27.7.07

EL BRIBÓN DE JUAN CARLOS


Se ha organizado una buena a cuenta del dibujo de El Jueves. Y la verdad es que todo esto es de risa. La mitad de la mitad de lo que ocurre en Gran Bretaña y allí la Casa Real lo aguanta todo porque viven en un verdadero sistema democrático. No son intocables. Aquí si. Aquí se ríen de nosotros a cuenta de los derechos históricos y resulta que el derecho histórico de una pandilla de vagos, eso es intocable. Por eso lo que más me ha gustado ha sido eso de que el Príncipe Felipe diga que ese es su único trabajo.

Y digo esto porque en Madrid, en el Madrid político y sobre todo en el Madrid del PSOE, no se les puede tocar ni con el pétalo de una rosa.

Mi última discrepancia con esta familia fue durante el discurso del Rey en el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas con el video encargado por Marín que era una página de la revista HOLA pareciendo que lo importante había sido lo que había hecho el Rey y no la gente con su voto y, antes, en la entrega de los Premios Carandell en el Senado donde no logré le pusieran de número 1 al presidente del Senado que era el anfitrión y le pusieron de número 2. Yo argumenté que Felipe de Borbón no había sido elegido por nadie, que no era el Jefe del Estado, que no se hacía el acto en su Casa, pues no hubo forma ni manera.

La cortesanía con esta familia es enfermiza y de ahí esa obsesión, cubierta de silencio, de decir que es la Institución más valorada.

Luego, de vez en cuando ocurre lo de El Jueves y el rey se queda desnudo, o se descubre que está cazando y no acude el primero a la Clínica cuando nace su nieta y cosas así. Por cierto. Cuando nació Juan Carlos, en enero hará setenta años, su padre Juan de Borbón también estaba cazando cerca de Roma.

Esta es pues una familia impresentable, rodeada de censura de prensa y con un nivel de empalago de la mayoría hacia una institución caduca que clama el cielo.
Se me dice que es mejor eso a que el presidente sea Aznar y les contesto que si lo fuera Aznar sería por el voto popular y a este lo puso ahí Franco, un general asesino y golpista y que al cabo de cinco años a Aznar se le mandaría a casa y a estos a lo sumo, solo se les puede hacer una caricatura...

Ese es el verdadero escándalo de esta semana. No la caricatura que está muy bien sino que toda la familia con el presupuesto público veranee de gorra dos meses, Marichalar incluido.

Y ahora, esta semana, con yate nuevo.

Si, si. No ha tenido el hecho la menor repercusión y sin embargo el Borbón ha estrenado otro Bribón. Lo acaba de hacer en una regata en Mallorca, sacando al mar su nuevo barco de regatas, un moderno diseño adecuado para competir en la clase TP-52, una categoría considerada la estrella de la vela. Acaba de ser construida en el astillero valenciano King Marine. Y no ha habido escándalo alguno.

El Bribón fue botado el pasado mes de mayo y en junio, en el litoral de Alicante, ya demostró sus condiciones triunfadoras con su tripulación habitual. El barco es el decimocuarto velero que con el mismo nombre construye su armador, el empresario José Cusí, amigo del rey y compañero habitual de francachelas deportivas.

Bueno, para mi este es el verdadero escándalo y no el dibujo, y, ante esto, el juez del Olmo no hace absolutamente nada. Dos meses de vacaciones, un Bribón nuevo, cacerías y ausencias pero lo importante es un dibujito diciendo que está trabajando. España sigue siendo diferente. Pero si sigue así, la estancia de esta familia en La Zarzuela y en Marivent, tiene fecha de caducidad. Que la gente empieza a despertar.

Y, en el fondo, todo por culpa de un PSOE cortesano y pelota. ¡Ya está bien!

FONT:
http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2007/07/el-bribn.html#more


fotografies : el nou Bribón amb el logo de la Caixa,
i el sr Juan Carlos amb el seu "armador" català.


7.7.07

LA NOVA LLEI ELECTORAL CATALANA

Ara estan els partits discutint i mangonejant "comissions d'experts" per tal de veure com es modifica la llei electoral, per tal de veure si canviant aquesta llei aconsegueixen reduir la abstenció. Aquesta es la teoria, la practica es que tots els partits estan pendents només de si la nova llei els beneficiarà o els perjudicarà.

La abstenció ha crescut motivada pel desencís de l'Estatut. Desprès de la manifestació del 18 de Febrer els partits no van sapiguer defensar fins a les ultimes consecuencies el que demanava el carrer. Encara pitjor, ho van ignorar, o molt pitjor, algun partit ho va intentar capitalitzar.Aquest desencís, afegit a com CiU ens va vendre la moto del pacte amb Zapatero Mentider, i a com ERC va fer allò del sí crític, no però no ho direm, i finalment no però perquè vol en Carretero, ha portat aquesta abstenció que ens ha donat el President mes inculte de tota la historia.
I, es clar que hem tingut més presidents no nascuts a Catalunya, si això no es el problema. El problema es que el mes tonto d'aquests era almenys bisbe, i aquest es un home que no sap ni parlar, ni escriure sense tenir un paperet preparat.
En això s'assembla al cap de l'Estat, si. Però es que un país no es pot permetre tenir tants tontos Un o dos no es nota, però es que nosaltres tenim tots els tontos del poble vivint de la política.

El problema a les eleccions municipals es que, en molts municipis ja no val la pena votar perquè sortiran els mateixos i la gent vol canvis. La corrupció i el clientelisme ha fet molt de mal aquests anys, especialment al Baix Llobregat.S'hauria d'impedir que un mateix partit governes 3 legislatures seguides. També seria bo prohibir les candidatures de camuflatge, permetre un màxim de dues legislatures màximes per regidors i alcaldes, i activar totes les mides que fessin possible renovar els polítics.

I es que el problema es que ara, al contrari de fa 70 anys quan accedien a la política professionals de solvència contrastada, tenim una classe política inculta, sense ofici, i amb l'única possibilitat de benefici de dedicarse a la política. Evidentment el màxim exponent, de moment, es l'actual president, un home que amb estudis primaris, i com a molt ofici haver estat aprenent d'impremta ha anat trepant al "partido" fins aconseguir liderarlo. Hi han molt mes casos, com el porter de biblioteca de Sabadell, que gràcies a tenir horari intensiu i poder passejar per l'oficina del partit cada tarda, ha arribat a alcalde de la població. I es que ara, a polític s'hi posa el tonto del poble. Els llestos no necessiten un sou oficial per viure, ni tenen cap necessitat de entrar en el fangar de la política actual.


Potser una manera d'evitar això seria suprimir la jornada intensiva a l'administració, i que a canvi de la estabilitat al lloc de feina que ells si tenen, treballessin mes hores que els que ho fan a la privada. Així no tindrien temps de dedicarse a la política, ni la administració seria un refugi, com es ara, de càrrecs dels partits.

Altres preconitzen que per a dinamitzar al electorat seria bo permetre les llistes obertes, però les llistes obertes només afavoreixen al PSOE i al PP perquè son els mes vistos a les teles, per tant son una opció contraproduent si es vol renovar els polítics.

Algun partit ha proposat que les eleccions a president fossin a dues voltes si no es te majoria absoluta a la primera (com a França) però això nomès afavoriria la cohesió del tripartit.

El que es la repera es que segons la "comissió de experts" a les eleccions nacionals les circumscripcions seríen les vegueries. Per si no fos prou tenir un parlament al Zoo, i tenir una policia creada pels felipistes botiflers, ara recuperaríem una geografia basada en una figura de intervenció reial, dons el veguer no era mes que un delegat reial a un territori. Així els partits podran crear noves oficines de Vegueria, repartirse cadires, càrrecs i sous, però ara per vegueries. Crec jo que de Delegats del Govern del Rei, amb un que tenim ja anem sobrats.

Com sempre, els partits i els experts dels partits pixen fora de test. La gent el que voldria fora menys "administracions" i no mes funcionaris. La gent no vol que els partits estiguin pendents de qui va millor o pitjor en les enquestes, o qui ha quedat millor o pitjor en el" Debate de la Nación dels veins". A la gent el que li importa es feina, salut i vivenda bàsicament.

Si realment volen frenar l'abstenció que activin un sistema que a les municipals hi hagi doble elecció per l'alcaldia i per barris, a les nacionals igual, per la Generalitat i per comarca, per tal de que cada comarca tingui almenys un diputat. Així cada elector sabrà a qui te que anar a queixarse en cada cas, i aquest realment s'haurà de preocupar dels problemes reals de la gent, i no de la línia política del seu partit.

Una altra incentivació de la política consistiria en suprimir totes les administracions intermitges entre Generalitat i Ajuntaments que nomès creen que cadires i funcionaris: diputacions, consells comarcals, àrees metropolitanes, etc. ( i ara volen vegueries). Si desprès, per necessitats de finançament els partits necessiten modificar la llei de finançament dels partits, que ho facin, però que no financiín els partits i els seus "alliberats" creant administracions que o bé només son fabriques de quadres dels partits, o bé, com es el cas de les Diputacions, actuen de contrapoder del govern. Que s'ha de prendre algun acord sobre un tema en una comarca? Dons que es reuneixin els alcaldes on vulguin, i decideixin com, quan i què paga cada ajuntament, i s'ha acabat. No es necessari crear oficines comarcals per enxufar les querides. ( Oi Jose?)

Ja sabeu que jo soc partidari de la "devolució", i això significa que soc partidari de recuperar tot el sistema legal d'abans de 1714. Es evident que els temps han canviat, però no crec que fos dolent pel país, tenir un Senat, amb els tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el civil, on agrupar totes les jerarquies eclesiàstiques del país, totes les militars ( i tant que tenim militars catalans), i tots els ciutadans amb Creu de Sant Jordi de platí (es que la d'or ja l'han devaluada els socialistes regalantla a dotzenes) atorgades per 3/4 parts del Parlament, i que d'aquest "Senat" al qual jo anomenaria Consell dela Generalitat, sortís el president del país ( que no el cap de govern que hauria de sortit de les eleccions parlamentaries), mitjançant votació del Parlament, o si no s'aconsegueix majoria absoluta, pel procediment constitucional català de la insaculació.

Per a qui cregui que no ens beneficiaria tenir aquest tipus de representació nomès tres reflexions: Ens escoltaria més el Vaticà si el nostre representant fos un eclesiàstic?. I no parlo d'aconseguir que en Benet parli en català el Nadal, sinó de recuperar important documentació que hi ha al Vaticà com les cartes de Colom al Papa Borgia i moltes coses més.El Rei diria tantes idioteses sobre la política catalana "off the record" si 50 militars, catalans o descendents de catalans, partícips de la nostra forma de govern, tinguessin línia directa amb ell?.Si alguns "Grans d'Espanya" descendents de les nissagues comtals històriques dels Empúries, Cervelló, etc , fossin representants del nostre mode de govern, guanyaríem "comprensió" en les altes esferes econòmiques mesetaries?.

O penseu que seria dolent pel país que el President fora el Bisbe d'Urgell (i Coprincep d'Andorra) o l'Abat de Montserrat?. Jo prefereixo al capellà mes tonto del país abans que al mes llest dels polítics, i vist el president que tenim, espero que tots em donareu la raó.

Bé, ja se que predico en el desert, però no podia guardarme tot això al pap. I per això serveixen els b-logs. Oi?

1.7.07

Himne espanyol?

El debate sobre crear una letra para el himno español ha llevado al reputado hispanista Henry Kamen a concluir que una de las razones que obstaculizan dicha iniciativa es que "en muchos aspectos, los españoles como nación no existen porque no tienen sentimientos compartidos".



En una tribuna publicada por el diario El Mundo, Kamen se pregunta "¿quién aceptaría hoy la letra que José Maria Pemán escribió en la época de Franco?", con estrofas como "Viva España, alzad los brazos, hijos del pueblo español!".



Asimismo, añade que tampoco sería bienvenida por todos los españoles la propuesta del Foro Ermua de recoger en los párrafos del canto "los valores constitucionales y democráticos", ya que "todo el mundo sabe que no hay consenso entre los españoles sobre esos valores".



Según el historiador "quizá el asunto debería primero ser propuesto en un referéndum. Habría que preguntar a los españoles si creen que son una nación, y por tanto si les corresponde tener un himno con letra, como ocurre con otras naciones. Si la respuesta que ofrecen es que no se sienten una nación, entonces el tema, tal vez, puede ser descartado, porque significaría que no desean cantar sobre una identidad que no existe".Así, entiende que "sería totalmente absurdo que el Gobierno central dictara un texto oficial con el que estaría en desacuerdo una gran proporción de las personas y que las comunidades constituyentes de España (sobre todo Cataluña) con toda seguridad se negarían a cantar".

FONT :
http://www.diarioiberico.com

Dons jo no li veig cap problema a crear una lletra per l'himne espanyol.
Canteu amb la música de la marxa real espanyola , si us plau.

Bon cop txin ta
de Falç txin ta
defensors de la terra ta txinta ta ta txinta
ara es hora segadors ta ta txinta txin
ara es hora d'estar alerta ta txinta ta ta txin !

Si la bandera espanyola té com origen la bandera de la marina mercant catalana, podrien també copìar la lletra del nostre himne. Que més dona si ja ens han robat a Colom, a Cervantes, i a tants altres que encara no sabem.