22.12.07

METAFORES SOCIATES


Es una sort que existeixin polítics tant rematadament burros. Si no la política seria un avorriment. Vegeu varies "perles" de l'ultima setmana:

1 L’estatut i el nadó

El dia 11 de Desembre en un esmorzar organitzat a Madrid per Nueva Economía Fórum, Artur Mas va emplaçar a Espanya "a que se prepare" davant del que pugui plantejar Catalunya "por amplio consenso y democráticamente", y va advertir al Govern que no s’amagui darrere la Constitució perquè aquesta "puede transformarse en un muro".El líder de CiU es va referir a la retallada que pot patir l’Estatut, per causa del recurs del PP davant el Tribunal Constitucional, i va afirmar que en cas de produir-se una desnaturalizació de l’Estatut "propondremos un gobierno de concentración en Cataluña con todos los partidos que estén de acuerdo con el texto aprobado en el Parlament".El ex ministre José Bono, present a l’acte va expressar que “el Estatut que se aprobó en Cataluña ya no lo quieren ni sus padres, y tuvo un bautizo muy poco lucido al que no asistió ni el vecindario". A més va dir també "aquí se bendice lo que diga el Constitucional" i va rematar amb la afirmació que “las naciones son un invento".

Desenvolupem ara les metáfores del sr Bono:
1ª Metáfora : l’Estatut es un nadó
conclusió 1º : L’estatut no el volen ni els seus pares : Dons no senyor, els pares van tenir un nadó el 30 de Setembre, pero algú els hi va canviar el nadó el 20 de Gener.
conclusió 2ª: despres el sr Guerra es va “cepillar” el nadó cometent un acte de pedofilia.
conclusió 3ª : Ara, el Tribunal Constitucional preten mutilar al nadó.
Quina bestiesa oi ?

2 “Las naciones son un invento” : Apa que com s’enterin els seus con-nacionals espanyols o el seu pare falangista !


3 El sectari Montilla fa el llit a CDC (15-12-2007)
Montilla va pressionar per frenar un pacte PSOE-CiU en el pressupost

En plena negociació de les esmenes al pressupost del Govern central, quan el PSOE, en un últim intent per evitar el veto de CiU als comptes de l'Estat, es va plantejar la possibilitat de cedir i deixar que els nacionalistes catalans s'apuntessin un triomf en les inversions a Rodalies.
Els diputats del PSC, aplicant les ordres de Montilla, van intervenir perquè els negociadors del PSOE fossin conscients que aquesta concessió a CiU implicava obrir una crisi tant amb els socialistes catalans com amb la Generalitat."Es va traslladar al PSOE que Rodalies no es podia convertir en un triomf per a CiU", "PER AQUÍ, NO"Segons fonts socialistes, amb la premissa que "amb CiU es poden pactar algunes coses concretes, però els temes de veritat es negocien amb el Govern", el PSC estava disposat que el PSOE "premiés" els nacionalistes amb un increment de les ajudes als autònoms, un col.lectiu especialment mimat per CiU, i poca cosa més. Però, al final no van pactar ni poca cosa ni res.
Aixó si, els falsaris socialistes van acusar CiU, inmediatament despres de la votació d’haver fet perdre a Catalunya nosequants milions d’inversió.
ES POT SER MES FALSARI QUE ELS SOCIALISTES I MES SECTARI QUE EL MONTILLA?


METAFORA SOCIATA 4ª: Chacón augura un pacte postelectoral CiU i PP

La “vident” Chacón, que tantes vegades l’ha encertada en els seus pronostics desde aquell cop que va sortir a TV3 una nit electoral que va fer el ridicul mes espantos, ara es despenja amb aquesta afirmació.
Pero esclar, aquest pacte no es posible o es absolutament inutil si guanyen els socialistes.
Chacón pensa que pot perdre les eleccions quan totes les "enquestes Juan Palomo" del Movimiento donen als sociates com a guanyadors?
I ja per acabar amb metàfores, es pot ser més boba que aquesta dona que sempre esta en "orsay" i que a la seva edat, i amb la seva gran experiencia, es casa "de penalty"?

25.11.07

La conferencia d’Artur Mas del 20-N

Un cop llegida, només tinc que dir que d’acord, que li compro el producte, que m’el quedo, però que ara m’ha de donar el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.

M’agrada el concepte de CASA GRAN, m’agradaria que fins que el Parlament català aconseguís els seus objectius polítics, l’Estatut del 30 de Setembre, tots els parlamentaris catalans a Madrid anessin sempre conjuntament. Fins aquí estem d’acord.

Però també hi ha que dir que tot això no neix el passat dia 20-N sinó que de fet neix el 20 de Gener de 2006 quan Mas fa un acord amb Zapatero que suposa no només que a partir d’aleshores l’Estat gasti a Catalunya en funció del PIB, sinó que incloïa, i això ja no hem escoltat parlar mes, (ni va sortir a les edicions del dia següent de cap diari) que l’Estat ens TORNARIA la inversió no realitzada en els últims 10 anys en set pagaments anyals.

I el votant de CDC es va sentir enganyat, i per això CDC no va ser capaç de treure la majoria absoluta (apart de la rèmora que suposa tenir un paio com en Duran, que es capaç de dir que no esta totalment d’acord amb la conferencia d’en Mas, abans de que aquest la faci. (que ja son collons).

En primer lloc diu en la seva conferencia que el catalanisme ha aconseguit els seus objectius : la pervivencia de la nació, la recuperació de l’autogovern, i el progrés econòmic i social. I a mi em ve al cap, escoltant els meus paletes bolivians que parlen entre ells en quítxua, desprès no de 40 sinó de 500 anys de no tenir escoles en el seu idioma i em pregunto si tot això no s’hagués aconseguit igualment sense el “catalanisme”. Tinc dubtes, realment.

Desprès afirma que el catalanisme ha tingut èxit en la regeneració d’Espanya. I jo malgrat han passat molts anys veig la mateixa església espanyola de l’Inquisició, i la mateixa dreta cafre, i la mateixa esquerra jacobina que fa 70 anys.
Això si la economia ha canviat, i molt, amb l’incorporació a la Unió Europea, i si abans els catalans teníem un mercat espanyol tancat i exclusiu, ara un polonès pot vendre a Badajoz igual que nosaltres.
I aquest canvi ha estat negatiu pels catalans com es desprèn de les xifres econòmiques, perquè no hem sabut adaptar la nostra economia amb rapidesa al nou mercat, perquè no hem volgut fer-ho, i perquè ens hem refiat massa, i perquè no hem rejovenit les empreses.

L’Artur expressa una refundació del catalanisme sobre les bases següents:
- ALLÀ ON EL CATALANISME CERCAVA LA PERVIVÈNCIA DE LA NACIÓ, HEM DE SUBSTITUIR-HO PER LA NACIÓ PLENA, PER LA VIVÈNCIA DE LA NACIÓ EN PLENITUD.

- ALLÀ ON HI HAVIA L’APOSTA PER LA MODERNITZACIÓ, HEM DE FER L’APOSTA PER UN PAÍS CAPDAVANTER.

- ALLÀ ON ES BUSCAVA LA REGENERACIÓ D’ESPANYA, HEM DE SITUAR, A MÉS, CATALUNYA AL MÓN. CONSTRUIR LA CATALUNYA GLOBAL.

- ALLÀ ON ES PARLAVA D’AUTONOMIA O D’AUTOGOVERN, HEM DE PARLAR DEL DRET A DECIDIR PER NOSALTRES MATEIXOS SOBRE ALLÒ QUE ENS ÉS PROPI.


I carall, quina raó te, només hi ha un problema, 30 anys de retràs.!

I de tanta ambigüitat calculada, a mi la conferencia no m’aclareix els següents punts:
Que es la nació plena? El principat o tota la nació catalana?
Perquè espera 30 anys a fer un pla integral d’nfraestructures i equipaments, i li dona aquesta feina al “catalanisme”. Si portem ja 30 anys de democràcia no seria lògic exigir que tots els partits polítics ja tinguessin fa anys una idea de quines infrastructures necessita el país?
Vull dir amb això que si han d’esperar els polítics a que la “societat civil” els faci els deures, anem arreglats.

I aquí ja entrem en lo de sempre, en lo que l’Estat ha de fer, i el que nosaltres esperem de l’Estat, discutint i negociant, tram a tram de carretera, tram a tram de transvasament d’aigua, igual que es faria si no existissin partits catalans.
Perquè no es fa un pla, aprofitant les dades del cens ( on vius, on treballes, etc. ), fent enquestes, i es fa un pla integral de transport per tot el país, tant pels ciutadans com per les mercaderies, Desprès es fa un pressupost, i desprès es crea una empresa per ferho amb el suport de totes les caixes d’Estalvi catalanes?. O es que sempre hem d’esperar a Madrid ?.
Del que diu sobre la SOSTENIBILITAT, l’EDUCACIÓ, i l’ESTAT del Benestar, no es necessari fer cap comentari. Si el país es COMPETITIU es podran fer moltes coses mes. Si no ho es, com passa ara, la Generalitat es gastarà 3000 €/alumne any mentre el País Basc o Navarra en gasten 5000.

Respecte a la Catalunya (econòmicament) global, dir un detall particular, però que es bastant exemple de com tenim la situació : fa un any que visc a Vallirana, i no només no tinc ADSL encara, sinó que fa ja un any no tinc ni una trista línia de telèfon, perquè la central telefònica del poble esta plena.
Com es pot tenir una empresa global sense internet?
Perquè hem d’esperar a que Telefònica de Espanya ens arregli el problema? Perquè als pobles on hi han aquests problemes els Ajuntaments contracten amb una empresa, que n’existeixen, una xarxa de wifi? A que esperen?


Respecte al comentari sobre els funcionaris (Un país que agafa la tendència i el gust a l’ocupació pública més que no pas a la privada és un país condemnat a empobrir-se.), totalment d’acord. Quan demanarà CDC la desaparició de Diputacions, Vegueries, Consells Comarcals, Entitats Metropolitanes, i totes aquestes cadires funcionarials per col·locar militants dels partits polítics?

Respecte a la globalització de la nostra economia, Artur Mas afirma :” Per a mi la resposta és clara: Catalunya ha d’esdevenir l’àrea central d’una part del món, concretament de la Mediterrània. És a dir, quan algú a qualsevol lloc del món pensi que vol fer quelcom en el Mediterrani i en el sud d’Europa, al primer lloc de la llista ha de sortir Catalunya. Abans, ens podíem definir en relació a Espanya i a Europa; ara ens hem de definir en relació amb tot el món.
D’acord, però digui també Sr. Mas el llibre d’instruccions. I el llibre lògic d’instruccions ha de dir que, per exemple la Caixa, te que obrir mes oficines a la Catalunya Nord, a Còrsega, Sicília, Nàpols, Grècia i Portugal, en comptes de ferho a l’Espanya castellana. Es així de clar ¡
I que les empreses catalanes han de obrir sucursals a tota Europa i fabriques també, especialment a l’Est, i fer les seves compres a proveïdors d’aquests països si son mes barats que els espanyols.

EL DRET A DECIDIR :
l'Estatut: Aquí en Mas planteja que si el Tribunal Constitucional retalla l’estatut plantejarà consultar al poble de Catalunya el estatut retallat.
No seria mes lògic, portar a referèndum l’Estatut del 30 de Setembre ? en comptes de fer perdre el temps al personal perquè el TC ha tocat allò que el poble ja ha votat?.
Quin tribunal te poder per a retallar una llei aprovada en referèndum en qualsevol país democràtic normal? A Veneçuela es pot ?

I en aquest apartat jo pregunto : on es el dret a decidir de la Catalunya nord, de la franja de Ponent, de Balears (segons el seu estatut cada illa pot decidir separar-se de la seva autonomia), o el dret a decidir de molts pobles de Castelló? que podrien canviar d’autonomia democràticament, es clar.
Perquè el Sr. Mas parla del DRET A DECIDIR DELS CATALANS, i catalans ho som tots. Nosaltres som només els habitants de quatre províncies espanyoles que abans eren una part del Comptat de Barcelona, i la Generalitat històrica tenia competències sobre tot el comptat (inclòs el Rosselló i la franja de Ponent), sobre les Balears, i tenia responsabilitats, diguemne confederats, sobre València i Aragó. (especialment en l’apartat militar i les relacions exteriors ).
També, parlant del concert econòmic, comenta “coneixeu algun basc, del partit que sigui, encara que se senti molt espanyol, que estigui en contra del concert econòmic? No en trobareu cap.”.
I es cert, aleshores perquè no sumar en comptes de restar al PPC en aquestes idees?.

Desprès diu “Atenció, però, en no confondre la prelació: són les lleis les que estan al servei de la democràcia, i no la democràcia al servei de les lleis. El marc legal s’ha d’anar adequant a l’expressió democràtica de cada moment. Cap país o cap Estat amb autèntica maduresa democràtica discutiria això.“
Dons d’acord amb això també, i torno al llibre d’instruccions,. Perquè CDC, perquè el catalanisme, perquè els partits catalans, perquè els partits democràtics espanyols, no han portat mai al govern espanyol a tribunals internacionals per fer canviar lleis injustes, o demanar rescabalaments per accions injustes de la justícia espanyola?. ( Juanfra de KOP, Eric Bertran, el Jueves, els nois que van cremar fotocopies del rei, etc etc )

Afirma també “Si el catalanisme aspira a encapçalar la Catalunya del present i del futur, ha d’agafar la bandera del procés de regeneració democràtica, dins de la pròpia Catalunya i a poder ser també en el conjunt d’Espanya.”
En que quedem? Ja fem com en Fornesa de la Caixa? Venent el nostre producte a la competència? On ens porta això?


Finalment parla de que "a Catalunya hi ha una certa crisi de confiança en el sistema polític i en les institucions”. I dona com a solucions “limitar els mandats dels màxims càrrecs executius del país, a acabar amb les llistes tancades , a respectar les llistes més votades, a crear un sistema periòdic de rendició per part dels polítics, i facilitar que persones de la societat civil destinin una part dels seus anys al servei públic, podent després retornar a les seves professions sense haver patit una penalització".

I aquí crec que s’equivoca. La desconfiança en els polítics no la creen les llistes tancades, la crea en primer lloc la corrupció, que no es poca, la crea l’obsessió dels polítics per les cadires, la crea que sempre parlen del que ha dit el contrari i mai del que realment interessa a la gent, i la crea, en conclusió, que no hi ha hagut una neteja de mentalitats en les administracions publiques, i segueixen pensant, treballant i actuant, amb la mateixa ineficiencia, prepotència, e improductivitat que en l’època franquista. Tots.!


La diferencia es que ara tenen molts ordinadors, però només els fan servir per controlar al ciutadà, cobrarli les multes de trànsit que li han posat gràcies a limitacions de velocitat arbitraries, injustes i africanes.
Com pot ser que la construcció d’obra pública sigui un desgavell, els ordinadors dels jutjats o la seguretat social siguin i utilitzin programes antiquats, i en canvi l’ordinador d'Hisenda sigui el mes modern d’Europa?.Com pot ser que on millor funcioni, i apliqui plaços mes curts i criteris mes restrictius aquest ordinador sigui precisament a Catalunya?

En definitiva, molt maca la conferencia, prou indefinida per ser assumida per tothom, però ens falta el LLIBRE D’INSTRUCCIONS.


Miquel Manubens
http://benplantat.blogspot.com/


Podeu llegir aquí la conferencia integra d’en Artur Mas.

Video resum de la conferencia.

21.11.07

SPAIN IS PAIN

A hores d’ara, desprès dels problemes de ENDESA i dels de RODALIES, i la queixa fins i tot dels partits espanyols de Catalunya, tota Espanya sap que Madrid ens roba. Es mes, el president del govern ha reconegut que tot això ho provoca una desinversió per part de l’Estat a Catalunya desde fa mes de vint anys.

Només faltava que l’encarregat Montilla digues que la desafecció a Espanya creix per culpa d’aquests problemes. Fins i tot el president de la patronal catalana, el Sr. Rosell ha afirmat que aquesta desinversió afecta, i no poc, a la bona marxa de les empreses catalanes, però que a mes, de l’obra pressupostada només es realitza el 83%, que equival a com si cada sis anys no es gastessin res a Catalunya, un 28 % menys inversió que a Madrid, per exemple.
Només ha faltat el periquito Sr. Lara repetint les mateixes consignes.

I jo em pregunto, perquè callaven tots aquests quan en Pujol es queixava?

Recordo que fa molts anys, a l’època Porcioles, alguns teníem la teoria de que l’urbanisme de la ciutat era en mans de un ser amorf, que no parava de bavejar, i el tenien en una habitació de l’Ajuntament de Barcelona damunt una catifa, i quan volien fer una reforma a la ciutat, li donaven llapis i paper i aquell ésser els dibuixava el projecte.

Ara de éssers bavosos d’aquests ja no en tenen, perquè la majoria dels funcionaris s’han posat a polítics, i ells son els que juguen amb els nostres diners i dibuixen traçats del TGV on no existeix la línia recta, amb traçats que semblen mes les corbes del DragonKhan de Port Aventura, perquè es clar, en comptes de fer entrar el TGV per la Diagonal, soterrat naturalment, era mes beneficios per a tots els ajuntaments sociates del Baix Llobregat que trepitges tots els municipis.
I recordem que tota aquesta obra, que ens la possen al pressupost com inversió a Catalunya, es un tren Madrid-Barcelona, que ja son pebrots que els polítics catalans acceptin que una obra entre les dues ciutats mes importants del Estat no la possin a la “Inversión no regionalizable”, que com tothom sap es on van tots els molts diners que es gasten a Madrid, però que son teòricament en “benefici” de tots els espanyols.


I el problema bàsic es que en Pujol volia no era un AVE Madrid-Barcelona sinó un TGV Barcelona-Paris, que a molta gent pot semblar el mateix, però no es el mateix. I a sobre, ens hem enterat que mentres Pujol pressionaba Madrid per el TGV, en Maragall acordaba amb Gonzalez retardarlo uns anys, i en canvi, fer un AVE a Sevilla, amb l'argument que ens acostaría a Africa, a canvi de que Gonzalez recolçes la Olimpiada. O sia, teniem un president de la Generalitat negociant, i un batlle possant pals a les rodes.
Confiem que el alzeimer se li retardi tot el possible i que ens vagi donant mes informacions com aquesta.

Pero el que ja es la repera es que tot el excés de pressupost d’aquesta obra feta amb el cul, no la paga Madrid, sinó que, com sempre, ens la posaran com a obra feta a Catalunya. O sia, quan pitjor fan les coses, mes diners “ens donen”. La seva incompetència la paguem nosaltres directament.
A sobre, resulta que la ministra passantse pel engonal no només el concurs obligatori, sinó fins i tot al seu director general d’Infrastructures que no en sabia res, va ordenar edificar una estació a el Prat, per a poder fer la inauguració oficial el dia previst.

Perqué no utilitza el mateix sistema a la variant de Vallirana, per exemple?

El que passa es que no podem donar idees a Madrid perquè si els demanem un TGV a Paris, ells ens foten un AVE a Madrid.
I ara un grup de gent del mon empresarial ha demanat que el traçat d’ample europeu del AVE s’allargui de Tarragona a Castelló, que ja es fort que no el tenen previst, i de Alacant fins a Algesires per a que totes les comunitats de la Mediterrània puguin exportar els seus productes per via ferrea d’ample europeu, abaratint així els seus costos de transport, i a Madrid ha agradat tant la idea, que han decidit fer un AVE desde Algesires fins a Bilbao, que anirà molt be per a que els marroquins exportin els seus productes a Europa.

I així ens trobem, que desprès de 30 anys de democràcia, el pitjor enemic per l’independencia de Catalunya sigui precisament la Caixa, aquesta caixa dirigida per covards que quan algú els hi fa un boicot perquè ells volen comprar la elèctrica espanyola, els llepen el cul fins el punt de finançar la selecció espanyola de futbol, en comptes d’enviarlos a pastar fang a tots i crear la seva pròpia empresa elèctrica desde zero si fora necessari, desinvertint a Espanya.
Aquests espanyolistes de la Caixa que quan treuen a borsa la seva divisió industrial, Criteria, afirmen que "para crecer hace falta espacio y nuestro espacio para crecer es España" (Ricard Fornesa, dixit).

Així dons, qui realment vulgui l’independencia del País, sencer, el que te que fer es gastar el seus diners en productes fabricats a València o a Balears, perquè si algun dia aconseguim al Principat separarnos d’aquesta colla de vampirs, facilitem que tant valencians com balears s’apuntin al nostre camí, no només pels lligams culturals i històrics, sinó també, i es molt important, perquè hi hagin lligams econòmics forts, perquè el que realment s’amaga darrere de les decisions dels traçats dels AVEs es això, que no existeixin lligams comercials potents entre Barcelona i València o entre Barcelona i Bilbao.

Perque sinó a sant de que no hi ha prevista una linia AVE de Castelló a Tarragona, o no existeix ja una línia ferrea directa Barcelona-Bilbao.

Els governants centrals si tenen una política clara, fer que Madrid sigui imprescindible, lloc de pas per a tothom, i per tant el centre econòmic, i nosaltres , desprès de 30 anys de seudodemocracia seguim demanant a Madrid que ens faci cas, i Madrid, com deia Cambó “mai te pressa”.Pero aixó era abans, ara també s’ha d’afegir que Madrid te molta mala llet i nosaltres som uns babaus.

30.9.07

CREMANT AL REI

Esta donant molta carnassa als mitjans de comunicació neofatxes el fet de que ara s'estigui posant de moda a Catalunya cremar fotografies del rei Joan Carles.
A mi em sembla un fet no greu, però si profundament inútil i estúpid dons no aporta res.
La sensació que es dona es que "els catalans no tenim rei" quan això es fals, el tenim, es el que toca, i si no ens agrada dons ens aguantem. En definitiva els catalans sempre que ens hem enfrontat al rei l'hem cagat.
Va ser una immensa defecció la guerra civil contra Joan II que va arruïnar el país, va ser una immensa errada la rebel·lió de 1640 que malgrat guanyar als castellans ens va costar desprès perdre el Rosselló, i finalment va ser una altra gran cagada enfrontarnos a Felip V, desprès de que aquest jures les nostres Constitucions, quan teníem totes les de perdre i no depeníem de nosaltres mateixos sinó dels caragirats dels anglesos.De fet, avui encara, arrastrem les consequencies d'aquells tres enfrontaments.

En canvi, quan hem estat al costat del nostre rei, per exemple Carles I, ha estat quan mes hem prosperat i mes hem tallat el bacallà tant a Espanya com al mon.


Apresa la lliçó quan Joan Carles va pujar al tro, la societat civil catalana el va recolzar totalment esperançada.
Va començar prou be el nou rei. Al Febrer de 1976 ( nomès tres mesos desprès
d'enterrar a Franco) en una visita de tres dies a Catalunya va fer un discurs al Saló del Tinell en català.El 29 de setembre de 1977 va derogar la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes, restablint la Generalitat provisional, i el 17 d'octubre de 1977 nomenà a Tarradellas com President de la Generalitat, restablint alhora el Parlament català el 5 de desembre de 1977. Això passa un any abans de que existís la Constitució Espanyola de 6 de desembre de 1978.
Fins aquí anavem be.

Però algú es va inventar una fantasmada anomenada
23 de Febrer, i a partir d'aquell dia, moltes coses van canviar, i a pitjor, inclòs el rei i la seva actitud envers ens catalans. No nomès no ha tornat a fer cap discurs en català, sinó que ademes diu bestieses com quan va declarar el 23 d'abril del 2001 (en espanyol): «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.»

Gracies a que es un bocamoll "campechano", les seves opinions sobre l'estatut van fer que alguns militars expressessin en veu alta algunes idees que obtenien de converses privades amb ell. I com últimament el "off the record" acaba essent públic hem sapigut que el Sr. rei considera la crema de fotocopies amb la seva cara com un "
atemptat a la unitat d'Espanya", opinió que evidentment fa que la fiscalia es senti amb forces per processar a tot aquell que s'atreveixi a fer-ho. ( I que també demostra la fortalesa d'aquesta unitat que es pot desfer nomès cremant unes fotocòpies)

En aquests 30 anys no hem fallat els catalans al rei, sinó que ha estat al inrevés. El paper que atorga la Constitució al rei es de fer de mitjancer i moderador, i en canvi hi ha hagut vegades en que ha fet de piròman amb els seus "off the record", animant així a la caverna mediatica.

A mi em sembla que si això fos Estats Units, on no es delicte ni cremar la bandera, la solució per a un personatge així no es insultarlo ni cremarlo, sinó fer com amb Al Capone i enviarli els inspectors de Hisenda, a veure com explica que amb un pressupost anyal de 7,78 milions d'Euros, pot tenir estalviats, al cap de 30 anys,
1.790 Milions d' €uros ( Forbes 2003 ) i obligarlo a abdicar, a veure si el fill, princep de Girona, ens surt millor.

Potser si el comparem amb Carles I, en Joan Carles gasta poc, Però es que Carles I ens estimava, preferia ser "Compte de Barcelona abans que Emperador de Romans", li encantaven les gambes de Palamós, convertí la senyera en simbol dels seus exercits, i va morir amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat a les mans.

Per tant, no es tracta per tant dels diners que gastem amb ell, sinó del que ens dona a canvi dels diners, que es mes aviat poc més que un discurset a l'any, per Nadal.

Miquel Manubens

28.8.07

Quants cops mes ens deixarem enganyar?

Durant el postfranquisme, un president del govern espanyol falangista, ens va portar un President traïdor i corrupte, però amb les atribucions de les quatre diputacions catalanes. Ja era aquí, ja teníem President, encara que els fils els tinguessin un falangista i un reietó ademocràtic.
Teníem un govern, que absorbia les quatre diputacions, sense Estatut, i (molt important) abans de tenir "Constitución".No nomès això, sinó que aleshores, el Sr. rei, quan venia a Catalunya feia els seus discursos en català.

Un cop aprovats Constitución i Estatut, una pantomima de cop d'estat, va "tornar a l'ordre" les coses, com volien els de sempre. Tampoc aleshores la classe política catalana es va queixar, ni va demanar explicacions, de les moltes que es podien i es tenien que demanar, no pel cop en sí (nomès), sinó perquè les forces polítiques espanyoles es recolzaven en ell per canviar les lleis aprovades democràticament amb la LOAPA.

Els enganys de l'època socialista van portar la hisenda de la Generalitat pràcticament a una situació de quebra tècnica, i els atacs directes fent servir de dobermans a la Justícia van tenir el govern català en constant escac.
Els socialistes catalans callaven i votaben la LOAPA.

La època socialista es va acabar gràcies a un atemptat al cotxe d'Aznar (sense metralla) que el va permetre canviar de cotxe i guanyar les eleccions de propina. ( Quants favors li deu la dreta espanyola a ETA?. Potser per això no volen la seva desaparició).

Un cop guanyades les eleccions, el neofatxa Aznar, va enredar al president Pujol, en el famós sopar de l'Hotel Majestic, prometent-li pujar el que es quedava la Generalitat de IVA i del IRPF del 15% al 30%.

Al mes exacte, el nou ministre de Hisenda, Rodrigo Rato, abaixava les cotitzacions del IRPF a la meitat, i Aznar emprenia una deslocalització o absorcions d'empreses catalanes per emportarseles a Madrid : Tabacos de Filipinas, Transmediterránea, IBM, Endesa, etc. etc. ( Les empreses i el seu IVA, naturalment).
En pocs mesos, el pacte del Majestic, era paper mullat, però ningú va cridar allò de "però qui s'han pensat que som nosaltres?". Potser per no posar en perill la "menjadora".

A la següent legislatura del Aznar, es va veure clar que tot "estaba atado y bien atado" fins el punt de fer-nos pensar a alguns si en Aznar no era un fill proveta del mateix Franco. Tenia fins i tot enganyats a tots els polítics europeus, fins la boda de la filla a l'Escorial, o pitjor, fins la venda de l'empresa espanyola d'armament, que desenvolupava el nou tanc europeu, als americans, amb els plànols del tanc inclosos. I es que ja se sap els que mes s'omplen la boca amb la paraula "Pàtria" sempre son els que la venen mes barata.

El 16 de novembre de 2003, un perdedor Maragall, va ser posat de President per E.R.C. Aleshores la majoria vàrem entendre els arguments de renovació.

Ho vàrem entendre tant bé com no hem entès com aquesta "renovació" no s'ha aplicat també desprès de les ultimes eleccions municipals.

A Maragall li avorreix la gestió i sempre necessita crearse un "nou objectiu" per a dirigir. Canviar l'Estatut tenint enfront un govern central del PP podia donar bons rendiments polítics, encara que de fet, podia sortir un Estatut pitjor. (cosa de la qual nomès Pujol ens va avisar).
Però vàren tenir la mala sort de que van guanyar els del PSOE, i tots recordem allò de "Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya".

Desprès de trigar més d'un any en redactar un Estatut de merda, amb pallassades com fer recorre un autobús per recollir les aportacions ciutadanes, el Parlament de Catalunya, creien que ZP compliria la promesa, va proposar un nou Estatut, que, era això, un Estatut. Cap cosa de l'altre mon, però un Estatut si que ho era.

Aleshores van sortir les animes postfranquistes ( que existeixen tant a la esquerra com a la dreta espanyola) que semblaven autèntics zombis dels anys 30. De fet tot això era un "teatro", perquè en el fons la majoria dels polítics madrilenys son molt amics, i molts d'ells parents.

De mentres varem veure com els "progresistes" que tant es movilitzaben quan la guerra de Irak, ara callaben. I els intelectuals espanyols estaben molt lluny dels que als anys 30 llegien en català, i inclus participaben en Jocs Florals a Barcelona, i en canvi, estaben molt alavora d'aquell escriptor que va afirmar que els Papers de Salamanca no s'havien de tornar perque eran "derecho de conquista".

Tant els progres com els intelectuals espanyols, amb el seu silenci, atorgaben la raó als neofatxes del PP malgrat teoricament estar en possicions politiques llunyanes. Excepte Rubianes.

Finalment els partits del tripartit van negociar amb el govern de Madrid, representat per un tal Montilla, un estatut al que nomès mancava que s'hi afegís CiU. I un cap de setmana en "ZP mentider", va reunirse amb l'empresariat català per a que aquests "convencessin" a Artur Mas.


Els arguments : els boicots comercials (mes tard hem sapigut que les marques de xampany -no em dona la gana dir cava- no nomès no van notar cap boicot sinó que van augmentar les seves vendes) i que la OPA a Endesa significaria que el IVA i el IRPF de Endesa es quedés a Catalunya.


Aleshores en una reunió a Moncloa van escenificar un acord, i en Mas en arribar a Barcelona va fer unes declaracions que no s'han vist ni escoltat mai mes, on afirmava que Espanya ens tornaria els calers no invertits en els anteriors 8 anys en 7 plaços anyals, ademes del que marcava el nou Estatut pactat per ell (amb l'acord previ de PSC, ERC i Iniciativa)..

Finalment, gràcies a E.R.C. de nou, ara tenim un president analfabet i trepa. Un president criat en la gestió local del boom immobiliari, tant que ell es el padrí dels fills del major contractista del Baix Llobregat. Un president que s'omple la boca amb la paraula "gestió" i per això tenia a Cornellà una gestoria per a que els proveïdors dels ajuntaments socialistes del Baix Llobregat facturessin les feines a la gestoria, i aquesta refacturès als Ajuntaments. ( El gerent d'aquesta gestoria, Paz Dorado, estava sent investigat per la Guardia Civil abans de les eleccions).

E.R.C. ara ja no pot triar perquè, i això ho entén fins el mes tonto, ara te que pagar cada mes la lletra del nou local i instal·lacions de la seu del partit. ERC es desde aleshores, la segona "marca blanca" del PSOE català.


I CiU que pot fer si no te cap poder. D'on treu ara els diners per a finançar el partit si els han deixat sense "menjadora"?

Un cop llegit aquest repàs ràpid, em venen a la memòria les paraules de comiat de Lluís Mª Xirinacs sobre els nostres polítics, i crec que Xirinacs s'equivocava. No son porucs, son simplement esclaus del sistema de corrupció espanyol.


A un grup de porucs els pot envalentonar la pressió i el recolzament social, pero aixó es imposible amb aquesta clase politica conxabada en les "menjadores" que existeixen en tots els nivells de la politica.


Nomès ens queden dos camins, l'abstenció o tornar a començar. Cadascu que trii el seu.

Miquel Manubens

http://es.youtube.com/watch?v=EhidHZ-_s20
(arribada del feretre al Fossar)

http://es.youtube.com/watch?v=_doICk6H8fs
(cançó dedicada al Xirinacs)

http://es.youtube.com/watch?v=aCh7U6_KPao
(cantada dels Segadors)


PRETÈRIT IMPERFET


El porc va morir fotut,
entubat, sondat sense cap tendresa,
i el braç de santa Teresa
no li va servir de consol ni ajut.
Però morí horitzontal,
ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre,
i agonitzà amb la mà al sabre,
exigint sang fresca i clavant l'ullal.

Saltaven taps de xampany,
p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra
per esquivar el cop d’escombra
i seguir amb la clau ben ficada al pany.
I, mentre la ingenuïtat
ens tapava els ulls amb vels d’esperança,
oculta anava engreixant-se
la terrible larva de la realitat.

Llavors començà aquell temps
lamentable i gris dels grans transformistes,
i vam veure molts feixistes
llençar d’amagat la camisa als fems.
I es van vestir els criminals
de progenitors de la Democràcia,
ungits potser per la Gràcia,
potser per mesells menjadors d'alfals.

Com voleu vèncer un tafur
que juga amb cartes marcades?
Com voleu travessar un mur
atacant-lo a queixalades?
Com voleu triar el destí
si us heu malvenut les vides?
Com voleu que creixi un pi
que té les arrels podrides?

I van controlar els mitjans
i la por escampà aquí i allà l'amnèsia,
i vam patir una anestèsia
que ens deixà glaçats i lligats de mans.
I vam veure exresistents
pactar amb els cadells de la Dictadura
i renunciar a la ruptura
per poltrones toves i comptes corrents.

El somni sortí tan ful
que van coronar una anomalia,
i aquell qui abans se’n fotia
no va trigar gaire a llepar-li el cul.
I com que una llufa és poc
també ens van penjar una carta magna.
De llavors ençà, es dessagna
el país, a punt per a l’enderroc.

Perquè aquell text en qüestió
va ser fabricat, i no ho dic de broma,
per a esquarterar l'idioma
i desfer com sucre una nació.
I els qui el van voler votar
com un mal menor, corregible i pràctic,
els va encular el poder fàctic.
Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!

Com voleu...

Llavors els nous Grans Germans
van desmantellar allò que els feia nosa
i van marcir tota rosa
que floria lluny de les seves mans.
Ens van convertir en votants,
en consumidors sense foc ni espurna,
i, amb una visita a l'urna,
enganyats, els nans van creure's gegants.

I un vint-i-tres de febrer
van sacralitzar a cops de tricorni
allò que qui es feia l'orni
es mirava encara amb ull sorneguer.
Qui diu que aquell cop d'Estat
fracassà és un ruc o bé un miserable.
De fet, va assolir impecable
l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.

Després, s'han 'nat alternant
espanyols d’esquerra, espanyols de dreta,
contra un govern de fireta
assenyat, poruc, que viu reculant.
Inflats, desacomplexats,
van traient la pols a l'Espanya eterna:
la bèstia que ja no hiverna
ha tornat amb gana i ens té ben clissats.

Com voleu...


Hem vist silenciada arreu,
amb subtils i nous estils de censura,
la veu discrepant i impura
de qui es mira els ídols i diu que no hi creu.
Surem en un suc espès
de mediocritat informatitzada,
de vida banalitzada,
d'espots i d’esport, glamour i no-res.

Qui mana, qui té el control,
distorsiona els mots sense cap mania.
I a poc a poc, dia a dia,
els seus xuts ens marquen un i un altre gol:
les víctimes són botxins;
els nacionalistes, universalistes
quan són l'Estat, terroristes
quan són ocupats, espoliats i afins.

I els qui van bombes amunt,
trets al cap avall i fot-li castanya
engreixen de fet l’aranya
que treu rendiment de cada difunt.
Amb new look i més aspror,
revifa el franquisme, la caspa prospera.
Qui digui "Aquest exagera"
que es molesti a encendre el televisor!

(Així doncs, què podem fer?
Potser és hora ja d'aprendre a negar-se
a interpretar el trist paper
de titelles muts, de ninots de farsa.
Negant la resignació,
potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta
tornar a aprendre a dir el gran NO
i deixar d'un cop de parar la galta.)

Si voleu vèncer un tafur,
apreneu-ne les jugades.
Si voleu travessar un mur,
porteu eines adequades.
Si voleu triar el destí,
preneu les regnes del viure.
Si veieu podrit el pi,
planteu una alzina lliure



Ens retrobem amb aquesta cançó de Miquel Pujadó,

recomanada pel company "Titot". Francesc Ribera, un
dels mes grans intelectuals actuals.

Si la voleu escoltar : http://www.goear.com/listen.php?v=fff7a9a
(espereu a que acabi de carregar-se)

Mes cançons a :
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemessolts2/pujado.html

27.7.07

EL BRIBÓN DE JUAN CARLOS


Se ha organizado una buena a cuenta del dibujo de El Jueves. Y la verdad es que todo esto es de risa. La mitad de la mitad de lo que ocurre en Gran Bretaña y allí la Casa Real lo aguanta todo porque viven en un verdadero sistema democrático. No son intocables. Aquí si. Aquí se ríen de nosotros a cuenta de los derechos históricos y resulta que el derecho histórico de una pandilla de vagos, eso es intocable. Por eso lo que más me ha gustado ha sido eso de que el Príncipe Felipe diga que ese es su único trabajo.

Y digo esto porque en Madrid, en el Madrid político y sobre todo en el Madrid del PSOE, no se les puede tocar ni con el pétalo de una rosa.

Mi última discrepancia con esta familia fue durante el discurso del Rey en el 30 aniversario de las primeras elecciones democráticas con el video encargado por Marín que era una página de la revista HOLA pareciendo que lo importante había sido lo que había hecho el Rey y no la gente con su voto y, antes, en la entrega de los Premios Carandell en el Senado donde no logré le pusieran de número 1 al presidente del Senado que era el anfitrión y le pusieron de número 2. Yo argumenté que Felipe de Borbón no había sido elegido por nadie, que no era el Jefe del Estado, que no se hacía el acto en su Casa, pues no hubo forma ni manera.

La cortesanía con esta familia es enfermiza y de ahí esa obsesión, cubierta de silencio, de decir que es la Institución más valorada.

Luego, de vez en cuando ocurre lo de El Jueves y el rey se queda desnudo, o se descubre que está cazando y no acude el primero a la Clínica cuando nace su nieta y cosas así. Por cierto. Cuando nació Juan Carlos, en enero hará setenta años, su padre Juan de Borbón también estaba cazando cerca de Roma.

Esta es pues una familia impresentable, rodeada de censura de prensa y con un nivel de empalago de la mayoría hacia una institución caduca que clama el cielo.
Se me dice que es mejor eso a que el presidente sea Aznar y les contesto que si lo fuera Aznar sería por el voto popular y a este lo puso ahí Franco, un general asesino y golpista y que al cabo de cinco años a Aznar se le mandaría a casa y a estos a lo sumo, solo se les puede hacer una caricatura...

Ese es el verdadero escándalo de esta semana. No la caricatura que está muy bien sino que toda la familia con el presupuesto público veranee de gorra dos meses, Marichalar incluido.

Y ahora, esta semana, con yate nuevo.

Si, si. No ha tenido el hecho la menor repercusión y sin embargo el Borbón ha estrenado otro Bribón. Lo acaba de hacer en una regata en Mallorca, sacando al mar su nuevo barco de regatas, un moderno diseño adecuado para competir en la clase TP-52, una categoría considerada la estrella de la vela. Acaba de ser construida en el astillero valenciano King Marine. Y no ha habido escándalo alguno.

El Bribón fue botado el pasado mes de mayo y en junio, en el litoral de Alicante, ya demostró sus condiciones triunfadoras con su tripulación habitual. El barco es el decimocuarto velero que con el mismo nombre construye su armador, el empresario José Cusí, amigo del rey y compañero habitual de francachelas deportivas.

Bueno, para mi este es el verdadero escándalo y no el dibujo, y, ante esto, el juez del Olmo no hace absolutamente nada. Dos meses de vacaciones, un Bribón nuevo, cacerías y ausencias pero lo importante es un dibujito diciendo que está trabajando. España sigue siendo diferente. Pero si sigue así, la estancia de esta familia en La Zarzuela y en Marivent, tiene fecha de caducidad. Que la gente empieza a despertar.

Y, en el fondo, todo por culpa de un PSOE cortesano y pelota. ¡Ya está bien!

FONT:
http://ianasagasti.blogs.com/mi_blog/2007/07/el-bribn.html#more


fotografies : el nou Bribón amb el logo de la Caixa,
i el sr Juan Carlos amb el seu "armador" català.


7.7.07

LA NOVA LLEI ELECTORAL CATALANA

Ara estan els partits discutint i mangonejant "comissions d'experts" per tal de veure com es modifica la llei electoral, per tal de veure si canviant aquesta llei aconsegueixen reduir la abstenció. Aquesta es la teoria, la practica es que tots els partits estan pendents només de si la nova llei els beneficiarà o els perjudicarà.

La abstenció ha crescut motivada pel desencís de l'Estatut. Desprès de la manifestació del 18 de Febrer els partits no van sapiguer defensar fins a les ultimes consecuencies el que demanava el carrer. Encara pitjor, ho van ignorar, o molt pitjor, algun partit ho va intentar capitalitzar.Aquest desencís, afegit a com CiU ens va vendre la moto del pacte amb Zapatero Mentider, i a com ERC va fer allò del sí crític, no però no ho direm, i finalment no però perquè vol en Carretero, ha portat aquesta abstenció que ens ha donat el President mes inculte de tota la historia.
I, es clar que hem tingut més presidents no nascuts a Catalunya, si això no es el problema. El problema es que el mes tonto d'aquests era almenys bisbe, i aquest es un home que no sap ni parlar, ni escriure sense tenir un paperet preparat.
En això s'assembla al cap de l'Estat, si. Però es que un país no es pot permetre tenir tants tontos Un o dos no es nota, però es que nosaltres tenim tots els tontos del poble vivint de la política.

El problema a les eleccions municipals es que, en molts municipis ja no val la pena votar perquè sortiran els mateixos i la gent vol canvis. La corrupció i el clientelisme ha fet molt de mal aquests anys, especialment al Baix Llobregat.S'hauria d'impedir que un mateix partit governes 3 legislatures seguides. També seria bo prohibir les candidatures de camuflatge, permetre un màxim de dues legislatures màximes per regidors i alcaldes, i activar totes les mides que fessin possible renovar els polítics.

I es que el problema es que ara, al contrari de fa 70 anys quan accedien a la política professionals de solvència contrastada, tenim una classe política inculta, sense ofici, i amb l'única possibilitat de benefici de dedicarse a la política. Evidentment el màxim exponent, de moment, es l'actual president, un home que amb estudis primaris, i com a molt ofici haver estat aprenent d'impremta ha anat trepant al "partido" fins aconseguir liderarlo. Hi han molt mes casos, com el porter de biblioteca de Sabadell, que gràcies a tenir horari intensiu i poder passejar per l'oficina del partit cada tarda, ha arribat a alcalde de la població. I es que ara, a polític s'hi posa el tonto del poble. Els llestos no necessiten un sou oficial per viure, ni tenen cap necessitat de entrar en el fangar de la política actual.


Potser una manera d'evitar això seria suprimir la jornada intensiva a l'administració, i que a canvi de la estabilitat al lloc de feina que ells si tenen, treballessin mes hores que els que ho fan a la privada. Així no tindrien temps de dedicarse a la política, ni la administració seria un refugi, com es ara, de càrrecs dels partits.

Altres preconitzen que per a dinamitzar al electorat seria bo permetre les llistes obertes, però les llistes obertes només afavoreixen al PSOE i al PP perquè son els mes vistos a les teles, per tant son una opció contraproduent si es vol renovar els polítics.

Algun partit ha proposat que les eleccions a president fossin a dues voltes si no es te majoria absoluta a la primera (com a França) però això nomès afavoriria la cohesió del tripartit.

El que es la repera es que segons la "comissió de experts" a les eleccions nacionals les circumscripcions seríen les vegueries. Per si no fos prou tenir un parlament al Zoo, i tenir una policia creada pels felipistes botiflers, ara recuperaríem una geografia basada en una figura de intervenció reial, dons el veguer no era mes que un delegat reial a un territori. Així els partits podran crear noves oficines de Vegueria, repartirse cadires, càrrecs i sous, però ara per vegueries. Crec jo que de Delegats del Govern del Rei, amb un que tenim ja anem sobrats.

Com sempre, els partits i els experts dels partits pixen fora de test. La gent el que voldria fora menys "administracions" i no mes funcionaris. La gent no vol que els partits estiguin pendents de qui va millor o pitjor en les enquestes, o qui ha quedat millor o pitjor en el" Debate de la Nación dels veins". A la gent el que li importa es feina, salut i vivenda bàsicament.

Si realment volen frenar l'abstenció que activin un sistema que a les municipals hi hagi doble elecció per l'alcaldia i per barris, a les nacionals igual, per la Generalitat i per comarca, per tal de que cada comarca tingui almenys un diputat. Així cada elector sabrà a qui te que anar a queixarse en cada cas, i aquest realment s'haurà de preocupar dels problemes reals de la gent, i no de la línia política del seu partit.

Una altra incentivació de la política consistiria en suprimir totes les administracions intermitges entre Generalitat i Ajuntaments que nomès creen que cadires i funcionaris: diputacions, consells comarcals, àrees metropolitanes, etc. ( i ara volen vegueries). Si desprès, per necessitats de finançament els partits necessiten modificar la llei de finançament dels partits, que ho facin, però que no financiín els partits i els seus "alliberats" creant administracions que o bé només son fabriques de quadres dels partits, o bé, com es el cas de les Diputacions, actuen de contrapoder del govern. Que s'ha de prendre algun acord sobre un tema en una comarca? Dons que es reuneixin els alcaldes on vulguin, i decideixin com, quan i què paga cada ajuntament, i s'ha acabat. No es necessari crear oficines comarcals per enxufar les querides. ( Oi Jose?)

Ja sabeu que jo soc partidari de la "devolució", i això significa que soc partidari de recuperar tot el sistema legal d'abans de 1714. Es evident que els temps han canviat, però no crec que fos dolent pel país, tenir un Senat, amb els tres braços: l'eclesiàstic, el militar i el civil, on agrupar totes les jerarquies eclesiàstiques del país, totes les militars ( i tant que tenim militars catalans), i tots els ciutadans amb Creu de Sant Jordi de platí (es que la d'or ja l'han devaluada els socialistes regalantla a dotzenes) atorgades per 3/4 parts del Parlament, i que d'aquest "Senat" al qual jo anomenaria Consell dela Generalitat, sortís el president del país ( que no el cap de govern que hauria de sortit de les eleccions parlamentaries), mitjançant votació del Parlament, o si no s'aconsegueix majoria absoluta, pel procediment constitucional català de la insaculació.

Per a qui cregui que no ens beneficiaria tenir aquest tipus de representació nomès tres reflexions: Ens escoltaria més el Vaticà si el nostre representant fos un eclesiàstic?. I no parlo d'aconseguir que en Benet parli en català el Nadal, sinó de recuperar important documentació que hi ha al Vaticà com les cartes de Colom al Papa Borgia i moltes coses més.El Rei diria tantes idioteses sobre la política catalana "off the record" si 50 militars, catalans o descendents de catalans, partícips de la nostra forma de govern, tinguessin línia directa amb ell?.Si alguns "Grans d'Espanya" descendents de les nissagues comtals històriques dels Empúries, Cervelló, etc , fossin representants del nostre mode de govern, guanyaríem "comprensió" en les altes esferes econòmiques mesetaries?.

O penseu que seria dolent pel país que el President fora el Bisbe d'Urgell (i Coprincep d'Andorra) o l'Abat de Montserrat?. Jo prefereixo al capellà mes tonto del país abans que al mes llest dels polítics, i vist el president que tenim, espero que tots em donareu la raó.

Bé, ja se que predico en el desert, però no podia guardarme tot això al pap. I per això serveixen els b-logs. Oi?

1.7.07

Himne espanyol?

El debate sobre crear una letra para el himno español ha llevado al reputado hispanista Henry Kamen a concluir que una de las razones que obstaculizan dicha iniciativa es que "en muchos aspectos, los españoles como nación no existen porque no tienen sentimientos compartidos".



En una tribuna publicada por el diario El Mundo, Kamen se pregunta "¿quién aceptaría hoy la letra que José Maria Pemán escribió en la época de Franco?", con estrofas como "Viva España, alzad los brazos, hijos del pueblo español!".



Asimismo, añade que tampoco sería bienvenida por todos los españoles la propuesta del Foro Ermua de recoger en los párrafos del canto "los valores constitucionales y democráticos", ya que "todo el mundo sabe que no hay consenso entre los españoles sobre esos valores".



Según el historiador "quizá el asunto debería primero ser propuesto en un referéndum. Habría que preguntar a los españoles si creen que son una nación, y por tanto si les corresponde tener un himno con letra, como ocurre con otras naciones. Si la respuesta que ofrecen es que no se sienten una nación, entonces el tema, tal vez, puede ser descartado, porque significaría que no desean cantar sobre una identidad que no existe".Así, entiende que "sería totalmente absurdo que el Gobierno central dictara un texto oficial con el que estaría en desacuerdo una gran proporción de las personas y que las comunidades constituyentes de España (sobre todo Cataluña) con toda seguridad se negarían a cantar".

FONT :
http://www.diarioiberico.com

Dons jo no li veig cap problema a crear una lletra per l'himne espanyol.
Canteu amb la música de la marxa real espanyola , si us plau.

Bon cop txin ta
de Falç txin ta
defensors de la terra ta txinta ta ta txinta
ara es hora segadors ta ta txinta txin
ara es hora d'estar alerta ta txinta ta ta txin !

Si la bandera espanyola té com origen la bandera de la marina mercant catalana, podrien també copìar la lletra del nostre himne. Que més dona si ja ens han robat a Colom, a Cervantes, i a tants altres que encara no sabem.

20.6.07

EL BARÇA

Un any després d'haver guanyat la Lliga i la Champions, el Barça s'ha estavellat. El fracàs ha arribat enmig d'una temporada esquitxada de problemes interns, lluites d'egos i foscos episodis que el club ha silenciat. Joan Laporta va parlar diumenge de la falta de compromís d'alguns jugadors sense donar noms i va admetre l'error de no haver actuat amb fermesa abans. El president té avui l'ocasió de respondre a les preguntes que es fan molts culers. Aquestes."Hem jugat amb foc i ens hem cremat". Només perdre la Lliga, Joan Laporta va fer examen de consciència i va entonar el mea culpa per "no haver actuat abans". Però l'autocrítica va deixar oberts més interrogants dels que s'han acumulat al llarg de la temporada i han convertit el cercle virtuós en un cercle viciós que ningú ha sabut controlar. El president donarà avui la cara en una roda de premsa per analitzar la situació. EL PERIÓDICO li planteja algunes de les preguntes que hauria de respondre.

1 Dies després de guanyar la Supercopa d'Espanya amb l'Espanyol, el Barça va fer un ridícul espantós a Mònaco al perdre la Supercopa d'Europa amb el Sevilla (3-0).¿Per què es permet que alguns jugadors surtin de nit la vigília i que Ronaldinho participi en un acte promocional hores abans de la final?

2 Ronaldinho, Márquez, Deco, Zambrotta i Thuram van fer un pla de preparació especial a l'octubre. Ronaldinho va fer un altre pla de treball especial a l'abril.¿Per què Ronaldinho ha passat més dies al gimnàs que entrenant-se amb l'equip i, tot i els programes de preparació, no ha estat bé?

3 Segon fracàs de la temporada. El Barça va liquidar l'América de Mèxic (4-0) en la semifinal del Mundial de Clubs. Tres dies després, en un ambient d'eufòria, va perdre amb l'Inter de Porto Alegre (1-0).¿Per què Rijkaard els va donar un dia de festa abans de la final?

4 La plantilla blaugrana és la que va tenir més vacances nadalenques de Primera (12 dies). Al retorn al gener, Márquez es va perdre el primer entrenament i Ronaldinho i Deco van arribar dos dies tard.¿Per què ningú va tallar les evidents faltes de companyerisme i tampoc es va multar els futbolistes?

5 Després de guanyar el Celta per 3-1, a finals de gener, el Barça va semblar remuntar una breu crisi a l'empatar dos partits i perdre el derbi. Les dissidències van començar a traspassar la porta del vestidor.¿Què va ocultar el "Cal treballar més i sortir menys" d'Edmílson?

6 Els fitxatges s'han sorprès de la poca intensitat dels entrenaments. Gudjohnsen va criticar la falta de treball i de sacrifici.¿Es referia sols a l'aspecte físic o a una deixadesa que anava més enllà del camp, com va dir Edmílson?

7 Exabruptes davant la premsa, els endarreriments nadalencs de Ronaldinho, Márquez i Deco, les declaracions d'Etoo, les desaparicions de Motta són polèmiques que s'han produït amb impunitat i absència de conseqüències disciplinàries.¿Per què s'ha seguit permetent l'autogestió del vestidor malgrat constatar que alguns jugadors n'han abusat?

8 Etoo va reaparèixer a Pamplona sis minuts sense estar bé. Davant el Racing, una setmana després, va tornar Messi, que va sortir abans que ell, i Etoo es va negar a entrar al camp quan Rijkaard l'hi va ordenar.¿Per què es va consentir que Etoo digués "mala persona" a l'entrenador i quedés sense càstig?

9 Després de la denúncia d'Etoo a Vilafranca, el cisma al vestidor es va fer públic. A més, el camerunès va revifar la vella divisió entre els partidaris de Laporta i Rosell en el si de la plantilla.¿Per què no es van prendre mesures per frenar la lluita d'egos entre les estrelles i per què Laporta va acceptar reunir-se amb Etoo abans que aquest parlés amb Rijkaard?

10 Motta no es va presentar en un entrenament sense donar explicacions. Després de cinc dies d'absència, va reaparèixer a La Masia, lamentant-se dels seus errors i queixant-se de la fama de "vividor" que se li atribueix.¿Per què el club no va prendre mesures si va tenir abans incidents similars?

11 El Madrid va empatar al Camp Nou (3-3), el resultat que va decidir la Lliga. Amb els tres primers (Madrid, Sevilla i València), el Barça ha sumat 5 punts.¿Per què a l'equip li ha faltat caràcter i concentració en els partits més decisius i Rijkaard no ha sabut corregir-ho?

12 El Barça va viatjar a l'abril a Getafe amb un confortable 5-2 a la semifinal de Copa. Però l'equip, en un altre abús de confiança, va encaixar un humiliant 4-0. L'endemà, Laporta va baixar al vestidor.¿Per què va trigar tant el president a llegir la cartilla a la plantilla?

13 L'equip va baixar de rendiment fora de casa, on va estar quatre mesos sense guanyar. Va empatar al camp del Deportivo, Llevant, Getafe, Betis i Osasuna entre el desembre i el febrer, quan mai va perillar el liderat.¿Per què es va aparcar la cultura de l'esforç i ningú ho va saber veure?

14 A l'octubre, el Chelsea va empatar (2-2) en l'últim minut al Camp Nou amb un gol de Drogba. La falta de tensió defensiva es va repetir davant del Betis (maig) i Espanyol (juny). Dos empats que van costar el liderat i després la Lliga.¿Per què ningú ha après dels errors i no s'ha corregit la falta d'atenció en els minuts finals?

15 Márquez es va fer una lesió muscular a mitjans d'abril. Després va recaure. El club va guardar silenci sobre el seu estat i Rijkaard es va limitar a dir que no sabia com estava. Al mexicà no se'l va veure en el camp d'entrenament. El dia abans del derbi, el va incloure a la llista, amb un sol entrenament.¿Per què s'ha envoltat de misteri la lesió de Márquez, que ha tingut diverses recaigudes?

16 El Milan s'ha passat l'any amenaçant amb el fitxatge de Ronaldinho. Des de l'agost, el seu germà Roberto de Assis ha flirtejat amb el club italià i mai ha assegurat la continuïtat del davanter. El club ha descartat renovar-li fins al 2014.¿Per què Ronaldinho i el seu germà mai han frenat aquestes especulacions i entre la directiva hi ha partidaris de traspassar-lo?

17 Rijkaard va prescindir de Javier Saviola a la convocatòria contra l'Espanyol. Hi va incloure Giuly (sis gols a la temporada) i Ezquerro (dos) tot i que l'argentí havia fet 12 gols. Se'l va endur a Tarragona, però no el va fer jugar amb el partit resolt.¿Per què el tècnic va utilitzar Saviola en lloc de Gudjohnsen i després no el va convocar en el derbi per poder acomiadar-se de l'afició?

18 L'any passat se'n van anar Gabri, Maxi i Larsson, i poc abans que comencés la Lliga, es va traspassar Van Bommel al Bayern Munic. Van arribar al club Zambrotta, Thuram i Gudjohnsen.¿Per què els fitxatges no han servit per millorar l'equip i Txiki va acceptar l'arribada del davanter islandès sense imposar la seva decisió d'apostar per Forlán?

19 Al llarg de la temporada s'ha acusat el Barça de falta de forma física, tot i que hi ha sis tècnics a la nòmina del primer equip, entre ells, dos especialistes en la matèria.¿Per què s'atribueixen tots els mals de l'equip als preparadors físics i ningú els defensa?

20 President, secretari tècnic, entrenador i jugadors neguen que s'hagi acabat un cicle, però el rendiment de l'equip els desmenteix.¿Per què Laporta, al consumar-se la pèrdua de la Lliga, diu que el vestidor s'ha de renovar i el projecte s'ha de revisar?

21 El Barça ha marcat més gols que ningú i ha estat el que menys n'ha encaixat. No ha perdut cap partit a casa, i és l'equip que menys derrotes ha encaixat.¿A què atribueix el president que els bons números no s'hagin traduït en el tercer títol?

22 El filial ha baixat a Tercera després de 34 anys. Dos davanters, Giovanni i Bojan, pujaran al primer equip i no tindran oportunitats de jugar.¿Per què el club pregona l'"exitosa evolució" del planter davant d'a- quest fracàs?

23 S'han disputat set competicions i l'equip només n'ha guanyat dues, i menors, la Supercopa d'Espanya i Copa Catalunya.¿La directiva no s'ha arribat a plantejar en cap moment el canvi d'entrenador?

24 Ronaldinho és el segon capità de la plantilla, però no ha exercit el paper aglutinador que se li suposa pel càrrec de portes enfora.¿Per què no ha anat a més d'un sopar que ha celebrat l'equip per donar exemple i fomentar l'esperit de grup?

25 En els pitjors moments, les estrelles no han comparegut per donar explicacions als periodistes. Valdés, Puyol, Xavi i Iniesta, en canvi, mai han fallat.¿Per què els de casa han de ser els únics que donin la cara?

26 Alejandro Echevarría, el cunyat de Laporta, segueix mantenint relacions amb el vestidor després de dimitir com a directiu. ¿Per què Echevarría exerceix de conseller d'alguns com Etoo i manté les distàncies amb altres com Ronaldinho?

27 La gira de l'any passat pels Estats Units s'ha esgrimit com a excusa per justificar el mal paper de l'equip. L'estiu que ve, n'hi haurà una altra.¿Fins a quin punt val la pena arriscar el prestigi del club per guanyar quota de mercat a l'Àsia?

28 Ronaldinho no va poder jugar el derbi després de ser expulsat per una puntada. El jugador no va anar a l'estadi a veure el decisiu partit contra l'Espanyol i es va quedar al gimnàs en el primer entrenament després del partit.¿Per què el brasiler no va anar al camp i tant Messi com Etoo van dir després que l'havien vist?

29 Laporta va admetre diumenge que la junta va tenir notícia de problemes al vestidor i no va intervenir per corregir-los.¿Per què s'ha esperat a perdre-ho tot per denunciar aquesta situació?

30 El president va reconèixer que el club va detectar la falta de compromís i de professionalitat d'alguns jugadors.¿Sabrà l'aficionat els noms d'aquests futbolistes?

D. TORRAS / J. DOMÈNECH
http://www.elperiodico.cat/
BARCELONA

16.6.07

Potser té raó Schwarzenegger ?

Schwarzenegger aconseja a los hispanos apagar la televisión en español
El gobernador de California asegura que cuando llegó a EE UU aprendió inglés en sólo dos años porque apenas hablaba en alemán

EFE - Los Ángeles - 16/06/2007
El gobernador de California, Arnold Schwarzenegger ha asegurado que los hispanos tienen que "apagar la televisión en español" para aprender más rápidamente el inglés. "Sé que esto suena raro, decirlo es políticamente incorrecto y podría ocasionarme problemas", ha explicado Schwarzenegger en la ciudad de San José, durante su discurso en un congreso de la Asociación Nacional de Periodistas Hispánicos.
Si él mismo pudo conseguir dominar el inglés sólo dos años después de llegar a California desde Austria, fue en porque hablaba en alemán sólo "rara vez", ha añadido el gobernador. En su opinión, para los latinos puede resultar más difícil dejar aparcado su idioma materno y perfeccionar el inglés. "Hay tantos latinos, y lo veo en el Capitolio en Sacramento (capital de California), hay tantos latinos que hablan español todo el tiempo, y hablan entre sí en español".
El discurso de Schwarzenegger ha indignado a algunos de los 700 presentes. El miembro de la Asamblea estatal por Los Ángeles Kevin de León, ha calificado de "muy ignorantes" los comentarios de Schwarzenegger y ha argumentado que ser bilingüe o trilingüe es algo "muy beneficioso para la economía del estado" de California.
Hasta un íntimo amigo de Schwarzenegger, el presidente de la Asamblea Fabián Núñez, se ha mostrado en desacuerdo con el gobernador, al señalar: "desde mi punto de vista hay que hablar varias lenguas para conocer el mundo mejor y no limitarnos sólo al inglés".
Invertir en la enseñanza
Ante la propuesta de apagar la televisión en español, una ex productora de noticieros televisivos, Cecilia Alvear, ha respondido: "¡Qué! ¿Y perderme las telenovelas?". Sara Shakir, directora de noticieros de la emisora Radio Bilingüe", con sede en Fresno (California) pero de ámbito nacional, ha expresado su incredulidad ante el discurso de Schwzarzenegger. "Estaba aquí, delante de centenares de periodistas cuyo trabajo consiste en generar información para la gente en un idioma que entiende, y que refleja su diversidad y herencia cultura, y está diciendo '¡acabémos con todo eso!'."
Otros de los periodistas hispanos presentes opinaron que Schwarnegger haría mejor en invertir más en clases de inglés para los inmigrantes en lugar de criticar el uso de los medios de comunicación que les mantienen informados sobre lo que pasa a su alrededor.


Miri sr Schwarzenegger aquí els fills dels inmigrants van a l'escola igual que els indigenes, per tant sí invertim en ensenyarlis la llengua del pais. malgrat aixó no nomès no la fan servir sino que es queixen del sistema educatiu.
Potser té raó Schwarzenegger i hauriem de demanarlis que apaguesin les televisions en espanyol?
Res, ni Bargallós, ni Maragalls, jo vull al Schwarzenegger de Conseller d'Educació.

14.4.07

Catalunya sota Espanya 2

El que exposa el Sr. López Tena es bàsicament que no hi ha res a fer amb estatuts. Un polític del segle passat afirmava "feu vosaltres les lleis i deixeume fer a mi els reglaments", i això continua igual. I si no sempre val la pena recordar la sèrie "Sí, ministre", on clarament es veia, que mani qui mani, qui realment mana son els funcionaris. Jo cada cop soc menys partidari de l'independencia per molts motius, potser es que em faig vell.

Però fa anys que no entenc ni als nostres polítics. Jo els considerava mes intel·ligents a tots. No es pot fer aprovar un estatut a un Parlament i desprès negociarlo. El Parlament de Catalunya queda així com un parlament de fireta o "del Zoo".

Tampoc es pot portar un estatut a referèndum i un cop aprovat, que un tribunal pugui tornarlo a aigualir. Aquest fet seria un engany a l'electorat. I no es tracta de si toca mes o menys, el que ens agrada o el que no ens agrada, es tracta del fet de tocar una sola coma.

Per a mi si fossim una província mes, que es una de les possibilitats que ofereix el Sr. Tena, potser no s'hagués construït país, però el dèficit fiscal i les despeses haurien estat mes baixes, perquè l'únic que han creat els nostres polítics son cadires i mes cadires: que si Consells Comarcals, que si Vegueries, que si Entitats Metropolitanes, i mantenint les Diputacions que son un autèntic contra poder.

A sobre, les partides mes importants assumides per la Generalitat son les mes deficitàries, potser si son les mes populars, però no son les que fan que el país progressi econòmicament. En comptes de cobrar per 6.000.000 i atendre la sanitat i l'ensenyament per 7.000.000 d'habitants, si haguéssim tingut les competències productives (infrastructures) el país hagués progressat mes i en canvi el dèficit fiscal se l'hagués menjat Madrid.

Partint de la base que qualsevol reclamació es vista com a un perill, una amenaça, o una novetat (gràcies a la incultura i a la mediocritat cultural hereva del franquisme que la majoria dels polítics dels últims 30 anys no han corregit), s'hauria d'argumentar la reclamació d'una manera que no resultes ni violenta ni subversiva per als espanyols. Jo crec que si el TC toca una sola coma de l'Estatut, hauríem d'anar a derogar l'Estatut nou, tornar al punt on estàvem el 30 de Setembre, i reconsiderar aquell estatut ple de collonades i de palla innecessària, i reformular un Estatut en base a molt pocs punts però molt clars.

Es el que jo anomeno DEVOLUCIÓ

Projecte d'Estatut 2014:

1 _ Catalunya es una nació, i té les atribucions de recaptar tots els impostos, tributs, taxes o cotizacions (incloses les de la Seguretat Social) generats a Catalunya.

2_ Les competències de la Generalitat seran les històriques de 1492 a 1714. ( Una època en que nosaltres pensem que eren independents, i en canvi els espanyols pensen que ja érem espanyols, així tots contents )

3_ Les lleis de Catalunya son les contemplades en les Constitucions i Altres Lleis compilades per últim cop en 1705, que seran posades al dia pel Parlament Català. ( per tant queda derogat el Decret de Nova Planta ). A partit d'aquelles el Parlament català establirà una nova Constitució Catalana.

4_ Son d'aplicació al català totes les lleis de defensa del castellà i del francés. El català es un únic idioma oficial i es el parlat al Comptat de Barcelona, la Catalunya Nord, al Regne de Mallorca, al Regne de València, a la franja catalano-parlant d'Aragó, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer.

5_ El Parlament del Principat de Catalunya, establirà, d'acord amb els del Estat Francès i Espanyol, el % del PIB de solidaritat, i els controls de com aquesta aportació s'inverteix en el desenvolupament dels altres pobles d'Espanya o França.

6_ Els estats Espanyol i Francés posibilitaran la forma de que les altres terres de parla catalana puguin adherirse, voluntariament, democraticament i per referendum a aquesta nova administració, respectant sempre les vinculacions històriques.

Catalunya sota Espanya

Catalunya sota Espanya
L’opressió nacional en democràcia
Per Alfons López Tena

Alfons López Tena ha escrit un assaig que segur que aixeca polseguera: tant pel moment polític de crispació que atravessen Catalunya i Espanya com perquè l’autor és vocal del Consell General del Poder Judicial.

Fragments del llibre:
«La transició a la democràcia a l’Estat espanyol va ser un procés il·lusionant i esperançat, l’oportunitat guanyada de superar la dictadura i normalitzar-nos, de convertir-nos en europeus moderns amb un règim respectuós de les llibertats. […] La supervivència de les nacions minoritàries, malgrat la persecució genocida que havien patit, va obligar els demòcrates espanyols a integrar la conveniència d’assolir un disseny institucional que permetés llur autogovern, manifestant de nou […] l’estreta relació entre democràcia per a tots els ciutadans i autonomia per als catalans, car la condició imprescindible per assolir la primera era reconèixer la segona.»

«La constatació de la continuïtat del projecte nacional espanyol assimilista, la manca de consciència i voluntat plurinacional de l’Estat, ha intentat suplir-se des de Catalunya amb incomptables esforços de pedagogia, convenciment i entesa, que calia intentar però que després de tants anys s’han demostrat inútils.»


«L’error català de la transició va ser confiar en l’entesa, confiar que els espanyols havien canviat també en les qüestions nacionals, i que a poc a poc la plurinacionalitat de l’Estat seria assumida cordialment com un actiu a promoure, i no com una molèstia que cal eliminar […] Cal, doncs, revisar el pacte de la transició.»


«L’Estat espanyol sempre ha estat autoritari, amb una recent transició a la democràcia que l’ha transformat en un Estat democràtic amb trets autoritaris, que de vegades s’assembla, per concentrar tots els poders en una sola mà, a la “dictadura electiva” que contraposava Madison a la democràcia.»


«La independència del Poder judicial se sotmet a un organisme, el Consell General del Poder Judicial, on el Govern espanyol s’assegura de tenir majoria i nomena de facto el President, de manera que, en cascada, aquest nomeni els magistrats del Tribunal Suprem i alts càrrecs judicials que coincideixin amb el projecte polític del Govern, amb algunes concessions a les minories, i expedienti i sancioni els jutges que facin nosa. El resultat és que, com ha declarat un representant judicial, “entre los que hacen lo que se espera para ser nombrados y los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, casi no hace falta dar instrucciones”.»


«La baixa qualitat de la democràcia és indispensable per assegurar que tots els òrgans de l’Estat bloquejaran les pretensions de les nacions minoritàries i decidiran contra llurs institucions, empreses i interessos. Només una dictadura electiva assegura prendre el control d’un banc basc processant tot el seu Consell d’Administració per, després, aconseguit el poder, aixecar el processament; només així es fa possible tenir organismes que fan de ventrílocs del Govern espanyol i autoritzen els projectes empresarials espanyols però no els catalans; aquesta és la manera de poder tancar diaris i empresonar periodistes, com al Marroc; il·legalitzar partits polítics, com a Turquia; prohibir campanyes electorals, com a Bielorússia; repetir eleccions quan no guanya el partit del Govern, com a Sèrbia; i nomenar els presidents de 13 de les 15 més grans companyies, com a Indonèsia; actuacions totes elles esdevingudes durant el Govern d’Aznar.»


«La llengua i literatura catalanes són més estudiades i apreses on no hi ha mandats constitucionals d’especial respeto y protección, i només els lectorats universitaris de català a Alemanya multipliquen per cinc els espanyols, malgrat no solament la indiferència de l’Estat espanyol, sinó sovint la seva bel·ligerància a la contra.»


«Sembla una llei inexorable de la natura: canvien els reis i els governs, cauen monarquies, governen repúbliques, acabdillen generals, i el dèficit fiscal català sura amb plena salut a través de totes les convulsions del segle, amb una gravetat i importància creixents.»


«Ara el projecte nacional català pot ser engrescador no només per a aquelles persones que se senten catalanes, i per tant maltractades, sinó pels que se senten espanyols i ciutadans de Catalunya, i per tant maltractats; perquè el maltractament també el senten.»


«La intensificació dels processos de globalització, d’integració econòmica, institucional i cultural al món ha trencat el monopoli dels Estats sobre l’economia, la defensa, la cultura, els mitjans de comunicació, la informació i el poder coercitiu, moltes de les seves funcions tradicionals i atributs essencials de la sobirania, exercides a l’Estat espanyol per generar una única identitat nacional i anorrear les nacions minoritàries. L’erosió que aquests fenòmens produeixen sobre la sobirania dels Estats (especialment quan, com a Europa, s’acompanyen d’una integració política i institucional) ha deixat sense sentit els seus trets definitoris: la supremacia, la indivisibilitat i la unitat de l’Estat.»


«Tot el segle xx sí que teníem interessos comuns amb un projecte espanyol il·lustrat, ens interessava a espanyols i catalans integrar-nos a Europa, ens interessava a espanyols i catalans la desaparició del poder militar […], l’establiment de la democràcia; però tot això ja s’ha fet, ja som a Europa, ja som a un règim democràtic, encara que de baixa qualitat, ara ja som a la moneda europea, i per tant ara ja no hi ha projecte comú.»


«El miracle de la nostra supervivència nacional, i l’anomalia que representem en una Europa on nació rere nació ha assolit la independència o ha desaparegut per assimilació, no és sostenible indefinidament. Ens cal, com a tota nació, un marc de poder per continuar existint, perquè no ho podrem fer si som en un Estat que ens és contrari. O l’Estat és de totes les nacions incloses, també la catalana i l’espanyola, o fem un Estat propi.»

ara ja serà modern portar barretina

Fa uns dies comentava que érem un país estrany on, un senyor passejant per Barcelona amb barretina pot ser noticia amb fotografia inclosa als dos diaris de major tirada de la capital.
Aquella noticia va provocar tot un seguiment als fòrums per tal de veure de quin poble era i qui era aquell senyor tant agosarat.

Si aneu de boda a l'estranger veureu com, per exemple a Alemanya, sempre hi ha algú que apareix vestit de cap a peus amb la indumentària del seu país, especialment a Bavaria, on tothom té el vestit típic preparat, per a possarse'l en les grans ocasions.

Per sort ara, un dissenyador ha reinventat la barretina, dissenyant una que te tres funcions diferents : la neobarretina negre-i-vermella té una cremallera invisible que la converteix en gorra amb orelleres o buf per al coll.

Vinga tots a modernitzar nos, i a portar la barretina tot el dia.

31.3.07

PROPOSTES D'AUTODETERMINACIÓ

PROPOSTA DE ERC:
"El Parlament de Catalunya constata que:
L'acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l'aprovació de l'Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l'advocat de l'Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d'acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d'aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d'exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d'un Estat propi en el si de la Unió Europea."

Com tothom pot veure, no es tractaba de votar per l'autodeterminació sino de que CiU votès que l'acord del 20 de Gener va rebaixar l'Estatut, quan a totes les hemeroteques es clar que tres dies abans el tripartit habia beneit un estatut amb ZP, i Mas va negociar per afegir algunes "millores".

PROPOSTA DE CIU:
Davant la reacció que ha trobat a l’Estat espanyol l’aposta pacífica, legal i democràtica impulsada per aquest Parlament i referendada pel poble de Catalunya, en favor del benestar social i del progrés econòmic, mitjançant l’Estatut d’Autonomia, és actualment necessària una resolució d’afirmació nacional on el Parlament de Catalunya:

1.- Declara, solemnement, que Catalunya és una nació que té com a principal referent institucional la Generalitat, els poders de la qual emanen del poble de Catalunya, d’acord amb el que s’estableix a l’article 2 de l’Estatut d’Autonomia. I que fonamenta també el seu autogovern amb els drets històrics del poble català tal i com s’estableix a l’article 5 del mateix Estatut.

2.- Reafirma el compromís de seguir treballant per assolir els objectius d’abast nacional fixats per acord del 89 % dels membres d’aquest Parlament el 30 de setembre de 2005.

3.- Manifesta que l’acatament del marc institucional vigent no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació tal i com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, així com dels articles 2, 4, 5 i 8 del mateix Estatut.

4.- Insta al Govern de la Generalitat a facilitar i promoure el reconeixement del dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat, tal i com s’estableix a l’article 4.2 de l’Estatut d’Autonomia.


De les converses mantingudes entre Toni Castellà i Xavier Vendrell en va sortir la proposta transaccionada que afirmava que:

"davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional declari nuls alguns articles de l’Estatut o en faci una interpretació restrictiva, el Parlament de Catalunya manifesta la necessitat de contemplar sense excepció totes les sortides democràtiques i pacífiques que puguin satisfer millor les legítimes aspiracions d’autogovern de Catalunya, inclosa l’exercici efectiu en referèndum del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya, d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, per poder fer efectiu el dret democràtic a decidir sobre la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea."

La transacció era assumible tant per CiU com per Esquerra i podia obtenir la majoria absoluta del Parlament de Catalunya, deixant les forces espanyolistes en minoria. De fet, Xavier Vendrell va donar l'OK a la transacció a títol individual al diputat Toni Castellà. CiU considerava que el Parlament de Catalunya podia recolzar una proposta potent que contemplava la "constitució d'un Estat propi" si el TC escapça l'Estatut.

Però en això que Vendrell rep la instrucció del sr. Carod-Rovira de que Montilla ha afirmat que si voten la transacció els torna a expulsar del govern d'una manera humil·liant i que el que cal és mantenir com sigui els càrrecs al govern i l'aposta estratègica d'acostament al PSC-PSOE iniciada el 1999.

En això que Xavier Vendrell comunica a Toni Castellà que ERC es fa enrera i que Esquerra no pot votar la transacció amb CiU.

Es comunica això a la direcció de CiU, que al·lucina amb la resposta d'ERC -un partit que es fa dir independentista i que no pot assumir-ho amb fets, ens diuen- i Artur Mas opta per retirar-la perquè hagués estat un ridícul espantós que la transacció per la independència hagués estat refusada pel Parlament de Catalunya.

Ja ho va dir Artur Mas que aquest Parlament no es podia permetre votar en contra de segons quines coses.


FONT: http://tripartit-watch.blogspot.com/

La misèria moral d'Esquerra

La misèria moral d’Esquerra ha arribat ha extrems que m’han entristit. Mai no he sospitat cap nivell intel·lectual ni polític en els dirigents d’Esquerra, ni cap qualitat humana que celebri la Bíblia. Però el que és evident és que qualsevol país necessita dos grans partits, que el primer gran partit de Catalunya és Convergència i que el segon seria fantàstic que fos Esquerra i no aquests socialistots que són els que més mal han fet a Catalunya després de Franco. Un mal abominable, terrible. Un mal salvatge.

Bé, seria fantàstic que Convergència i Esquerra, Esquerra i Convergència, fossin els dos grans partits de Catalunya i que ara l’un i ara l’altre fossin al poder i a l’oposició, com passa a tots els països normals del món. A tots els països normals del món. Dos grans partits nacionals que un és una mica més així i l’altre és una mica més aixà, però que tots dos tenen clar per quin país treballen. Això no és d’aquesta manera i és trist. És veritat. Però és més trist encara que això estigui molt lluny de ser així.

És molt trist, molt decebedor que el penós paper d’Esquerra, la seva patètica actitud l’allunyi cada vegada més de ser un gran partit i l’apropi cada vegada més (com sempre ha passat, cíclicament) a la marginalitat on queden sempre reduïts els impresentables i els pallassos, els que no tenen punyetera idea de res i es prenen el Parlament com si fos un càmping. Esquerra ha jugat, ha degradat institucionalment Catalunya fent president primer l’atrotinat Maragall, que més que un país semblàvem una residència per a avis tarambanes, i després aquesta mena d’empleat de Tabacalera que com va dir aquell, gasta menys en llibres que Antonio Franco en xampú, que ja és dir. Aquest espanyol, aquest que treballa per a Espanya.

Bé, això ha fet a Esquerra, a canvi de pasta. Els de les mans netes. A canvi de cotxes oficials i de menjar calent, només cal veure el procés d’engreix que han patit els diferents líders de la formació. És lamentable. Però no tant com l’últim escarni final que és jugar amb les ànsies de llibertat d’aquest poble, fer-nos fer el ridícul i donar arguments a Espanya i al món perquè l’independentisme sigui vist com una cosa de quatre sonats que no té cap mena de raó, de legitimitat i ni de solidesa. Esquerra ha tocat tendre, ha traspassat una línia que no havia traspassat fins ara. Vull dir que tu no pots mirar-me a la cara si encara dius que votes Esquerra.

Salvador Sostres
www.Elsingulardigital.cat