lema d'en Kennedy molt bonic, però que no nomès no seria entès pels votants propis sinó que podia ser atacat amb molta facilitat per la competència, com si el que realment volguéssim fora posar mes fronteres en comptes de voler anar mes enllà com significava el lema kennedyà.

Incomprensiblement, apart de la gent del comitè electoral, hi havien dos persones més que també opinaven, desde casa seva, sense ni anar a cap reunió, en Carod i en Colom. En Hortalà els hi consultava tot, i també els va consultar el lema. Vaig pensar que algun dels dos s'adonarien de l'error i li argumentarien el mateix que jo. No va ser així, i un cop mes, part de la direcció d'ERC va deixar fer, perquè sabien que amb aquest lema en Hortalà s'estellaria electoralment, com així va ser.

En aquells moments a ERC li pagava la campanya electoral desde la patronal catalana fins el mateix PSC, que a canvi, tenia la barra de "aconsellar-nos" qui havia de ser el nº2 per Barcelona o el cap de llista per Lleida. ( He participat en varies campanyes electorals per a diferents partits, i en totes he cobrat d'empreses particulars, mai del propi partit, excepte de C.D.C. )

Hortalà no nomès havia modernitzat i estabilitzat el discurs polític sinó també la economia del partit comprant, amb avals de militants, la seu del carrer Villarroel.

Ja aleshores assistien a les assemblees de ERC molts senyors amb el cabell curt i bigoti, que no sabien ni parlar català. Tothom sabia que eren polis, algun personatge estrany infiltrat fins i tot a l'organització del partit com un tal Dr. Reguant, al qui ja coneixia de feia anys perquè a CNT feia el mateix paper. La gent d'ERC ho sabia però afirmava que no tenia res que amagar.

Desprès dels penosos resultats electorals, deguts no només a la tria del lema electoral, sinó també a la escassa o nul·la col·laboració de Carod, Colom & cia, va venir el congres de Lleida.
Tota una munió de joves, amb carnet recent, pagat (les cuotes d'un any) miraculosament per una ma entranya (alguns desprès han dit que era la mà d'en Prenafeta) per a que poguessin votar, van votar a Colom.

La majoria de la gent, els que volien votar Hortalà, no van poder votar perquè un jove, anomenat Puigcercós, es va asseure damunt la urna i els ho va impedir.

Un cop Colom, Carod i Puigcercós van arribar a la seu del partit, van prendre possessió, manu militari, de totes les dependències sense esperar ni a que ningú dels anteriors buidessin els seus calaixos. Entre les coses que van trobar al despatx d'en Permanyer hi havien tots els dissenys de modernització del logo que jo havia fet, i que son els que actualment encara s'utilitzen.

Colom va gestionar bé la comunicació política però fatal la part econòmica, fins el punt que no va pagar el préstec de la compra del local, i els ex-militants que l'havien avalat van tenir que fer front al préstec.

La resta de l'historia la sap tothom, tots aquells filòlegs als que en Hortalà havia enxufat pels matins a la Generalitat per a poder "ajudar" al partit per les tardes, son els que ara dirigeixen el partit.

ERC ha passat de no poder pagar un préstec de un local de 500m2 a inaugurar recentment uns nous locals, totalment equipats, de 2.500m2.
Com es possible això?Senzill, ERC nomès es la "marca nacionalista" del PSC, de la mateixa manera que "IC" es la "marca verda". Es impossible la llibertat política sense llibertat econòmica.


Es així com aquesta "esquerra" de mans netes, es beneficia de les martingales economiques que el PSC te muntades per al seu finançament. Posiblement tinguin les mans netes, pero les butxaques brutes.

Els independentistes mallorquins parlen de El submarí Carod.

Acabo de veure ara, tot just acabar l'article, que els de e-noticies, gracies a lectors del meu b-log s'han adonat de l'article del Anastasagui. Moltes gracies.

També veig que Maragall ha tornat a treure el tema del 3%, i espero que aquest cop CDC no faci escarafalls sino que tregui tota l'artilleria : Desde el trambaix a canvi de requalificar els solars de la Siemens de Cornellà fins el que faci falta.
Potser es aixó el que en el fons vol ( i volia ) en Maragall, que sortisin tots els draps bruts del company Montilla. Perque, que ho sapiguin, al Baix Llobregat a un 3% li diuen "calderilla" i al Zaplana li diuen "aprendiz".

17.11.06

FILLS DE CARMEN DE MAIRENA.

A mi em sembla malament, però ho respecto que ERC voti a Montilla. No em sembla criticable mes enllà de la discussió política.

Però si em semblaria de ser fill de puta, si es fes per pura estratègia personal o partidista, i també m'ho semblaria si l'objectiu fos la desaparició de CDC.
Fa tres anys molts van afirmar que el "tripartit" representaria la desaparició de la CDC post-Pujol. En la majoria dels foros catalanistes hi havia gent ( de ERC) que justificava el "tripartit" amb aquest objectiu.

Afortunadament aquells fills de puta no van encertar. No crec que encertin els d'ara tampoc, ni CDC buscarà àcid bòric ni buscarà res, com no ho ha buscat aquests últims tres anys i mira que motius hi han hagut.

Deunidó l'estómac que s'ha de tenir, per a teòricament robar els vots a CDC d'aquí a quatre anys, tenir que votar a un analfabet com Montilla. Que trist que un suposat independentista estigui content amb un president sense ofici i sense cap estudi.

El mes illetrat de 128 presidents es posat per suposats independentistes. No ho entenc, de debò.
Prefereixo la Carmen de Mairena de presidenta, almenys parla bé el català.

Dedicat a Salvador Sostres, i el seu article autocensurat
pels culpa de cobards i violents fills de puta.

16.11.06

LA IZQUIERDA ABERTZALE CATALANA

Iñaki Anasagasti

Fue hace 28 años. El PNV había decidido convocar una manifestación contra ETA. Iba a tener lugar en Bilbao. Recuerdo que la izquierda abertzale arremetió contra nosotros con una dureza inusitada. De entre las críticas que recibimos, destacó la proferida por Mario Onaindia, que nos tildó de oportunistas, mientras vaticinaba que todo lo que aquel gesto nos iba a permitir ganar por la derecha, íbamos a perderlo por la izquierda. Y aprovechó la ocasión para criticar una vez más el abertzalismo claudicante de un PNV que, en su opinión, renunciaba a las reivindicaciones nacionales más elementales.

Después, Onaindia evolucionó. Y lo hizo con tanta energía, que acabó militando en el PSOE y escribiendo libros furibundamente antinacionalistas. La izquierda abertzale radical que profesaba en 1978, se convirtió, con el paso de los lustros, en una socialdemocracia tenue y antiabertzale. En lo social, su pensamiento político evolucionó 89 grados. Pero en lo nacional, 180. Eso sí, continuó dándonos clases de racionalidad y coherencia políticas, hasta su muerte.
No ha sido el peor. Otros, que en el pasado fueron, también, izquierdistas e hiper abertzales, militan, ahora, en el PP. Es el caso de Jon Juaristi. Su giro ha sido de 180 grados, tanto en lo social, como en lo nacional.


Quienes definen su identidad ideológica sobre el doble pilar izquierdista e independentista, gozan, siempre, de amplias ventajas a la hora de situarse y actuar en el terreno político. Su nacionalismo radical les permite criticar a los nacionalistas tibios, acusándolos de traidores y vendepatrias, sin que eso les impida a ellos acogerse a su identidad de izquierdas, para entenderse políticamente con partidos españoles (también de izquierdas), sin que su ideario se resienta lo más mínimo. Porque son independentistas, pero también son de izquierdas. Y el eje de sus alianzas puede ser el nacional, pero también puede ser el social. Y los dos ejes forman parte de su identidad política. Esto ocurrió con muchos de los antiguos Euskadiko Eskerras. Que se quedaron en el PSOE, sin que se les alterara lo más mínimo el color y el gesto de la cara. Pero la historia no acabó con ellos. Hay otros en similar situación que, mucho me temo, acabarán haciendo lo mismo.


El de ERC es un ejemplo paradigmático de esto que digo. En cuestión de meses, ha contorsionado sus mensajes, hasta extremos increíbles. Hace unos meses, su secretario general, Joan Puigcercós, declaraba a un diario vasco (DEIA 8 de mayo de 2006) que la vocación de su partido consistía en conformar un núcleo independentista y de izquierdas, frente al regionalismo de CiU que, en su opinión, estaba, cada vez, más cerca del PSC. ¿No teme un futuro pacto de gobierno de CiU y PSC en la Generalitat?, le preguntaba el periodista. Su respuesta era terminante:


Sí me da miedo la sociovergencia, pero es legítima. Si deciden pactar, que lo hagan. Eso clarificaría mucho las cosas, porque Cataluña avanza hacia un modelo de tres espacios políticos, que se van a poder ver en el referéndum: el regionalismo centrista de CiU y el PSC, el españolismo de derechas del PP, y el independentismo de izquierdas de ERC”


La izquierda abertzale auténtica era ERC. Auténtica en lo abertzale y auténtica en lo izquierdoso. Si CiU pactaba con el PSC, estaría contribuyendo a la conformación de una suerte de “regionalismo centrista”, entregado a la causa española. Pero con ellos no existía ese riesgo. Ellos eran “el independentismo de izquierdas”.


Una vez celebradas las elecciones, todo el mundo ha podido comprobar que quien se ha ido con el PSC, arrinconando al partido más votado en todas las circunscripciones, no ha sido el “regionalista” CiU, sino el “independentista” ERC. ¿Cómo ha podido ocurrir semejante cosa? Fácilmente. De la misma manera que ocurrió con Mario Onaindía. La izquierda es, para ellos, una coartada que les permite hacer lo que quieren sin que nadie pueda acusarles de traidores, porque ellos, ya se sabe, son “independentistas”. Más nacionalistas que nadie. Y como son más nacionalistas que nadie, nadie puede sospechar que estén vendiendo Catalunya al PSOE. Si lo hace CiU, estaría contribuyendo a conformar, junto con el PSC, un sano “regionalismo centrista”. Pero ERC es independentista y lo puede hacer sin que de ello derive peligro alguno para Catalunya.


Las explicaciones que han dado los líderes de ERC para explicar esta maniobra, no tienen pérdida. Carod Rovira argumentaba en un artículo publicado el pasado sábado en EL PAIS (el órgano oficial del Gobierno del PSOE) que el acuerdo con el PSC tenía que ver con la idea de que “Para Ezquerra, cohesión social y cohesión nacional no son sino dos caras de un mismo objetivo”. Y para los que no entienden la retórica enrevesada de algunos políticos, precisaba:
“Ni PSC, ni CiU, como ya se ha observado en el largo debate del Estatut y en sus programas, tienen voluntad de ir más allá del marco legal vigente. Nosotros seremos la garantía de su desarrollo máximo. Pero somos conscientes de que ni unos ni otros quieren ni han querido nunca la soberanía completa para nuestro país. Partiendo, pues, de las bases de bloque del horizonte nacional, prefijado en el techo estatutario, la elección tenía que poner acento en las cuestiones sociales”


Ya ven con qué descaro se puede defender una cosa y la contraria, si quien lo hace goza de cara suficiente. Veamos:


- Ellos votaron que No al Estatut, porque no era un instrumento adecuado para una nación como Catalunya. Sin embargo, como ya está aprobado y en vigor, arrinconan a CiU y pactan con el PSC argumentando que “la garantía de su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC. ¿No era previsible que un gobierno de coalición nacionalista hiciera un desarrollo estatutario más ambicioso? No porque la garantía de “su desarrollo máximo” es ERC y sólo ERC, que para eso es independentista.

- Ellos quieren la “soberanía completa” para Catalunya. Pero como ni CiU ni el PSC la desean, arrinconan a CiU, se olvidan de la soberanía completa y pactan con el PSC, poniendo el acento “en las cuestiones sociales”. En su intervención ante el Consell Nacional, Carod Rovira desarrollaba este argumento, haciendo notar que “ni CiU ni PSC disponen de un horizonte nacional que vaya más allá del Estatus que hay ahora, puesto que más allá de la autonomía no hay para ellos horizonte”. Por lo tanto, añadía, “tenemos que buscar las diferencias en otro lado, en las políticas sociales, y aquí sí que hay diferencias”. Por ello han optado por Montilla.

¿Significa esto que están perjudicando al nacionalismo catalán? No, evidentemente. Porque ellos son la garantía de que el nacionalismo catalán se mantendrá reivindicativo y en tensión. No en vano son independentistas. Por ello dice Carod Rovira que el pacto con el PSC no es una traición a la causa nacional catalana. En puridad, si pactan con el PSC, es para el bien del nacionalismo catalán, porque van a “reformular, desde la izquierda y desde los valores republicanos y democráticos, el discurso y las políticas del catalanismo”. ERC desea “un catalanismo renovado en sus discursos y en sus políticos. Más abierto, más inclusivo, más atractivo para aquellos que aún no se sienten partícipes”. Lo que están haciendo, pues, es por el bien de Catalunya. Una apuesta “en clave de futuro”, para cuyo éxito resultaba, al parecer, imprescindible, marginar al partido político que ganó las elecciones en todas las circunscripciones. Se va a reformular el catalanismo, sin contar con el principal partido de Catalunya. ¿Quién da más?

El mismo día, el diario EXPANSIÓN publicaba una entrevista con Joan Puigcercós. Sus respuestas son de traca. Cuando el entrevistador le pregunta sobre si Esquerra primará a partir de ahora el eje ideológico sobre el nacional, responde:
Para Ezquerra el eje nacional sólo, no tiene sentido, porque somos un partido de izquierdas. En Cataluña tenemos tres problemas muy graves: reconducir la deslocalización, que muchas son lógicas y comprensibles, pero que se pueden y se deben afrontar mejor, asumir la inmigración, con todo lo que implica, que es también una cuestión nacional y el problema de la gente joven, con el acceso a la vivienda. Con todo esto, era mejor un acuerdo progresista”

Si no lo entienden vuelvan a leer el fragmento, por favor. Probablemente seguirán sin entenderlo. Si es así, desistan. Es ininteligible.

O, cuando menos, lo es en términos racionales. Puigcercós dice que han marginado al partido que ha ganado las elecciones…sólo para afrontar la deslocalización, la inmigración y el problema de la gente joven con el acceso a la vivienda. Increíble, pero cierto. ¿Era realmente necesario arrinconar a CiU para eso? ¿Cree, de verdad, Puigcercós, que en estos tres temas, que entroncan directamente con políticas que van a ser diseñadas en Madrid y en Bruselas, los planteamientos del tripartito van a ser esencialmente diferentes a los que defiende CiU? ¡Hace falta rostro! Si planteasen la nacionalización de la banca o de las empresas energéticas, vale. CiU no les hubiese acompañado, es evidente. Pero…en las políticas tendentes a frenar la deslocalización de empresas, facilitar la inmigración y promover el acceso de los jóvenes a la vivienda, lo cierto es que no van a ser capaces de diseñar políticas sociales que no puedan ser asumidas por CiU. ¿Es esa toda la apuesta social que les ha llevado al tripartito? ¡Menudas alforjas para tan poco viaje!

La operación es, como se ve, redonda. ERC se olvida de lo nacional, argumentando que “somos un partido de izquierda”, para centrase exclusivamente en lo social. Pero su planteamiento sobre lo social es tan Light que podría ser suscrito por cualquier partido de centro. Y en algunos casos, hasta por el PP, Fíjense.

Puigcercós afirma en la entrevista que quiere atraer multinacionales a Catalunya y, para ello, apuesta por las infraestructuras y la formación. Es decir, CiU en estado puro. Muestra también su preocupación por las normas fiscales y medioambientales, que “pueden perjudicar la competitividad en la economía catalana”. Nuevamente, CiU en estado puro. Y sobre las deducciones fiscales que Esperanza Aguirre está aplicando en la Comunidad de Madrid, asegura que “nos deben hacer reflexionar porque son un elemento competitivo que debe ser tenido en cuenta”. ¡Viva la política social! ¡Viva el tripartito y su voluntad progresista!
Y mientras tanto, ¿Qué ocurrirá con lo nacional?

Puigcercós nos decía hace unos meses en DEIA que “la única solución es reconocer el derecho a la autodeterminación o reconocer las naciones. Si no se reconoce que Euskadi es una nación, los vascos deberán exigir su derecho a la autodeterminación cuando una mayoría democrática y pacífica así lo permita”. Muy bien. Gracias por el consejo. Pero ahora, cuando le preguntan sobre si planteará o no el tema de la autodeterminación responde:
“Esquerra no piensa plantear un debate sobre la autodeterminación. Después de un proceso estatutario con tanto desgaste, lo que queremos hacer es desplegarlo desde el Gobierno, aunque lo votáramos en contra. Esa es una de las cosas que no debe plantear un Gobierno. Sobre el Estatut hay cosas que pensamos que son insuficientes, pero con el 15% de los votos no podemos imponer al resto del arco parlamentario una posición de fuerza”

Consejos vendo, que para mí no tengo. ERC, la suprema garantía de que la tensión nacional de Catalunya no fenecerá, aúpa al gobierno a un presidente del PSC, para hacer políticas que, bajo el título de progresistas, serán de centro o incluso estarán inspiradas en las de Esperanza Aguirre. Y sobre todo, NO PIENSA PLANTEAR UN DEBATE SOBRE LA AUTODETERMINACIÓN.

¿Se puede decir con esto, que es ella, ERC, la que tiende a ocupar ahora el espacio político “autonomista” que Pugcercós reprochaba a CiU para el supuesto de que pactase con el PSC? ¿O esa acusación vale para CiU, pero no vale para ERC?
En fin.
¿Alguien quería lecciones sobre lo ocurrido en Catalunya? Ahí las tiene. Carod y Puigcercós en vías de transformarse en Mario Oinandia. Lo mismo que harán los que todavía, en Euskadi, siguen afirmando que son independentistas y de izquierda. Al tiempo.

11.11.06

O LES CASSOLADES O CONSTRUIR FUTUR ?

Tenim masses exemples de que això de les cassolades o de no conformar-se amb uns resultats electorals no porten enlloc. Podem veure-ho en tot el que fa i diu el PP, en el cas d'en MALO a Mèxic o en molts altres.
No nomès en cap cas s'aconsegueix res, sinó que a les properes eleccions es demostra una practica inútil, per tant contraproduent.
Com diria el president : Això no serveix de res .!

Bé, un cop acceptat això, hem d'adonar-nos que si tot va com va, som l'oposició. No ens passarà com a Madrid que dos diputats votin contra el seu partit. I oi que no farem res per a que això passes? Dons vinga, a plantejar-nos que hem de fer els propers quatre anys per guanyar per majoria absoluta a les properes eleccions.


REPLANTEJAR CONVERGÈNCIA ?
El president Pujol sempre va voler que Convergència fos un partit socialdemocrata, de fet l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament es aquest, amb Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social molt abans que els governs d'esquerres de Madrid, per exemple. Si alguna cosa hem fet malament, desde que hi ha la nova direcció es permetre que els suposats partits d'esquerra ens definissin com "dreta nacionalista". No nomès es una falsetat sinó que es una difamació, que hem permès pensant-nos que així esgarrapàvem vots al PP, quan aquests, pobrets, no necessiten enemics amb els amics que tenen. Ja es marquen sols. Convergència necessita recuperar el centre polític urgentment. Nomès els partits que son vistos com centrals obtenen majories absolutes, i d'això en sabia molt en Jordi Pujol i la seva teoria del "pal de paller".

REFORMULAR LA COALICIÓ:
Un altra cosa que ens allunya del centre es la coalició amb Unió. Aquesta coalició absurda nomès es valida a les eleccions generals espanyoles, i seria una coalició centrada si, nomès en aquestes eleccions, també anéssim coaligats amb ERC, com tant li agrada omplirse la boca als seus dirigents.Si a les eleccions municipals anéssim per separat d'Unió, no nomès ocuparíem el centre polític sinó que tindríem una foto valida de com pactar les candidatures conjuntes a les generals espanyoles o les catalanes. Hi han dues coses que van lligades, l'amor al país i al territori. No es pot estimar el país i no cuidar els seus rius, els seus boscos. No hi ha cap força política amb més coherència per a integrar dins seu els moviments ecologistes.Actualment alguns ecologistes estan fent de disfressa dels comunistes. Tots sabem lo atomitzat que esta el mon ecologista, perquè molta gent de Convergència participa de plataformes de defensa de rius, camins, o paratges.Si poguéssim crear una bona plataforma VERDA, coaligada als verds europeus, podríem usar el seu logo en les eleccions, cosa que com he explicat mes amunt seria molt coherent amb el pensament de la gent del partit, i que ens ajudaria a recuperar la centralitat, alhora.

L'ESTATUT :
Es evident que el nou estatut es una merda. Un estatut ha d'ésser per a deixar clar quines atribucions delega l'estat i quins diners. I res mes.Posar en un estatut tota la fullaraca de temes socials, drets i deures, o de quina es la nostra bandera no es mes que una imbecil·litat. Perquè dimonis Madrid té que aprovar quins deures tinc o quina es la meva bandera?
Es precís per tant, tenir clar, que es lo important i que es lo accessori, i a la mínima ocasió, que pot ser precisament molt aviat quan l'Estatut passi pel Tribunal Constitucional, plantejar un estatut de no mes de deu punts, molt entenedors per a tot l'electorat, i deixar la resta de fullaraca per a lleis del nostre Parlament. Hem d'estar preparats per això dons no seria gens estrany que el T.C. "cepille" l'Estatut una mica més, i evidentment al Montilla li semblarà bé.


PROGRAMA I ACCIÓ PARLAMENTARIA:
Hem de portar al Parlament tot el nostre programa, poc a poc, intentant buscar recolzament en altres forces polítiques. Per aconseguir això serà precís retocar algunes coses per a fer possible aconseguir recolzaments per la seva aprovació. Per exemple, si demanem la supressió de l'impost de successions per a mes de 150.000 € aconseguirem remenar el Parlament.Hem d'aprofitar que el tripartit, per a fer qualsevol projecte de llei, haurà de prèviament pactar entre ells, fet que els donarà molta lentitud. Hem de tenir l'iniciativa parlamentaria en tot moment.

TRACTAR ARTUR MAS COM A PRESIDENT:
Una cosa que tenia molt clara en Jordi Pujol es que la majoria de les bajanades d'alguns partits polítics no mereixien ni resposta. Hem de cuidar que Artur Mas no sigui qui doni resposta a segons quins plantejaments de "violència dialèctica". Per a fer aquests papers ja tenim altra gent al partit. Es més, l'electorat hauria de veure clar qui es en Convergència l'especialista en cada àrea. Hauríem de tenir un govern en l'ombra amb capacitat de elaborar propostes i respostes, molt mes àgil que el propi govern, cosa no gaire difícil, fins el punt de tenir clar qui seria el nostre conseller en cap.
Artur Mas ha de fer de president, recorrent el territori, i no embrutant-se amb polèmiques estèrils amb persones de segona fina dels altres partits.

ESTABLIR PONTS DE DIALEG AMB LES ALTRES FORCES.
Es precís, contràriament al que esperen de nosaltres, establir ponts de dialeg amb les altres formacions, especialment amb ERC i Ciudadanos.No podem fer una acció que desprès ens passi factura amb ERC, i per altra part es precís que algú s'encarregui de desactivar "Ciudadanos" o almenys intentar-ho.
No son molt absurdes algunes de les coses que plantegen, es mes, es molt possible que molts votants nostres les vegin normals ( l'autoodi te aquestes coses ).Que ells volen tenir escoles en castellà? I perquè no? Hi han en francès i en alemany i en angles i no hi han d'haver en castellà? . Podríem fer una proposta conjunta per a crear dues escoles en castellà a Barcelona a canvi de que a totes les universitats espanyoles hi hagi d'haver càtedra de Català, i que ambdues coses les pagui l'Estat.
També diuen que no es just que TV3 no emeti en castellà. I la seva raó tenen. Perquè no pactar amb ells que TV3 tingui un canal com la DW-TV alemanya, que emeti en català-castellà-angles tot el dia, i a canvi que totes les emissores estatals respectin els percentatges idiomàtics de tots els pobles d'Espanya per llei ?O ens en sortim i els desactivem o quedaran retratats. Cap problema.

Com podeu veure hi ha molta feina a fer, no ens podem aferrar con un infant a la joguina trencada, hem de llegir-nos el manual d'instruccions del nou joc que hem de començar.

Pit i collons.!

5.11.06

NO FER EL RIDICUL

Ja se que ara ens vendran això que s'anomena Pacte nacional com una gran cosa i molt bona que a tots ens farà molt feliços i menjarem "perdiços", però mes enllà dels raonaments, per a mi hi han uns mes importants:
1_Pot votar ERC a qui l'ha fotut fora del govern ?
2_Pot votar ERC com a president a un senyor que el 30-9 brindava amb cava al Parlament, i nomès dos dies mes tard va dir que a Madrid canviaria tot l'Estatut?.
3_Pot votar ERC a un senyor que a Madrid s'asseia a l'altra banda de la taula negociadora?
4_Pot votar ERC a un home sense estudis i sense cap mes ofici que ser auxiliar administratiu d'un petit ajuntament?

Si ERC creu que pot fer això, que ho faci, i si no que no ho faci, però ara no es necessari vendren's cap moto. El que te que fer ara ERC es no fer el ridícul, que ja prou l'han fet tots aquests tres anys. ( I he dit tots, per tots, eh ).

Jo si fos en Mas, governaria en solitari amb un pacte amb ERC i enviaria a cagar en Duran. Però jo no soc en Mas. Mala sort.

I a Madrid, sempre, sempre, sempre, Esquerra, Convergència i Unió en un sol grup parlamentari.

Per altra part, si es reedités el tripartit, ERC donaria vida a un candidat impresentable que no ha estat capaç ni d'acabar tot sol la seva campanya política, i que si es reedita el tripartit li salvaria la carrera política. També significaria donar per bona la estratègia socialista de defenestració dels catalanistes del PSC. Acceptar el tripartit es donarli aire al PSC més cavernícola i mes anticatalanista. Al PSC dels capitans.

El mes important ara no es la TV, o el pais o totes aquestes escusses, el més important ara es no fer el ridícul, i per el que he vist als TN tots ja comencen a fer-lo.
En Mas negocia amb en Carod. En Puigcercós amb en Montilla, i ZPmentider que va dir que no s'hi fotria ha designat a Chaves i Rubalcaba per a negociar amb Duran.
Tornen tots a rifar-se les cadires. Fastigós.!

I quant més fan el ridícul, mes augmenta l'abstenció i a sobre ens surt un gra al cul anomenat "Ciudadanos".

3.11.06

Canviar a temps

Desprès de vistos els resultats, es evident que els vots de totes les formacions polítiques no canvien de una elecció a una altra més enllà d'un 5%. Els canvis en el pòdium final son mes degudes a l'abstenció que a un trasvàs real de vots entre partits. Ja vaig dir que E.R.C. perdria uns 150.000 vots que tornarien a CiU. El problema es que hi han alguns detalls que han fet que la abstenció castigui especialment a CiU.

Hi ha una diferencia entre el sostre electoral de Jordi Pujol i el d'Artur Mas d'un 10%, i es aquí on es el problema. Pujol a les primeres eleccions es va presentar amb un programa socialdemocrata, i l'acció de govern si algun color ha tingut ha estat precisament aquest. Abans que ministeris a Madrid als governs socialistes, van existir Conselleries de Medi Ambient o de Benestar Social a la Generalitat. En canvi ara, Artur Mas, permet que continuament els seus adversaris polítics el situïn a "la dreta", com si el PSOE fos molt d'esquerres, o els comunistes camuflats de verds proposessin cap tipus de política relacionada amb la seva ideologia, mes enllà d'aferrar-se a la cadira, o si E.R.C. hagués estat sempre un partit d'esquerres, mes enllà de en el nom. Permetre això es regalar la centralitat política al PSC, i tothom sap que les eleccions les guanyen els partits que agafen mes part del centre polític.

Un altre handicap de la candidatura de CiU es l'excessiva personalització en el cap de llista, cosa que amb en Pujol era lògica, però que ara, amb gent jove, els votants no identifiquen a la resta de l'equip. Algú em sabria dir els números 2,3 i 4 de la candidatura de CiU, per exemple ?

Unaltre problema per a recuperar la centralitat política es aquesta rèmora anomenada Unió. Precisament per ells no es nega l'adjectiu dretà desde CiU.

Segurament te molt a veure amb l'abstenció, no el DVD, sinó l'estil yuppie dels actuals dirigents de Convergència. Segur que no ho son, però els assessors d'imatge no han fet res per a trencar la suposada "arrogància" del cap de llista, que no era res mes que la gran diferencia intel·lectual amb el seu principal contrincant, un home sense cap mena d'ofici mes enllà d'haver-lo enxufat el partit com a auxiliar administratiu en un petit ajuntament.

No em va semblar malament el DVD com a apertura de campanya. El que em sembla malament es l'últim diumenge de campanya no haver-ne tret un altre amb el "vàrem fer i FAREM", perquè això es en definitiva el que vol l'elector, propostes de futur. Que el tripartit va ser una merda ho saben fins i tot a Israel.

No hauria d'ésser un problema afrontar per part de Convergència el lideratge de la "causa verda". El líder d'aquesta corrent d'opinió actualment a nivell mundial es Al Gore, no precisament un polític molt d'esquerres. Esta demostrat demoscopicament als països que es vota amb llistes obertes que molta gent vota alhora a partits de centre i als Verds. El guany seria doble, en vots, i al mateix temps en treure la disfressa als srs del PSUC.

El gran problema de la propera legislatura es desactivar als "Ciudadanos", i això no es pot deixar de cap manera a l'atzar de que en les properes eleccions no hi hagi tanta abstenció com per a no permetre'ls assolir el 3%. Qui desactivi aquesta gent rebrà el benefici dels vots.
Es previsible que Ciudadanos i ERC s'entestin en campanyes i contra campanyes, en declaracions i contra declaracions. Es mes senzill parlar amb ells, aconseguir presentar propostes conjuntes.
Vull posar nomès a tall d'exemple dos possibles pactes. Ells es queixen que TV3 no emet en castellà, potser tenen raó. La solució es que el canal 33 emeti en castellà el 50% del temps, i a canvi, totes les cadenes estatals, emetin respectant el percentatge de les llengües de l'Estat. També es queixen que no existeixen escoles en castellà. i jo no veig cap raó que existeixin en anglès, alemany o francès però no n'existeixin en castellà. Per solucionar aquesta altra injustícia podríem presentar conjuntament una proposta a l'Estat de que creessin dues escoles castellanes a Barcelona, com a prova pilot, una a Sants i una altra a Sant Andreu, i a canvi existissin a totes les Universitats espanyoles càtedres de català.
De fet no entenc perquè TVCi no emet en català/castellà/anglès com fa la emissora alemanys DW-TV que emet en alemany/anglès/castellà tot el dia, canviant d'idioma cada 20 minuts. Aquest es el camí, i no el de l'enfrontament. Hem d'aprendre a escoltar, i son 90.000 vots.

Una altra cosa a modificar seria la llei electoral, que adjudiqués la conselleria en cap i l'encàrrec de formar govern a la llista mes votada automàticament. En canvi el President hauria de ser escollit per una majoria dels diputats. Amb això aconseguiríem semblar-nos a un país normal, on el President es un càrrec de representació i arbitratge, però no executiu.
Això, en aquest moment, facilitaria un pacte amb les altres forces polítiques, per exemple oferint la Presidència a Jordi Carbonell o alguna altra figura històrica, encara que no fos diputat, com succeeix a molts països europeus. També amb això s'aconsegueix que el nostre president no sigui la diana dels polítics mesetaris. La situació actual desmotiva encara mes a l'electorat que veu com ara es reparteixen cadires gent que nomès fa quatre dies es desqualificaven mútuament.

En definitiva, que son precisos uns quants retocs estratègics, si es vol que Convergència torni a ser el "pal de paller" i no es pot deixar de fer confiant en lo maldestres que son els altres i en un nou DVD d'aquí a quatre anys.

1.11.06

saber de sumes i restes.


















La portada d'el Periodico d'avui informa que el pressupost de la Generalitat es de 29.689 M €, en canvi al 2003 era de 18.628 M €.

El Sr Montilla va acusar en Mas de deixar un deficit de 1.200 M € el 2003.

O jo no se restar, o Mas era un crack de la economia, dons amb 9.861 M € menys feia el mateix que el tripartit.

Oi com xalarem avui..!!

28.10.06

Resumint: per què votarè Artur Mas

1. No votaré Montilla perquè no és que sigui silent, és que és lent. Al debat, als anuncis, als actes s’ha fet evident “l’angost del seu horitzó de referències” com ha dit el Quim Monzó. Per molt intel.ligent que pugui ser, no està preparat per ser President de cap país. De l’entrevista que li va fer en Sala i Martín el més escandalós no em va semblar que l’insultés i marxés, sinó que quan se li va preguntar pels 17 mil del Prat o per les opes va parlar de competències i de la seva poca responsabilitat en el tema. Es fa evident la seva manca d’imaginació: quan governa no canvia, ni lidera, ni crea. És un buròcrata. I en un país sense estat, cal imaginar el que no hi és i buscar solucions on no tens competències. A més ,esclar, la seva idea d’Espanya no és la meva: el nacionalisme català ha obrat sempre pensant: “tot el que no està explícitament prohibit, està permès”; la Catalunya postnacional de Montilla se sustenta en l’aplicació funcionarial dels textos legals seguint la màxima que diu “tot el que no està explíctament permès, està prohibit”. Votar Montilla és renunciar, cedir la Generalitat al PSOE, clausurar la nació.

2. No votaré ERC perquè podria fer de Montilla president. Si el PSC ha de ser al govern al menys que no el lideri. A més no sé quin marge té Carod dins d’un partit on ja se sent com esmolen ganivets. Tampoc votaré ERC perquè funciona amb un model assembleari, que genera caciquismes absurds i inestabilitza els governs. I en fi, la seva dèria a primar la suposada esquerra al catalanisme ens té de genolls massa vegades, i no millora pas gaire la nostra societat, que diguem.


3. No votaré IC-V perquè practica un neocumunisme verd que juga a la bona consciència amb la bona consciència de la gent. El neocomunisme no fa progressar ningú: ni pobres ni rics. IC-V no va més enllà d’una força de pressió i queixa monolítica. Semblen donar l’esquena a tota l’esquerra europea i a la seva autocrítica i reconversió: segueixen proposant receptes que ja tothom ha donat per fracassades perquè s’ha demostrat que ho són. A Catalunya ens abocaria a una crisi de llarga durada en un moment crucial per a la nostra economia. O ens fem grans, competim a nivell global, deixem en segon lloc el mercat espanyol i caminem cap a la sobirania comercial, lluny de boicots, o no. A més, creuen que el tripartit ho ha fet bé i això francament vol dir que veiem el món de manera molt diferent.


4. No votaré el PP perquè els seus objectius i els meus són contraposats. A banda de la mesquinesa amb la que ens han tractat, imfamant-nos in crescendo.


5. Votaré CiU
A) perquè són prou liberals per ser reticents a que 135 tios al Parlament sàpiguen més coses de la meva vida que jo. Em dóna confiança que siguin meticulosos amb la distància que hi ha d’haver entre els polítics i la llibertat individual.

B) Perquè són fills ideològics del personalisme i defensen un Estat del Benestar que no ignora la vessant espiritual, cultural, emocional i identitària de l’individu. Davant del relativisme socialista i el nihilisme materialista que se’ns endú, em sembla una bona notícia.

D) Perquè són nacionalistes. No pensen en la Generalitat com una diputació, sinó com la primera engruna del nostre estat.

E) Perquè només he sentit l’Artur Mas parlar de com pagarem el benestar d’aquí a uns anys, de quines mancances té la nostra economia i de quines solucions hi ha. Perquè diu que falta estalvi, hores de feina i cultura de l’esforç, i té raó, i dir això en els temps de consumisme, vol dir arriscar-se a ser ignorat.

F) Perquè pensa en com garantir serveis, en lloc de com obtenir-ne el control. Els xecs no m’entusiasmen, però entenc el missatge. Dret a decidir, cobertura pública.

G) Perquè ha parlat d’immigració: passats els “papers per tothom” calia saber quina idea tenen els candidats dels “papers per a alguns”. És l’únic que ha fet propostes concretes i amb ganes d’integrar els nous catalans. Puguin o no ser criticables, no són xenòfobes. No em fio dels altres, que gasten les paraules –com “xenofòbia”- per erosionar un candidat. La xenofòbia col.lectiva vindrà i més val que poguem diferenciar-la dels intents d’evitar-la.

H) Perquè més enllà de ser el candidat més jove, l’acompanya una nova generació. La campanya electoral ha demostrat un canvi d’hegemonia cultural a Convergència que ja fa temps que s’està donant al país. No deixa de ser curiós sentir el PSC fent frases reaccionàries del tipus “mireu aquest joves de Convergència què fan, on anirem a parar”, per contenir el vot dels geriàtrics.

I) Votaré l’Artur Mas perquè és un líder, i perquè això no és el millor d’ell. El votaré perquè parla prou clar per d’aquí a quatre anys poder passar comptes. Perquè és el que està millor preparat i sap on vol anar.

I Z) el votaré perquè de cap de les maneres vull un altre tripartit. Votar PSC, ERC, IC-V o el PP, és acostar-nos-hi.


Article de Jordi Graupera




Mail del Jordi Graupera a en Salvador Sostres. :
Li he enviat un article al Carles, [Carles Prats, cap d'opinió del'AVUI] però m'ha dit que no té temps de publicar-lo abans de les eleccions perquè ho té tot tancat.
El vols publicar a la teva web?